Taula de continguts
51 les relacions: Abadia de Sant Germà d'Auxerre, Antiga Casa de Welf, Arquebisbat de Colònia, Borgonya, Bosó de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carloman II, Comtat d'Anjou, Comtat d'Auxerre, Comtat de Chalon, Comtat de Nevers, Comtat de París, Comtat de Tours, Comtat de Viena, Conrad I de Borgonya, Dinastia carolíngia, Emperador, França Occidental, França Oriental, Hug de Tours, Imperi Carolingi, Judit de Baviera, Laïcat, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís III de França, Loira, Lotari I, Marca de Nèustria, Mâcon, Normands, Odó I de França, Regne de Lotaríngia, Robert el Fort, Robert I de França, Robertians, Saint-Martin, Saint-Riquier, Saint-Vaast, Sainte-Colombe, Sena, Setge de París, Tours, Troyes, Turena, 15 d'octubre, 858, 864, ... Ampliar l'índex (1 més) »
- Arquebisbes de Colònia
Abadia de Sant Germà d'Auxerre
Església abacial de Sant Germà. Sala capitular de l'abadia. XVII, planxa-gravat del ''Monasticon Gallicanum. L'Abadia de Sant Germà d'Auxerre és una abadia benedictina fundada al per Germà d'Auxerre.
Veure Hug l'Abat і Abadia de Sant Germà d'Auxerre
Antiga Casa de Welf
La Casa Vella (Antiga) de Welf va ser una dinastia de governants europeus entre el segle IX i el.
Veure Hug l'Abat і Antiga Casa de Welf
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Hug l'Abat і Arquebisbat de Colònia
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Hug l'Abat і Borgonya
Bosó de Provença
Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".
Veure Hug l'Abat і Bosó de Provença
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Veure Hug l'Abat і Carles el Calb
Carles el Gras
Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.
Veure Hug l'Abat і Carles el Gras
Carloman II
Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.
Veure Hug l'Abat і Carloman II
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Hug l'Abat і Comtat d'Anjou
Comtat d'Auxerre
Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.
Veure Hug l'Abat і Comtat d'Auxerre
Comtat de Chalon
El comtat de Chalon (comtat de Chaunois) fou una jurisdicció feudal de Borgonya, centrada a Chalon-sur-Saône a l'actual departament de Saône-et-Loire.
Veure Hug l'Abat і Comtat de Chalon
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Veure Hug l'Abat і Comtat de Nevers
Comtat de París
El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.
Veure Hug l'Abat і Comtat de París
Comtat de Tours
El comtat de Tours fou una jurisdicció feudal de França centrada a la ciutat de Tours.
Veure Hug l'Abat і Comtat de Tours
Comtat de Viena
El comtat de Viena fou una extensa jurisdicció feudal del Delfinat.
Veure Hug l'Abat і Comtat de Viena
Conrad I de Borgonya
Conrad I de Borgonya realment Conrad I d'Arrgenau i després Conrad I de París i d'Auxerre, conegut com a Conrad el Vell (nascut vers 800 - mort un 22 mars entre 862 i 866), fou un noble carolingi fill de Welf I comte a Baviera, i d'Helwigis (vers 775-883).
Veure Hug l'Abat і Conrad I de Borgonya
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Veure Hug l'Abat і Dinastia carolíngia
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Veure Hug l'Abat і Emperador
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Veure Hug l'Abat і França Occidental
França Oriental
La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.
Veure Hug l'Abat і França Oriental
Hug de Tours
Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.
Veure Hug l'Abat і Hug de Tours
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Hug l'Abat і Imperi Carolingi
Judit de Baviera
Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.
Veure Hug l'Abat і Judit de Baviera
Laïcat
En les organitzacions religioses, el laïcat està format per tots els membres que no formen part del clergat, normalment inclosos els membres no ordenats d'ordes religiosos.
Veure Hug l'Abat і Laïcat
Lluís el Germànic
Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Veure Hug l'Abat і Lluís el Germànic
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Hug l'Abat і Lluís el Pietós
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Veure Hug l'Abat і Lluís el Tartamut
Lluís III de França
Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).
Veure Hug l'Abat і Lluís III de França
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Hug l'Abat і Loira
Lotari I
Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.
Veure Hug l'Abat і Lotari I
Marca de Nèustria
La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.
Veure Hug l'Abat і Marca de Nèustria
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Hug l'Abat і Mâcon
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Hug l'Abat і Normands
Odó I de França
romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).
Veure Hug l'Abat і Odó I de França
Regne de Lotaríngia
El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.
Veure Hug l'Abat і Regne de Lotaríngia
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou.
Veure Hug l'Abat і Robert el Fort
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Veure Hug l'Abat і Robert I de França
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Veure Hug l'Abat і Robertians
Saint-Martin
* Toponímia.
Veure Hug l'Abat і Saint-Martin
Saint-Riquier
Saint-Riquier és un municipi francès situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.
Veure Hug l'Abat і Saint-Riquier
Saint-Vaast
* Saint-Vaast-d'Équiqueville, municipi al departament del Sena Marítim (regió de Normandia, França).
Veure Hug l'Abat і Saint-Vaast
Sainte-Colombe
* Jean de Sainte-Colombe (~1640 - ~1700), compositor i instrumentista de viola de gamba del Barroc francès.
Veure Hug l'Abat і Sainte-Colombe
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Veure Hug l'Abat і Sena
Setge de París
El Setge de París va ser una batalla de la Guerra Franco-Prussiana que va durar des del 19 de setembre de 1870 fins al 28 de gener de 1871.
Veure Hug l'Abat і Setge de París
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Veure Hug l'Abat і Tours
Troyes
Troyes és un municipi francès, situat al departament de l'Aube i a la regió del Gran Est.
Veure Hug l'Abat і Troyes
Turena
La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.
Veure Hug l'Abat і Turena
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Hug l'Abat і 15 d'octubre
858
El 858 (DCCCLVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Hug l'Abat і 858
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Hug l'Abat і 864
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Hug l'Abat і 884
Vegeu també
Arquebisbes de Colònia
També conegut com Abat Hug de Nèustria.