Taula de continguts
318 les relacions: Agost (l'Alacantí), Agricultura, Aiora, Airenosis, Alacant, Alacantí, Albacete, Albaida, Alcanar, Alcoi, Alfabet grecoibèric, Almeria, Andalusia, Andosins, Antiga Roma, Apià, Aquitans, Aquitània, Argent, Aristocràcia, Arma, Arqueologia, Arracada de la Condomina, Ausetans, Aviè, Ètnia, Àfrica, Àmbit metropolità de Barcelona, Badalona, Baix Segura, Barca (família), Bargusis, Bastetans, Batalla d'Empórion, Benicarló, Benidorm, Betxí, Blat dur, Bou, Bronze, Burriac, Cabra, Cabrera de Mar, Cadis, Calafell, Caldes de Montbui, Camp de sitges, Camp de Tarragona, Capfoguer ibèric, Cardat, ... Ampliar l'índex (268 més) »
- Pobles preromans de la Península Ibèrica
- Preindoeuropeus
Agost (l'Alacantí)
Agost és una vila i municipi del País Valencià que es troba a la zona més occidental de la comarca de l'Alacantí, al sud de la serra del Ventós (905 m).
Veure Ibers і Agost (l'Alacantí)
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Ibers і Agricultura
Aiora
Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.
Veure Ibers і Aiora
Airenosis
Els airenosis (Αἰρηνοσίοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Veure Ibers і Airenosis
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Ibers і Alacant
Alacantí
L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.
Veure Ibers і Alacantí
Albacete
Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.
Veure Ibers і Albacete
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Veure Ibers і Albaida
Alcanar
Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià.
Veure Ibers і Alcanar
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Ibers і Alcoi
Alfabet grecoibèric
Un alfabet grecoibèric L'alfabet grecoibèric és una adaptació gairebé directa d'un alfabet grec jònic a les particularitats de la llengua ibèrica i, per tant, no té la característica distintiva de la resta d'escriptures paleohispàniques que presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per a les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per a la resta de consonants i vocals.
Veure Ibers і Alfabet grecoibèric
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Veure Ibers і Almeria
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Ibers і Andalusia
Andosins
Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Veure Ibers і Andosins
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Ibers і Antiga Roma
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Veure Ibers і Apià
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Veure Ibers і Aquitans
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Ibers і Aquitània
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Ibers і Argent
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Veure Ibers і Aristocràcia
Arma
Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.
Veure Ibers і Arma
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Ibers і Arqueologia
Arracada de la Condomina
L'arracada de la Condomina, peça àuria del, és una joia de l'orfebreria orientalitzant ibera.
Veure Ibers і Arracada de la Condomina
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Veure Ibers і Ausetans
Aviè
Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.
Veure Ibers і Aviè
Ètnia
Una ètnia o grup ètnic és un conjunt de persones que s'identifiquen entre elles a partir d'uns lligams que els distingeixen d'altres grups.
Veure Ibers і Ètnia
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Ibers і Àfrica
Àmbit metropolità de Barcelona
Àmbit metropolità L'Àmbit metropolità de Barcelona és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Veure Ibers і Àmbit metropolità de Barcelona
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Veure Ibers і Badalona
Baix Segura
El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.
Veure Ibers і Baix Segura
Barca (família)
Barca va ser el nom familiar d'importants personatges de Cartago, entre ells Amílcar, Anníbal, Asdrúbal i altres.
Veure Ibers і Barca (família)
Bargusis
Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.
Veure Ibers і Bargusis
Bastetans
Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.
Veure Ibers і Bastetans
Batalla d'Empórion
La batalla d'Empórion (Pugna Emporiensis o Proelium Emporiense) fou una de les batalles de la revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.
Veure Ibers і Batalla d'Empórion
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Veure Ibers і Benicarló
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Veure Ibers і Benidorm
Betxí
Betxí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Veure Ibers і Betxí
Blat dur
El blat dur o forment (Triticum durum) o Triticum turgidum durum, si es considera una subespècie de T. turgidum) de vegades anomenat Durum, és l'única espècie tetraploide del gènere del blat (gènere Triticum) que té importància comercial de les actualment cultivades extensament.
Veure Ibers і Blat dur
Bou
Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.
Veure Ibers і Bou
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Veure Ibers і Bronze
Burriac
El Burriac és un turó que s'alça entre les poblacions de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar, d'uns 392 metres d'altitud.
Veure Ibers і Burriac
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Veure Ibers і Cabra
Cabrera de Mar
Cabrera de Mar és un municipi de la comarca del Maresme.
Veure Ibers і Cabrera de Mar
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Ibers і Cadis
Calafell
Calafell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, format per tres nuclis principals (Calafell, la Platja de Calafell i Segur de Calafell) i 28 urbanitzacions, i amb un total de 24.672 habitants l'any 2012.
Veure Ibers і Calafell
Caldes de Montbui
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Ibers і Caldes de Montbui
Camp de sitges
'''Sitges ibèriques''' a l'interior del recinte emmurallat de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Baix Empordà). Un camp de sitges és una extensió de terreny destinada a excavar-hi grans forats a terra que servien per emmagatzemar els excedents (és a dir, els productes sobrants) agrícoles en l'època ibèrica.
Veure Ibers і Camp de sitges
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Veure Ibers і Camp de Tarragona
Capfoguer ibèric
El capfoguer ibèric és un capfoguer de ferro forjat de tipus zoomorf, d'origen iber, trobat durant les campanyes d'excavació desenvolupades entre 1945 i 1958 al Puig Castellar.
Veure Ibers і Capfoguer ibèric
Cardat
Cardador de llana treballant El cardat és una operació mecànica que produeix una xarxa contínua de teixit a partir del material cru, històricament duta a terme pels paraires.
Veure Ibers і Cardat
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Ibers і Cartago
Casol de Puigcastellet
La fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet és situada al nord-est de la vila de Folgueroles.
Veure Ibers і Casol de Puigcastellet
Castel·lans
Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.
Veure Ibers і Castel·lans
Castell del Castellar
El castell del Castellar està situat al municipi d'Oliva, a la comarca de la Safor, de la província de València.
