Accés més ràpid que el navegador!
175 les relacions: Airenosis, Albergínia, Alcaravia, Alfàbrega, Aliment, Alimentació a l'antic Egipte, Allioli, Allipebre, Alta cuina catalana, Amèrica, Ametller, Andosins, Anguila, Antiga Roma, Arnadí, Arròs, Arròs amb crosta, Arròs de la terra, Arrel (botànica), Ausetans, Baix Llobregat, Bargusis, Bastetans, Beguda, Blat, Bunyol (gastronomia), Caça, Cabra, Canelons, Carxofera, Cassola (cuina), Castel·lans, Català, Catalunya, Catolicisme, Cava (beguda), Cavall, Cerdanya, Ceretans, Cervesa, Cessetans, Cigró, Coca (pastís), Com tayllaràs devant un senyor, Comarca, Comí, Comunitat autònoma, Contestans, Coriandre, Crema cremada, ..., Cuina medieval, Cuscús, De re coquinaria, Destil·lació, Edat mitjana, Edetans, Elísics, Els Productes de la terra, Embotit, Ensaïmada, Escabetx, Escudella i carn d'olla, Esferificació, Espanya, Espàrrec, Espinacs amb panses i pinyons, Estètica, Farina, Farinetes, Fenicis, Ferran Adrià Acosta, Ferran Agulló i Vidal, Fideu, Fonda de sisos, Formatge, Francisco Franco Bahamonde, Fruita, Fruita seca, Gastronomia d'Aragó, Gastronomia d'Occitània, Gastronomia de França, Gastronomia dels Països Catalans, Gat, Gàrum, Gin de Menorca, Globalització, Gos, Govern de França, Gravy, Grecs, Història, Història de la sal, Hortalissa, Hummus, Iacetans, Ibers, Ilercavons, Ilergets, Illes Balears, Immigració, Imperi Otomà, Indicets, Internet, Jaume Fàbrega i Colom, Josep Mascaró Pasarius, Jueus, La cuynera catalana, Lacetans, Laietans, Licor, Linx, Llegum, Llibre de cuina, Llibre de la cuina catalana, Llibre de Sent Soví, Llibre del Coch, Macarrons amb grevi, Maionesa, Mel, Menjar ràpid, Mill, Modernisme, Mossàrab, Neolític, Oli d'oliva, Ordi, Oretans, Ovella, Pa, Pa amb oli, Pa amb tomàquet, País Valencià, Països Catalans, Paella d'arròs, Paleolític, Panellet, Pasta, Patatera, Púding, Peixos, Península Ibèrica, Pernil, Pesca, Picada, Pilav, Pirineus, Pisana, Porc, Portugal, Préssec, Renaixença, Romans d'Orient, Romesco, Safrà, Salmorreta, Salut, Sardina, Sòrdons, Sedetans, Slow food, Sobretaula, Sucre, Suessetans, Toixó, Torró, Turdetans, Vedella, Vi, Vinagre, Virgili, Xató, Xilografia, Xixona, Xocolata, 1324. Ampliar l'índex (125 més) »
Airenosis
Els airenosis (Αἰρηνοσίοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Airenosis · Veure més »
Albergínia
Unes varietatsL'albergínia, albergina, albargina, (esberzínia, etc.) és el fruit de l'alberginiera (Solanum melongena).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Albergínia · Veure més »
Alcaravia
L'alcaravia, comí de prat, comineta, fenoll de prat o matafaluga borda (Carum carvi) (Ar. كراويه) és una planta biennal de la família de les apiàcies, originària d'Europa i l'oest d'Àsia.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Alcaravia · Veure més »
Alfàbrega
Lalfàbrega, alfabaguera, alfàbega, aufàbiga o aufàtia (Ocimum basilicum), de la família de les lamiàcies, és una herba aromàtica anual, tot i que n'hi ha algunes espècies que són perennes, com l'alfàbrega africana blava i la santa tailandesa.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Alfàbrega · Veure més »
Aliment
Exemples d'aliments d'origen vegetal. Un aliment (del llatí alimentum) és qualsevol substància, composta normalment de carbohidrats, lípids, aigua o proteïnes, que pot ser ingerida per un animal per nodrir-se o per plaer.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Aliment · Veure més »
Alimentació a l'antic Egipte
Ofrenes. Es coneix lalimentació dels egipcis de l'Antiguitat pels textos gravats a les parets dels temples i tombes i per les restes d'ofrenes als morts, on ens han deixat molts testimoniatges de la seva manera d'alimentar-se.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Alimentació a l'antic Egipte · Veure més »
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Allioli · Veure més »
Allipebre
Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Allipebre · Veure més »
Alta cuina catalana
Lalta cuina catalana és l'adaptació catalana del concepte francès d'haute cuisine, una etiqueta referida a la cuina de grans restaurants i hotels de luxe francesos durant els 70 i els 80, i que encara utilitzen algunes guies gastronòmiques, com la Guia Michelin, per a referir-se a restaurants cars que se suposa, segons els seus crítics, que són de qualitat.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Alta cuina catalana · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Amèrica · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ametller · Veure més »
Andosins
Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Andosins · Veure més »
Anguila
L'anguila, anguila cabot o anguila cabotera (Anguilla anguilla) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels anguil·liformes.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Anguila · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Antiga Roma · Veure més »
Arnadí
Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arnadí · Veure més »
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arròs · Veure més »
Arròs amb crosta
La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arròs amb crosta · Veure més »
Arròs de la terra
L'arròs de la terra és un plat propi de la cuina menorquina que tradicionalment es feia els dies de la porquejada (matança del porc).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arròs de la terra · Veure més »
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Arrel (botànica) · Veure més »
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ausetans · Veure més »
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Baix Llobregat · Veure més »
Bargusis
Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Bargusis · Veure més »
Bastetans
Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Bastetans · Veure més »
Beguda
pàgines.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Beguda · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Blat · Veure més »
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Bunyol (gastronomia) · Veure més »
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Caça · Veure més »
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cabra · Veure més »
Canelons
Els canelons són un plat de pasta d'origen italià que deu el seu nom a la forma en què es presenta.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Canelons · Veure més »
Carxofera
La carxofera, carxofer o escarxofera (Cynara cardunculus var. scolymus) és una planta conreada del gènere Cynara.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Carxofera · Veure més »
Cassola (cuina)
Cassola metàl·lica Una cassola o greixonera és un vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar al foc o en un fogó.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cassola (cuina) · Veure més »
Castel·lans
Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Castel·lans · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Catalunya · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Catolicisme · Veure més »
Cava (beguda)
El Cava (o xampany) és el vi escumós català elaborat segons el mètode tradicional, també conegut com a méthode champenoise, i està emparat per la Denominació d'Origen Protegida Cava.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cava (beguda) · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cavall · Veure més »
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cerdanya · Veure més »
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ceretans · Veure més »
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cervesa · Veure més »
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cessetans · Veure més »
Cigró
Cicer arietinum Els cigrons, ciurons, bolet d’ou, bolet de bou, cep, ceperó, molleró, siureny, siuró, surenc o sureny (Cicer arietinum), i localment ceirons, són les llavors d'una planta de la família de les lleguminoses o fabaceae.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cigró · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Coca (pastís) · Veure més »
Com tayllaràs devant un senyor
Com tayllaràs devant un senyor és la primera obra sobre gastronomia trobada a Mallorca, i dataria dels darrers anys del segle XV i començaments del XVI.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Com tayllaràs devant un senyor · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Comarca · Veure més »
Comí
El comí, anomenat també comí castellà (Cuminum cyminum), és una planta de la família de les apiàcies, originària del Turquestan.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Comí · Veure més »
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Comunitat autònoma · Veure més »
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Contestans · Veure més »
Coriandre
El coriandre o celiandre(Coriandrum sativum) és una planta aromàtica anual, que germina, floreix i acaba morint en el curs d'un any, que pertany al gènere Coriandrum i es troba dins de la família de les apiàcies.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Coriandre · Veure més »
Crema cremada
La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o crema catalana (o simplement crema) –en altres llengües crema catalana o crème catalane– són unes darreries típiques i tradicionals de la cuina catalana.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Crema cremada · Veure més »
Cuina medieval
XIV. La cuina medieval és l'exposició dels hàbits alimentaris i els mètodes de cuinar de diverses cultures europees durant l'edat mitjana, un període que aproximadament va des del fins al.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cuina medieval · Veure més »
Cuscús
Cuscús, amb verdures i cigrons. El cuscús (en amazic seksu, en àrab al-kuskus) és un plat d'origen amazic, preparat a partir de sèmola de blat (o a vegades altres cereals com l'arròs).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Cuscús · Veure més »
De re coquinaria
De Re Coquinaria (en català, L'art de la cuina) o Ars Magirica és el llibre de cuina més antic que es coneix.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і De re coquinaria · Veure més »
Destil·lació
Destil·leria de Whisky escocesa Diagrama de destil·lació simple. 1. termòmetre 2. Cap de destil·lació 3. Flascó de destil·lació 4. Font de calor 5. condensador 6. receptor 7. adaptador de buit Diagrama de fases Columna de destil·lació de plats Un tipus de farciment per a les columnes de destil·lació de farciment La destil·lació és un mètode de separació de substàncies químiques basat en les diferents volatilitats que presenten cadascuna.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Destil·lació · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Edat mitjana · Veure més »
