Similituds entre IRA Oficial і Republicanisme irlandès
IRA Oficial і Republicanisme irlandès tenen 12 coses en comú (en Uniopèdia): Abstencionisme, Assemblea d'Irlanda del Nord, Cathal Goulding, Conflicte nord-irlandès, Exèrcit Republicà Irlandès, IRA Provisional, Irish National Liberation Army, Irlanda, Marxisme, Parlament del Regne Unit, Partit dels Treballadors d'Irlanda, Sinn Féin.
Abstencionisme
Logotip abstencionista S'anomena abstencionisme actitud d'abstenir-se sistemàticament de participar en un procés, acció o qüestió, especialment en una elecció.
Abstencionisme і IRA Oficial · Abstencionisme і Republicanisme irlandès ·
Assemblea d'Irlanda del Nord
L'Assemblea d'Irlanda del Nord, freqüentment anomenada amb el metònim de Stormont (i incorrectament Castell de Stormont), és la cambra legislativa del govern autònom d'Irlanda del Nord.
Assemblea d'Irlanda del Nord і IRA Oficial · Assemblea d'Irlanda del Nord і Republicanisme irlandès ·
Cathal Goulding
va ser un republicà irlandès, Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Republicà Irlandès del 1962 al 1969 i després de l'IRA Oficial, del 1969 al 1972 Sorgit d'una família republicana, s'afilia al Fianna Éireann (les joventuts de l'IRA), i després s'uneix a l'IRA el decenni següent.
Cathal Goulding і IRA Oficial · Cathal Goulding і Republicanisme irlandès ·
Conflicte nord-irlandès
El conflicte nord-irlandès, anomenat també The Troubles ("els trastorns" o "els problemes") o Na Trioblóidi en gaèlic irlandèsLa denominació anglesa «Troubles» té, en tant que terme polític, una llarga història, tant a Irlanda com a Anglaterra. En el context dels anys 1960, feia habitualment referència, o bé a la Guerra Angloirlandesa, que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial, o bé a la Guerra Civil Irlandesa. Per bé que el terme existeix des de 1378, segons l'Oxford English Dictionary, aquest terme ha estat utilitzat diverses vegades en el passat per designar períodes de conflicte o de desordre. Caldrà esperar bastant de temps després del començament del conflicte perquè aquest terme sigui empleat de manera habitual per designar-lo. Vegeu és un període de violència i d'agitació política a Irlanda del Nord en la segona meitat del. Comença a finals dels anys 60 S'han proposat diverses dates com a principi del conflicte nord-irlandès: l'any 1966, el 12 d'agost de 1968, el 12 d'agost o el 14 d'agost de 1969. Vegeu i es considera que acaba entre 1997 i 2007, segons les interpretacions. S'han assenyalat diverses dates com a fi del conflicte: el 20 de juliol de 1997, el 10 d'abril de 1998, el 15 d'agost de 1998, el 2 de desembre de 1999, el 28 de juliol de 2005, el 26 de setembre de 2005 i el 8 de maig de 2007. Vegeu Ulster Volunteer Force La violència continua tanmateix després d'aquesta data, però de manera ocasional i a petita escala, mentre que la majoria dels grups bel·ligerants deposen les armes. El conflicte comença en la segona meitat dels anys 60 com un moviment per als drets civils contra la segregació confessional que experimenta la minoria catòlica. L'oposició entre republicans i nacionalistes (principalment catòlics), d'una part, i lleialistes i unionistes (principalment protestants), d'altra banda, sobre el futur d'Irlanda del Nord arrossega un augment de la violència que perdura durant trenta anys. És el fet de grups paramilitars republicans, com l'IRA Provisional, l'objectiu del qual és de posar fi a l'autoritat britànica a Irlanda del Nord i crear una República irlandesa sobre el conjunt de l'illa, i lleialistes, com l'Ulster Volunteer Force, formada el 1966 per aturar el que percep com el deteriorament del caràcter britànic del país, però també d'aixecaments populars i de les forces de seguretat de l'Estat, l'Exèrcit britànic i la policia. El conflicte nord-irlandès és diversament definit per alguns dels seus actors, sigui com una guerra,.Faligot p.140, (Reginald Maudling)Faligot p.171 un conflicte ètnic, una guerrilla o una guerra civil. L'acció dels grups paramilitars republicans (principalment l'IRA