Veure Ibers і Castell del Castellar
Castellar (Jaén)
Castellar (anteriorment conegut com a Castellar del Condado o Castellar de Santisteban) és una població i municipi de la província de Jaén.
Veure Ibers і Castellar (Jaén)
Castellet de Banyoles
El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és el nom que rep l'indret on es poden trobar les restes arqueològiques del poblat iber més extens de la Catalunya meridional i les d'una fortificació medieval, conformant un conjunt declarat Bé cultural d'interès nacional.
Veure Ibers і Castellet de Banyoles
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Ibers і Catalunya
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Ibers і Cavall
Cérvola de Cabdet
La Cérvola de Cabdet és una escultura en pedra procedent de l'art iber del.
Veure Ibers і Cérvola de Cabdet
Cel
El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.
Veure Ibers і Cel
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Veure Ibers і Celtes
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Veure Ibers і Celtibers
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Ibers і Ceràmica
Ceràmica cardial
La ceràmica cardial rep aquest nom per estar decorada amb impressions de la vorada dentada i d'un sinuós seguit de petxines d'escopinyes, d'un bivalve anomenat tradicionalment Cardium (o algun derivat com Dinocardium o Acanthocardia), perquè la seva forma general recorda a la d'un cor.
Veure Ibers і Ceràmica cardial
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Veure Ibers і Cerdanya
Cerdanyola del Vallès
Cerdanyola del Vallès és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, situat a uns 6 km al nord-est de Barcelona.
Veure Ibers і Cerdanyola del Vallès
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Ibers і Cereal
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Veure Ibers і Ceretans
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Veure Ibers і Cervesa
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Veure Ibers і Cessetans
Ciutadella ibèrica de Calafell
La ciutadella ibèrica de Calafell és el nom amb què es coneix el jaciment arqueològic d'Alorda Park o ciutadella de les Toixoneres, situat a Calafell, Baix Penedès.
Veure Ibers і Ciutadella ibèrica de Calafell
Ciutat ibèrica d'Ullastret
La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l'illa d'En Reixac, dins el municipi d'Ullastret, al Baix Empordà, és el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya.
Veure Ibers і Ciutat ibèrica d'Ullastret
Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol
La ciutat ibèrica del Molí d'Espígol és un jaciment arqueològic situat sobre una petita elevació al terme municipal de Tornabous, a l'Urgell.
Veure Ibers і Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol
Civada
La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.
Veure Ibers і Civada
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Ibers і Claudi Ptolemeu
Cocentaina
Cocentaina és un municipi del País Valencià a la comarca del Comtat, de la qual n'és capital.
Veure Ibers і Cocentaina
Comarques Centrals del País Valencià
Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.
Veure Ibers і Comarques Centrals del País Valencià
Comarques gironines
Comarques gironines Mapa comarcal i municipal Les Comarques Gironines és un dels vuit àmbits funcionals territorials de la Generalitat de Catalunya definits en el Pla territorial general de Catalunya.
Veure Ibers і Comarques gironines
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Ibers і Comerç
Conjunt monumental d'Olèrdola
El Conjunt monumental d'Olèrdola, conegut també com a Ruïnes d'Olèrdola o Poblat d'Olèrdola és un enclavament arqueològic estratègic des del Bronze Antic fins a l'època medieval, amb llargs períodes d'abandó.
Veure Ibers і Conjunt monumental d'Olèrdola
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Veure Ibers і Contestans
Cortes de Navarra
Cortes de Navarra és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la ''merindad'' de Tudela.
Veure Ibers і Cortes de Navarra
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Ibers і Coure
Crevillent
Crevillent és una població del País Valencià a la comarca del Baix Vinalopó.
Veure Ibers і Crevillent
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Ibers і Cultura
Cultura del vas campaniforme
La cultura del vas campaniforme es caracteritza pel vas campaniforme que li dona nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és la decoració geomètrica incisa.
Veure Ibers і Cultura del vas campaniforme
Cultura dels camps d'urnes
La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.
Veure Ibers і Cultura dels camps d'urnes
Cunit
Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès.
Veure Ibers і Cunit
Dama d'Elx
La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment, l'any 1897, al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, prop de 2 km al sud d'Elx (Baix Vinalopó).
Veure Ibers і Dama d'Elx
Dama de Baza
La Dama de Baza és una escultura ibera del, llaurada en pedra calcària policromada pels bastetans.
Veure Ibers і Dama de Baza
Dama de Guardamar
La Dama de Guardamar, també coneguda com a Dama de Cabeço Lucero, fou trobada al jaciment arqueològic de Cabeço Lucero, al terme municipal de Guardamar del Segura, el dia 22 de setembre de 1987.
Veure Ibers і Dama de Guardamar
Darró
Darró o Adarró és un poblat ibèric que es troba a ponent de l'actual passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, al Garraf, al territori antigament conegut com a cossetània.
Veure Ibers і Darró
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Veure Ibers і Dénia
Deessa mare
Una estatueta de la cultura de Cucuteni, cinquè mil·lenni aC Una dea mare és la dea primordial que representa la fertilitat en general.
Veure Ibers і Deessa mare
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Veure Ibers і Demèter
Despeñaperros
Despeñaperros és un congost excavat pel riu Despeñaperros, situat al municipi de Santa Elena, al nord de la província de Jaén (Espanya) que és parc natural per la Junta d'Andalusia en una extensió de 7.649 ha, fonamentalment pels seus valors geològics i paisatgístics, però que també posseeix una destacable flora i fauna.
Veure Ibers і Despeñaperros
Devotio
La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).
Veure Ibers і Devotio
Dona d'aigua
Una dona d'aigua (també dita dona de fum i d'aigua, encantada, aloja, goja o paitida) és un ésser de la mitologia catalana, figura femenina que habita en indrets com estanys, torrents, salts d'aigua, fonts boscanes, gorgs, deus i grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d'aigües i llacs subterranis.
Veure Ibers і Dona d'aigua
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Veure Ibers і Ebre
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Ibers і Edat del bronze
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Veure Ibers і Edat del ferro
Edetans
Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.
Veure Ibers і Edetans
Edetània
Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.
Veure Ibers і Edetània
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Veure Ibers і Eivissa
El Brull
El Brull és un municipi de la comarca d'Osona, situat entre la plana de Vic i el massís del Montseny.
