Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de les Illes Balears і Història dels Països Catalans
Història de les Illes Balears і Història dels Països Catalans tenen 81 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Alfons el Franc, Amèrica, Antiga Roma, Aragó, Austriacistes, Berenguer de Palou II, Carlemany, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartagena, Català, Catalunya, Catalunya Vella, Ceràmica, Comunitat autònoma, Conquesta de Mallorca, Cornia Nou, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Cristianisme, Cultura talaiòtica, Decrets de Nova Planta, Edat del bronze, Edat del ferro, Eivissa, Empordà, Espanya, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, Felip V d'Espanya, Fenicis, ..., Formentera, França, François Bidal d'Asfeld, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francisco Franco Bahamonde, Gimnèsies, Govern de les Illes Balears, Grècia, Guerra de Successió Espanyola, Història de Mallorca, Illa, Illes Balears, Imperi Carolingi, Inquisició, Insaculació, Jaume el Conqueridor, Jordi I de la Gran Bretanya, Maó, Mallorca, Mar Mediterrània, Menorca, Metre, País Valencià, Palma, Púnics, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pitiüses, Poblat talaiòtic de Trepucó, Prehistòria, Principat de Catalunya, Ramaderia, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de València, Reial audiència, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sardenya, Sóller, Setge de Barcelona (1713-1714), Sicília, Son Fornés, Talaiot, Tarragona, Taula (construcció talaiòtica), Tractat d'Utrecht, València, Xuetes, 31 de desembre. Ampliar l'índex (51 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Història de les Illes Balears · Agricultura і Història dels Països Catalans ·
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Alfons el Franc і Història de les Illes Balears · Alfons el Franc і Història dels Països Catalans ·
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Història de les Illes Balears · Amèrica і Història dels Països Catalans ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Història de les Illes Balears · Antiga Roma і Història dels Països Catalans ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Història de les Illes Balears · Aragó і Història dels Països Catalans ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Història de les Illes Balears · Austriacistes і Història dels Països Catalans ·
Berenguer de Palou II
Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.
Berenguer de Palou II і Història de les Illes Balears · Berenguer de Palou II і Història dels Països Catalans ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de les Illes Balears · Carlemany і Història dels Països Catalans ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de les Illes Balears · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història dels Països Catalans ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Història de les Illes Balears · Cartagena і Història dels Països Catalans ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de les Illes Balears · Català і Història dels Països Catalans ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de les Illes Balears · Catalunya і Història dels Països Catalans ·
Catalunya Vella
La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.
Catalunya Vella і Història de les Illes Balears · Catalunya Vella і Història dels Països Catalans ·
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Ceràmica і Història de les Illes Balears · Ceràmica і Història dels Països Catalans ·
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Comunitat autònoma і Història de les Illes Balears · Comunitat autònoma і Història dels Països Catalans ·
Conquesta de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
Conquesta de Mallorca і Història de les Illes Balears · Conquesta de Mallorca і Història dels Països Catalans ·
Cornia Nou
Cornia Nou, o Curnià Nou, és un poblat talaiòtic de Menorca.
Cornia Nou і Història de les Illes Balears · Cornia Nou і Història dels Països Catalans ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de les Illes Balears · Corona d'Aragó і Història dels Països Catalans ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Història de les Illes Balears · Corona de Castella i Lleó і Història dels Països Catalans ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de les Illes Balears · Cristianisme і Història dels Països Catalans ·
Cultura talaiòtica
250px La cultura talaiòtica és l'etapa cultural que es desenvolupà a les Illes Balears - entenent aquestes com a Mallorca i Menorca - durant l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro.
Cultura talaiòtica і Història de les Illes Balears · Cultura talaiòtica і Història dels Països Catalans ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de les Illes Balears · Decrets de Nova Planta і Història dels Països Catalans ·
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Edat del bronze і Història de les Illes Balears · Edat del bronze і Història dels Països Catalans ·
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Edat del ferro і Història de les Illes Balears · Edat del ferro і Història dels Països Catalans ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Història de les Illes Balears · Eivissa і Història dels Països Catalans ·
Empordà
LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.
Empordà і Història de les Illes Balears · Empordà і Història dels Països Catalans ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de les Illes Balears · Espanya і Història dels Països Catalans ·
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983
L'Estatut d'Autonomia de 1983, aprovat mitjançant Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, va ser la norma que establí la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 і Història de les Illes Balears · Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983 і Història dels Països Catalans ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de les Illes Balears · Felip V d'Espanya і Història dels Països Catalans ·
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Fenicis і Història de les Illes Balears · Fenicis і Història dels Països Catalans ·
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Formentera і Història de les Illes Balears · Formentera і Història dels Països Catalans ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de les Illes Balears · França і Història dels Països Catalans ·
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
François Bidal d'Asfeld і Història de les Illes Balears · François Bidal d'Asfeld і Història dels Països Catalans ·
Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.
Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Història de les Illes Balears · Francesc de Borja Moll i Casasnovas і Història dels Països Catalans ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Història de les Illes Balears · Francisco Franco Bahamonde і Història dels Països Catalans ·
Gimnèsies
Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.
Gimnèsies і Història de les Illes Balears · Gimnèsies і Història dels Països Catalans ·
Govern de les Illes Balears
El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.
Govern de les Illes Balears і Història de les Illes Balears · Govern de les Illes Balears і Història dels Països Catalans ·
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Grècia і Història de les Illes Balears · Grècia і Història dels Països Catalans ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de les Illes Balears · Guerra de Successió Espanyola і Història dels Països Catalans ·
Història de Mallorca
31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.
Història de Mallorca і Història de les Illes Balears · Història de Mallorca і Història dels Països Catalans ·
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Història de les Illes Balears і Illa · Història dels Països Catalans і Illa ·
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Història de les Illes Balears і Illes Balears · Història dels Països Catalans і Illes Balears ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Història de les Illes Balears і Imperi Carolingi · Història dels Països Catalans і Imperi Carolingi ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Història de les Illes Balears і Inquisició · Història dels Països Catalans і Inquisició ·
Insaculació
Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.
Història de les Illes Balears і Insaculació · Història dels Països Catalans і Insaculació ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de les Illes Balears і Jaume el Conqueridor · Història dels Països Catalans і Jaume el Conqueridor ·
Jordi I de la Gran Bretanya
Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.
Història de les Illes Balears і Jordi I de la Gran Bretanya · Història dels Països Catalans і Jordi I de la Gran Bretanya ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Història de les Illes Balears і Maó · Història dels Països Catalans і Maó ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Història de les Illes Balears і Mallorca · Història dels Països Catalans і Mallorca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de les Illes Balears і Mar Mediterrània · Història dels Països Catalans і Mar Mediterrània ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Història de les Illes Balears і Menorca · Història dels Països Catalans і Menorca ·
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Història de les Illes Balears і Metre · Història dels Països Catalans і Metre ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Història de les Illes Balears і País Valencià · Història dels Països Catalans і País Valencià ·
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Història de les Illes Balears і Palma · Història dels Països Catalans і Palma ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Història de les Illes Balears і Púnics · Història dels Països Catalans і Púnics ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Història de les Illes Balears і Península Ibèrica · Història dels Països Catalans і Península Ibèrica ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Història de les Illes Balears і Pere el Cerimoniós · Història dels Països Catalans і Pere el Cerimoniós ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de les Illes Balears і Pere el Gran · Història dels Països Catalans і Pere el Gran ·
Pitiüses
Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.
Història de les Illes Balears і Pitiüses · Història dels Països Catalans і Pitiüses ·
Poblat talaiòtic de Trepucó
Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb prop de 5.000 metres quadrats d'extensió.
Història de les Illes Balears і Poblat talaiòtic de Trepucó · Història dels Països Catalans і Poblat talaiòtic de Trepucó ·
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Història de les Illes Balears і Prehistòria · Història dels Països Catalans і Prehistòria ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Història de les Illes Balears і Principat de Catalunya · Història dels Països Catalans і Principat de Catalunya ·
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Història de les Illes Balears і Ramaderia · Història dels Països Catalans і Ramaderia ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Història de les Illes Balears і Regne d'Aragó · Història dels Països Catalans і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Història de les Illes Balears і Regne de Mallorca · Història dels Països Catalans і Regne de Mallorca ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Història de les Illes Balears і Regne de València · Història dels Països Catalans і Regne de València ·
Reial audiència
Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.
Història de les Illes Balears і Reial audiència · Història dels Països Catalans і Reial audiència ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de les Illes Balears і Roma · Història dels Països Catalans і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de les Illes Balears і Sacre Imperi Romanogermànic · Història dels Països Catalans і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història de les Illes Balears і Sardenya · Història dels Països Catalans і Sardenya ·
Sóller
Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.
Història de les Illes Balears і Sóller · Història dels Països Catalans і Sóller ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Història de les Illes Balears і Setge de Barcelona (1713-1714) · Història dels Països Catalans і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història de les Illes Balears і Sicília · Història dels Països Catalans і Sicília ·
Son Fornés
El jaciment arqueològic de Son Fornés, ocasionalment anomenat Son Forners, és un dels més importants de la prehistòria balear.
Història de les Illes Balears і Son Fornés · Història dels Països Catalans і Son Fornés ·
Talaiot
'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.
Història de les Illes Balears і Talaiot · Història dels Països Catalans і Talaiot ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Història de les Illes Balears і Tarragona · Història dels Països Catalans і Tarragona ·
Taula (construcció talaiòtica)
Taula de Torralba d'en Salort, Menorca. En primer terme s'aprecia al terra un semicercle format per pedres i que servia per a fer-hi fogueres Una taula, en arqueologia, és un tipus de construcció de la cultura talaiòtica típica i exclusiva de l'illa de Menorca, que va estar en ús durant el talaiòtic final.
Història de les Illes Balears і Taula (construcció talaiòtica) · Història dels Països Catalans і Taula (construcció talaiòtica) ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de les Illes Balears і Tractat d'Utrecht · Història dels Països Catalans і Tractat d'Utrecht ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de les Illes Balears і València · Història dels Països Catalans і València ·
Xuetes
Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.
Història de les Illes Balears і Xuetes · Història dels Països Catalans і Xuetes ·
31 de desembre
El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.
31 de desembre і Història de les Illes Balears · 31 de desembre і Història dels Països Catalans ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de les Illes Balears і Història dels Països Catalans
- Què tenen en comú Història de les Illes Balears і Història dels Països Catalans
- Semblances entre Història de les Illes Balears і Història dels Països Catalans
Comparació entre Història de les Illes Balears і Història dels Països Catalans
Història de les Illes Balears té 342 relacions, mentre que Història dels Països Catalans té 657. Com que tenen en comú 81, l'índex de Jaccard és 8.11% = 81 / (342 + 657).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de les Illes Balears і Història dels Països Catalans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