Edetans
Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Edetans · Veure més »
Elísics
Els elísics (Ἐλισύκοι, Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona, entre les Corberes i el riu Erau, que apareix documentat entre els segles VI i III aC a les fonts antigues.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Elísics · Veure més »
Els Productes de la terra
El llibre Els Productes de la terra és una recopilació exhaustiva dels productes agroalimentaris típics i tradicionals de la cultura rural catalana, que en la majoria dels casos, només es coneixen localment.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Els Productes de la terra · Veure més »
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Embotit · Veure més »
Ensaïmada
Una ensaïmada és un producte de rebosteria dolça de massa panificada, típic de Mallorca.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ensaïmada · Veure més »
Escabetx
Lescabetx és un tipus de confitat en una base de vinagre, espècies i sal, que té l'objectiu de conservar aliments.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Escabetx · Veure més »
Escudella i carn d'olla
L'escudella i carn d'olla és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia catalana.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Escudella i carn d'olla · Veure més »
Esferificació
Lesferificació és una tècnica culinària de la gastronomia molecular, creada i patentada per William Julius Syplie Peschardt (W.J.P. Peschardt) l'any 1946 (Manufacture of artificial cherries, soft sheets, and the like. US Pat. 2.403.547), i popularitzada arreu del món pel cuiner català Ferran Adrià.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Esferificació · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Espanya · Veure més »
Espàrrec
Espàrrec o espàrec (variant antiga i etimològica) i espàrgol és el turió de l'esparreguera, planta silvestre i conreada del gènere Asparagus amb el nom científic dAsparagus officinalis.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Espàrrec · Veure més »
Espinacs amb panses i pinyons
Els espinacs amb panses i pinyons, també coneguts com a espinacs a la catalana era ja una combinació molt apreciada a l'època medieval i encara ara és la manera més característica, en la cuina catalana, de preparar els espinacs i que ha esdevingut un plat popular a tot l'Estat Espanyol i Andorra.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Espinacs amb panses i pinyons · Veure més »
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Estètica · Veure més »
Farina
Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Farina · Veure més »
Farinetes
Farinetes,FÀBREGA, Jaume: Totes les sopes pàgs.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Farinetes · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fenicis · Veure més »
Ferran Adrià Acosta
Ferran Adrià Acosta (l'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1962) és un cuiner català.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ferran Adrià Acosta · Veure més »
Ferran Agulló i Vidal
Pedra de recordança a l'Ermita de Sant Elm amb el text: ''«Des d'aquesta tronade Sant-ElmFerran Agulló intuíla idea de batejarla Costa Brava»'' Ferran Agulló i Vidal (Girona, 12 de setembre de 1863 - Santa Coloma de Farners, 2 de juliol de 1933) era un periodista, poeta, gastrònom i polític pertanyent a la Lliga Regionalista de Catalunya.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ferran Agulló i Vidal · Veure més »
Fideu
Els fideus són un tipus de pasta seca feta amb farina de blat, arròs o altres cereals que es cuina habitualment bullida i que té forma de corda més o menys llarga.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fideu · Veure més »
Fonda de sisos
Una fonda de sisos era, a l'època de la Renaixença catalana, una fonda de Barcelona on les classes mitjanes i populars podien menjar menús casolans a preus assequibles.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fonda de sisos · Veure més »
Formatge
Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Formatge · Veure més »
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fruita · Veure més »
Fruita seca
Pinyons La fruita seca són els fruits comestibles de certes plantes i arbres que en la seva composició natural (sense activitat humana manipulant) tenen menys d'un 50% d'aigua i solen estar envoltats d'una closca dura.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Fruita seca · Veure més »
Gastronomia d'Aragó
La cuina d'Aragó és una cuina d'interior, continental.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gastronomia d'Aragó · Veure més »
Gastronomia d'Occitània
La gastronomia d'Occitània o cuina occitana fa part de la cuina mediterrània però desenvolupa trets específics que l'allunya de la cuina catalana o italiana.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gastronomia d'Occitània · Veure més »
Gastronomia de França
La gastronomia de França, entesa com la gastronomia tradicional de l'Estat Francès, és una de les cuines més difícils de classificar, ja que no es tracta d'una veritable cuina única associada a una sola gastronomia sinó, com ocorre a la cuina espanyola, d'un concepte artificial creat per raons polítiques, teòricament a partir d'elements de diverses cuines regionals que componen l'Estat.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gastronomia de França · Veure més »
Gastronomia dels Països Catalans
La cuina catalana s'emmarca dins la cuina mediterrània i n'és un exemple típic.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gastronomia dels Països Catalans · Veure més »
Gat
El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gat · Veure més »
Gàrum
Fàbrica de gàrum a Baelo Claudia Fosses per a la fabricació de gàrum de Màlaga ''Garum'', vila ''Aulus Umbricius Scaurus'', Pompeia; ''G(ari) F(los) SCAM(bri) SCAURI'' El gàrum (adaptació del llatí garum) és una salsa feta de vísceres fermentades de peix, que era considerada pels habitants de l'antiga Roma com un aliment afrodisíac, només consumit pels alts estrats socials.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gàrum · Veure més »
Gin de Menorca
Bòtil de Gin Xoriguer, ginebra típica de Menorca. Es combina moltes vegades amb llimonada. El gin de Menorca és una denominació geogràfica per la ginebra tradicional elaborada a l'illa de Menorca.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gin de Menorca · Veure més »
Globalització
La globalització (anglicisme) o mundialització o canvi globalSostenibilitat, globalització i medi ambient, de Josep Xercavins Valls i Enric Carrera Gallissà.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Globalització · Veure més »
Gos
El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gos · Veure més »
Govern de França
El Govern de França és un dels principals òrgans del poder executiu francès.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Govern de França · Veure més »
Gravy
La gravy és una salsa espessida, feta generalment a partir d'una base dels sucs despresos de la carn o de les verdures (pastanaga, etc.) o totes dues coses alhora, durant la cocció.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Gravy · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Grecs · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Història · Veure més »
Història de la sal
Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Història de la sal · Veure més »
Hortalissa
Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Hortalissa · Veure més »
Hummus
Lhummus és un puré de cigrons aixafats amb una forquilla o en un morter amb una pasta de farina de sèsam anomenada tahina, amb oli d'oliva, all, i suc de llimona, que sol presentar-se adornada amb pebre vermell (paprika).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Hummus · Veure més »
Iacetans
Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Iacetans · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers · Veure més »
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ilercavons · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ilergets · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Illes Balears · Veure més »
Immigració
Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). Immigrants europeus arribant a l'Argentina. La immigració és l'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Immigració · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Imperi Otomà · Veure més »
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Indicets · Veure més »
Internet
Visualització de les diverses rutes d'una part d'Internet Internet és una xarxa pública i global d'ordinadors que estan connectats entre si per mitjà del protocol d'Internet (Internet Protocol) i que comuniquen mitjançant la commutació de paquets.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Internet · Veure més »
Jaume Fàbrega i Colom
Jaume Fàbrega i Colom (Vilavenut, Pla de l'Estany, 1948) és un doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Jaume Fàbrega i Colom · Veure més »
Josep Mascaró Pasarius
Josep Mascaró Pasarius (Alaior, Menorca, 1923 - Palma, 11 de maig 1996) fou un arqueòleg, cartògraf, toponimista, historiador, editor i periodista menorquí.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Josep Mascaró Pasarius · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Jueus · Veure més »
La cuynera catalana
Digitalització del llibre La cuynera catalana, ó sia reglas útils, fàcils, seguras y económicas per cuynar bé: escullidas dels autors que millor han escrit sobre aquesta materia, més conegut per La cuynera catalana, és un receptari pràctic anònim escrit en català l'any 1835.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і La cuynera catalana · Veure més »
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Lacetans · Veure més »
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Laietans · Veure més »
Licor
Un licor és una beguda alcohòlica generalment dolça, amb un contingut mínim de sucre de 100 grams per litre.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Licor · Veure més »
Linx
El linx (Lynx) és un gènere de felins del qual formen part quatre espècies vivents i una d'extinta.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Linx · Veure més »
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llegum · Veure més »
Llibre de cuina
Digitalització d'un exemplar de ''La cuynera catalana'' (1851) Un llibre de cuina o receptari és un llibre, una obra bé impresa o bé manuscrita no periòdica d'una certa extensió mínima, que tracta principalment de temes directament relacionats amb la cuina i la manera de tractar els aliments per a ús gastronòmic.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llibre de cuina · Veure més »
Llibre de la cuina catalana
El Llibre de la cuina catalana és un receptari en català de cuina catalana escrit per Ferran Agulló i editat per primer cop l'any 1928.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llibre de la cuina catalana · Veure més »
Llibre de Sent Soví
El Llibre de totes maneres de potatges de menjar, més conegut com a Llibre de Sent Soví (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llibre de Sent Soví · Veure més »
Llibre del Coch
El Llibre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art de coch cs (ço es) de qualsevol manera, potatges y salses compost per lo diligent mestre Robert coch del Serenissimo senyor Don Ferrando Rey de Napols, més conegut com a Llibre del Coch, és un receptari català del escrit pel mestre Robert i del qual la primera impressió que actualment es guarda és de l'any 1520, en català i a Barcelona.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Llibre del Coch · Veure més »
Macarrons amb grevi
Els macarrons amb grevi són un plat típic de Menorca, a base de macarrons.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Macarrons amb grevi · Veure més »
Maionesa
La maionesa o baionesa, més correctament maonesa, és una salsa espessa, freda i cremosa que s'utilitza habitualment en hamburgueses, amanides i patates fregides, entre d'altres.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Maionesa · Veure més »
Mel
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Mel · Veure més »
Menjar ràpid
Un exemple de menu de menjar ràpid Entrepà d'hamburguesa típic d'alguns establiments de menjar ràpid Menjar ràpid basat en el falàfel i el kebab Menjar ràpid fet amb una base de pollastre Una salsitxa de Frankfurt Bunyols de pollastre Un exemple de menjar ràpid dolç El menjar ràpid (de l'anglès fast food) és un tipus d'alimentació ideat per a preparar i servir el menjar ràpidament en locals especials per a tal fi o bé per a emportar-se i menjar al carrer.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Menjar ràpid · Veure més »
Mill
Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Mill · Veure més »
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Modernisme · Veure més »
Mossàrab
El mossàrab fou el conjunt de varietats lingüístiques romàniques parlades a al-Àndalus durant l'alta edat mitjana com a evolució del llatí vulgar parlat a la major part de la península Ibèrica.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Mossàrab · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Neolític · Veure més »
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Oli d'oliva · Veure més »
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ordi · Veure més »
Oretans
Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Oretans · Veure més »
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Ovella · Veure més »
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pa · Veure més »
Pa amb oli
El pa amb oli és una de les preparacions més típiques de la cuina de les Illes Balears, de la cuina catalana en general.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pa amb oli · Veure més »
Pa amb tomàquet
El pa amb tomàquet, pa amb tomaca, pa amb tomata (Gironès) o pa amb tomata (Lleida) és una típica recepta de la cuina catalana i balear.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pa amb tomàquet · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Països Catalans · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Paella d'arròs · Veure més »
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Paleolític · Veure més »
Panellet
Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Panellet · Veure més »
Pasta
s La pasta és un tipus d'aliment elaborat amb una massa, l'ingredient bàsic de la qual és la farina de blat barrejada amb aigua, i a la qual es pot afegir sal, ou o altres ingredients, conformant un producte que generalment es cou en aigua bullent.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pasta · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Patatera · Veure més »
Púding
Púding de Nadal típic anglès. Un púding (de l'anglès, pudding) és un tipus de pastís tou i humit, preparat dins un motlle, amb característiques molt diverses segons els ingredients, quasi sempre a base de civada, pot ser dolç o salat.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Púding · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Peixos · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Península Ibèrica · Veure més »
Pernil
Cuixa de porc Pernil ibèric de gla Pernil dolç El pernil, perna, cuixot, camallot, gambajó (dialectalment pernill, camaiot; cambajó) és el nom genèric del producte obtingut de les potes posteriors del porc, salat en cru i adobat de manera natural.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pernil · Veure més »
Pesca
Pesca al ''Tacuinum sanitatis'' La pesca és el conjunt de tècniques i activitats per capturar peix i altres espècies aquàtiques, així com la indústria basada en la transformació i comercialització d'aquest productes, capturats als mars, rius i llacs.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pesca · Veure més »
Picada
La picada és una de les salses i tècniques culinàries essencials de la cuina catalana.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Picada · Veure més »
Pilav
''Pulao'' de Bengala. Pilav és el nom general d'un grup de plats turcs a base d'arròs, bulgur o pasta (de l'estil orzo o vermicelli) o una barreja de dos o més d'aquests ingredients.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pilav · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pirineus · Veure més »
Pisana
Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Pisana · Veure més »
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Porc · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Portugal · Veure més »
Préssec
Préssec ''Pot de préssecs'', de Claude Monet (1866). El préssec, prèssic, bresquilla, melicotó és el fruit del presseguer, bresquiller o melicotoner (Prunus persica).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Préssec · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Renaixença · Veure més »
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Romans d'Orient · Veure més »
Romesco
El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Romesco · Veure més »
Safrà
El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Safrà · Veure més »
Salmorreta
La salmorreta és un tipus de salsa alimentària típica del País Valencià, concretament de la regió d'Alacant, molt utilitzada als arrossos tan típics de la gastronomia alacantina, especialment a aquells que hi tenen peix o marisc als seus ingredients como ara l'arròs a banda, o amb llongant.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Salmorreta · Veure més »
Salut
200x200px El concepte de salut ha anat evolucionant amb el temps des de la definició inicial de l'OMS en la seva Constitució, que va entrar en vigor el 1948.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Salut · Veure més »
Sardina
Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sardina · Veure més »
Sòrdons
Els sòrdons (Sordŏnes) foren un poble iber de la Gàl·lia, que ocupaven el territori que ocupa avui en dia el Rosselló.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sòrdons · Veure més »
Sedetans
Els sedetans (en llatí sedetani, en grec antic Σιδητανοί) eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre en direcció sud, fins a tocar el país dels edetans, que ocupaven el centre del País Valencià.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sedetans · Veure més »
Slow food
La placa d'un restaurant a Santorini, Grècia. El moviment slow food va ser fundat per Carlo Petrini al Piemont com un moviment de resistència per a combatre el fast food.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Slow food · Veure més »
Sobretaula
La sobretaula és el temps que hom passa xerrant a taula després de menjar.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sobretaula · Veure més »
Sucre
Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Sucre · Veure més »
Suessetans
Els suessetans (en llatí Suessetani) eren un poble preromà establert a les planes centrals d'Aragó.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Suessetans · Veure més »
Toixó
El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Toixó · Veure més »
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Torró · Veure més »
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Turdetans · Veure més »
Vedella
Vedella La vedella és una vaca, i el vedell un bou, que no ha assolit la maturitat sexual «o té més d'un any».
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Vedella · Veure més »
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Vi · Veure més »
Vinagre
Ampolles de vinagre en diferents formats. El vinagre és un líquid miscible obtingut mitjançant fermentació acètica del vi i dels seus subproductes com la brisa.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Vinagre · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Virgili · Veure més »
Xató
Ingredients que poden acompanyar el xató de Sitges El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Xató · Veure més »
Xilografia
Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Xilografia · Veure més »
Xixona
Xixona és un municipi de País Valencià, pertanyent a la comarca de l'Alacantí i també capital de la històrica comarca de la Foia de Xixona.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Xixona · Veure més »
Xocolata
La xocolata o el xocolate és un producte alimentari que s'obté a partir d'una barreja elaborada per pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і Xocolata · Veure més »
1324
Sense descripció.
Nou!!: Història de la gastronomia als Països Catalans і 1324 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Història de la gastronomia catalana.