Veure Ibers і El Brull
El Campello
El Campello és un municipi costaner del País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i a l'àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Veure Ibers і El Campello
El Monastil
El Monastil fou un poblat iberoromà al nord d'Elda, a la comarca del Vinalopó Mitjà, a la serra coneguda com el Monastil, que n'ocupa la cresta i el vessant sud.
Veure Ibers і El Monastil
Elísics
Els elísics (Ἐλισύκοι, Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona, entre les Corberes i el riu Erau, que apareix documentat entre els segles VI i III aC a les fonts antigues.
Veure Ibers і Elísics
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Veure Ibers і Elda
Els Vilars (Arbeca)
La Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (775 aC - 325 aC) està situada en una zona de plana, a uns 4 km d'Arbeca (les Garrigues).
Veure Ibers і Els Vilars (Arbeca)
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Veure Ibers і Elx
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Ibers і Empúries
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Veure Ibers і Empordà
Eneolític
Ledat del coure, també anomenada calcolític (del grec χαλκός, khalkós 'coure', i del grec λίθος, lithos 'pedra') i eneolític (del llatí aenĕus 'coure'; i del grec λίθος, lithos 'pedra'), és un període de la prehistòria situat entre el neolític ('Nova Edat de la Pedra') i l'edat del bronze.
Veure Ibers і Eneolític
Erau
L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Ibers і Erau
Escif (ceràmica)
'''Escif''' àtic del 490-480 aC Lescif o skyphos (del grec σκύφος) fou la tipologia de ceràmica grega per a beure més popular durant el període geomètric.
Veure Ibers і Escif (ceràmica)
Escriptura ibèrica nord-oriental
Un signari ibèric nord-oriental no-dual ss. II-I aC Un signari ibèric nord-oriental dual, s. IV-III aC (adaptat de Ferrer i Jané, 2005) Estela de Badalona (Museu de Badalona) Lescriptura ibèrica nord-oriental, també coneguda com a llevantina o simplement ibèrica per ser, amb diferència, la més freqüent de les escriptures ibèriques, va ser el vehicle principal d'expressió de la llengua ibèrica, llengua que també expressen les inscripcions en escriptura ibèrica sud-oriental, però cal destacar que el valor de la majoria de signes d'aquestes escriptures no coincideix en absolut, tot i que el repertori de signes és similar.
Veure Ibers і Escriptura ibèrica nord-oriental
Escriptura ibèrica sud-oriental
Una proposta de signari ibèric sud-oriental. Adaptat de Correa 2004. En vermell els signes d'identificació discutible L'escriptura ibèrica sud-oriental (també coneguda com a meridional) és una escriptura paleohispànica molt similar, tant per la forma dels signes com pel valor que els signes representen, a l'escriptura tartèssia que en podria ser l'antecedent.
Veure Ibers і Escriptura ibèrica sud-oriental
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Veure Ibers і Escultura
Escultures de lleó de Ca n'Oliver
Les escultures de lleó de Ca n'Oliver són tres fragments de pedra que es van trobar al jaciment ibèric de Ca n'Oliver, situat en un turó de la Serralada Litoral Catalana del complex de Collserola.
Veure Ibers і Escultures de lleó de Ca n'Oliver
Escultures de Porcuna
Amb el nom d'escultures de Porcuna es coneix un conjunt d'escultures ibèriques que daten de la primera meitat del realitzades en pedra calcarenita blanca de gra fi coneguda com a «pedra de Santiago de Calatrava».
Veure Ibers і Escultures de Porcuna
Esfinx
La Gran Esfinx de Gizeh. Lesfinx és una figura de la mitologia grega i egípcia.
Veure Ibers і Esfinx
Espelta
Plantes d'espelta al febrer. Plantes d'espelta a l'abril Secció d'una tija. Detall d'una espiga. Espelta granada. Espelta abans de la collita. Grans d'espelta L'espelta (Triticum aestivum subp. spelta) és una subespècie del blat blancal (Triticum aestivum), que és una espècie de blat, gènere(Triticum), dins la família de les poàcies.
Veure Ibers і Espelta
Espelta petita
L'espelta petita (Triticum monococcum) és una planta amb flor de la família de les poàcies (Poaceae).
Veure Ibers і Espelta petita
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Ibers і Estat sobirà
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Ibers і Estrabó
Estratificació social
L'estratificació social fa referència a la jerarquització dels individus d'una societat sobre la base de criteris socioeconòmics com ara la riquesa, el gènere, la raça, el nivell educatiu o l'edat.
Veure Ibers і Estratificació social
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Ibers і Etruscs
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Ibers і Europa
Exvot
Exvots El guerrer de Moixent, exvot ibèric Exvot mariner. Maqueta d'un vaixell al Santuari de la Mare de Déu del Vinyet de Sitges Exvots de cera penjant prop de la tomba de Sant Vicenç. Detall d'una taula del retaule de Sant Vicenç de Sarrià, de Jaume Huguet (s.
Veure Ibers і Exvot
Falcata
Una falcata és un tipus d'espasa de ferro originària d'Ibèria, i relacionada amb les poblacions indígenes ibèriques anteriors a la conquesta romana, probablement desenvolupada per les tribus celtes que es van assentar al nord de la península.
Veure Ibers і Falcata
Fava
La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.
Veure Ibers і Fava
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Ibers і Fenicis
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Ibers і Ferro
Filatura
La filadora (''La fileuse''), quadre de William-Adolphe Bouguereau, de 1873 La filatura és un procés que té per objectiu obtenir fibres tèxtils.
Veure Ibers і Filatura
Folgueroles
Folgueroles és un municipi de la comarca d'Osona, lloc de naixement de mossèn Cinto Verdaguer.
Veure Ibers і Folgueroles
Folklore
Catifa màgica. Les catifes màgiques eren uns objectes llegendaris que podien transportar persones de forma instantània o molt ràpidament. El folklore (de l'anglès folk, 'poble' i lore, 'saber' o 'coneixement') és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions de la mencionada cultura, subcultura o grup social.
Veure Ibers і Folklore
Follet
Un follet (derivat de foll; dit fullet a Mallorca), dit també millet, és un esperit fantàstic de la mitologia catalana de caràcter entremaliat.
