Huns і Majorià

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Huns і Majorià

Huns vs. Majorià

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia. ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Aeci

Flavi Aeci (Flavius Aetius, Dorostana, Mèsia, 396 – Ravenna, 21 de setembre de 454) va ser un general romà i home d'estat del final de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Aeci і Huns · Aeci і Majorià · Veure més »

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Alans і Huns · Alans і Majorià · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Alps і Huns · Alps і Majorià · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Bàrbar і Huns · Bàrbar і Majorià · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Burgundis і Huns · Burgundis і Majorià · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Francs і Huns · Francs і Majorià · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Gàl·lia і Huns · Gàl·lia і Majorià · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Gots і Huns · Gots і Majorià · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Hèruls і Huns · Hèruls і Majorià · Veure més »

Il·líria

Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.

Huns і Il·líria · Il·líria і Majorià · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Huns і Imperi Romà · Imperi Romà і Majorià · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Huns і Ostrogots · Majorià і Ostrogots · Veure més »

Prisc (historiador)

Prisc (en llatí Priscus, en grec) fou un dels principals historiadors i sofistes romans d'Orient del, conegut amb el malnom de Panites perquè era nadiu de Panium a Tràcia.

Huns і Prisc (historiador) · Majorià і Prisc (historiador) · Veure més »

Procopi de Cesarea

Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.

Huns і Procopi de Cesarea · Majorià і Procopi de Cesarea · Veure més »

Rugis

V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.

Huns і Rugis · Majorià і Rugis · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Huns і Sàrmates · Majorià і Sàrmates · Veure més »

Valentinià III

Valentinià III (en llatí:, Ravenna, 2 de juliol del 419 - Roma, 16 de març del 455) fou emperador romà d'Occident (424 - 455).

Huns і Valentinià III · Majorià і Valentinià III · Veure més »