Taula de continguts
256 les relacions: Adob, Adolf Hitler, Agricultura de Catalunya, Albert Einstein, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Aliment precuinat, Amadeu I d'Espanya, Amèrica del Sud, Aranzel, Associació Internacional de Treballadors, Atur, Autarquia, Balaguer, Bandera Negra, Barcelona, Barcelona Traction, Light and Power, Benito Mussolini, Bienni Progressista, Burgesia, Cabal hidràulic, Cadis, Caixa Catalunya, Caixa d'estalvis, CAMPSA, Carbó, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles III d'Espanya, Carlisme, Cas Banca Catalana, Castella, Catalunya, Centre Català, Ciències econòmiques, Colònia industrial, Comunitat autònoma, Comunitat Autònoma del País Basc, Comunitat Econòmica Europea, Confederació Nacional del Treball, Conreu, Constitucions catalanes, Contracte d'arrendament, Convergència i Unió, Cop d'estat, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Correu, Cotó, Crac del 29, ... Ampliar l'índex (206 més) »
Adob
Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.
Veure Història econòmica de Catalunya і Adob
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Història econòmica de Catalunya і Adolf Hitler
Agricultura de Catalunya
Lagricultura de Catalunya es caracteritza per un predomini de les explotacions petites i mitjanes en què predominen els herbacis i els guarets.
Veure Història econòmica de Catalunya і Agricultura de Catalunya
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Història econòmica de Catalunya і Albert Einstein
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Història econòmica de Catalunya і Alfons XII d'Espanya
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Història econòmica de Catalunya і Alfons XIII d'Espanya
Aliment precuinat
Els aliments precuinats o processats són aquells que han suportat canvis o han passat per algun grau de processament industrial abans d'arribar a taula.
Veure Història econòmica de Catalunya і Aliment precuinat
Amadeu I d'Espanya
Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.
Veure Història econòmica de Catalunya і Amadeu I d'Espanya
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Veure Història econòmica de Catalunya і Amèrica del Sud
Aranzel
Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats.
Veure Història econòmica de Catalunya і Aranzel
Associació Internacional de Treballadors
LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).
Veure Història econòmica de Catalunya і Associació Internacional de Treballadors
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Veure Història econòmica de Catalunya і Atur
Autarquia
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.
Veure Història econòmica de Catalunya і Autarquia
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Història econòmica de Catalunya і Balaguer
Bandera Negra
La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.
Veure Història econòmica de Catalunya і Bandera Negra
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Història econòmica de Catalunya і Barcelona
Barcelona Traction, Light and Power
L'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company Limited ('Companyia Limitada de Tracció, Llum i Energia de Barcelona'), també coneguda com La Canadenca pel seu origen canadenc, fou un hòlding centrat en empreses de producció i distribució d'electricitat així com en empreses d'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.
Veure Història econòmica de Catalunya і Barcelona Traction, Light and Power
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Història econòmica de Catalunya і Benito Mussolini
Bienni Progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Veure Història econòmica de Catalunya і Bienni Progressista
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Història econòmica de Catalunya і Burgesia
Cabal hidràulic
El cabal hidràulic és la quantitat de líquid que passa per una secció concreta del seu recorregut per unitat de temps.
Veure Història econòmica de Catalunya і Cabal hidràulic
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Història econòmica de Catalunya і Cadis
Caixa Catalunya
Seu de la Caixa d'Estalvis de Catalunya a Plaça Antoni Maura, Barcelona Caixa Catalunya, (Caixa d'Estalvis de Catalunya) va ser una entitat financera de Catalunya, que fou integrada a CatalunyaCaixa (Caixa d'Estalvis de Catalunya, Tarragona i Manresa) juntament amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa.
Veure Història econòmica de Catalunya і Caixa Catalunya
Caixa d'estalvis
Una caixa d'estalvis és una entitat financera especialitzada en els comptes d'estalvis i en l'atorgament de crèdits hipotecaris, equiparable en tot a un banc excepte en el fet que aquests poden disposar dels seus excedents per satisfer el seu ànim de lucre, mentre que les caixes, per la seva naturalesa jurídica, són fundacions, privades o públiques, amb un caràcter assistencial que tenen limitacions pel que fa a l'ús dels seus excedents, ja que tenen l'obligació per llei de reinvertir els beneficis derivats de la seva activitat financera en obra cívica que creï riquesa econòmica i social allà on operi la caixa d'estalvis.
Veure Història econòmica de Catalunya і Caixa d'estalvis
CAMPSA
Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.
Veure Història econòmica de Catalunya і CAMPSA
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Història econòmica de Catalunya і Carbó
Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.
Veure Història econòmica de Catalunya і Carles de Borbó i Àustria-Este
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Història econòmica de Catalunya і Carles III d'Espanya
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Història econòmica de Catalunya і Carlisme
Cas Banca Catalana
El Cas Banca Catalana fou un cas de presumptes irregularitats en la gestió de l'empresa Banca Catalana a principis dels anys 80.
Veure Història econòmica de Catalunya і Cas Banca Catalana
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Història econòmica de Catalunya і Castella
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Història econòmica de Catalunya і Catalunya
Centre Català
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і Centre Català
Ciències econòmiques
Leconomia o les ciències econòmiques (del grec οίκος, 'casa', i νόμος, 'norma', per tant "administració de la llar") Harper, Douglas (2001).
Veure Història econòmica de Catalunya і Ciències econòmiques
Colònia industrial
colònia Pons vista des de la C-16 New Lanark, a Escòcia, una de les més conegudes i pionera al Regne Unit. Una colònia industrial és un nucli de poblament situat habitualment apartat de nuclis urbans, format al voltant d'una empresa, que és la propietària del conjunt urbanístic, el qual és constituït pels edificis i equipaments propis de l'activitat productiva, els habitatges dels treballadors i habitualment altres edificis de serveis (escola, església, botigues...), i que ha estat creat amb l'objectiu de proporcionar mà d'obra i suport logístic a una activitat industrial.
Veure Història econòmica de Catalunya і Colònia industrial
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Veure Història econòmica de Catalunya і Comunitat autònoma
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Història econòmica de Catalunya і Comunitat Autònoma del País Basc
Comunitat Econòmica Europea
La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.
Veure Història econòmica de Catalunya і Comunitat Econòmica Europea
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Història econòmica de Catalunya і Confederació Nacional del Treball
Conreu
Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.
Veure Història econòmica de Catalunya і Conreu
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Història econòmica de Catalunya і Constitucions catalanes
Contracte d'arrendament
El contracte d'arrendament o locació (locatio-conductio per la seva denominació originària en llatí) és un contracte pel qual una de les parts, anomenada arrendador, s'obliga a transferir temporalment l'ús i gaudi d'una cosa moble o immoble a una altra part denominada arrendatari, qui al seu torn s'obliga a pagar per aquest ús o gaudi un preu cert i determinat.
Veure Història econòmica de Catalunya і Contracte d'arrendament
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Veure Història econòmica de Catalunya і Convergència i Unió
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Veure Història econòmica de Catalunya і Cop d'estat
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Història econòmica de Catalunya і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Història econòmica de Catalunya і Corona de Castella i Lleó
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya.
Veure Història econòmica de Catalunya і Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Correu
Bústia per a enviar el correu El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del món.
Veure Història econòmica de Catalunya і Correu
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Veure Història econòmica de Catalunya і Cotó
Crac del 29
El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.
Veure Història econòmica de Catalunya і Crac del 29
Creixement de la població
El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.
Veure Història econòmica de Catalunya і Creixement de la població
Crisi del petroli del 1973
Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.
Veure Història econòmica de Catalunya і Crisi del petroli del 1973
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Veure Història econòmica de Catalunya і Cronologia de la repressió del català
Cuba
Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.
Veure Història econòmica de Catalunya і Cuba
Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi
Els Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi van ser un projecte d'ensenyament avançat, engegat per la Mancomunitat de Catalunya, amb la finalitat de posar en contacte els estudiosos catalans amb els científics més prestigiosos del món.