Veure Ibers і Follet
Fondo d'en Roig
Fondo d'en Roig és un jaciment arqueològic situat al terme municipal de Cunit.
Veure Ibers і Fondo d'en Roig
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Ibers і França
Fusaiola
XII o XIII trobada a Polònia fus i fusaiola prehistòrics Una fusaiola o tortera és una petita peça simètrica de terrissa amb un orifici central (eix de rotació).
Veure Ibers і Fusaiola
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Veure Ibers і Fusta
Garraf
El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.
Veure Ibers і Garraf
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Ibers і Gàl·lia
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Veure Ibers і Gibraltar
Gran Dama Oferent del Cerro de los Santos
M.A.N., Madrid). La Gran Dama Oferent del Cerro de los Santos és una escultura ibèrica, datada del o del.
Veure Ibers і Gran Dama Oferent del Cerro de los Santos
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Ibers і Granada
Griu
El griu o grifó és una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes de davant d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut.
Veure Ibers і Griu
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Veure Ibers і Guadalquivir
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Veure Ibers і Guardamar del Segura
Guerrer de la doble armadura
El Guerrer de la doble armadura és una escultura ibèrica de la primera meitat del, realitzada en pedra calcarenisca blanca de gra fi, coneguda com a «pedra de Santiago de Calatrava».
Veure Ibers і Guerrer de la doble armadura
Guerrer de Moixent
Rèplica del guerrer, al parc de l'Hospital de València. El Guerrer de Moixent és una xicoteta figura de bronze d'origen ibèric que reprodueix un genet guerrer iber muntat a cavall.
Veure Ibers і Guerrer de Moixent
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure Ibers і Guerres Púniques
Hecateu
Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.
Veure Ibers і Hecateu
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Ibers і Heròdot
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Ibers і Hispània Citerior
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Veure Ibers і Hispània Ulterior
Historia 16
Historia 16 va ser una revista espanyola divulgativa de caràcter mensual, editada per Información y Revistas, S. L., que va pertànyer al Grupo 16.
Veure Ibers і Historia 16
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Ibers і Hitites
Huelva
Huelva (tradicionalment en català, Olva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima.
Veure Ibers і Huelva
Iacetans
Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.
Veure Ibers і Iacetans
Ibèric
L'ibèric o iber és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir, una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la qual se n'han conservat textos.
Veure Ibers і Ibèric
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Ibers і Ideologia
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Veure Ibers і Idioma
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Veure Ibers і Ilercavons
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Veure Ibers і Ilergets
Illeta dels Banyets
El jaciment arqueològic de l'Illeta, també anomenat Illeta dels Banyets i popularment Banyets de la Reina, correspon a l'època del bronze, orientalitzant, ibèric antic, ple i romà imperial; està situat al terme municipal de El Campello (l'Alacantí, País Valencià).
Veure Ibers і Illeta dels Banyets
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Ibers і Imperi Cartaginès
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Veure Ibers і Indicets
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Ibers і Itàlia
Jaén
Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.
Veure Ibers і Jaén
Jaciment arqueològic de Cabezo Lucero
El jaciment arqueològic de Cabezo Lucero, l'època del qual correspon al període orientalitzant, ibèric antic i ple (segles VI-III aC), està situat entre Guardamar del Segura i Rojals (Baix Segura, País Valencià), a 2,5 km.
Veure Ibers і Jaciment arqueològic de Cabezo Lucero
Jaciment arqueològic de l'Alcúdia
El jaciment arqueològic de l'Alcúdia està situat a les proximitats de la ciutat d'Elx, al costat del riu Vinalopó, i acull la ciutat antiga d'Elx, Ilici, fundada com a oppidum ibèric al i abandonada cap al, quan es fundà la nova ciutat una mica més al nord, al barri vell d'Elx.
Veure Ibers і Jaciment arqueològic de l'Alcúdia
Jaciment arqueològic de l'Alt de Benimaquia
El jaciment arqueològic de l'Alt de Benimaquia, que correspon al període iber arcaic i ple (segles VI-III aC), es localitza a la Xara, al terme municipal de Dénia (Marina Alta, País Valencià), a l'extrem nord-oest del Montgó.
Veure Ibers і Jaciment arqueològic de l'Alt de Benimaquia
Jaciment arqueològic de l'Esquerda
L'Esquerda és un jaciment arqueològic ibèric i medieval situat al terme municipal de Les Masies de Roda, a la comarca d'Osona.
Veure Ibers і Jaciment arqueològic de l'Esquerda
Jaciment arqueològic de l'Oral
El jaciment arqueològic de l'Oral, l'època del qual correspon a l'orientalitzant, ibèric antic (finals del segle VI a l'IV a. C.), està situat al terme municipal de Sant Fulgenci (Baix Segura, País Valencià), en un ixent de la Serra del Molar, a 40 m sobre el nivell del mar.
Veure Ibers і Jaciment arqueològic de l'Oral
Jaciment arqueològic de la Covalta
El jaciment arqueològic de la Covalta (Albaida, València) està ubicat a l'àrea de la Contestania Ibérica.
Veure Ibers і Jaciment arqueològic de la Covalta
Jaciment arqueològic de La Escuera
Gerra ibèrica amb decoració vegetal. El jaciment arqueològic de La Escuera, l'època de la qual correspon a l'ibèric ple (finals del segle V a l'II a. C.), està situat al terme municipal de Sant Fulgenci (Baix Segura, País Valencià), en un vessant del barranc de Las Cueras.
Veure Ibers і Jaciment arqueològic de La Escuera
Jaciment arqueològic del Puntal
El jaciment arqueològic del Puntal, l'època del qual correspon a l'ibèric ple (segles V-IV a. C.), està situat al terme municipal de Salines (Alt Vinalopó, País Valencià), en un morrot de la serra Alts de Don Pedro, a 3,5 km del nucli urbà, enfront de la llacuna de Salines.
Veure Ibers і Jaciment arqueològic del Puntal
Jubees
Les Jubees són un tipus d'hàbitat rural dispers localitzat al municipi de la Vall de Laguar, a la Marina Alta.