Provisional) és considerada com terrorisme per les forces de seguretat britàniques, però també com una revolució, una insurrecció o una resistència militar a l'ocupació i a l'imperialisme britànic pels seus partidaris.Faligot p.119-153-156 Els historiadors estan dividits sobre aquestes qualificacions Faligot p.165 i alguns refusen l'ús del terme «terrorisme». Aquest conflicte afecta la vida quotidiana de la majoria dels nord-irlandesos, així com incidentalment la dels anglesos i dels irlandesos al sud de l'illa. En diverses ocasions entre 1969 i 1998, aquest conflicte va córrer el risc de transformar-se en una verdadera guerra civil, com, per exemple, el 1972 després del Diumenge Sagnant o durant la vaga de fam del 1981, quan es produeixen les mobilitzacions massives i hostils per ambdues parts. En 1998, un procés de pau posa fi al conflicte, prenent com a base l'Acord de Divendres Sant. Per primer cop, el govern britànic reconeix la «dimensió irlandesa» del conflicte, el principi que el poble de l'illa d'Irlanda en el seu conjunt pugui resoldre els problemes entre el Nord i el Sud per consentiment mutu, sense intervenció exterior, permet obtenir l'acord dels nacionalistes i dels republicans. Estableix també a Irlanda del Nord un govern consociatiu, compost obligatòriament d'unionistes i de nacionalistes.
Conflicte nord-irlandès і IRA Oficial · Conflicte nord-irlandès і Republicanisme irlandès ·
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Exèrcit Republicà Irlandès і IRA Oficial · Exèrcit Republicà Irlandès і Republicanisme irlandès ·
IRA Provisional
LExèrcit republicà irlandès provisional (en irlandès Óglaigh na hÉireann en anglès Provisional Irish Republican Army, PIRA, generalment conegut amb el nom de PIRA o "Provos") és una organització paramilitar republicana irlandesa que, de 1969 a 1997, va intentar fer caure els governs d'Irlanda del Nord i la República d'Irlanda i reemplaçar-los per un Estat socialista sobirà sobre tota l'illa d'Irlanda (Éire Nua, Nova Irlanda).
IRA Oficial і IRA Provisional · IRA Provisional і Republicanisme irlandès ·
Irish National Liberation Army
LIrish National Liberation Army (en irlandès: Arm Saoirse Náisiúnta na hÉireann, en català: Exèrcit irlandès d'alliberament nacional) és una organització paramilitar republicana i socialista irlandesa.
IRA Oficial і Irish National Liberation Army · Irish National Liberation Army і Republicanisme irlandès ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
IRA Oficial і Irlanda · Irlanda і Republicanisme irlandès ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
IRA Oficial і Marxisme · Marxisme і Republicanisme irlandès ·
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
IRA Oficial і Parlament del Regne Unit · Parlament del Regne Unit і Republicanisme irlandès ·
Partit dels Treballadors d'Irlanda
Partit dels Treballadors d'Irlanda (anglès Workers' Party, irlandès Páirtí na nOibrithe) és un partit polític d'Irlanda fundat el 1982 pels membres de l'IRA Oficial, que pels oficis de Cathal Goulding i Séan Garland, després de la campanya fronterera de 1956-1962, s'havien decantat més cap al socialisme i la defensa dels drets civils que no pas cap al nacionalisme i la reunificació, així com per l'abandó de la via militar.
IRA Oficial і Partit dels Treballadors d'Irlanda · Partit dels Treballadors d'Irlanda і Republicanisme irlandès ·
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
IRA Oficial і Sinn Féin · Republicanisme irlandès і Sinn Féin ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen IRA Oficial і Republicanisme irlandès
- Què tenen en comú IRA Oficial і Republicanisme irlandès
- Semblances entre IRA Oficial і Republicanisme irlandès
Comparació entre IRA Oficial і Republicanisme irlandès
IRA Oficial té 16 relacions, mentre que Republicanisme irlandès té 111. Com que tenen en comú 12, l'índex de Jaccard és 9.45% = 12 / (16 + 111).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre IRA Oficial і Republicanisme irlandès. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: