Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers
Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Airenosis, Andosins, Antiga Roma, Ausetans, Bargusis, Bastetans, Cabra, Castel·lans, Catalunya, Cavall, Cerdanya, Ceretans, Cervesa, Cessetans, Contestans, Edetans, Elísics, Fenicis, Grecs, Iacetans, Ilercavons, Ilergets, Indicets, Lacetans, Laietans, Llegum, Mill, Ordi, Oretans, Ovella, ..., País Valencià, Països Catalans, Península Ibèrica, Pirineus, Pisana, Porc, Sòrdons, Sedetans, Suessetans, Turdetans, Vi. Ampliar l'índex (11 més) »
Airenosis
Els airenosis (Αἰρηνοσίοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Airenosis і Història de la gastronomia als Països Catalans · Airenosis і Ibers ·
Andosins
Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Andosins і Història de la gastronomia als Països Catalans · Andosins і Ibers ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Història de la gastronomia als Països Catalans · Antiga Roma і Ibers ·
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Ausetans і Història de la gastronomia als Països Catalans · Ausetans і Ibers ·
Bargusis
Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.
Bargusis і Història de la gastronomia als Països Catalans · Bargusis і Ibers ·
Bastetans
Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.
Bastetans і Història de la gastronomia als Països Catalans · Bastetans і Ibers ·
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Cabra і Història de la gastronomia als Països Catalans · Cabra і Ibers ·
Castel·lans
Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.
Castel·lans і Història de la gastronomia als Països Catalans · Castel·lans і Ibers ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de la gastronomia als Països Catalans · Catalunya і Ibers ·
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Cavall і Història de la gastronomia als Països Catalans · Cavall і Ibers ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Història de la gastronomia als Països Catalans · Cerdanya і Ibers ·
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Ceretans і Història de la gastronomia als Països Catalans · Ceretans і Ibers ·
Cervesa
Got o canya de cervesa blanca La cervesa (del cèltic cerevĭsĭa del mateix significat, vegeu la secció d'etimologia), anomenada col·loquialment birra, és una beguda alcohòlica, no destil·lada, de gust més o menys amarg.
Cervesa і Història de la gastronomia als Països Catalans · Cervesa і Ibers ·
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Cessetans і Història de la gastronomia als Països Catalans · Cessetans і Ibers ·
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Contestans і Història de la gastronomia als Països Catalans · Contestans і Ibers ·
Edetans
Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.
Edetans і Història de la gastronomia als Països Catalans · Edetans і Ibers ·
Elísics
Els elísics (Ἐλισύκοι, Elisyces) foren un petit poble iber de la regió de Narbona, entre les Corberes i el riu Erau, que apareix documentat entre els segles VI i III aC a les fonts antigues.
Elísics і Història de la gastronomia als Països Catalans · Elísics і Ibers ·
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Fenicis і Història de la gastronomia als Països Catalans · Fenicis і Ibers ·
Grecs
Sense descripció.
Grecs і Història de la gastronomia als Països Catalans · Grecs і Ibers ·
Iacetans
Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Iacetans · Iacetans і Ibers ·
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Ilercavons · Ibers і Ilercavons ·
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Ilergets · Ibers і Ilergets ·
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Indicets · Ibers і Indicets ·
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Lacetans · Ibers і Lacetans ·
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Laietans · Ibers і Laietans ·
Llegum
Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).
Història de la gastronomia als Països Catalans і Llegum · Ibers і Llegum ·
Mill
Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Mill · Ibers і Mill ·
Ordi
L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Ordi · Ibers і Ordi ·
Oretans
Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).
Història de la gastronomia als Països Catalans і Oretans · Ibers і Oretans ·
Ovella
Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Ovella · Ibers і Ovella ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Història de la gastronomia als Països Catalans і País Valencià · Ibers і País Valencià ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Països Catalans · Ibers і Països Catalans ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Península Ibèrica · Ibers і Península Ibèrica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Pirineus · Ibers і Pirineus ·
Pisana
Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Pisana · Ibers і Pisana ·
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Porc · Ibers і Porc ·
Sòrdons
Els sòrdons (Sordŏnes) foren un poble iber de la Gàl·lia, que ocupaven el territori que ocupa avui en dia el Rosselló.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Sòrdons · Ibers і Sòrdons ·
Sedetans
Els sedetans (en llatí sedetani, en grec antic Σιδητανοί) eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre en direcció sud, fins a tocar el país dels edetans, que ocupaven el centre del País Valencià.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Sedetans · Ibers і Sedetans ·
Suessetans
Els suessetans (en llatí Suessetani) eren un poble preromà establert a les planes centrals d'Aragó.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Suessetans · Ibers і Suessetans ·
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Turdetans · Ibers і Turdetans ·
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
Història de la gastronomia als Països Catalans і Vi · Ibers і Vi ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers
- Què tenen en comú Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers
- Semblances entre Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers
Comparació entre Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers
Història de la gastronomia als Països Catalans té 175 relacions, mentre que Ibers té 322. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 8.25% = 41 / (175 + 322).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de la gastronomia als Països Catalans і Ibers. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