Veure Ibers і Jubees
Kalathos
-, actualment conservat al Museu arqueològic de Múrcia Kalathos (plural Kalathoi) és un terme que a l'antiga Grècia feia referència als cistells de vímet.
Veure Ibers і Kalathos
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Veure Ibers і Kurdistan
L'Albufereta
L'Albufereta és un dels barris que componen la ciutat d'Alacant.
Veure Ibers і L'Albufereta
La Bastida de les Alcusses
El poblat iber de la Bastida de les Alcusses és un assentament que data de finals del al, situat en l'extrem sud-oest de la Serra Grossa.
Veure Ibers і La Bastida de les Alcusses
La Serreta (Alcoi)
El jaciment arqueològic de la Serreta és un important emplaçament iber ubicat als termes d'Alcoi, Cocentaina i Penàguila.
Veure Ibers і La Serreta (Alcoi)
La Torre Roja
La Torre Roja és una fortificació situada prop del cim del turó de la Torre Roja, entre els municipis de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) i de Sentmenat (Vallès Occidental).
Veure Ibers і La Torre Roja
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Veure Ibers і Lacetans
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Veure Ibers і Laietans
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Veure Ibers і Lígurs
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Veure Ibers і Llana
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Veure Ibers і Llíria
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Veure Ibers і Llegum
Llengües preindoeuropees
Localització de diverses llengües preindoeuropees documentades Les llengües preindoeuropees són un conjunt de llengües no classificades, que va existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia abans de l'arribada dels portadors de les llengües indoeuropees.
Veure Ibers і Llengües preindoeuropees
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Veure Ibers і Llenguadoc
Llentilla
La llentilla o llentia (Lens culinaris) és una planta anual conreada que pertany a la família de les Fabaceae.
Veure Ibers і Llentilla
Llet
La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.
Veure Ibers і Llet
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Veure Ibers і Lli
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Veure Ibers і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Ibers і Llobregat
Llop del Pajarillo
El Llop del Pajarillo, o Cap de llop del Pajarillo, és una escultura de pedra calcària que representa el cap d'un llop i que forma part del conjunt escultòric dEl Pajarillo.
Veure Ibers і Llop del Pajarillo
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Veure Ibers і Lloret de Mar
Los Villares
Los Villares és un municipi situat en la comarca metropolitana de Jaén (Espanya) i actualment emmarcat en l'àrea metropolitana de Jaén.
Veure Ibers і Los Villares
Lucentum
Lucentum és el nom d'una ciutat iberoromana situada en l'actual ciutat d'Alacant, en el lloc conegut com el Tossal de Manises, al barri de l'Albufereta.
Veure Ibers і Lucentum
Mag
Merlí, príncep dels encantaments, és un dels '''mags''' més coneguts Un mag, màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia.
Veure Ibers і Mag
Margarida (Planes)
Margarida és un poble del terme municipal de Planes, a la comarca del Comtat (País Valencià), del qual dista 4 km en direcció est.
Veure Ibers і Margarida (Planes)
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Veure Ibers і Massàlia
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Ibers і Múrcia
Megalitisme
Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.
Veure Ibers і Megalitisme
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Ibers і Mesopotàmia
Metall
pàgines.
Veure Ibers і Metall
Mill
Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.
Veure Ibers і Mill
Mill italià
El mill italià (Setaria italica) més conegut per altres termes polisèmics com panís, cua de guilla o trepó, és una espècie de xereix i el segon dels cereals anomenats mills més sembrats en el món i el més important dels mills a Àsia oriental.
Veure Ibers і Mill italià
Moixent
Moixent (oficialment Moixent/Mogente) és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.
Veure Ibers і Moixent
Moneda
Monedes i bitllets, les dues formes més comunes de '''moneda''' La moneda o unitat monetària d'un estat és una unitat de canvi que facilita la transferència de béns i serveis.
Veure Ibers і Moneda
Montblanc
Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.
Veure Ibers і Montblanc
Montcada i Reixac
Montcada i Reixac és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, el cap del municipi és a Montcada Centre.
Veure Ibers і Montcada i Reixac
Mula (Múrcia)
Mula és un municipi de la Regió de Múrcia.
Veure Ibers і Mula (Múrcia)
Muralles de Montgròs
Les muralles de Montgròs, o muralles del Brull, són unes construccions defensives dels ibers ausetans que tanquen l'estret de Montgròs, al municipi del Brull (Osona).
Veure Ibers і Muralles de Montgròs
Museu Arqueològic i d'Història d'Elx
El Museu Arqueològic i d'Història d'Elx (MAHE) és el museu d'arqueologia de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).
Veure Ibers і Museu Arqueològic i d'Història d'Elx
Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
El Museu Arqueològic Nacional d'Espanya és un museu d'arqueologia amb continguts que abasten la prehistòria, la història i l'art antics, la numismàtica i les arts decoratives medievals i modernes.
Veure Ibers і Museu Arqueològic Nacional d'Espanya
Museu de Badalona
El Museu de Badalona és un museu dedicat a la història de Badalona creat el 1955 i ubicat a la plaça Assemblea de Catalunya de Badalona.
Veure Ibers і Museu de Badalona
Museu de l'Alcúdia
Museu de l'Alcúdia (o Museo Monográfico de La Alcudia) és un museu situat junt a "Villa Illici", una vil·la de labor.
Veure Ibers і Museu de l'Alcúdia
Museu de Prehistòria de València
El Museu de Prehistòria de València és un museu de la ciutat de València que exposa materials arqueològics que cobreixen des del període paleolític fins a l'època visigoda.
Veure Ibers і Museu de Prehistòria de València
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Ibers і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Necròpolis
Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.
Veure Ibers і Necròpolis
Necròpolis ibèrica del Corral de Saus
La necròpolis ibèrica del Corral de Saus (segles V-III aC) es localitza a Moixent (la Costera, País Valencià), a la partida de Garamoixent, a la finca del Corral de Saus.
Veure Ibers і Necròpolis ibèrica del Corral de Saus
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Ibers і Occident
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Veure Ibers і Oli
Oliva (Safor)
Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.
Veure Ibers і Oliva (Safor)
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Ibers і Or
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Veure Ibers і Ordi
Oretans
Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).
