Taula de continguts
79 les relacions: Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-ar-Rahman al-Fihrí, Abraham, Abu-Hàtim al-Malzuzí, Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí, Aglàbides, Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí, Al-Fadl ibn Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí, Algèria, Alger, Amazic, Amazics, Ashir, Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí, Àfrica (província romana), Banu Hilal, Barca (ciutat), Beduïns, Bei, Bixr ibn Safwan al-Kalbí, Bugia (Algèria), Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Califat Omeia, Cam, Cartago, Català, Corona d'Aragó, Dàwud ibn Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí, Dinastia almohade, Egipte, Espanya, Fes, França, Gran Bretanya, Gregori (patrici), Habib ibn Habib al-Muhal·labí, Hassan ibn an-Numan, Hàfsida, Hàndhala ibn Safwan, Hàrthama ibn Àyan, Iemen, Imperi Otomà, Jaume el Conqueridor, Júpiter (mitologia), Kairuan, Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí, Líbia, Muàwiya ibn Hudayj, ... Ampliar l'índex (29 més) »
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).
Veure Ifríqiya і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr
Abd-ar-Rahman al-Fihrí
Abd-ar-Rahman ibn Habib ibn Abi-Ubayda al-Fihrí, més conegut simplement com a Abd-ar-Rahman al-Fihrí (? - 755), fou un general musulmà, besnet del conqueridor d'Ifríqiya, Uqba ibn Nafi, i membre d'una important nissaga àrab d'aquesta regió, els fíhrides, sota els omeies i els abbàssides.
Veure Ifríqiya і Abd-ar-Rahman al-Fihrí
Abraham
Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.
Veure Ifríqiya і Abraham
Abu-Hàtim al-Malzuzí
Abu-Hàtim Yaqub ibn Labid al-Malzuzí, més conegut simplement com a Abu-Hàtim al-Malzuzí fou un imam ibadita de Tripolitana, encara que moltes fonts àrabs el presenten com un simple cap rebel.
Veure Ifríqiya і Abu-Hàtim al-Malzuzí
Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abd-al-Ghaní al-Fihrí al-Husrí, més conegut senzillament com a Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí o Abu-l-Hàssan al-Husrí (1029-1095) fou un poeta àrab de l'Ifríqiya, cec, nascut a Kairuan vers 1029.
Veure Ifríqiya і Abu-l-Hàssan Alí al-Husrí
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Veure Ifríqiya і Aglàbides
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí
Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí fou l'ancestre de la dinastia aglàbida.
Veure Ifríqiya і Al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí
Al-Fadl ibn Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí
Al-Fadl o Al-Mufàddal ibn Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí al-Azdí fou un membre de la família dels muhal·làbides, fill de Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí.
Veure Ifríqiya і Al-Fadl ibn Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Ifríqiya і Algèria
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Ifríqiya і Alger
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Ifríqiya і Amazic
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Ifríqiya і Amazics
Ashir
Ashir o Aixir és una antiga ciutat fortificada d'Àfrica del nord, a l'actual territori d'Algèria, uns 100 km al sud-sud-oest d'Alger, al Djebel Titerï.
Veure Ifríqiya і Ashir
Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí
Abu-Jàfar Úmar ibn Hafs ibn Uthman ibn Qabissa ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí al-Azdí al-Qahtaní o, més senzillament, Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí, àlies Hazàrmard, fou un membre de la família dels muhal·làbides.
Veure Ifríqiya і Úmar ibn Hafs al-Muhal·labí
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Ifríqiya і Àfrica (província romana)
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure Ifríqiya і Banu Hilal
Barca (ciutat)
Barca (també Barce, Barka o Barke) fou una ciutat de Cirenaica fundada per un grup de colons grecs emigrats de Cirene durant el govern dels batíades.
Veure Ifríqiya і Barca (ciutat)
Beduïns
Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.
Veure Ifríqiya і Beduïns
Bei
obra.
Veure Ifríqiya і Bei
Bixr ibn Safwan al-Kalbí
Bixr ibn Safwan al-Kalbí, conegut com a Ibn Hàndhala, fou governador o valí omeia d'Egipte (720-721) i d'Ifríqiya (721 a 728).
Veure Ifríqiya і Bixr ibn Safwan al-Kalbí
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Ifríqiya і Bugia (Algèria)
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Ifríqiya і Califa
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Ifríqiya і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Ifríqiya і Califat Fatimita
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Ifríqiya і Califat Omeia
Cam
Al Gènesi, capítol desè, Cam és el fill de Noè i pare de Cuix, Misraim, Put i Canaan.
Veure Ifríqiya і Cam
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Ifríqiya і Cartago
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Ifríqiya і Català
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Ifríqiya і Corona d'Aragó
Dàwud ibn Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí
Dàwud ibn Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí al-Azdí fou un membre de la família dels muhal·làbides que va governar breument Ifríqiya, Egipte i, durant més de vint anys, el Sind.
Veure Ifríqiya і Dàwud ibn Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Ifríqiya і Dinastia almohade
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Ifríqiya і Egipte
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Ifríqiya і Espanya
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Ifríqiya і Fes
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Ifríqiya і França
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Ifríqiya і Gran Bretanya
Gregori (patrici)
Gregori (mort a Sufètula el 647) va ser un patrici de la província romana d'Orient d'Àfrica, esmentat per Teòfanes Isàuric.
Veure Ifríqiya і Gregori (patrici)
Habib ibn Habib al-Muhal·labí
Habib ibn Habib al-Muhal·labí fou un membre de la família muhal·làbida, que va exercir interinament el govern d'Ifríqiya.
Veure Ifríqiya і Habib ibn Habib al-Muhal·labí
Hassan ibn an-Numan
Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní (?-705) fou un general omeia conqueridor d'Ifríqiya.
