Iconografia і Juan Interián de Ayala

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Iconografia і Juan Interián de Ayala

Iconografia vs. Juan Interián de Ayala

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes. Juan Interián de Ayala (Madrid, maig de 1656 - 20 d'octubre de 1730 va ser un sacerdot mercedari espanyol, escriptor, tractadista d'estètica, teòleg, predicador i catedràtic de Trilingüe a la Universitat de Salamanca. Amb quinze anys, com estudiant d'Arts al col·legi de Santa Caterina d'Alcalá, va prendre l'hàbit mercedari i va fer els vots un any més tard, en 1673. Va estudiar Filosofia a Salamanca, on se li documenta matriculat entre 1677 i 1680. Graduat en Arts i Teologia per la Universitat de Salamanca, va romandre vinculat com a catedràtic regent de Filosofia i després en propietat de Llengües Sagrades. Als cinquanta anys va imprimir un memorial en el qual sol·licitava als seus superiors li eximiesen de fer oposicions a càtedres de filosofia o teologia, considerades de més prestigi que la seva, defensant que la millor manera d'apropar-se les Sagrades Escriptures no era mitjançant sil·logismes sinó pel coneixement de les llengües originals en què estaven redactades. En el curs de la seva carrera eclesiàstica va exercir els càrrecs de rector de l'escola de la Vera Creu de Salamanca, vicari provincial de la orde dels mercedaris per Castella, predicador reial i teòleg de la Reial Junta de la Concepció. En 1713, convocat per Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena, va ser un dels onze fundadors de la, corresponent-li la redacció de la lletra k del, que no va arribar a veure publicada, i, donada la seva brevetat, es va ocupar també de les equivalències llatines de les paraules i va col·laborar amb la redacció de les primeres lletres. La seva amistat amb Manuel Martí i amb Gregorio Mayans, amb els qui va mantenir correspondència epistolar i algunes trobades a Madrid, i la seva defensa de la claredat en l'exposició i d'un estil de predicació pla, allunyat de l'barroquisme decadent, li situen proper a l'esperit dels novatores i entre els precursors del Neoclassicisme. La seva traducció del Catéchisme historique de Claude Fleury en dos volums, impresa a Madrid en 1718 (Catecismo histórico que contiene en compendio la Historia Sagrada y la doctrina cristiana) moltes vegades reimpresa, fins i tot en la centúria següent, li va comportar sospites de jansenisme que pesaven sobre l'autor de l'obra a causa de la seva defensa de la lectura dels textos sagrats en llengua vulgar. De la seva obra major, segons la considerava el mateix Interián, el Pintor cristiano y erudito, va sortir una primera edició llatina impresa en el seu convent de Madrid al 1730: Pictor Christianus Eruditus. Sive de erroribus qui passim admittuntur circa pingendas, atque effingendas Sacres imaginis, havent d'esperar fins a 1782 la traducció castellana -de Luis Durán i Bastero-, impresa per Ibarra amb el títol El Pintor Christiano y erudito, o tratado de los errores que suelen cometerse frequentemente en pintar, y esculpir las imágenes sagradas. Es va fer també una traducció a l'italià, impresa en 1854, i va rebre elogis del papa Benet XIV. La seva defensa del decor, amb la qual va sintonitzar Mayans, o el paper preponderant del teòleg sobre l'artista, manifestada en la seva elecció del llatí com a mitjà de comunicació, no serà obstacle perquè en les seves orientacions iconogràfiques i crítiques als errors i abusos comesos pels artistes en les representacions sagrades sorgeixin novetats en relació amb els anteriors tractadistes, més directament vinculats a les orientacions tridentines i a criteris devocionals, als quals Interián anteposarà una concepció més historicista i erudita.

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Concili de Trento і Iconografia · Concili de Trento і Juan Interián de Ayala · Veure més »