Veure Història econòmica de Catalunya і Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi
Dèficit fiscal
El dèficit fiscal és la situació econòmica en què un poble, una comunitat, una regió, una nació o un conjunt de ciutadans paga més impostos del que rep posteriorment en concepte de contrapartides, ja sigui en infraestructures, serveis, inversions, subvencions, transferències, etc.
Veure Història econòmica de Catalunya і Dèficit fiscal
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Història econòmica de Catalunya і Democràcia
Dialnet
Dialnet és una base de dades que neix com un projecte de cooperació bibliotecària impulsat per la Universitat de La Rioja que conté el buidatge dels índexs de sumaris i articles de la major part de les revistes científiques i humanístiques publicats a Espanya i Llatinoamèrica, en qualsevol llengua, publicats en espanyol a qualsevol país o que tractin sobre temes hispànics.
Veure Història econòmica de Catalunya і Dialnet
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Història econòmica de Catalunya і Dinastia borbònica
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Història econòmica de Catalunya і Edat mitjana
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Veure Història econòmica de Catalunya і Edicions 62
El Poble-sec
El Poble-sec és un barri del districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona.
Veure Història econòmica de Catalunya і El Poble-sec
Emfiteusi
Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».
Veure Història econòmica de Catalunya і Emfiteusi
Energia hidràulica
Roda hidràulica d'un molí Energia hidrològica o energia hidràulica és una font d'energia de tipus renovable que s'obté a partir de corrents d'aigua dolça.
Veure Història econòmica de Catalunya і Energia hidràulica
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Veure Història econòmica de Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Història econòmica de Catalunya і Espanya
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Veure Història econòmica de Catalunya і Espanyolisme
Estanislau Figueras i Moragas
Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 13 de novembre de 1819 - Madrid, 11 de novembre de 1882), polític català, fou el primer president de govern de la Primera República Espanyola (1873) durant quatre mesos escassos.
Veure Història econòmica de Catalunya і Estanislau Figueras i Moragas
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Veure Història econòmica de Catalunya і Estat Català
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Història econòmica de Catalunya і Estat sobirà
Estatització
Un decret de la Revolució francesa assignat un convent a l'exèrcit Estatització, estatalització o nacionalització és el conjunt de disposicions i operacions mitjançant les quals l'Estat assumeix, en forma variada, l'administració d'empreses privades, de grups d'empreses o de la totalitat de certs sectors econòmics controlats amb anterioritat per particulars.
Veure Història econòmica de Catalunya і Estatització
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Història econòmica de Catalunya і Estats Units d'Amèrica
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Veure Història econòmica de Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
Esteve Terradas i Illa
plaça Catalunya, obra d'Esteve Terradas Esteve Terradas i Illa (Barcelona, 15 de setembre de 1883 - Madrid, 9 de maig de 1950) fou un doctor català en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), entre moltes altres.
Veure Història econòmica de Catalunya і Esteve Terradas i Illa
Estraperlo (mercat negre)
Estraperlo és un sinònim de mercat negre o negoci fraudulent d'articles intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim del general insurgit Francisco Franco), fenomen típic de la postguerra (1940-1952) i de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Veure Història econòmica de Catalunya і Estraperlo (mercat negre)
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Veure Història econòmica de Catalunya і Euro
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Història econòmica de Catalunya і Europa
Expulsió dels jueus d'Espanya
Interior de la sinagoga del Tránsito a Toledo. Lexpulsió dels jueus de les corones de Castella i d'Aragó va ser ordenada el 1492 pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, segons el decret, d'impedir que continuessin influint en els cristians nous perquè aquests judaïtzessin.
Veure Història econòmica de Catalunya і Expulsió dels jueus d'Espanya
Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia
La Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, també coneguda com El Vapor, era situada al carrer dels Tallers del Raval de Barcelona, i fou la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor a l'estat espanyol.
Veure Història econòmica de Catalunya і Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia
Federació
Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").
Veure Història econòmica de Catalunya і Federació
Federació Regional Espanyola
La Federació Regional Espanyola va ser una organització obrera que es va constituir com a secció espanyola de la Primera Internacional en 1870 i en la que convivien dues tendències, la marxisme i la bakunista.
Veure Història econòmica de Catalunya і Federació Regional Espanyola
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Història econòmica de Catalunya і Felip V d'Espanya
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Història econòmica de Catalunya і Ferran el Catòlic
Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
Plaça de Catalunya el 1865. Estació de Provença El Ferrocarril de Sarrià a Barcelona S.A. (FSB) va ser una empresa que va explotar entre el 1874 i 1977 el ferrocarril del mateix nom, conegut popularment com a tren de Sarrià.
Veure Història econòmica de Catalunya і Ferrocarril de Sarrià a Barcelona
Fets de Prats de Molló
La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.
Veure Història econòmica de Catalunya і Fets de Prats de Molló
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Veure Història econòmica de Catalunya і Fil·loxera de la vinya
Foment del Treball Nacional
Foment del Treball Nacional és la principal organització patronal catalana.
Veure Història econòmica de Catalunya і Foment del Treball Nacional
Formació professional
La formació professional és el conjunt d'ensenyaments que preparen per a desenvolupar un ofici.
Veure Història econòmica de Catalunya і Formació professional
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Història econòmica de Catalunya і Francisco Franco Bahamonde
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Història econòmica de Catalunya і Franquisme
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Veure Història econòmica de Catalunya і Frederic Soler i Hubert
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Història econòmica de Catalunya і Furs
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Història econòmica de Catalunya і Girona
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Història econòmica de Catalunya і Gran Enciclopèdia Catalana
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Veure Història econòmica de Catalunya і Gremi
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Història econòmica de Catalunya і Guerra
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Història econòmica de Catalunya і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Història econòmica de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Història econòmica de Catalunya і Guerra del Francès
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Història econòmica de Catalunya і Guerra Freda
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Veure Història econòmica de Catalunya і Guerra Gran
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Història econòmica de Catalunya і Història
Història contemporània de Catalunya
La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).
Veure Història econòmica de Catalunya і Història contemporània de Catalunya
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Veure Història econòmica de Catalunya і Història de Catalunya
Història de l'automobilisme a Catalunya
Un moment de la cursa durant la II Copa Catalunya, organitzada pel RACC el 1909 La història de l'automobilisme a Catalunya és el conjunt de fets relacionats amb la pràctica esportiva de l'automobilisme en aquest país al llarg de l'època històrica en què hi ha estat present, des de començaments del fins a l'època actual.
Veure Història econòmica de Catalunya і Història de l'automobilisme a Catalunya
Història de l'electricitat a Catalunya
Xemeneies al Paral·lel de Barcelona d'una antiga central de AEG que fou comprada per la Barcelona Traction. Ara s'hi troben les oficines de FECSA. Durant tot el l'electricitat va ser un dels sectors bàsics del sistema energètic i un autèntic pilar de la industrialització moderna.
Veure Història econòmica de Catalunya і Història de l'electricitat a Catalunya
Història de la telefonia a Catalunya
La història de la telefonia a Catalunya, es remunta a finals del.
Veure Història econòmica de Catalunya і Història de la telefonia a Catalunya
Història del ferrocarril a Catalunya
La història del ferrocarril a Catalunya cobreix el desenvolupament del transport en tren a Catalunya.
Veure Història econòmica de Catalunya і Història del ferrocarril a Catalunya
Ideologia
Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dona un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític…) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Veure Història econòmica de Catalunya і Ideologia
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Veure Història econòmica de Catalunya і Il·lustració
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Història econòmica de Catalunya і Imperi Espanyol
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Història econòmica de Catalunya і Indústria
Indústria alimentària
XVI. La indústria alimentària o indústria agroalimentària és la part de la indústria encarregada de l'elaboració, transformació, preparació, conservació i envasat dels aliments de consum humà i animal.
Veure Història econòmica de Catalunya і Indústria alimentària
Inflació
Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.
Veure Història econòmica de Catalunya і Inflació
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Veure Història econòmica de Catalunya і Institut d'Estudis Catalans
Instituto Nacional de Industria
LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.
