Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós
Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós tenen 47 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Franc, Aragó, Art, Barcelona, Cancelleria Reial, Casal de Barcelona, Castella, Català, Catalunya, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Ducat de Neopàtria, Filosofia, Gènova, Generalitat de Catalunya, Gibraltar, Illa, Jaume el Conqueridor, L'Alguer, Les quatre grans Cròniques, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Mallorca, Múrcia, Monarca, Montpeller, Pere el Gran, Pirineus, President de la Generalitat de Catalunya, ..., Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de València, República de Gènova, Roma, Rosselló, Saragossa, Sardenya, Teologia, Usatges de Barcelona, València, Vassallatge, 11 d'octubre, 25 de juliol, 5 d'octubre, 5 de setembre. Ampliar l'índex (17 més) »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Història dels Països Catalans · Alfons el Franc і Pere el Cerimoniós ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Història dels Països Catalans · Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Art і Història dels Països Catalans · Art і Pere el Cerimoniós ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història dels Països Catalans · Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Cancelleria Reial і Història dels Països Catalans · Cancelleria Reial і Pere el Cerimoniós ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Història dels Països Catalans · Casal de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Història dels Països Catalans · Castella і Pere el Cerimoniós ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història dels Països Catalans · Català і Pere el Cerimoniós ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història dels Països Catalans · Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història dels Països Catalans · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Història dels Països Catalans · Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història dels Països Catalans · Decrets de Nova Planta і Pere el Cerimoniós ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Ducat de Neopàtria і Història dels Països Catalans · Ducat de Neopàtria і Pere el Cerimoniós ·
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Filosofia і Història dels Països Catalans · Filosofia і Pere el Cerimoniós ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Gènova і Història dels Països Catalans · Gènova і Pere el Cerimoniós ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història dels Països Catalans · Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Gibraltar і Història dels Països Catalans · Gibraltar і Pere el Cerimoniós ·
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Història dels Països Catalans і Illa · Illa і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història dels Països Catalans і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Pere el Cerimoniós ·
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Història dels Països Catalans і L'Alguer · L'Alguer і Pere el Cerimoniós ·
Les quatre grans Cròniques
Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.
Història dels Països Catalans і Les quatre grans Cròniques · Les quatre grans Cròniques і Pere el Cerimoniós ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història dels Països Catalans і Lleida · Lleida і Pere el Cerimoniós ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història dels Països Catalans і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Pere el Cerimoniós ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Història dels Països Catalans і Mallorca · Mallorca і Pere el Cerimoniós ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Història dels Països Catalans і Múrcia · Múrcia і Pere el Cerimoniós ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Història dels Països Catalans і Monarca · Monarca і Pere el Cerimoniós ·
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Història dels Països Catalans і Montpeller · Montpeller і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història dels Països Catalans і Pere el Gran · Pere el Cerimoniós і Pere el Gran ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Història dels Països Catalans і Pirineus · Pere el Cerimoniós і Pirineus ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Història dels Països Catalans і President de la Generalitat de Catalunya · Pere el Cerimoniós і President de la Generalitat de Catalunya ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Història dels Països Catalans і Principat de Catalunya · Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Història dels Països Catalans і Regne d'Aragó · Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Història dels Països Catalans і Regne de Mallorca · Pere el Cerimoniós і Regne de Mallorca ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Història dels Països Catalans і Regne de València · Pere el Cerimoniós і Regne de València ·
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Història dels Països Catalans і República de Gènova · Pere el Cerimoniós і República de Gènova ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història dels Països Catalans і Roma · Pere el Cerimoniós і Roma ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història dels Països Catalans і Rosselló · Pere el Cerimoniós і Rosselló ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Història dels Països Catalans і Saragossa · Pere el Cerimoniós і Saragossa ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història dels Països Catalans і Sardenya · Pere el Cerimoniós і Sardenya ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Història dels Països Catalans і Teologia · Pere el Cerimoniós і Teologia ·
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Història dels Països Catalans і Usatges de Barcelona · Pere el Cerimoniós і Usatges de Barcelona ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història dels Països Catalans і València · Pere el Cerimoniós і València ·
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Història dels Països Catalans і Vassallatge · Pere el Cerimoniós і Vassallatge ·
11 d'octubre
L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 d'octubre і Història dels Països Catalans · 11 d'octubre і Pere el Cerimoniós ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Història dels Països Catalans · 25 de juliol і Pere el Cerimoniós ·
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
5 d'octubre і Història dels Països Catalans · 5 d'octubre і Pere el Cerimoniós ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Història dels Països Catalans · 5 de setembre і Pere el Cerimoniós ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós
Història dels Països Catalans té 657 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 47, l'índex de Jaccard és 5.01% = 47 / (657 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
