Similituds entre Història de les matemàtiques і Matemàtiques
Història de les matemàtiques і Matemàtiques tenen 70 coses en comú (en Uniopèdia): Anàlisi complexa, Anàlisi funcional, Anàlisi matemàtica, Antiga Grècia, Aristòtil, Arquimedes, Astronomia, Augustin Louis Cauchy, Évariste Galois, Blaise Pascal, Carl Friedrich Gauß, Català, Càlcul diferencial, Càlcul infinitesimal, Càlcul numèric, Combinatòria, Conjectura de Poincaré, Darrer teorema de Fermat, Derivada, Elements d'Euclides, Equació diferencial, Estadística, Euclides, Física, Fractal, Funció, Galileo Galilei, Geometria, Geometria algebraica, Geometria analítica, ..., Geometria no euclidiana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Gottfried Wilhelm Leibniz, Grec antic, Integració, Isaac Newton, John Napier, Joseph Louis Lagrange, Karl Weierstrass, Lògica, Lògica matemàtica, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Llatí, Màquina de Turing, Medalla Fields, Niels Henrik Abel, Nombre infinit, Nombre primer, Nombre racional, Paolo Ruffini, Pierre de Fermat, Pierre-Simon Laplace, Pitàgores, Premi Abel, Quaternió, René Descartes, Sistema dinàmic, Tales de Milet, Teorema de Pitàgores, Teorema dels quatre colors, Teorema fonamental de l'àlgebra, Teoria de categories, Teoria de conjunts, Teoria de grups, Teoria de la probabilitat, Teoria de nombres, Topologia, Trigonometria, Varietat diferenciable. Ampliar l'índex (40 més) »
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Anàlisi complexa і Història de les matemàtiques · Anàlisi complexa і Matemàtiques ·
Anàlisi funcional
Lanàlisi funcional és la branca de les matemàtiques, i específicament de l'anàlisi, que tracta de l'estudi d'espais de funcions.
Anàlisi funcional і Història de les matemàtiques · Anàlisi funcional і Matemàtiques ·
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Anàlisi matemàtica і Història de les matemàtiques · Anàlisi matemàtica і Matemàtiques ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Història de les matemàtiques · Antiga Grècia і Matemàtiques ·
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Aristòtil і Història de les matemàtiques · Aristòtil і Matemàtiques ·
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Arquimedes і Història de les matemàtiques · Arquimedes і Matemàtiques ·
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Astronomia і Història de les matemàtiques · Astronomia і Matemàtiques ·
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Augustin Louis Cauchy і Història de les matemàtiques · Augustin Louis Cauchy і Matemàtiques ·
Évariste Galois
Évariste Galois (25 d'octubre de 1811 - 31 de maig de 1832) va ser un matemàtic francès nat a Bourg-la-Reine.
Évariste Galois і Història de les matemàtiques · Évariste Galois і Matemàtiques ·
Blaise Pascal
fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.
Blaise Pascal і Història de les matemàtiques · Blaise Pascal і Matemàtiques ·
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Carl Friedrich Gauß і Història de les matemàtiques · Carl Friedrich Gauß і Matemàtiques ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de les matemàtiques · Català і Matemàtiques ·
Càlcul diferencial
El càlcul diferencial és una branca de les matemàtiques que estudia com canvien les funcions quan les seves variables canvien.
Càlcul diferencial і Història de les matemàtiques · Càlcul diferencial і Matemàtiques ·
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Càlcul infinitesimal і Història de les matemàtiques · Càlcul infinitesimal і Matemàtiques ·
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Càlcul numèric і Història de les matemàtiques · Càlcul numèric і Matemàtiques ·
Combinatòria
La combinatòria és una branca de les matemàtiques pures que s'ocupa de l'estudi d'objectes discrets (i normalment també finits).
Combinatòria і Història de les matemàtiques · Combinatòria і Matemàtiques ·
Conjectura de Poincaré
varietat de 3 dimensions (per exemple, la 3-esfera, és la "superfície indescriptible equivalent a una esfera en 4 dimensions"). La conjectura de Poincaré (des de la seva demostració l'any 2003 coneguda també com a Teorema de Poincaré - Perelman) és, en matemàtiques, un teorema respecte a la caracterització de l'esfera de tres dimensions o 3-esfera.
Conjectura de Poincaré і Història de les matemàtiques · Conjectura de Poincaré і Matemàtiques ·
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Darrer teorema de Fermat і Història de les matemàtiques · Darrer teorema de Fermat і Matemàtiques ·
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Derivada і Història de les matemàtiques · Derivada і Matemàtiques ·
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Elements d'Euclides і Història de les matemàtiques · Elements d'Euclides і Matemàtiques ·
Equació diferencial
En matemàtiques, una equació diferencial és una equació funcional entre una o diverses funcions desconegudes i les seves funcions derivades.
Equació diferencial і Història de les matemàtiques · Equació diferencial і Matemàtiques ·
Estadística
lang.
Estadística і Història de les matemàtiques · Estadística і Matemàtiques ·
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Euclides і Història de les matemàtiques · Euclides і Matemàtiques ·
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Física і Història de les matemàtiques · Física і Matemàtiques ·
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Fractal і Història de les matemàtiques · Fractal і Matemàtiques ·
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Funció і Història de les matemàtiques · Funció і Matemàtiques ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Galileo Galilei і Història de les matemàtiques · Galileo Galilei і Matemàtiques ·
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Geometria і Història de les matemàtiques · Geometria і Matemàtiques ·
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Geometria algebraica і Història de les matemàtiques · Geometria algebraica і Matemàtiques ·
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Geometria analítica і Història de les matemàtiques · Geometria analítica і Matemàtiques ·
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Geometria no euclidiana і Història de les matemàtiques · Geometria no euclidiana і Matemàtiques ·
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Georg Friedrich Bernhard Riemann і Història de les matemàtiques · Georg Friedrich Bernhard Riemann і Matemàtiques ·
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Gottfried Wilhelm Leibniz і Història de les matemàtiques · Gottfried Wilhelm Leibniz і Matemàtiques ·
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Grec antic і Història de les matemàtiques · Grec antic і Matemàtiques ·
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Història de les matemàtiques і Integració · Integració і Matemàtiques ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Història de les matemàtiques і Isaac Newton · Isaac Newton і Matemàtiques ·
John Napier
John Napier, baró de Merchiston (Edimburg, 1550 - 4 d'abril de 1617) va ser un matemàtic escocès, reconegut per haver descobert els logaritmes.
Història de les matemàtiques і John Napier · John Napier і Matemàtiques ·
Joseph Louis Lagrange
Joseph Louis Lagrange (Torí, Itàlia, 25 de gener del 1736 - París, França, 10 d'abril del 1813), va ser un matemàtic, físic i astrònom italià que després va viure a Prússia i França.
Història de les matemàtiques і Joseph Louis Lagrange · Joseph Louis Lagrange і Matemàtiques ·
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Història de les matemàtiques і Karl Weierstrass · Karl Weierstrass і Matemàtiques ·
Lògica
Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.
Història de les matemàtiques і Lògica · Lògica і Matemàtiques ·
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Història de les matemàtiques і Lògica matemàtica · Lògica matemàtica і Matemàtiques ·
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Història de les matemàtiques і Leonardo de Pisa · Leonardo de Pisa і Matemàtiques ·
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Història de les matemàtiques і Leonhard Euler · Leonhard Euler і Matemàtiques ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de les matemàtiques і Llatí · Llatí і Matemàtiques ·
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Història de les matemàtiques і Màquina de Turing · Màquina de Turing і Matemàtiques ·
Medalla Fields
La Medalla Fields, coneguda oficialment com a Medalla Internacional per Descobriments Excel·lents en Matemàtiques (anglès: International Medal for Outstanding Discoveries in Mathematics), és un premi atorgat a dos, tres o quatre matemàtics de fins a 40 anys a cada Congrés Internacional de la Unió Matemàtica Internacional (International Mathematical Union, IMU), un congrés que es duu a terme cada quatre anys.
Història de les matemàtiques і Medalla Fields · Matemàtiques і Medalla Fields ·
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Història de les matemàtiques і Niels Henrik Abel · Matemàtiques і Niels Henrik Abel ·
Nombre infinit
Els nombres infinits o nombres transfinits, són nombres que no són finits.
Història de les matemàtiques і Nombre infinit · Matemàtiques і Nombre infinit ·
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Història de les matemàtiques і Nombre primer · Matemàtiques і Nombre primer ·
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Història de les matemàtiques і Nombre racional · Matemàtiques і Nombre racional ·
Paolo Ruffini
Paolo Ruffini (Valentano, Laci, 22 de setembre de 1765 – Mòdena, 10 de maig de 1822) fou un metge, matemàtic i filòsof d'origen italià, que va crear el mètode algebraic que porta el seu nom.
