Accés més ràpid que el navegador!
91 les relacions: Adrià d'Orleans, Anglaterra, Arquebisbat de Reims, Auxerre, Basílica de Saint-Denis, Beatriu de França, Beatriu de Vermandois, Bernat d'Itàlia, Carlemany, Carles el Calb, Carles III de França, Ciutat d'Autun, Comtat d'Auxerre, Comtat de París, Comtat de Vermandois, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Dourdan, Ducat d'Alta Lorena, Ducat d'Aquitània, Ducat de Bar, Ducat de Borgonya, Ducat de Normandia, Ducat de Saxònia, Dux Francorum, Eberard de Friül, Eduard el Vell, Edwiga de Saxònia, Enric de Nèustria, Enric I d'Alemanya, Enric I de Borgonya, Feudalisme, Fontaines-en-Sologne, França Occidental, Frederic I d'Alta Lorena, Gerberga de Saxònia, Gisela (filla de Lluís el Pietós), Guillem I de Normandia, Heribert d'Auxerre, Heribert I de Vermandois, Heribert II de Vermandois, Hildegarda, Hug el Negre, Hug I de França, Ingelheim, Laon, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís IV de França, ..., Lluís V de França, Lotari I de França, Majordom de palau, Marca de Nèustria, Mousson (Meurthe i Mosel·la), Otó I de Borgonya, Otó I de Saxònia, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II del Sacre Imperi, Pipí d'Itàlia, Pipí de Péronne, Raül I de França, Regent, Rei d'Itàlia, Ricard I de Normandia, Robert el Fort, Robert I de França, Robert III d'Hesbaye, Sínode, Sepultura, Teobald I de Blois, Verdun (Mosa), Wessex, 16 de juny, 898, 914, 922, 923, 926, 936, 937, 940, 943, 945, 946, 948, 954, 956, 965, 987, 996. Ampliar l'índex (41 més) »
Adrià d'Orleans
Adria d'Orleans fou un comte franc, mort abans del novembre del 821.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Adrià d'Orleans · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Anglaterra · Veure més »
Arquebisbat de Reims
catedral és l'antiga residència dels arquebisbes de Reims, que es convertia en residència reial quan el rei anava a Reims per a la coronació; ara allotja el ''Museu de l'Oeuvre'', o museu de la catedral. XI. L'església ''Notre-Dame-de-Bon-Secours'' a Neuvizy, que a causa de freqüents peregrinacions, és anomenat la ''Lorda de les Ardenes''. Armes de l'arquebisbe de Reims. Pintura de la Catedral de Reims. L'arquebisbat de Reims (francès: Archidiocèse de Reims; llatí: Archidioecesis Remensis) fou una jurisdicció eclesiàstica i després un principat eclesiàstic (comtat-bisbat) centrar a la ciutat de Reims.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Arquebisbat de Reims · Veure més »
Auxerre
Auxerre (pronunciat en francès) és una ciutat de França a la regió de Borgonya - Franc Comtat, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Auxerre · Veure més »
Basílica de Saint-Denis
La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Basílica de Saint-Denis · Veure més »
Beatriu de França
Beatriu (~938 - després del 987 i probablement poc abans l'any 1000) era filla d'Hug el Gran, duc de França, i d'Edwiga de Saxònia.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Beatriu de França · Veure més »
Beatriu de Vermandois
Beatriu de Vermandois, nascuda vers el 880 i morta després del 931.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Beatriu de Vermandois · Veure més »
Bernat d'Itàlia
Bernat d'Itàlia (vers 797 – 17 d'abril de 818).
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Bernat d'Itàlia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Carlemany · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Carles el Calb · Veure més »
Carles III de França
Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Carles III de França · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ciutat d'Autun · Veure més »
Comtat d'Auxerre
Auxerre fou una jurisdicció feudal del regne de França a l'edat mitjana.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Comtat d'Auxerre · Veure més »
Comtat de París
El comtat de París fou una jurisdicció feudal de França que va existir des del temps dels merovingis fins que va passar als dominis de la corona francesa sota Hug Capet.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Comtat de París · Veure més »
Comtat de Vermandois
Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Comtat de Vermandois · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia carolíngia
La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Dinastia carolíngia · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dourdan
Dourdan és un municipi francès, situat al departament de l'Essonne i a la regió de 91200.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Dourdan · Veure més »
Ducat d'Alta Lorena
El ducat d'Alta Lorena fou una jurisdicció feudal que va sorgir del repartiment del ducat de Lotaríngia el 959 en dos ducats, l'Alta Lorena (o Alta Lotaríngia) i la Baixa Lorena (o Baixa Lotaríngia).
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ducat d'Alta Lorena · Veure més »
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ducat d'Aquitània · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ducat de Bar · Veure més »
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ducat de Borgonya · Veure més »
Ducat de Normandia
Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ducat de Normandia · Veure més »
Ducat de Saxònia
El Ducat de Saxònia era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ducat de Saxònia · Veure més »
Dux Francorum
El títol Duke of the Franks (dux Francorum) ha estat utilitzat per tres oficines diferents, sempre amb "duke" significant l'ordre militar i del príncep implicant alguna cosa similar a sobirà o drets regalians.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Dux Francorum · Veure més »
Eberard de Friül
Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Eberard de Friül · Veure més »
Eduard el Vell
Eduard el Vell (en anglès, en anglès antic) (vers 870 - 17 de juliol de 924) va ser rei del regne anglosaxó de Wessex des del 899 fins a la seva mort.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Eduard el Vell · Veure més »
Edwiga de Saxònia
Edwiga de Saxònia, També anomenada Hedwige, Hatua o Avoia (nascuda entre el 910 o el 922 i morta entre 959 o el 10 de maig del 965), filla d'Enric l'Ocellaire, rey de la França oriental i la seva segona esposa Matilde de Ringelheim, filla del comte Teodoric de Ringelheim.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Edwiga de Saxònia · Veure més »
Enric de Nèustria
Enric de Nèustria fou un noble franc de la família dels Popònides, instal·lat a França oriental (després els Babenberg).
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Enric de Nèustria · Veure més »
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Enric I d'Alemanya · Veure més »
Enric I de Borgonya
Enric I de Borgonya o Otó-Enric de París (946 - 1002) fou duc de Borgonya (965- 1002) i suposat comte de Nevers vers 956 a 980 i d'Auxerre vers 996-1002.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Enric I de Borgonya · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Feudalisme · Veure més »
Fontaines-en-Sologne
Fontaines-en-Sologne és un municipi francès, situat al departament del Loir i Cher i a la regió de 41086.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Fontaines-en-Sologne · Veure més »
França Occidental
França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і França Occidental · Veure més »
Frederic I d'Alta Lorena
Frederic I o Ferry I (v. 910/915 - 978) va ser comte de Bar i duc d'Alta Lorena.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Frederic I d'Alta Lorena · Veure més »
Gerberga de Saxònia
Gerberga de Saxònia (913/914 - 5 de maig del 984 a Reims o 3 de febrer de 969 a Laon) fou duquessa de Lotaríngia i va ser després reina de França.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Gerberga de Saxònia · Veure més »
Gisela (filla de Lluís el Pietós)
Gisela (nascuda vers el 819/822 - † després del 874) fou la filla de l'emperador Lluís I el Pietós i de Judit de Baviera.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Gisela (filla de Lluís el Pietós) · Veure més »
Guillem I de Normandia
Guillem I de Normandia (900/905 – 17 de desembre de 942), dit Guillem Espasa-llarga (en francès: Guillaume Longue-Épée, en llatí: Willermus Longa Spata, nòrdic: Vilhjálmr Langaspjót), va ser el segon governant de Normandia des del 927 fins al seu assassinat el 942.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Guillem I de Normandia · Veure més »
Heribert d'Auxerre
Heribert d'Auxerre.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Heribert d'Auxerre · Veure més »
Heribert I de Vermandois
Heribert o Herbert I de Vermandois, nascut cap a 850, mort entre 900 i 907, va ser senyor de Péronne i de Saint-Quentin, comte de Soissons, comte de Vermandois i de Meaux de 896 a la seva mort.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Heribert I de Vermandois · Veure més »
Heribert II de Vermandois
Heribert o Herbert II (~880 - 23 de febrer del 943) va ser comte de Vermandois, de Soissons i de Meaux a la mort del seu pare Heribert I sobrevinguda entre 900 i 907.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Heribert II de Vermandois · Veure més »
Hildegarda
Hildegarda - Hildegarde - (758 a Rin del Nord-Westfàlia - † 30 d'abril del 783 a Thionville, departament de la Mosel·la, Lorena) fou una aristòcrata alemanya d'una gran família bavaresa, que es va casar amb Carlemany el 771, i fou la mare del seu successor, Lluís el Pietós.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Hildegarda · Veure més »
Hug el Negre
Hug de Borgonya dit Hug el Negre (891 - 952) fou duc de Borgonya (923-952), comte de Varais i Ultra Saona, de Mâcon, d'Autun, comte i marquès de Provença el 936 i duc a Borgonya de 923 a 952.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Hug el Negre · Veure més »
Hug I de França
Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Hug I de França · Veure més »
Ingelheim
Ingelheim am Rhein és una ciutat alemanya de l'estat federal Renània-Palatinat situada a la riba oest del riu Rin.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ingelheim · Veure més »
Laon
Laon és un municipi francès, capital del departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Laon · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Lluís el Pietós · Veure més »
Lluís el Tartamut
Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Lluís el Tartamut · Veure més »
Lluís IV de França
Lluís IV, dit el d'Ultramar (francès: Louis IV, dit d'Outremer; nascut entre setembre del 920 i setembre del 921No es coneix la data exacta del seu naixement. Segons els Annals de Flodoard, nasqué a la regió de Laon-Reims i el 936 tenia quinze anys. i mort el 10 de setembre del 954 a Reims), fou un rei dels francs de la dinastia carolíngia entre el 936 i la seva mort.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Lluís IV de França · Veure més »
Lluís V de França
Lluís V (c. 967 - 21 de maig de 987), anomenat l'Indolent (en francès, Louis le Fainéant), fou rei de França durant uns mesos de l'any 987 abans de la seva prematura mort.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Lluís V de França · Veure més »
Lotari I de França
Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Lotari I de França · Veure més »
Majordom de palau
Majordom de palau (del llatí: maior domus: el més important o el principal de la casa, entenent que es parla de servidors) era l'intendent principal del rei durant el període merovingi.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Majordom de palau · Veure més »
Marca de Nèustria
La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Marca de Nèustria · Veure més »
Mousson (Meurthe i Mosel·la)
Mousson és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Mousson (Meurthe i Mosel·la) · Veure més »
Otó I de Borgonya
Otó I de Borgonya (944 - 965), duc de Borgonya (956-965).
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Otó I de Borgonya · Veure més »
Otó I de Saxònia
Otó (c. 851 - 30 de novembre del 912), anomenat l'Il·lustre (der Erlauchte) per autors posteriors, va ser el duc de Saxònia des 880 fins a la seva mort.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Otó I de Saxònia · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Pipí de Péronne
Pipí dit també Pipí de Péronne, nascut vers 815, mort després del 840, fou fill de Bernat, rei d'Itàlia i de Cunegunda (possible guillèmida, fou un comte de França. Se l'esmenta com a comte al nord del riu Sena a partir del 834 i fins al 840. En aquest any 840 va donar suport a Lotari I en la seva revolta con el pare i emperador Lluís I el Pietós. No se sap qui fou la seva esposa però l'historiador Karl Ferdinand Werner, constatant que el seu fill Heribert I de Vermandois havia succeït a diversos nibelúngides va emetre la hipòtesi que l'esposa seria membre d'aquesta família i més concretament fills de Teodoric Nibelung, que és esmentat com a comte de Vermandois el 876. Del seu matrimoni va tenir cinc fills.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Pipí de Péronne · Veure més »
Raül I de França
Raül o Rodolf I de Borgonya i I de França (890 - Auxerre, 15 de gener de 936), duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923 -936).
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Raül I de França · Veure més »
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Regent · Veure més »
Rei d'Itàlia
Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Rei d'Itàlia · Veure més »
Ricard I de Normandia
Ricard I de Normandia (933 - 20 de novembre de 996), dit Ricard sense Por (en francès: Sans Peur), va ser duc de Normandia des de l'assassinat del seu pare Guillem Espasa-llarga el 942 fins a la seva mort el 996.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Ricard I de Normandia · Veure més »
Robert el Fort
Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Robert el Fort · Veure més »
Robert I de França
Robert I de França (866 - 15 de juny de 923),L'Enciclopèdia.cat.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Robert I de França · Veure més »
Robert III d'Hesbaye
Robert III d'Hesbaye fou un noble franc de la família dels Robertians.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Robert III d'Hesbaye · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Sínode · Veure més »
Sepultura
Una sepultura amb un sarcòfag obert al seu interior. El sarcòfag s'usará com a receptacle del taüt on hi descansarà el difunt. Una sepultura és el lloc on s'enterra a una persona o animal després de la seva mort.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Sepultura · Veure més »
Teobald I de Blois
Teobald I o Tibau I de Blois el Trampós (francès Thibaut de Blois le Trincheur), nascut cap a 910, mort el 16 de gener de 975/977, va ser comte de Blois, de Chartres, vescomte de Tours, comte sobirà de Châteaudun, senyor de Vierzon i de Sancerre, de Chinon, de Saumur, de Beaugency i de Provins (senyoria anomenada sovint com comtat de Provins).
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Teobald I de Blois · Veure més »
Verdun (Mosa)
Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Verdun (Mosa) · Veure més »
Wessex
Wessex (contracció en anglès antic west sax de "saxons de l'oest") és un dels regnes de l'heptarquia anglosaxona.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і Wessex · Veure més »
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 16 de juny · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 898 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 914 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 922 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 923 · Veure més »
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 926 · Veure més »
936
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 936 · Veure més »
937
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 937 · Veure més »
940
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 940 · Veure més »
943
El 943 (CMXLIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 943 · Veure més »
945
; Països Catalans.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 945 · Veure més »
946
El 946 (CMXLVI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 946 · Veure més »
948
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 948 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 954 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 956 · Veure més »
965
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 965 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 987 · Veure més »
996
Sense descripció.
Nou!!: Hug el Gran (robertià) і 996 · Veure més »