Veure Història econòmica de Catalunya і Instituto Nacional de Industria
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Història econòmica de Catalunya і Isabel I de Castella
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Veure Història econòmica de Catalunya і Isabel II d'Espanya
Joan Martí i Torres
Joan Martí i Torres (Martorell, 1834 - 18 de gener del 1909) fou un líder republicà revolucionari, més conegut com el Xic de les Barraquetes.
Veure Història econòmica de Catalunya і Joan Martí i Torres
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Història econòmica de Catalunya і Joan Prim i Prats
Jordi Maluquer de Motes i Bernet
Jordi Maluquer de Motes i Bernet (Barcelona, 1946) és un catedràtic català d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Veure Història econòmica de Catalunya і Jordi Maluquer de Motes i Bernet
Jordi Nadal i Oller
fou un historiador català, considerat un dels deixebles més destacats de Jaume Vicens i Vives.
Veure Història econòmica de Catalunya і Jordi Nadal i Oller
L'Espanya Industrial
L'Espanya Industrial va ser la primera societat anònima cotonera creada a l'Estat Espanyol, constituïda el 1847 a Madrid pels germans igualadins Muntadas i Campeny.
Veure Història econòmica de Catalunya і L'Espanya Industrial
La Ràpita (Montsià)
La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.
Veure Història econòmica de Catalunya і La Ràpita (Montsià)
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Veure Història econòmica de Catalunya і Latifundi
Línia Barcelona-Vallès
La línia Barcelona-Vallès és una línia ferroviària de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que connecta Barcelona amb el Vallès Occidental travessant la serra de Collserola.
Veure Història econòmica de Catalunya і Línia Barcelona-Vallès
Lliure comerç
El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.
Veure Història econòmica de Catalunya і Lliure comerç
Llum elèctrica
Llum elèctrica a la Terra vista des de l'espai LLum elèctrica a la Font Màgica de Montjuïc, construïda el 1929 Llum elèctrica en un habitatge La llum elèctrica és la il·luminació generada per la conversió de l'electricitat en llum, en son exemples les bombetes incandescents, els fluorescents o la llum LED.
Veure Història econòmica de Catalunya і Llum elèctrica
Macroeconomia
La macroeconomia (del prefix grec macro-, "gran"), és la branca de l'economia que estudia l'acompliment, l'estructura, i la presa de decisions d'una economia sencera, ja sigui nacional, regional o global.
Veure Història econòmica de Catalunya і Macroeconomia
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Història econòmica de Catalunya і Madrid
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Història econòmica de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya
Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.
Veure Història econòmica de Catalunya і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Història econòmica de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Ministre
Un ministre o una ministra és un agent del poder governamental que està al capdavant d'un ministeri o departament, per exemple el Ministeri de Finances, el Ministeri de Defensa o el Ministeri de Sanitat.
Veure Història econòmica de Catalunya і Ministre
Moneda catalana
pugeses catalanes La moneda catalana, en sentit ampli, és aquella moneda batuda als Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і Moneda catalana
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Veure Història econòmica de Catalunya і Monopoli
Nueva Vulcano
Nueva Vulcano és un grup de música de Barcelona format per Artur Estrada, Wences Aparicio i Albert Guardia que practica un estil rock amb sensibilitat pop (tornades, ganxos melòdics, lletres himne, etc.). És una banda amb un potent directe, referent de la dècada dels 2000 a Barcelona.
Veure Història econòmica de Catalunya і Nueva Vulcano
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Història econòmica de Catalunya і Organització de les Nacions Unides
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Història econòmica de Catalunya і País Basc
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Veure Història econòmica de Catalunya і Pacte de Sant Sebastià
Pacte de Tortosa
El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.
Veure Història econòmica de Catalunya і Pacte de Tortosa
Parc Natural del Delta de l'Ebre
305px Arrossars del Delta de l'Ebre El Parc Natural del Delta de l'Ebre es troba a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona i a les comarques del Montsià i del Baix Ebre, a la part més meridional del Principat de Catalunya.
Veure Història econòmica de Catalunya і Parc Natural del Delta de l'Ebre
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.