Història de les matemàtiques і Paolo Ruffini · Matemàtiques і Paolo Ruffini ·
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Història de les matemàtiques і Pierre de Fermat · Matemàtiques і Pierre de Fermat ·
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Història de les matemàtiques і Pierre-Simon Laplace · Matemàtiques і Pierre-Simon Laplace ·
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Història de les matemàtiques і Pitàgores · Matemàtiques і Pitàgores ·
Premi Abel
El Premi Abel és un guardó internacional que s'atorga anualment a un o més matemàtics per contribucions científiques excepcionals en el camp de les matemàtiques.
Història de les matemàtiques і Premi Abel · Matemàtiques і Premi Abel ·
Quaternió
William Rowan Hamilton Els quaternions són una generalització dels nombres complexos, de tal manera que si un nombre complex defineix dues dimensions afegint la component i (cal recordar que \mathbf.
Història de les matemàtiques і Quaternió · Matemàtiques і Quaternió ·
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Història de les matemàtiques і René Descartes · Matemàtiques і René Descartes ·
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Història de les matemàtiques і Sistema dinàmic · Matemàtiques і Sistema dinàmic ·
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Història de les matemàtiques і Tales de Milet · Matemàtiques і Tales de Milet ·
Teorema de Pitàgores
Demostració geomètrica del teorema de Pitàgores:a^2+b^2.
Història de les matemàtiques і Teorema de Pitàgores · Matemàtiques і Teorema de Pitàgores ·
Teorema dels quatre colors
Exemple d'un mapa de quatre colors. Mapa del món acolorit de color verd, taronja, blau i porpra. Un mapa de quatre colors dels estats dels Estats Units (sense tenir en compte els llacs). Mapa administratiu de Rússia acolorit amb quatre colors En matemàtiques, el teorema dels quatre colors estableix que en qualsevol partició d'un pla en regions contigües, que produeix una figura anomenada mapa, no es necessiten més de quatre colors per a acolorir les regions del mapa de manera que no hi hagi dues regions adjacents del mateix color.
Història de les matemàtiques і Teorema dels quatre colors · Matemàtiques і Teorema dels quatre colors ·
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Història de les matemàtiques і Teorema fonamental de l'àlgebra · Matemàtiques і Teorema fonamental de l'àlgebra ·
Teoria de categories
La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.
Història de les matemàtiques і Teoria de categories · Matemàtiques і Teoria de categories ·
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Història de les matemàtiques і Teoria de conjunts · Matemàtiques і Teoria de conjunts ·
Teoria de grups
grups de permutacions. En aquest article es desenvoluparà un enfocament tècnic de la teoria de grups, per una introducció planera vegeu: Introducció a la teoria de grups La teoria de grups dins la matemàtica estudia les propietats dels grups, i com classificar-los.
Història de les matemàtiques і Teoria de grups · Matemàtiques і Teoria de grups ·
Teoria de la probabilitat
La teoria de la probabilitat és la teoria matemàtica que modela els fenòmens aleatoris.
Història de les matemàtiques і Teoria de la probabilitat · Matemàtiques і Teoria de la probabilitat ·
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Història de les matemàtiques і Teoria de nombres · Matemàtiques і Teoria de nombres ·
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Història de les matemàtiques і Topologia · Matemàtiques і Topologia ·
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada. La trigonometria (del grec: "la mesura de triangles") és una branca de les matemàtiques que tracta les relacions internes dels triangles.
Història de les matemàtiques і Trigonometria · Matemàtiques і Trigonometria ·
Varietat diferenciable
Una varietat diferenciable és un espai topològic separat V en el qual hi ha definida una família de funcions reals F.
Història de les matemàtiques і Varietat diferenciable · Matemàtiques і Varietat diferenciable ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de les matemàtiques і Matemàtiques
- Què tenen en comú Història de les matemàtiques і Matemàtiques
- Semblances entre Història de les matemàtiques і Matemàtiques
Comparació entre Història de les matemàtiques і Matemàtiques
Història de les matemàtiques té 360 relacions, mentre que Matemàtiques té 222. Com que tenen en comú 70, l'índex de Jaccard és 12.03% = 70 / (360 + 222).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de les matemàtiques і Matemàtiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: