Accés més ràpid que el navegador!
135 les relacions: Agde, Albigès, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Alps, Alps de l'Alta Provença, Alps Marítims, Alts Alps, Amazics, Antiga Grècia, Ardecha, Arle, Arquitectura de la Provença, Art provençal, Beatriu de Savoia, Berenguer Ramon I de Provença, Besiers, Boques del Roine, Camarga, Canes, Carcassonès, Carladès, Carlemany, Casal de Barcelona, Castell de Perapertusa, Castell de Puillorenç, Castell de Querbús, Caudiers de Fenollet, Celtes, Clima, Comtat de Carcí, Comtat de Gavaldà, Comtat de Niça, Comtat de Tolosa, Dinastia d'Anjou, Dolça de Provença, Dolça II de Provença, Droma, Enric II d'Anglaterra, Eslaus, Felibritge, Fenicis, Fenolleda, Focea, Foix (Occitània), França, Francs, Frederic Mistral, Gard, Gàl·lia Narbonesa, ..., Gènova, Gerberga de Provença, Gerbert de Gavaldà, Grec antic, Guerres baussenques, Imperi Romà, Institut d'Estudis Occitans, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Lauraguès, Lígurs, Llatí, Llenguadoc, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Provença, Lluís IX de França, Lluís XI de França, Mar Mediterrània, Marsella, Menerbès, Millau, Montpeller, Narbona, Niça, Nimes, Occità, Occità llenguadocià, Occità niçard, Occità provençal, Occitània, Perapertusès, Provença-Alps-Costa Blava, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon V de Tolosa, Rasès, Regne de França, Riu Var, Roergue, Roine, Sabartès, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sant Geli, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Senyoria dels Baus, Termenès, Tolosa de Llenguadoc, Tractat de Corbeil, Tractat de Tarascó (1176), Trobador, Valclusa, Var (departament), Vescomtat de Carlat, Vinya, Visigots, 11 de maig, 1112, 1144, 1147, 1162, 1166, 1167, 1168, 1173, 1176, 1179, 1181, 1185, 1213, 1219, 1245, 1258, 1272, 1388, 16 de juliol, 17 de juliol, 1854, 19 d'agost, 2003, 3 de febrer, 5 d'abril, 5 de juny. Ampliar l'índex (85 més) »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Provença і Agde · Veure més »
Albigès
L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.
Nou!!: Provença і Albigès · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Provença і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Nou!!: Provença і Alfons II de Provença · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: Provença і Alps · Veure més »
Alps de l'Alta Provença
Els Alps de l'Alta Provença (04) (en francès, Alpes-de-Haute-Provence; i en occità, Aups d'Auta Provença) són un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Provença і Alps de l'Alta Provença · Veure més »
Alps Marítims
Els Alps Marítims (06) (en francès Alpes-Maritimes i en occità Aups Maritims) és un departament francès situat a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Provença і Alps Marítims · Veure més »
Alts Alps
Els Alts Alps (05) (francès Hautes-Alpes, occità Auts Aups) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Provença і Alts Alps · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Provença і Amazics · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Provença і Antiga Grècia · Veure més »
Ardecha
L'Ardecha o Ardeixa (07) (en francès Ardèche i en occità Ardecha) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia - Roine-Alps i que correspon majoritàriament a la regió occitana del Vivarès.
Nou!!: Provença і Ardecha · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Provença і Arle · Veure més »
Arquitectura de la Provença
L'arquitectura de la Provença inclou una rica col·lecció de monuments a Occitània de l'Imperi romà, monestirs cistercencs del període romànic, palaus i esglésies medievals, fortificacions de l'època de Lluís XIV, així com nombrosos pobles dalt de turons i fines esglésies.
Nou!!: Provença і Arquitectura de la Provença · Veure més »
Art provençal
Catedral de Marsella Palau dels Papes a Avinyó Portal de Sant Tròfim a Arle L'art provençal és l'art desenvolupat a Provença (Occitània) i presenta certes característiques de l'antiguitat romana.
Nou!!: Provença і Art provençal · Veure més »
Beatriu de Savoia
Beatriu de Savoia (1206 -desembre del 1266) fou una infanta de Savoia i comtessa consort de Provença (1219-1245).
Nou!!: Provença і Beatriu de Savoia · Veure més »
Berenguer Ramon I de Provença
Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).
Nou!!: Provença і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Provença і Besiers · Veure més »
Boques del Roine
Les Boques del Roine (13) (en occità Bocas de Ròse; en francès Bouches-du-Rhône) és un departament francès situat a la regió de Provença-Alps-Costa Blava, i que deu el seu nom al riu Roine.
Nou!!: Provença і Boques del Roine · Veure més »
Camarga
La Camarga (en occità provençal: Camarga segons la norma clàssica o Camargo segons la norma mistralenca, en francès: Camargue) és un espai terrestre de 145.300 ha al sud de França, situat geogràficament entre els dos braços principals del delta del Roine i del mar Mediterrani.
Nou!!: Provença і Camarga · Veure més »
Canes
Canes (en occità Canas i antigament Cànoas; en francès Cannes) és un municipi francès situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Provença і Canes · Veure més »
Carcassonès
El Carcassonès, també conegut com a Carcassès (Carcassés) és una regió històrica occitana situada al cor de l'Aude, a la regió francesa d'Occitània.
Nou!!: Provença і Carcassonès · Veure més »
Carladès
El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.
Nou!!: Provença і Carladès · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Provença і Carlemany · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Provença і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Perapertusa
El castell de Perapertusa (en château de Peyrepertuse) és un castell càtar que va ser construït abans del.
Nou!!: Provença і Castell de Perapertusa · Veure més »
Castell de Puillorenç
El Castell de Puillorenç o de Puigllorenç (en occità Castèl de Puèg-Lhaurenç o Castèl de Puèglaurenç) és un castell d'Occitània, al departament de l'Aude (França), al cim del Mont Ardu a 697 m., del qual se'n poden veure encara unes restes bastant ben conservades.
Nou!!: Provença і Castell de Puillorenç · Veure més »
Castell de Querbús
El castell de Querbús (Castèl de Querbús en occità; Quéribus en francès) és un castell càtar situat sobre el municipi de Cucunhan (Llenguadoc), al límit amb el de Maurí (Fenolleda), situat a 628 m alt, dominant per llevant el grau de Maurí, al departament de l'Aude.
Nou!!: Provença і Castell de Querbús · Veure més »
Caudiers de Fenollet
Caudiers de Fenollet (l'endònim occità és Caudièrs de Fenolhet i el topònim oficial en francès, Caudiès-de-Fenouillèdes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.
Nou!!: Provença і Caudiers de Fenollet · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Provença і Celtes · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Provença і Clima · Veure més »
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Nou!!: Provença і Comtat de Carcí · Veure més »
Comtat de Gavaldà
''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).
Nou!!: Provença і Comtat de Gavaldà · Veure més »
Comtat de Niça
El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.
Nou!!: Provença і Comtat de Niça · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Provença і Comtat de Tolosa · Veure més »
Dinastia d'Anjou
El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.
Nou!!: Provença і Dinastia d'Anjou · Veure més »
Dolça de Provença
Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).
Nou!!: Provença і Dolça de Provença · Veure més »
Dolça II de Provença
Dolça II de Provença (? - 1172) fou comtessa de Provença (1166-1167).
Nou!!: Provença і Dolça II de Provença · Veure més »
Droma
La Droma (Droma en occità, Drôme en francès) és un departament occità de França, situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Provença і Droma · Veure més »
Enric II d'Anglaterra
Enric Plantagenet (5 de març de 1133– 6 de juliol de 1189), anomenat també Enric Courtmanteau, va regnar com a Enric II d'Anglaterra (1154-1189), duc de Normandia i d'Aquitània, comte d'Anjou, Maine i Turena, i senyor d'Irlanda.
Nou!!: Provença і Enric II d'Anglaterra · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Provença і Eslaus · Veure més »
Felibritge
El Felibritge (en occità: lo Felibritge segons la norma clàssica o lou Felibrige segons la norma mistralenca) és un moviment cultural dedicat a la llengua i la cultura occitanes, amb algunes connexions als Països Catalans.
Nou!!: Provença і Felibritge · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Provença і Fenicis · Veure més »
Fenolleda
Localització de la Fenolleda a Catalunya Nord. El Fenolledès o la Fenolleda (en occità: Fenolhedés, ant. Fenolhet i potser la Fenolheda; en francès: le Fenouillèdes, error d'interpretació de la forma occitana, que, traduïda, donaria Le Fenouilledais) és una comarca de llengua occitana, amb capital a Sant Pau de Fenollet, que forma part d'Occitània i de la regió històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Provença і Fenolleda · Veure més »
Focea
Focea (en Phocaea) va ser la més septentrional de les ciutats de la Jònia a l'Àsia Menor.
Nou!!: Provença і Focea · Veure més »
Foix (Occitània)
Foix (en occità Fois, en francès Foix) és una petita ciutat occitana, capital del departament francès de l'Arieja i de l'antic País de Foix.
Nou!!: Provença і Foix (Occitània) · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Provença і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Provença і Francs · Veure més »
Frederic Mistral
Frederic Mistral (Malhana, Provença, 8 de setembre del 1830 — 25 de març del 1914) fou un dels escriptors occitans més importants per a la renaixença de la llengua occitana al.
Nou!!: Provença і Frederic Mistral · Veure més »
Gard
El Gard (30) (en francès i occità Gard) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Nou!!: Provença і Gard · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Provença і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Provença і Gènova · Veure més »
Gerberga de Provença
Gerberga de Provença (? - ~1112) fou comtessa de Provença (1093-1112).
Nou!!: Provença і Gerberga de Provença · Veure més »
Gerbert de Gavaldà
Gilbert de Milhau o Gilbert o Gerbert de Gavaldà (Milhau, Llenguadoc 1055 + 1111), vescomte de Milhau, i de Lodeva, comte de Gavaldà i comte consort de Provença (vers 1073-1111).
Nou!!: Provença і Gerbert de Gavaldà · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Provença і Grec antic · Veure més »
Guerres baussenques
Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.
Nou!!: Provença і Guerres baussenques · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Provença і Imperi Romà · Veure més »
Institut d'Estudis Occitans
L'Institut d'Estudis Occitans (IEO) és un organisme cultural i científic, no oficial, fundat el 1945 per Robèrt Lafont, Juli Cubainas, Pèire Lagarda, Leon Còrdas, Max Roqueta, Fèlix Castanh, Renat Nelli i altres, que té per finalitat la promoció de la cultura occitana global, de la normalització lingüística de la llengua occitana i la seva oficialitat.
Nou!!: Provença і Institut d'Estudis Occitans · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Provença і Itàlia · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Provença і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Lauraguès
El Lauraguès (en occità Lauragués; en francès Lauragais o Lauraguais) és un parçan occità de l'oest del Llenguadoc, majoritàriament dins dels departaments d'Aude i Alta Garona, i amb alguns sectors menys extensos en els d'Arieja i Tarn.
Nou!!: Provença і Lauraguès · Veure més »
Lígurs
Els lígurs (en Ligŭres; en Λίγυες) eren un conjunt de pobles que van viure a la regió que va rebre el nom de Ligúria sota els romans.
Nou!!: Provença і Lígurs · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Provença і Llatí · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Provença і Llenguadoc · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Provença і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes de Provença
Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.
Nou!!: Provença і Llista de comtes de Provença · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Provença і Lluís IX de França · Veure més »
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Provença і Lluís XI de França · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Provença і Mar Mediterrània · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Provença і Marsella · Veure més »
Menerbès
El Menerbès (en occità Menerbés, en francès Minervois) és una regió històrica i comarca natural dins l'actual regió del Llenguadoc-Rosselló (França), als departaments de l'Aude i l'Erau, formada pels antics territoris del vescomtat de Menerba.
Nou!!: Provença і Menerbès · Veure més »
Millau
Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.
Nou!!: Provença і Millau · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Provença і Montpeller · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Provença і Narbona · Veure més »
Niça
Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.
Nou!!: Provença і Niça · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Provença і Nimes · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Provença і Occità · Veure més »
Occità llenguadocià
El llenguadocià (lengadocian, en occità) és el dialecte occità parlat al Llenguadoc.
Nou!!: Provença і Occità llenguadocià · Veure més »
Occità niçard
L'occità niçard o niçard (en occità: niçard) és un subdialecte provençal que pertany a la llengua occitana, parlat al comtat de Niça i a Mònaco.
Nou!!: Provença і Occità niçard · Veure més »
Occità provençal
El provençal (en occità de Provença, provençau) és el dialecte occità que es parla a la Provença i a alguns territoris veïns.
Nou!!: Provença і Occità provençal · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Provença і Occitània · Veure més »
Perapertusès
El castell de Perapertusa i el seu entorn Perapertusès, en occità Pèirapertusés, en francès Peyrepertusois (no utilitzat), és una comarca del Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda de la que la separen les muntanyes de les Corberes, al departament de l'Aude.
Nou!!: Provença і Perapertusès · Veure més »
Provença-Alps-Costa Blava
Provença-Alps-Costa Blava (en occità Provença-Aups-Còsta d'Azur; en francès Provence-Alpes-Côte d'Azur) és una regió de França situada al sud-est del país, a la costa mediterrània.
Nou!!: Provença і Provença-Alps-Costa Blava · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Provença і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Provença і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon Berenguer IV de Provença
Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).
Nou!!: Provença і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Nou!!: Provença і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »
Ramon V de Tolosa
Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).
Nou!!: Provença і Ramon V de Tolosa · Veure més »
Rasès
El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.
Nou!!: Provença і Rasès · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Provença і Regne de França · Veure més »
Riu Var
El Var és un riu de Provença, amb una llargada de 120 km que neix al sud de Barceloneta de Provença i desemboca a la mar Mediterrània prop de Niça.
Nou!!: Provença і Riu Var · Veure més »
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Nou!!: Provença і Roergue · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Provença і Roine · Veure més »
Sabartès
El Sabartès és el territori situal al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja.
Nou!!: Provença і Sabartès · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Provença і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sant Geli
* Sant Geli (municipi del Gard), municipi francès al departament del Gard (regió de Llenguadoc-Rosselló).
Nou!!: Provença і Sant Geli · Veure més »
Senyoria d'Omeladès
La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.
Nou!!: Provença і Senyoria d'Omeladès · Veure més »
Senyoria de Montpeller
La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.
Nou!!: Provença і Senyoria de Montpeller · Veure més »
Senyoria dels Baus
Escut dels Senyors dels Baus Llista dels senyors dels Baus, de gran importància a l'edat mitjana a la zona de la Provença i que tenien com a seu el castell situat a l'actual poble de Baus.
Nou!!: Provença і Senyoria dels Baus · Veure més »
Termenès
Termenès és el nom de la regió nord del Perapertusès, que pren el seu nom del castell de Tèrme.
Nou!!: Provença і Termenès · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Provença і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Provença і Tractat de Corbeil · Veure més »
Tractat de Tarascó (1176)
La Pau de Tarascó fou una pau concertada entre Ramon V de Tolosa i Alfons el Cast l'abril de l'any 1176 a Tarascó on, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre Provença, el Gavaldà i el Carladès.
Nou!!: Provença і Tractat de Tarascó (1176) · Veure més »
Trobador
Trobador Un trobador és un poeta cantor de l'edat mitjana que crea, en occità, composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars. Tanmateix, el mot poeta era destinat a aquelles persones que escrivien literatura en llengua llatina, és a dir, els clergues.
Nou!!: Provença і Trobador · Veure més »
Valclusa
Valclusa (Vauclusa en occità, Vaucluse en francès) és un departament situat a la regió francesa de Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Provença і Valclusa · Veure més »
Var (departament)
Var (83) (en francès i occità: Var) és un departament francès situat a la Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Provença і Var (departament) · Veure més »
Vescomtat de Carlat
El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.
Nou!!: Provença і Vescomtat de Carlat · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Provença і Vinya · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Provença і Visigots · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Provença і 11 de maig · Veure més »
1112
L'any 1112 fou un any de traspàs començat en dilluns que forma part de l'edat mitjana.
Nou!!: Provença і 1112 · Veure més »
1144
El 1144 (MCXLIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Provença і 1144 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Provença і 1147 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Provença і 1162 · Veure més »
1166
El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Provença і 1166 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1167 · Veure més »
1168
El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Provença і 1168 · Veure més »
1173
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1173 · Veure més »
1176
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1176 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1179 · Veure més »
1181
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1181 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1185 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Provença і 1213 · Veure més »
1219
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1219 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1245 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1258 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Provença і 1272 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Provença і 1388 · Veure més »
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Provença і 16 de juliol · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Provença і 17 de juliol · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Provença і 1854 · Veure més »
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Provença і 19 d'agost · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Provença і 2003 · Veure més »
3 de febrer
El 3 de febrer és el trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Provença і 3 de febrer · Veure més »
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Provença і 5 d'abril · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Provença і 5 de juny · Veure més »