Veure Història econòmica de Catalunya і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Veure Història econòmica de Catalunya і Partit Progressista
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Veure Història econòmica de Catalunya і Pesseta
Pla de Palau (Barcelona)
El Pla de Palau és una plaça situada a la façana marítima de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Veure Història econòmica de Catalunya і Pla de Palau (Barcelona)
Pla Marshall
Països d'Europa que van rebre ajuts del Pla Marshall. Les columnes vermelles indiquen la quantitat de diners rebuts. El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial.
Veure Història econòmica de Catalunya і Pla Marshall
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Veure Història econòmica de Catalunya і Polític
Port de Barcelona
El port de Barcelona és un port marítim, industrial, comercial i pesquer situat al llarg de la Ciutat Vella i el peu de la muntanya de Montjuïc, en el tram de costa entre la Barceloneta i el Far del Llobregat.
Veure Història econòmica de Catalunya і Port de Barcelona
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Veure Història econòmica de Catalunya і Práxedes Mateo Sagasta
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Història econòmica de Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya
Pressió fiscal
Segons l'OCDE, la pressió fiscal es defineix com la part de la riquesa d'una economia que és recaptada per l'administració pública.
Veure Història econòmica de Catalunya і Pressió fiscal
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Història econòmica de Catalunya і Primera Guerra Mundial
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Història econòmica de Catalunya і Primera República Espanyola
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Veure Història econòmica de Catalunya і Princeps namque
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Història econòmica de Catalunya і Principat de Catalunya
Productivitat
La productivitat en economia és la mesura de l'eficiència de la producció.
Veure Història econòmica de Catalunya і Productivitat
Rabassa morta
El contracte de rabassa morta era un contracte molt estès a Catalunya, pel qual s'establia un conreu en règim emfitèutic semblant a un arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers ceps”.
Veure Història econòmica de Catalunya і Rabassa morta
Radiotelevisió Espanyola
La Corporación de Radio y Televisión Española, S.A. (en català, Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola), coneguda amb els noms de Radiotelevisió Espanyola o RTVE, és la corporació pública estatal que va assumir l'any 2007 la gestió indirecta del servei de ràdio i televisió públics d'Espanya que es coneixia amb el nom dEnte Público Radiotelevisión Española.
Veure Història econòmica de Catalunya і Radiotelevisió Espanyola
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.
Veure Història econòmica de Catalunya і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Veure Història econòmica de Catalunya і Regadiu
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Història econòmica de Catalunya і Regne de Navarra
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Història econòmica de Catalunya і Regne Unit
Reial Cadastre de Catalunya
Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses. El cadastre o « cadastre reial» va ser un impost instituït al desembre de 1715 per Felip V d'Espanya per a l'antic Principat de Catalunya en aplicació de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, després del triomf borbònic a la península ibèrica a la Guerra de Successió Espanyola.
Veure Història econòmica de Catalunya і Reial Cadastre de Catalunya
Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
Detall del quadre d'Emili Casals i Camps "Visita dels reis Ferran VII i Maria Amàlia a Llotja l'any 1827" (Museu d'Història de Barcelona MUHBA) que representa al·legòricament les diverses escoles impulsades per la Junta de Comerç La Real Junta Particular de Comercio, més coneguda com a Junta de Comerç, va ser una institució rectora de l'activitat comercial i industrial catalana.
Veure Història econòmica de Catalunya і Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona
Revisionisme històric
El revisionisme històric és el nom que reben els diferents corrents crítics amb els corrents historiogràfics majoritaris.
Veure Història econòmica de Catalunya і Revisionisme històric
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Història econòmica de Catalunya і Revolució de 1868
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Història econòmica de Catalunya і Revolució Industrial
Revolució Industrial a Catalunya
La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del i fortament vinculat amb el desenvolupament de la indústria del cotó.
Veure Història econòmica de Catalunya і Revolució Industrial a Catalunya
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Veure Història econòmica de Catalunya і Sant Andreu de Palomar
Sant Martí de Provençals
Església de Sant Martí Coberta del campanar de l'església de Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals és un dels deu barris en què es divideix el districte de Sant Martí a la ciutat de Barcelona.
Veure Història econòmica de Catalunya і Sant Martí de Provençals
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Veure Història econòmica de Catalunya і Sarrià (Barcelona)
SEAT
SEAT S.A. (inicials de Sociedad Española de Automóviles de Turismo) és un fabricant d'automòbils amb seu a Catalunya, fundat el 9 de maig de 1950 per lInstituto Nacional de Industria (INI), l'extint holding industrial estatal.
Veure Història econòmica de Catalunya і SEAT
Segle XX a Catalunya
El a Catalunya es va caracteritzar pels conflictes obrers i per la recuperació de l'autonomia política de Catalunya després de la seva abolició el 1714.
Veure Història econòmica de Catalunya і Segle XX a Catalunya
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Història econòmica de Catalunya і Segona República Espanyola
Sentència de Guadalupe
500 aniversari del compromís remença de l'arbitratge reial signat al monestir d'Amer La Sentència de Guadalupe o Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 21 d'abril de 1486.
Veure Història econòmica de Catalunya і Sentència de Guadalupe
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Veure Història econòmica de Catalunya і Sexenni Democràtic
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure Història econòmica de Catalunya і Societat
Taula de canvi
La taula de canvi o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'edat mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar del viatges i el comerç internacional.
Veure Història econòmica de Catalunya і Taula de canvi
Taxa de mortalitat
Taxa de mortalitat el 2014 a Bulgària segons la regió. La taxa de mortalitat (correspon en anglès a death rate) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.
Veure Història econòmica de Catalunya і Taxa de mortalitat
Taxa de natalitat
La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.
Veure Història econòmica de Catalunya і Taxa de natalitat
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Veure Història econòmica de Catalunya і Tèxtil
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Veure Història econòmica de Catalunya і Tercera Guerra Carlina
Transformador
Un transformador sobre un pal elèctric Un transformador és una màquina elèctrica estàtica (sense parts en moviment) d'inducció electromagnètica que permet convertir els valors de tensió i d'intensitat de corrent subministrat per una font de corrent altern, o una font de senyals periòdiques, en un o més sistemes de corrent altern amb valors de tensió i intensitat diferents però de la mateixa freqüència.
Veure Història econòmica de Catalunya і Transformador
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Història econòmica de Catalunya і Transició democràtica espanyola
Turbina
Muntatge d'una turbina de vapor de la marca SIEMENS Una turbina és una turbomàquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben un fluid com aigua, gas o vapor, a molta pressió.
Veure Història econòmica de Catalunya і Turbina
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Veure Història econòmica de Catalunya і Turisme
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Veure Història econòmica de Catalunya і Unió de Centre Democràtic
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Història econòmica de Catalunya і Unió Europea
Usdefruit
L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.
Veure Història econòmica de Catalunya і Usdefruit
Vaga de La Canadenca
La Vaga de La Canadenca fou una important vaga que es va produir durant els mesos de febrer i març de 1919 que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
Veure Història econòmica de Catalunya і Vaga de La Canadenca
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Veure Història econòmica de Catalunya і Vaga general
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Veure Història econòmica de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer
Vapor
punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.
Veure Història econòmica de Catalunya і Vapor
Vapors de Sabadell
Xemeneia del vapor de ca l'Estruch, a l'actual plaça d'Enric Casassas de Sabadell. Els vapors són aquelles antigues fàbriques tèxtils que funcionaven amb la màquina de vapor i que per extensió es va generalitzar a tota la fàbrica.
Veure Història econòmica de Catalunya і Vapors de Sabadell
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Veure Història econòmica de Catalunya і Vinya
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1401
1469
(Brescia.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1469
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1474
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1476
1486
Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1486
1492
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1492
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1758
1830
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1830
1832
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1832
1833
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1833
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1842
1844
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1844
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1848
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1850
1854
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1854
1855
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1855
1860
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1860
1863
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1863
1868
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1868
1869
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1869
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1870
1872
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1872
1873
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1874
1875
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1875
1881
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1881
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1882
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1884
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1885
1894
St. Charles Avenue, Nova Orleans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1894
1896
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1896
1898
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1898
1900
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1900
1907
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1908
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1910
1911
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1911
1912
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1912
1913
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1913
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1914
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1919
1923
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1923
1924
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1924
1926
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1926
1927
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1927
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1931
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1933
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1936
1941
;Països Catalans.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1941
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1951
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1953
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1959
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1973
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1985
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Història econòmica de Catalunya і 1986
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Història econòmica de Catalunya і 2002
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Història econòmica de Catalunya і 2005
També conegut com Història de l'economia a Catalunya, Història de la Economia a Catalunya.
, Creixement de la població, Crisi del petroli del 1973, Cronologia de la repressió del català, Cuba, Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi, Dèficit fiscal, Democràcia, Dialnet, Dinastia borbònica, Edat mitjana, Edicions 62, El Poble-sec, Emfiteusi, Energia hidràulica, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Espanyolisme, Estanislau Figueras i Moragas, Estat Català, Estat sobirà, Estatització, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Esteve Terradas i Illa, Estraperlo (mercat negre), Euro, Europa, Expulsió dels jueus d'Espanya, Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, Federació, Federació Regional Espanyola, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, Fets de Prats de Molló, Fil·loxera de la vinya, Foment del Treball Nacional, Formació professional, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Frederic Soler i Hubert, Furs, Girona, Gran Enciclopèdia Catalana, Gremi, Guerra, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra Freda, Guerra Gran, Història, Història contemporània de Catalunya, Història de Catalunya, Història de l'automobilisme a Catalunya, Història de l'electricitat a Catalunya, Història de la telefonia a Catalunya, Història del ferrocarril a Catalunya, Ideologia, Il·lustració, Imperi Espanyol, Indústria, Indústria alimentària, Inflació, Institut d'Estudis Catalans, Instituto Nacional de Industria, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Joan Martí i Torres, Joan Prim i Prats, Jordi Maluquer de Motes i Bernet, Jordi Nadal i Oller, L'Espanya Industrial, La Ràpita (Montsià), Latifundi, Línia Barcelona-Vallès, Lliure comerç, Llum elèctrica, Macroeconomia, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Ministre, Moneda catalana, Monopoli, Nueva Vulcano, Organització de les Nacions Unides, País Basc, Pacte de Sant Sebastià, Pacte de Tortosa, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, Partit Progressista, Pesseta, Pla de Palau (Barcelona), Pla Marshall, Polític, Port de Barcelona, Práxedes Mateo Sagasta, President de la Generalitat de Catalunya, Pressió fiscal, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Princeps namque, Principat de Catalunya, Productivitat, Rabassa morta, Radiotelevisió Espanyola, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Regadiu, Regne de Navarra, Regne Unit, Reial Cadastre de Catalunya, Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona, Revisionisme històric, Revolució de 1868, Revolució Industrial, Revolució Industrial a Catalunya, Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals, Sarrià (Barcelona), SEAT, Segle XX a Catalunya, Segona República Espanyola, Sentència de Guadalupe, Sexenni Democràtic, Societat, Taula de canvi, Taxa de mortalitat, Taxa de natalitat, Tèxtil, Tercera Guerra Carlina, Transformador, Transició democràtica espanyola, Turbina, Turisme, Unió de Centre Democràtic, Unió Europea, Usdefruit, Vaga de La Canadenca, Vaga general, Valentí Almirall i Llozer, Vapor, Vapors de Sabadell, Vinya, 1401, 1469, 1474, 1476, 1486, 1492, 1758, 1830, 1832, 1833, 1842, 1844, 1848, 1850, 1854, 1855, 1860, 1863, 1868, 1869, 1870, 1872, 1873, 1874, 1875, 1881, 1882, 1884, 1885, 1894, 1896, 1898, 1900, 1907, 1908, 1910, 1911, 1912, 1913, 1914, 1918, 1919, 1923, 1924, 1926, 1927, 1929, 1930, 1931, 1933, 1936, 1941, 1951, 1953, 1959, 1973, 1985, 1986, 2002, 2005.