Veure Ifríqiya і Hassan ibn an-Numan
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Veure Ifríqiya і Hàfsida
Hàndhala ibn Safwan
Hàndhala ibn Safwan ibn Zuhayr al-Kalbí fou un militar i governador o valí àrab al servei dels califes omeies de Damasc.
Veure Ifríqiya і Hàndhala ibn Safwan
Hàrthama ibn Àyan
Hàrthama ibn Àyan fou un militar i governador abbàssida nadiu del Khurasan.
Veure Ifríqiya і Hàrthama ibn Àyan
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Ifríqiya і Iemen
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Ifríqiya і Imperi Otomà
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Ifríqiya і Jaume el Conqueridor
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Veure Ifríqiya і Júpiter (mitologia)
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Ifríqiya і Kairuan
Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí
Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí fou un militar àrab de la tribu qays enviat pel califa omeia Hixam ibn Abd-al-Màlik (724-743) al Magrib la primavera del 741 per tal de venjar la derrota a la batalla dels Nobles (Ghàzwat al-àixraf) que els havien causat els rebels amazics manats per Khàlid ibn Hamid (o Humayd) az-Zanatí, successor del gran cap amazic Maysara.
Veure Ifríqiya і Kulthum ibn Iyad al-Quxayrí
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Ifríqiya і Líbia
Muàwiya ibn Hudayj
Abu-Nuaym (o Abu-Abd-ar-Rahman) Muàwiya ibn Hudayj ibn Jafna as-Sakuní at-Tujibí fou un dels companys del Profeta.
Veure Ifríqiya і Muàwiya ibn Hudayj
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Veure Ifríqiya і Mussa ibn Nussayr
Nasr ibn Habib al-Muhal·labí
Nasr ibn Habib al-Muhal·labí fou un membre de la família muhal·làbida que fou governador o valí d'Ifríqiya.
Veure Ifríqiya і Nasr ibn Habib al-Muhal·labí
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Veure Ifríqiya і Neptú (mitologia)
Noè
Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.
Veure Ifríqiya і Noè
Queturà
En el Gènesi, capítol vint-i-cinc, Queturà (en hebreu קְטוּרָה Qətûrāh) és una dona que va prendre Abraham després de la mort de Sara i amb la qual va tenir.
Veure Ifríqiya і Queturà
Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí
Rawh ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí o, més senzillament, Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí fou un membre de la família muhal·làbida que fou governador o valí del Sind i d'Ifríqiya.
Veure Ifríqiya і Rawh ibn Hàtim al-Muhal·labí
Salomó d'Israel
El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.
Veure Ifríqiya і Salomó d'Israel
Sigilmasa
Ruïnes de Sigilmasa Sigilmasa, Sijilmassa, Sidjilmasa, Sidjilmassa o Sigilmassa fou una ciutat que, en època medieval, fou un important empori a la vora nord del desert del Sàhara, a l'est del que és ara el Marroc.
Veure Ifríqiya і Sigilmasa
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Veure Ifríqiya і Suïdas
Sus al-Aksa
Sus al-Aqsa o Sus és una regió del sud del Marroc formada per una plana sensiblement triangular d'uns 200 km de llarg i entre 40 i 100 d'ample.
Veure Ifríqiya і Sus al-Aksa
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Veure Ifríqiya і Tànger
Tiaret
Tiaret o, en amazic, Tihert, abans coneguda com Tahart (‘estació’) és una ciutat del centre d'Algèria capital de la província de Tiaret al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades Tell Atlas i a uns 150 km de la costa Mediterrània.
Veure Ifríqiya і Tiaret
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Veure Ifríqiya і Trípoli
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Ifríqiya і Tunísia
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Ifríqiya і Turquia
Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab
Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab as-Salulí fou un militar omeia, governador o valí d'Egipte, d'Ifríqiya i de l'Àndalus.
Veure Ifríqiya і Ubayd-Al·lah ibn al-Habhab
Ubayda ibn Abd-ar-Rahman as-Salamí
Ubayda ibn Abd-ar-Rahman as-Sulamí fou un notable àrab de la tribu dels Sulaym.
Veure Ifríqiya і Ubayda ibn Abd-ar-Rahman as-Salamí
Uqba ibn Nafi
Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.
Veure Ifríqiya і Uqba ibn Nafi
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Ifríqiya і Xiisme
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Ifríqiya і Xipre
Yazid ibn Abi-Múslim ath-Thaqafí
Yazid ibn Abi-Múslim ath-Thaqafí o Abu-l-Alà Yazid ibn Dínar ath-Thaqafí fou un valí omeia d'Ifríqiya.
Veure Ifríqiya і Yazid ibn Abi-Múslim ath-Thaqafí
Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí
Yazid ibn Hàtim ibn Qabissa ibn al-Muhàl·lab ibn Abi-Sufra al-Muhal·labí fou un membre de la família àrab dels muhal·làbides que fou governador o valí d'Egipte i d'Ifríqiya.
Veure Ifríqiya і Yazid ibn Hàtim al-Muhal·labí
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Ifríqiya і Zírida
Zuhayr ibn Qays al-Balawí
Zuhayr ibn Qays al-Balawí (mort en 695) fou un conqueridor àrab de la tribu iemenita de Balí.
Veure Ifríqiya і Zuhayr ibn Qays al-Balawí
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Ifríqiya і 1045
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Ifríqiya і 1159
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Ifríqiya і 12 de maig
1574
;Països Catalans.
Veure Ifríqiya і 1574
1881
;Països Catalans.
Veure Ifríqiya і 1881
També conegut com Ifrikiya, Ifriqiyya, Ifríquiya, Ifriquiya (província del Califat), Ifrīqiya.