Similituds entre Ibers і Segona Guerra Púnica
Ibers і Segona Guerra Púnica tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Roma, Apià, Àfrica, Cadis, Cartago, Celtes, Celtibers, Ebre, Edetània, Empúries, Etruscs, França, Gàl·lia, Guerres Púniques, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Ilergets, Imperi Cartaginès, Itàlia, Lígurs, Massàlia, Púnics, Península Ibèrica, Pirineus, Polibi, Saguntum.
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Ibers · Antiga Roma і Segona Guerra Púnica ·
Apià
Apià, en grec antic Αππιανός Αλεξανδρεύς, en llatí Appianus Alexandrinus (vers 95- vers 165) fou un historiador grecoromà, nascut a Alexandria que va viure a Roma al temps de Trajà, Adrià, i Antoní Pius.
Apià і Ibers · Apià і Segona Guerra Púnica ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Ibers · Àfrica і Segona Guerra Púnica ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Ibers · Cadis і Segona Guerra Púnica ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Ibers · Cartago і Segona Guerra Púnica ·
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Celtes і Ibers · Celtes і Segona Guerra Púnica ·
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Celtibers і Ibers · Celtibers і Segona Guerra Púnica ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Ibers · Ebre і Segona Guerra Púnica ·
Edetània
Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.
Edetània і Ibers · Edetània і Segona Guerra Púnica ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і Ibers · Empúries і Segona Guerra Púnica ·
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Etruscs і Ibers · Etruscs і Segona Guerra Púnica ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Ibers · França і Segona Guerra Púnica ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Ibers · Gàl·lia і Segona Guerra Púnica ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Guerres Púniques і Ibers · Guerres Púniques і Segona Guerra Púnica ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Hispània Citerior і Ibers · Hispània Citerior і Segona Guerra Púnica ·
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Hispània Ulterior і Ibers · Hispània Ulterior і Segona Guerra Púnica ·
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Ibers і Ilergets · Ilergets і Segona Guerra Púnica ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Ibers і Imperi Cartaginès · Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Ibers і Itàlia · Itàlia і Segona Guerra Púnica ·
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Ibers і Lígurs · Lígurs і Segona Guerra Púnica ·
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Ibers і Massàlia · Massàlia і Segona Guerra Púnica ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Ibers і Púnics · Púnics і Segona Guerra Púnica ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Ibers і Península Ibèrica · Península Ibèrica і Segona Guerra Púnica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Ibers і Pirineus · Pirineus і Segona Guerra Púnica ·
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Ibers і Polibi · Polibi і Segona Guerra Púnica ·
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Ibers і Segona Guerra Púnica
- Què tenen en comú Ibers і Segona Guerra Púnica
- Semblances entre Ibers і Segona Guerra Púnica
Comparació entre Ibers і Segona Guerra Púnica
Ibers té 322 relacions, mentre que Segona Guerra Púnica té 179. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 5.19% = 26 / (322 + 179).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Ibers і Segona Guerra Púnica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: