Història de la comunitat jueva a Palestina і Sanedrí

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Història de la comunitat jueva a Palestina і Sanedrí

Història de la comunitat jueva a Palestina vs. Sanedrí

Representació dels territoris de les tribus d'Israel (mapa de 1759) La història de la comunitat jueva a la Palestina comença amb els Fills d'Israel (també conegut com a hebreus), que es van assentar a la terra d'Israel. El Sanedrí (en hebreu: סנהדרין) del grec συνέδριον o synedrion, és a dir "assemblea asseguda" o "consell") era una assemblea formada per vint-i-tres representants i jutges de la llei jueva de qualsevol ciutat d'Israel. El Gran Sanedrí era la cort suprema amb la missió d'administrar justícia interpretant i aplicant la Torà, tant oral com escrita, fonamentalment en la ciutat de Jerusalem. Alhora representava al poble jueu davant de les autoritats romanes. Estava format per setanta-un membres sota la presidència d'un gran sacerdot anomenat Nasí (Príncep), que de vegades era el mateix Summe Sacerdot d'Israel, i la vicepresidència de lAv Beit Din o pare del tribunal. S'estructurava en tres càmeres de vint-i-tres representants cadascuna, integrats per la noblesa sacerdotal, ancians de les principals famílies, mestres i doctors de la Llei, que juntament amb els dos dirigents, sumen els setanta-un membres que es reunien cada dia, a excepció de les festes jueves i el Sàbat.

Èxode

L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.

Èxode і Història de la comunitat jueva a Palestina · Èxode і Sanedrí · Veure més »

Hebreu

Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.

Hebreu і Història de la comunitat jueva a Palestina · Hebreu і Sanedrí · Veure més »

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Israel · Israel і Sanedrí · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Jerusalem · Jerusalem і Sanedrí · Veure més »

Josuè

Segons la Bíblia, Josuè, fill de Nun, fou el successor de Moisès com a guia del poble d'Israel, els dirigí en la conquesta de la Terra promesa després de la sortida d'Egipte i de quaranta anys vivint al desert.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Josuè · Josuè і Sanedrí · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Judea · Judea і Sanedrí · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Jueus · Jueus і Sanedrí · Veure més »

Macabeus

Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).

Història de la comunitat jueva a Palestina і Macabeus · Macabeus і Sanedrí · Veure més »

Maimònides

Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».

Història de la comunitat jueva a Palestina і Maimònides · Maimònides і Sanedrí · Veure més »

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Moisès · Moisès і Sanedrí · Veure més »

Rabí

Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Rabí · Rabí і Sanedrí · Veure més »

Septuaginta

Fragment de la Septuaginta del Còdex Vaticanus La Septuaginta, també coneguda com la Bíblia dels Setanta o simplement LXX, és la traducció de la Bíblia hebrea o Tanakh al grec koiné entre els segles III i II aC a Alexandria, Karen Jobes and Moises Silva, Invitation to the Septuagint, (Paternoster Press, 2001).

Història de la comunitat jueva a Palestina і Septuaginta · Sanedrí і Septuaginta · Veure més »

Talmud

El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Talmud · Sanedrí і Talmud · Veure més »

Talmud de Jerusalem

El Talmud de Jerusalem (en hebreu: תלמוד ירושלמי) (transliterat: Talmud Yeruixalmi) o Talmud de Palestina, és una compilació dels debats rabínics sobre l'elaboració de la Mixnà en idioma arameu occidental, que es van celebrar a la terra d'Israel en el mateix període que el Talmud de Babilònia.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Talmud de Jerusalem · Sanedrí і Talmud de Jerusalem · Veure més »

Temple de Jerusalem

Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Temple de Jerusalem · Sanedrí і Temple de Jerusalem · Veure més »

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Història de la comunitat jueva a Palestina і Tribus d'Israel · Sanedrí і Tribus d'Israel · Veure més »