Taula de continguts
269 les relacions: Abraham Gottlob Werner, Acupuntura, Adam Sedgwick, Adam Smith, Agricultura, Aiurveda, Al-Àndalus, Alan Lloyd Hodgkin, Albert Einstein, Alessandro Volta, Alexandre Brongniart, Alexandre Koyré, Alfabetisme, Alfred Russel Wallace, Alfred Wegener, Algorisme, Alistair Cameron Crombie, Alquímia, Amèrica del Nord, Aminoàcid, Anatomia, Anàlisi complexa, André-Marie Ampère, Andreas Vesal, Andrew Huxley, Antoine Lavoisier, Antropologia, Arc de Sant Martí, Aristòtil, Aristotelisme, Arno Allan Penzias, Astrolabi, Astronomia, Émile Durkheim, Étienne Guettard, Bernard Cohen, Biblioteca d'Alexandria, Big Bang, Bioquímica, Brúixola, Caça de balenes, Calendari, Camp de Higgs, Canvi, Canvi conceptual, Càlcul numèric, Cecilia Payne-Gaposchkin, Ceres (planeta nan), Charles Lyell, Charles Robert Darwin, ... Ampliar l'índex (219 més) »
- Estudis sobre la ciència
- Història
Abraham Gottlob Werner
Abraham Gottlob Werner (25 de setembre de 1749 o 1750 - Dresden, 30 de juny de1817) va ser un científic alemany.
Veure Història de la ciència і Abraham Gottlob Werner
Acupuntura
Mapa dels punts i meridians de l'acupuntura Un tipus d'agulla d'acupuntura Model d'acupuntura modern Mapa de punts d'aplicació d'acupuntura. Dinastia Ming Lacupuntura (del llatí acus, 'agulla', i punctura, 'punció') és un tipus de medicina alternativa basada en l'estimulació de punts acupunturals de la pell del cos amb mètodes diversos, com ara la penetració d'agulles fines o l'aplicació d'escalfor, pressió o llum làser.
Veure Història de la ciència і Acupuntura
Adam Sedgwick
Adam Sedgwick (Dent, 22 de març del 1785 - Cambridge, 27 de gener del 1873), va ser un dels fundadors de la geologia moderna.
Veure Història de la ciència і Adam Sedgwick
Adam Smith
Adam Smith (5 de juny de 1723 - 17 de juliol de 1790) fou un economista i filòsof escocès.
Veure Història de la ciència і Adam Smith
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Història de la ciència і Agricultura
Aiurveda
Nim ''(Azadirachta indica)'', fulles molt importants en la medicina aiurvèdica Amla ''(Phyllanthus emblica)'', fruit molt utilitzat en l'aiurveda Dhanvantari, avatar del déu Visnú, metge mític i divinitat associada a l'Aiurveda en l'Hinduisme.
Veure Història de la ciència і Aiurveda
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Història de la ciència і Al-Àndalus
Alan Lloyd Hodgkin
Alan Lloyd Hodgkin OM, KBE, PRS (Banbury, Anglaterra, 5 de febrer de 1914 - Cambridge, 20 de desembre de 1998) fou un biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963.
Veure Història de la ciència і Alan Lloyd Hodgkin
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Història de la ciència і Albert Einstein
Alessandro Volta
Alessandro Giuseppe Antonio Anastasio Volta, o senzillament Alessandro Volta (Como, Llombardia, 18 de febrer de 1745 - 5 de març de 1827), fou un físic italià, conegut pel descobriment i aïllament del gas metà, i la invenció de la primera bateria elèctrica, la pila voltaica; va demostrar que l'electricitat podria ser generada químicament.
Veure Història de la ciència і Alessandro Volta
Alexandre Brongniart
Alexandre Brongniart (10 de febrer de 1770 – 7 d'octubre de 1847) va ser un químic, mineralòleg i zoòleg francès, col·laborà amb Georges Cuvier en un estudi geològic dels voltants de París.