Veure Ibers і Oretans
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Veure Ibers і Orfebreria
Os de Porcuna
L'Os de Porcuna, que data del, és una escultura de l'època ibera, concretament esculpida pel poble túrdul, i va ser trobada en un jaciment arqueològic a Porcuna, antiga ciutat ibera anomenada Ipolca, actual municipi de la província de Jaén, a Andalusia.
Veure Ibers і Os de Porcuna
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Veure Ibers і Osona
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Veure Ibers і Ovella
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Ibers і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Ibers і Països Catalans
Palafrugell
Palafrugell és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Ibers і Palafrugell
Palamós
Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà.
Veure Ibers і Palamós
Pàtera
MAN, Madrid). El terme Pàtera és d'origen llatí i designa un plat ample, baix i de poca profunditat.
Veure Ibers і Pàtera
Pèsol
''Pisum sativum'' El pèsol o pesolera (Pisum sativum) és una planta de la família de les lleguminoses o fabàcies.
Veure Ibers і Pèsol
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Veure Ibers і Púnics
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Veure Ibers і Pedra
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Ibers і Península Ibèrica
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Veure Ibers і Penedès
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Veure Ibers і Període iber a Catalunya
Pere Bosch i Gimpera
Pere Bosch i Gimpera (Barcelona, 22 de març de 1891 - Ciutat de Mèxic, 9 d'octubre de 1974), pàg.
Veure Ibers і Pere Bosch i Gimpera
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Ibers і Pirineus
Pisana
Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment.
Veure Ibers і Pisana
Pla de Santa Bàrbara
El Pla de Santa Bàrbara és un turó en plena vila de Montblanc (la Conca de Barberà), de fet un petit altiplà que s'eleva una vintena de metres del terreny circumdant.
Veure Ibers і Pla de Santa Bàrbara
Poblat ibèric Castellar de Meca
El poblat ibèric Castellar de Meca correspon a l'època ibèrica (segles V-II aC), i també al bronze, romà, islàmic, i medieval; es localitza al terme municipal d'Aiora (País Valencià), sobre un llarg turó anomenat serra del Mugrón, dins la finca anomenada "Cases de Meca".
Veure Ibers і Poblat ibèric Castellar de Meca
Poblat ibèric de Burriac
El Poblat Ibèric de Burriac es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Cabrera de Mar (el Maresme).
Veure Ibers і Poblat ibèric de Burriac
Poblat ibèric de Ca n'Oliver
El poblat ibèric de Ca n'Oliver, al web de l'ajuntament de Cerdanyola.
Veure Ibers і Poblat ibèric de Ca n'Oliver
Poblat ibèric de Can Fatjó
El Poblat ibèric de Can Fatjó és un poblat laietà excavat a l'actual Rubí.
Veure Ibers і Poblat ibèric de Can Fatjó
Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe
El poblat ibèric de la Cadira del Bisbe és un jaciment arqueològic situat a Premià de Dalt, al Maresme.
Veure Ibers і Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe
Poblat ibèric de la Moleta del Remei
La Moleta del Remei és un poblat ibèric al municipi d'Alcanar, al Montsià.
Veure Ibers і Poblat ibèric de la Moleta del Remei
Poblat ibèric de les Maleses
Plànol del poblat ibèric de les Maleses El poblat ibèric de les Maleses es troba al cim del turó que rep el mateix nom o el de les Corones.
Veure Ibers і Poblat ibèric de les Maleses
Poblat ibèric de Puig de Castellet
El poblat ibèric de Puig de Castellet està situat a 2 quilòmetres de Lloret de Mar, en un promontori anomenat Puig de Castellet, situat a la banda occidental del Turó de Rossell, a la Serralada Litoral.
Veure Ibers і Poblat ibèric de Puig de Castellet
Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda
Sant Sebastià de la Guarda o Sant Sebastià de la Guaita és un poblat ibèric situat al terme municipal de Palafrugell, al Baix Empordà.
Veure Ibers і Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda
Poblat ibèric del Castell de Palamós
El poblat ibèric del Castell de Palamós és un assentament dels indigets que data del fins a l'època romana i que va tenir la seva màxima esplendor durant els segles IV i III aC.
Veure Ibers і Poblat ibèric del Castell de Palamós
Poblat ibèric del Puig Castellar
El poblat ibèric del Puig Castellar és un poblat iber situat a Santa Coloma de Gramenet, al cim del Puig Castellar, de 303 m. Fou fundat per la tribu dels laietans cap al i fou abandonat entre els segles III i II aC.
Veure Ibers і Poblat ibèric del Puig Castellar
Poblat ibèric del Puig de la Misericòrdia
El poblat ibèric del Puig de la Misericòrdia és un jaciment arqueològic protohistòric situat als afores del municipi de Vinaròs, El Baix Maestrat.
Veure Ibers і Poblat ibèric del Puig de la Misericòrdia
Poblat ibèric del Xarpolar
El poblat ibèric del Xarpolar (segles IV-I aC) es localitza en el terme municipal de la Vall de Gallinera (Marina Alta) en una de les muntanyes situades entre les valls de la Gallinera i d'Alcalá, proper al caseriu de Benissili, a 900 m sobre el nivell del mar.
Veure Ibers і Poblat ibèric del Xarpolar
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Veure Ibers і Polibi
Ponent
* Un dels quatre punts cardinals.
Veure Ibers і Ponent
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Veure Ibers і Porc
Premià de Dalt
Premià de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Veure Ibers і Premià de Dalt
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Veure Ibers і Protoindoeuropeus
Província d'Alacant
La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.
Veure Ibers і Província d'Alacant
Província de Granada
Granada és una província d'Espanya.
Veure Ibers і Província de Granada
Puig de la Nau
El Puig de la Nau és una muntanya del País Valencià.
Veure Ibers і Puig de la Nau
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Veure Ibers і Ramaderia
Regió d'Alacant
Comarques que formen la Regió d'Alacant (amb el terme de Guardamar al sud, actualment al Baix Segura. La Regió d'Alacant (color fosc) dins el País Valencià. La Regió d'Alacant és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.
Veure Ibers і Regió d'Alacant
Regió de Castelló
Localització de les Comarques del Nord La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià.
Veure Ibers і Regió de Castelló
Rellinars
Rellinars és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, al límit amb el Bages.
Veure Ibers і Rellinars
Revolta ibera de 197 aC
La revolta de 197 aC fou una revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.
Veure Ibers і Revolta ibera de 197 aC
Riu Orb
El riu Orb (en occità: Òrb) és un riu d'Occitània que desemboca a la mar Mediterrània a Valrans, departament d'Erau.
Veure Ibers і Riu Orb
Roda de Ter
Roda de Ter és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i situada al centre de la regió de l'Alt Ter.
Veure Ibers і Roda de Ter
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Ibers і Roine
Rojals
Rojals (oficialment i en castellà Rojales) és un municipi del País Valencià situat al Baix Segura, a la vora del Segura, que travessa el nucli tradicional al llarg de dos kilòmetres.
Veure Ibers і Rojals
Roses
Roses és un municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà que ocupa la meitat sud de la península del cap de Creus.
Veure Ibers і Roses
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Ibers і Rosselló
Rubí
Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.
Veure Ibers і Rubí
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Veure Ibers і Saguntum
Salines
Salines (en castellà i oficialment Salinas), és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Veure Ibers і Salines
Sant Fulgenci (Baix Segura)
Sant Fulgenci (en castellà i oficialment San Fulgencio) és un municipi del País Valencià situat al Baix Segura, al marge esquerre del riu Segura, prop de Rojals.
Veure Ibers і Sant Fulgenci (Baix Segura)
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Ibers і Santa Coloma de Gramenet
Santisteban del Puerto
Santisteban del Puerto és un municipi de la província de Jaén.
Veure Ibers і Santisteban del Puerto
Sòrdons
Els sòrdons (Sordŏnes) foren un poble iber de la Gàl·lia, que ocupaven el territori que ocupa avui en dia el Rosselló.
Veure Ibers і Sòrdons
Sedetans
Els sedetans (en llatí sedetani, en grec antic Σιδητανοί) eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre en direcció sud, fins a tocar el país dels edetans, que ocupaven el centre del País Valencià.
Veure Ibers і Sedetans
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Ibers і Segona Guerra Púnica
Segura (riu)
El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).
Veure Ibers і Segura (riu)
Soses
Soses és un municipi del Segrià.
Veure Ibers і Soses
Suessetans
Els suessetans (en llatí Suessetani) eren un poble preromà establert a les planes centrals d'Aragó.
Veure Ibers і Suessetans
Tanit
Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.
Veure Ibers і Tanit
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Veure Ibers і Tartessos
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Veure Ibers і Tèxtil
Teixidura
Objectes teixits prehistòrics: - 1 cistella de vímet; - 2 estora teixida; - 3 xarxa de pesca de fils; - 4 trenat de pescador; - 5 drap de lli; - 6 cordes i cordams; - 7 fus de cargol; 8 eix i volant d'inèrcia. La teixidura o tissatge és el conjunt d'accions que tenen com a finalitat obtenir teles a partir de fils naturals o sintètics.
Veure Ibers і Teixidura
Terres de l'Ebre
Les Terres de l'Ebre és una regió que aplega les comarques meridionals de Catalunya: el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.
Veure Ibers і Terres de l'Ebre
Tivissa
Tivissa és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre, situat a la part oriental de la comarca, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i el Baix Ebre.
Veure Ibers і Tivissa
Tornabous
Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Ibers і Tornabous
Toro d'Osuna
El Toro d'Osuna és una escultura ibera de pedra calcària datada de la fi del, concretament esculpida pel poble turdetà, i va ser trobada a Osuna, província de Sevilla, al jaciment arqueològic de l'antiga ciutat ibèrica d'Urso.
Veure Ibers і Toro d'Osuna
Torrelló de Boverot
El Torrelló del Boverot és un assentament, que es troba en la part oest del terme municipal d'Almassora, a la Plana Alta, al costat del riu Millars limítrof amb el terme municipal d'Onda.
Veure Ibers і Torrelló de Boverot
Tossal de la Cala
El Tossal de la Cala és un turó situat en l'extrem sud-oest de Benidorm, entre la Platja de Ponent i la Platja de Finestrat.
Veure Ibers і Tossal de la Cala
Turó d'en Boscà
El Turó d'en Boscà és una muntanya de 198 metres que es troba al municipi de Badalona, a la comarca del Barcelonès.
Veure Ibers і Turó d'en Boscà
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Veure Ibers і Turdetans
Urbanisme
La Ciutat Ideal, Piero della FrancescaL'urbanisme o la urbanística (també anomenat en altres llengües planificació urbana) és la ciència i tècnica de l'ordenació de les ciutats i del territori.
Veure Ibers і Urbanisme
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Veure Ibers і Urgell
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Ibers і València
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Veure Ibers і Vall de Cofrents
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Ibers і Vallès
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Veure Ibers і Vascons
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Veure Ibers і Vi
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf.
Veure Ibers і Vilanova i la Geltrú
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Ibers і Vinaròs
Vinyar
Vinyar al Penedès. Vinyar amb ceps emparrats. Un vinyar, vinyal, vinyet, o una vinyeda o vinya és una plantació extensa de cepsLa paraula "vinya" es pot referir, encara que sigui un gal·licisme en el sentit de l'arbust Vitis vinifera, tant al camp com a la planta (també coneguda com a cep).
Veure Ibers і Vinyar
Xàbia
Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al, i Duanes de la Mar (o el Port).
Veure Ibers і Xàbia
Vegeu també
Pobles preromans de la Península Ibèrica
- Àsturs
- Òlcades
- -tania
- Aquitans
- Arevacs
- Ausetans
- Autrígons
- Bargusis
- Bastetans
- Bel·les
- Berons
- Càntabres
- Cèltics
- Caristis
- Carpetans
- Castel·lans
- Cessetans
- Confederació celtibèrica
- Conis
- Contestans
- Edetans
- Haplogrup R-DF27
- Iacetans
- Ibers
- Ilercavons
- Ilergets
- Indicets
- Lacetans
- Laietans
- Llista de pobles ibèrics preromans
- Lobetans
- Lusons
- Mastians
- Oretans
- Pelèndons
- Poblat ibèric del Castell de Palamós
- Revolta d'Indíbil i Mandoni
- Sòrdons
- Sedetans
- Suessetans
- Titos
- Turdetans
- Turmogues
- Uraci
- Vàrduls
- Vacceus
- Vascons
- Vetons
Preindoeuropeus
- Civilització minoica
- Cultura de Cucuteni
- Cultura de Vinča
- Cultura dels nurags
- Dispilio
- Elimis
- Escriptura Vinča
- Etruscs
- Europa neolítica
- Haplogrup R1b del cromosoma Y humà
- Ibers
- Lèleges
- Pelasgs
- Pobles dravidians
- Sicans
- Tauleta de Dispilio
- Tauletes de Tărtăria
- Tirrens
També conegut com Art ibèric, Civilització ibera, Cultura Ibèrica, Cultura íbera, Íber, Ibèrics, Tribus iberes a Catalunya, Tribus iberes de Catalunya, Època ibèrica, Època íbera.
, Cartago, Casol de Puigcastellet, Castel·lans, Castell del Castellar, Castellar (Jaén), Castellet de Banyoles, Catalunya, Cavall, Cérvola de Cabdet, Cel, Celtes, Celtibers, Ceràmica, Ceràmica cardial, Cerdanya, Cerdanyola del Vallès, Cereal, Ceretans, Cervesa, Cessetans, Ciutadella ibèrica de Calafell, Ciutat ibèrica d'Ullastret, Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol, Civada, Claudi Ptolemeu, Cocentaina, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques gironines, Comerç, Conjunt monumental d'Olèrdola, Contestans, Cortes de Navarra, Coure, Crevillent, Cultura, Cultura del vas campaniforme, Cultura dels camps d'urnes, Cunit, Dama d'Elx, Dama de Baza, Dama de Guardamar, Darró, Dénia, Deessa mare, Demèter, Despeñaperros, Devotio, Dona d'aigua, Ebre, Edat del bronze, Edat del ferro, Edetans, Edetània, Eivissa, El Brull, El Campello, El Monastil, Elísics, Elda, Els Vilars (Arbeca), Elx, Empúries, Empordà, Eneolític, Erau, Escif (ceràmica), Escriptura ibèrica nord-oriental, Escriptura ibèrica sud-oriental, Escultura, Escultures de lleó de Ca n'Oliver, Escultures de Porcuna, Esfinx, Espelta, Espelta petita, Estat sobirà, Estrabó, Estratificació social, Etruscs, Europa, Exvot, Falcata, Fava, Fenicis, Ferro, Filatura, Folgueroles, Folklore, Follet, Fondo d'en Roig, França, Fusaiola, Fusta, Garraf, Gàl·lia, Gibraltar, Gran Dama Oferent del Cerro de los Santos, Granada, Griu, Guadalquivir, Guardamar del Segura, Guerrer de la doble armadura, Guerrer de Moixent, Guerres Púniques, Hecateu, Heròdot, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Historia 16, Hitites, Huelva, Iacetans, Ibèric, Ideologia, Idioma, Ilercavons, Ilergets, Illeta dels Banyets, Imperi Cartaginès, Indicets, Itàlia, Jaén, Jaciment arqueològic de Cabezo Lucero, Jaciment arqueològic de l'Alcúdia, Jaciment arqueològic de l'Alt de Benimaquia, Jaciment arqueològic de l'Esquerda, Jaciment arqueològic de l'Oral, Jaciment arqueològic de la Covalta, Jaciment arqueològic de La Escuera, Jaciment arqueològic del Puntal, Jubees, Kalathos, Kurdistan, L'Albufereta, La Bastida de les Alcusses, La Serreta (Alcoi), La Torre Roja, Lacetans, Laietans, Lígurs, Llana, Llíria, Llegum, Llengües preindoeuropees, Llenguadoc, Llentilla, Llet, Lli, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Llobregat, Llop del Pajarillo, Lloret de Mar, Los Villares, Lucentum, Mag, Margarida (Planes), Massàlia, Múrcia, Megalitisme, Mesopotàmia, Metall, Mill, Mill italià, Moixent, Moneda, Montblanc, Montcada i Reixac, Mula (Múrcia), Muralles de Montgròs, Museu Arqueològic i d'Història d'Elx, Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, Museu de Badalona, Museu de l'Alcúdia, Museu de Prehistòria de València, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Necròpolis, Necròpolis ibèrica del Corral de Saus, Occident, Oli, Oliva (Safor), Or, Ordi, Oretans, Orfebreria, Os de Porcuna, Osona, Ovella, País Valencià, Països Catalans, Palafrugell, Palamós, Pàtera, Pèsol, Púnics, Pedra, Península Ibèrica, Penedès, Període iber a Catalunya, Pere Bosch i Gimpera, Pirineus, Pisana, Pla de Santa Bàrbara, Poblat ibèric Castellar de Meca, Poblat ibèric de Burriac, Poblat ibèric de Ca n'Oliver, Poblat ibèric de Can Fatjó, Poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, Poblat ibèric de la Moleta del Remei, Poblat ibèric de les Maleses, Poblat ibèric de Puig de Castellet, Poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda, Poblat ibèric del Castell de Palamós, Poblat ibèric del Puig Castellar, Poblat ibèric del Puig de la Misericòrdia, Poblat ibèric del Xarpolar, Polibi, Ponent, Porc, Premià de Dalt, Protoindoeuropeus, Província d'Alacant, Província de Granada, Puig de la Nau, Ramaderia, Regió d'Alacant, Regió de Castelló, Rellinars, Revolta ibera de 197 aC, Riu Orb, Roda de Ter, Roine, Rojals, Roses, Rosselló, Rubí, Saguntum, Salines, Sant Fulgenci (Baix Segura), Santa Coloma de Gramenet, Santisteban del Puerto, Sòrdons, Sedetans, Segona Guerra Púnica, Segura (riu), Soses, Suessetans, Tanit, Tartessos, Tèxtil, Teixidura, Terres de l'Ebre, Tivissa, Tornabous, Toro d'Osuna, Torrelló de Boverot, Tossal de la Cala, Turó d'en Boscà, Turdetans, Urbanisme, Urgell, València, Vall de Cofrents, Vallès, Vascons, Vi, Vilanova i la Geltrú, Vinaròs, Vinyar, Xàbia.