Veure Història de la ciència і Alexandre Brongniart
Alexandre Koyré
Alexandre Koyré (Taganrog, Rússia, 29 d'agost de 1892 - París, 28 d'abril de 1964) va ser un filòsof i historiador de la ciència francès d'origen rus.
Veure Història de la ciència і Alexandre Koyré
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Veure Història de la ciència і Alfabetisme
Alfred Russel Wallace
Alfred Russel Wallace OM FRS (8 de gener del 1823 - 7 de novembre del 1913) fou un naturalista, explorador, geògraf, antropòleg, biòleg i il·lustrador britànic.
Veure Història de la ciència і Alfred Russel Wallace
Alfred Wegener
Alfred Wegener (Berlín, 1 de novembre de 1880 - Eismitte, Groenlàndia, 15 de novembre de 1930) va ser un meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva dels continents, en la qual defensava que els continents d'ambdós costats de l'oceà Atlàntic s'estaven separant.
Veure Història de la ciència і Alfred Wegener
Algorisme
nombres primers Un algorisme (o, alternativament, algoritme) és un conjunt finit d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema.
Veure Història de la ciència і Algorisme
Alistair Cameron Crombie
Alistair Cameron Crombie (Brisbane, Austràlia, 4 de novembre de 1915 - Oxford, Anglaterra, 9 de febrer de 1996) historiador de la ciència.
Veure Història de la ciència і Alistair Cameron Crombie
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Història de la ciència і Alquímia
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Veure Història de la ciència і Amèrica del Nord
Aminoàcid
Els aminoàcids són compostos orgànics que contenen els grups funcionals amino (-NH₂) i carboxil (-COOH), així com una cadena lateral diferent en cada aminoàcid.
Veure Història de la ciència і Aminoàcid
Anatomia
''Anatomia del cos humà'' per Juan Valverde de Amusco L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció") és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització interna dels éssers vius, sovint basant-se en la dissecció.
Veure Història de la ciència і Anatomia
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Història de la ciència і Anàlisi complexa
André-Marie Ampère
André-Marie Ampère FRS (Lió, 20 o 22 de gener de 1775 - Marsella, 10 de juny de 1836) fou un físic i matemàtic francès.
Veure Història de la ciència і André-Marie Ampère
Andreas Vesal
Andreas Vesal o Andreas Vesalius (Brussel·les, Bèlgica, 31 de desembre de 1514 - illa de Zacint, República de Venècia, 15 d'octubre de 1564) fou un notable metge d'origen brabançó del s.XVI.
Veure Història de la ciència і Andreas Vesal
Andrew Huxley
Sir Andrew Fielding Huxley OM, PRS (Hampstead, Londres, Anglaterra, 22 de novembre de 1917 - Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra, 30 de maig de 2012) és un metge, biofísic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963.
Veure Història de la ciència і Andrew Huxley
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Veure Història de la ciència і Antoine Lavoisier
Antropologia
L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà de manera holística.
Veure Història de la ciència і Antropologia
Arc de Sant Martí
291x291px El peu de l'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d'aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l'aparició al cel de l'espectre de la llum visible, interpretat per l'ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.
Veure Història de la ciència і Arc de Sant Martí
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Història de la ciència і Aristòtil
Aristotelisme
Laristotelisme és un moviment filosòfic on els autors tenen com a fonament filosòfic el pensament d'Aristòtil, especialment a l'època medieval.
Veure Història de la ciència і Aristotelisme
Arno Allan Penzias
Arno Allan Penzias (Múnic, Alemanya 1933) és un astrònom i físic nord-americà, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978.
Veure Història de la ciència і Arno Allan Penzias
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Veure Història de la ciència і Astrolabi
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Història de la ciència і Astronomia
Émile Durkheim
David Émile Durkheim (Épinal, Lorena, França, 15 d'abril del 1858 - París, 15 de novembre de 1917) va ser un sociòleg i antropòleg jueu francès.
Veure Història de la ciència і Émile Durkheim
Étienne Guettard
Jean-Étienne Guettard va ser un geòleg, mineralòleg, botànic i naturalista francès nascut el 22 de setembre de 1715 a Étampes i mort el 6 de gener de 1786 a París.
Veure Història de la ciència і Étienne Guettard
Bernard Cohen
Bernard Cohen (* Far Rockaway, Long Island, 1 de març de 1914 - ! Waltham, Massachusetts, 20 de juny de 2003), científic i historiador estatunidenc.
Veure Història de la ciència і Bernard Cohen
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Veure Història de la ciència і Biblioteca d'Alexandria
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Història de la ciència і Big Bang
Bioquímica
Molècula d'hemoglobina La bioquímica és la ciència que estudia les reaccions químiques i interaccions produïdes en organismes vius, incloent-hi l'estudi i l'estructura de proteïnes, glúcids, lípids, àcids nucleics i altres molècules presents en cèl·lules.
Veure Història de la ciència і Bioquímica
Brúixola
Brúixola magnètica esportiva. Brúixoles modernes. La brúixola (o búixola o compàs) és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.
Veure Història de la ciència і Brúixola
Caça de balenes
Caça de balenes en una litografia colorejada a mà, realitzada entre el 1856 i el 1907. La caça de balenes és la caça, mitjançant vaixells i barques, de cetacis de grans dimensions, coneguda genèricament com a balenes.
Veure Història de la ciència і Caça de balenes
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Veure Història de la ciència і Calendari
Camp de Higgs
El camp de Higgs és un camp quàntic proposat pels físics de partícules.
Veure Història de la ciència і Camp de Higgs
Canvi
* Canvi (filosofia), alteració d'un ésser o de la realitat, la modificació dels seus atributs.
Veure Història de la ciència і Canvi
Canvi conceptual
El canvi conceptual és el procés mitjançant el qual els conceptes i les relacions conceptuals canvien al llarg de la vida d'una persona o en el transcurs de la història.
Veure Història de la ciència і Canvi conceptual
Càlcul numèric
S'entén per càlcul numèric el conjunt de càlculs que es realitzen normalment en un sistema informàtic, tot i que els seus fonaments arrenquen de molt abans de l'existència d'ordinadors, amb la finalitat de simular l'evolució de fenòmens que comportin una certa complexitat.
Veure Història de la ciència і Càlcul numèric
Cecilia Payne-Gaposchkin
Cecilia Payne-Gaposchkin (10 de maig de 1900 - 7 de desembre de 1979) va ser una astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.
Veure Història de la ciència і Cecilia Payne-Gaposchkin
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Veure Història de la ciència і Ceres (planeta nan)
Charles Lyell
Charles Lyell (Kinnordy, Escòcia, 14 de novembre del 1797 - Londres, 22 de febrer del 1875) va ser un científic escocès, un dels creadors de la moderna geologia i molt influent en el pensament científic general i en la branca de l'uniformisme en particular.
Veure Història de la ciència і Charles Lyell
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Veure Història de la ciència і Charles Robert Darwin
Chen Ning Yang
Chen Ning Franklin Yang (en mandarí: 楊振寧) (Hefei, Xina, 1922) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957, i reconegut internacionalment pels seus treballs en la mecànica estadística i els principis de simetria.
Veure Història de la ciència і Chen Ning Yang
Chien-Shiung Wu
Chien-Shiung Wu (Liu Ho, Xangai, Xina, 31 de maig de 1912-Nova York, Estats Units d'Amèrica, 16 de febrer de 1997) fou una física nord-americana d'origen xinès, que va fer contribucions significatives en l'àmbit de la física nuclear.
Veure Història de la ciència і Chien-Shiung Wu
Ciència medieval
principis geomètrics. Frontispici de la Bible Moralisée, 1215 La ciència medieval correspon als descobriments en el camp de la filosofia natural que van ocórrer en el període de l'edat mitjana-el període intermedi, en una divisió esquemàtica de la història d'Europa.
Veure Història de la ciència і Ciència medieval
Ciències polítiques
Les ciències polítiques tenen com a objecte l'estudi la política, incloent-hi els sistemes polítics, les organitzacions i els processos polítics.
Veure Història de la ciència і Ciències polítiques
Ciclotró
un ciclotró de 1939 En la física de partícules, cíclotro és un equipament en el qual un feix partícules pateix l'acció d'un camp elèctric amb una freqüència alta i constant i un camp magnètic perpendicular estàtic.
Veure Història de la ciència і Ciclotró
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Veure Història de la ciència і Científic
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Veure Història de la ciència і Circumferència
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Veure Història de la ciència і Civilització
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Història de la ciència і Claudi Ptolemeu
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Història de la ciència і Coneixement
Context
El context són les circumstàncies i condicions que envolten un esdeveniment.
Veure Història de la ciència і Context
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Veure Història de la ciència і Cristòfor Colom
Dècada del 1910
Enfonsament del Titànic.
Veure Història de la ciència і Dècada del 1910
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Veure Història de la ciència і Dècada del 1950
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Història de la ciència і Dècada del 1960
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Història de la ciència і Dècada del 1970
Deriva dels continents
Animació que mostra el procés de separació del supercontinent Pangea. En geologia, la deriva dels continents és el desplaçament de les masses continentals unes respecte a les altres.
Veure Història de la ciència і Deriva dels continents
Dmitri Mendeléiev
Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; 8 de febrer del 1834 Tobolsk, Imperi Rus - 2 de febrer del 1907, Sant Petersburg, Imperi Rus) fou un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual classificà els elements químics en la taula periòdica.
Veure Història de la ciència і Dmitri Mendeléiev
Dynamis
Dynamis és una revista semestral sotmesa a revisió per experts dedicada a la història de la medicina i de la ciència.
Veure Història de la ciència і Dynamis
Economia marxista
L'economia marxista és l'escola de pensament econòmic inspirada en l'obra de Karl Marx i Friedrich Engels.
Veure Història de la ciència і Economia marxista
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Història de la ciència і Edat antiga
Edat de l'Univers
Hubble L'edat de l'univers, d'acord amb la teoria del ''big bang'', és el temps que ha passat entre el big bang i el present.
Veure Història de la ciència і Edat de l'Univers
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Història de la ciència і Edat mitjana
Edwin Hubble
va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants.
Veure Història de la ciència і Edwin Hubble
El Químic Escèptic
El Químic Escèptic, en la versió original The Sceptical Chymist: or Chymico-Physical Doubts & Paradoxes, és un llibre del científic irlandès Robert Boyle (1627-1691), publicat a Londres el 1661, on en forma de diàleg entre diversos personatges, l'autor qüestiona la naturalesa i el nombre de les substàncies químiques reconegudes aleshores com a elements químics.
Veure Història de la ciència і El Químic Escèptic
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Història de la ciència і Electricitat
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Història de la ciència і Electromagnetisme
Elements clàssics
L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.
Veure Història de la ciència і Elements clàssics
Enciclopèdia
Una enciclopèdia és un compendi del coneixement humà que recull mots o termes referits a elements culturals de tipologia molt diversa i de gran transcendència formativa i informativa, però que (a diferència de la tasca del diccionari) no constitueixen material estrictament lexicogràfic; endemés de definir-los, l'enciclopèdia en dona una informació més o menys àmplia i aprofundida (en contrast amb diccionaris, vocabularis, etc., la funció dels quals és estrictament definitòria).
Veure Història de la ciència і Enciclopèdia
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Història de la ciència і Energia
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Veure Història de la ciència і Equacions de Maxwell
Era de l'exploració
Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.
Veure Història de la ciència і Era de l'exploració
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Veure Història de la ciència і Eratòstenes
Ernest Lawrence
Ernest Orlando Lawrence (Canton, Dakota del Sud 1901 - Palo Alto, Califòrnia 1958) fou un físic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1939 i conegut sobretot per la invenció, utilització i millora del ciclotró i pel seu treball posterior en separació d'isòtops d'urani al Projecte Manhattan.
Veure Història de la ciència і Ernest Lawrence
Erwin Schrödinger
fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Veure Història de la ciència і Erwin Schrödinger
Escola Austríaca
LEscola Austríaca es considera que fou fundada per Carl Menger i va néixer lligada a l'Escola Neoclàssica.
Veure Història de la ciència і Escola Austríaca
Escriptura
Il·lustració d'un escriba fent ús de l'escriptura Lescriptura és un mètode de comunicació humana que es realitza mitjançant signes visuals que constitueixen un sistema, que pot o no expressar sense ambigüitat tot el que pot dir una llengua determinada.
Veure Història de la ciència і Escriptura
Estructura de l'ADN
Representació de l'estructura secundària de l'ADN. Els enllaços d'hidrogen, fonamentals en l'aparellament de les dues cadenes, apareixen com a línies de punts. L'estructura de l'ADN és la disposició espacial que pren l'ADN.
Veure Història de la ciència і Estructura de l'ADN
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Història de la ciència і Euclides
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Història de la ciència і Europa
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Història de la ciència і Europa Occidental
Evolució
L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.
Veure Història de la ciència і Evolució
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Història de la ciència і Física
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Història de la ciència і Física de partícules
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Història de la ciència і Filosofia
Filosofia de la ciència
La filosofia de la ciència és una branca de l'epistemologia que estudia la validesa dels enunciats científics i prova si aquesta s'adequa a la realitat.
Veure Història de la ciència і Filosofia de la ciència
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Història de la ciència і Fissió nuclear
Fitoteràpia
Nombre d'escrits de recerca llistats a PubMed de 1990 a 2007 que contenen la paraula ''phytotherapy'' (fitoteràpia) La fitoteràpia és la branca de la medicina que fa servir extractes de plantes –fitofàrmacs– com a medicament.
Veure Història de la ciència і Fitoteràpia
Francis Crick
Francis Harry Compton Crick (Northampton, Regne Unit, 1916 - San Diego, EUA, 2004) fou un biòleg i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura molecular de l'ADN el 1953, al costat de James Dewey Watson i Maurice Wilkins.
Veure Història de la ciència і Francis Crick
Franz Boas
Franz Boas (Minden, Rin del Nord-Westfàlia, 1858 - Nova York, 1942) va ser un antropòleg i etnòleg estatunidenc d'origen jueu alemany.
Veure Història de la ciència і Franz Boas
Friedrich Wöhler
Friedrich Wöhler Friedrich Wöhler (31 de juliol de 1800 - 23 de setembre de 1882), va ser un químic alemany molt conegut per ser el primer a sintetitzar la urea però també va ser el primer a aïllar diversos elements químics.
Veure Història de la ciència і Friedrich Wöhler
Friedrich Wilhelm Strassmann
Friedrich Wilhelm Strassmann, conegut com a Fritz Strassmann (22 de febrer de 1902, Boppard, Renània-Palatinat - 22 d'abril de 1980, Mainz, Magúncia) fou un químic alemany que, amb el físic Otto Hahn el 1938 realitzaren els experiments que permeteren interpretar correctament la fissió nuclear.
Veure Història de la ciència і Friedrich Wilhelm Strassmann
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Història de la ciència і Funció
Galè
Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.
Veure Història de la ciència і Galè
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Veure Història de la ciència і Genètica
Genètica mendeliana
La Genètica de Mendel, Genètica Mendeliana o Les lleis de Mendel són el conjunt de regles bàsiques sobre la transmissió per herència genètica de les característiques dels organismes parentals als seus fills.
Veure Història de la ciència і Genètica mendeliana
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Història de la ciència і Geologia
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Història de la ciència і Geometria
Georg Simmel
Georg Simmel (Berlín, 1 de març de 1858 – Estrasburg, 28 de setembre de 1918) fou un sociòleg alemany.
Veure Història de la ciència і Georg Simmel
Georg Simon Ohm
fou un físic alemany.
Veure Història de la ciència і Georg Simon Ohm
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Veure Història de la ciència і George Gamow
George Herbert Mead
George Herbert Mead (27 de febrer de 1863 - 13 d'abril de 1931) va ser un filòsof, un sociòleg i un psicòleg social estatunidenc.
Veure Història de la ciència і George Herbert Mead
George Sarton
, nom complet George Alfred Leon Santon, és considerat el fundador de la història de la ciència com a disciplina acadèmica.
Veure Història de la ciència і George Sarton
Georges Canguilhem
Front de la Sorbona a París, on va ensenyar '''Canguilhem''' Georges Canguilhem (Castellnou d'Arri, 4 de juny de 1904 - Marly-le-Roi, 11 de setembre de 1995) va ser un filòsof francès, membre del Collège de France, especialitzat en epistemologia i història de la ciència.
Veure Història de la ciència і Georges Canguilhem
Georges Cuvier
Georges Cuvier, retratat per Mathieu-Ignace van Brée. Georges Léopold Chrétien Frédéric Dagobert, Baró de Cuvier (Montbéliard, 23 d'agost de 1769 - París, 13 de maig de 1832), fou un naturalista i paleontòleg francès.
Veure Història de la ciència і Georges Cuvier
Georges Lemaître
va ser un sacerdot, astrofísic i matemàtic belga.
Veure Història de la ciència і Georges Lemaître
Giovanni Aldini
Giovanni Aldini (Bolonya, 10 d'abril de 1762 - Milà, 17 de gener de 1834) va ser un físic italià.
Veure Història de la ciència і Giovanni Aldini
Gregor Mendel
Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 o 22 de juliol de 1822-Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós de l'Orde de Sant Agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.
Veure Història de la ciència і Gregor Mendel
Guix
Guix selenític amb macla tipus punta de fletxa El guix (també conegut com algeps o ges) és un mineral format per sulfat de calci dihidratat (CaSO₄·2H₂O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Veure Història de la ciència і Guix
Henry Norris Russell
fou un astrònom americà.
Veure Història de la ciència і Henry Norris Russell
Hermann Ebbinghaus
Hermann Ebbinghaus (1850-1909) fou un psicòleg alemany que destacà per les seves aportacions al coneixement de la memòria humana i la introducció dels experiments seguint el mètode científic en psicologia.
Veure Història de la ciència і Hermann Ebbinghaus
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Història de la ciència і Història
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Veure Història de la ciència і Història de la Terra
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Veure Història de la ciència і Ibn al-Hàytham
Ignaz Semmelweis
Ignaz Philipp Semmelweis, Ignác Fülöp Semmelweis (Buda (Hongria), 1 de juliol del 1818 - Viena (Imperi austríac) 13 d'agost del 1865) fou un metge hongarès d'origen alemany que va establir les bases del tractament modern de les ferides en inferir que la transmissió per contacte era la causa de les infeccions de les ferides, concretament va estudiar les infeccions puerperals.
Veure Història de la ciència і Ignaz Semmelweis
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Història de la ciència і Imperi Romà d'Orient
Impremta
Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.
Veure Història de la ciència і Impremta
Imre Lakatos
va ser un matemàtic i filòsof de la ciència de família jueva que va aconseguir salvar-se de la persecució nazi canviant el seu cognom.
Veure Història de la ciència і Imre Lakatos
Invent
Un invent o invenció és un dispositiu o tècnica nova.
Veure Història de la ciència і Invent
Isaac Asimov
Isaac Iúdovitx Asimov (originalment en rus: Исаак Юдович Озимов, Issaak Iúdovitx Ozimov, tot i que actualment es transcriu al rus com a Айзек Азимов reflectint la pronunciació de la seva llengua adoptiva) i més conegut com a Isaac Asimov, va ser un prolífic escriptor i divulgador científic, nascut a Petrovitxi, districte de Xumiatxski a la regió o óblast de Smolensk, a la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, el 2 de gener de 1920, i mort el 6 d'abril de 1992 a Nova York, Estats Units (EUA).
Veure Història de la ciència і Isaac Asimov
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Història de la ciència і Isaac Newton
Ivan Pàvlov
Ivan Petróvitx Pàvlov (en rus: Иван Петрович Павлов) (Riazan, Rússia 1849 - Leningrad, URSS 1936) fou un fisiòleg i psicòleg rus, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1904 i el primer a descriure el fenomen ara conegut com a condicionament clàssic en experiments amb gossos.
Veure Història de la ciència і Ivan Pàvlov
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Veure Història de la ciència і James Clerk Maxwell
James Dewey Watson
James Dewey Watson (Chicago, 6 d'abril de 1928) és un zoòleg i biofísic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoidal de la molècula de l'ADN.
Veure Història de la ciència і James Dewey Watson
James Hutton
James Hutton (Edimburg, 14 de juny de 1726 (3 de juny, segons el calendari julià) – Edimburg, 26 de març de 1797), va ser un geòleg escocès, naturalista, químic i fins i tot es va dedicar a la pagesia.
Veure Història de la ciència і James Hutton
Jean Louis Rodolphe Agassiz
Jean Louis Rodolphe Agassiz (28 de maig de 1807- 12 o 14 de desembre de 1873) fou un zoòleg, glaciòleg, i geòleg americà nascut a Suïssa.
Veure Història de la ciència і Jean Louis Rodolphe Agassiz
Johann Gottfried Herder
Johann Gottfried Herder (1744-1803), a partir de 1802 von Herder, fou un filòsof i crític literari alemany els escrits del qual contribuïren a l'aparició del romanticisme alemany.
Veure Història de la ciència і Johann Gottfried Herder
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Història de la ciència і Johannes Kepler
John Archibald Wheeler
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.
Veure Història de la ciència і John Archibald Wheeler
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Veure Història de la ciència і John Dalton
John Maynard Keynes
John Maynard Keynes,Pronunciat /ˈkeɪnz/ baró Keynes de Tilton CB (Cambridge, 5 de juny de 1883 - Sussex, 21 d'abril de 1946), fou un economista i professor anglès de notorietat mundial.
Veure Història de la ciència і John Maynard Keynes
John Walker
* John George Walker (Papakura, Auckland, 1952), atleta especialista en proves de mig fons de Nova Zelanda.
Veure Història de la ciència і John Walker
José Babini
José Babini (Buenos Aires, Argentina, 10 de maig de 1897 - 18 de maig de 1984) va ser un historiador de la ciència, enginyer i matemàtic.
Veure Història de la ciència і José Babini
Joseph Black
Joseph Black (Bordeus, 16 d'abril de 1728 - Edimburg, 10 de novembre o 6 de desembre de 1799), fou un físic i químic escocès.
Veure Història de la ciència і Joseph Black
Joseph Lister
, 1r Baró de Lister OM FRS PC, conegut com a Sir Joseph Lister, Bt va ser un metge cirurgià britànic pioner en l'ús dels antisèptics i en promoure la idea de la tècnica de la cirurgia estèril quan treballava a Glasgow Royal Infirmary.
Veure Història de la ciència і Joseph Lister
Julio Rey Pastor
Julio Rey Pastor (Logronyo, Espanya, 14 d'agost de 1888 - Buenos Aires, Argentina, 21 de febrer de 1962) va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època.
Veure Història de la ciència і Julio Rey Pastor
Karl Marx
''El capital'' Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx (Trèveris, 5 de maig de 1818-Londres, 14 de març de 1883), va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.
Veure Història de la ciència і Karl Marx
Karl Popper
Tomba de Karl Popper Sir Karl Raimund Popper [kʿaʶl ˌʁa͡ɪ̯mʊnt ˈpʰɔpʿɐ], Kt, CH, FRS, FBA (Viena, Imperi Austrohongarès, 28 de juliol de 1902 - Londres, Anglaterra, 17 de setembre de 1994) fou un dels filòsofs i sociòlegs més importants del.
Veure Història de la ciència і Karl Popper
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Veure Història de la ciència і Karl Weierstrass
L'origen de les espècies
L'origen de les espècies (The origin of species, en anglès) és un llibre escrit per Charles Darwin, publicat el 24 de novembre del 1859; és una obra fonamental de la literatura científica, considerada com la base de la biologia evolutiva.
Veure Història de la ciència і L'origen de les espècies
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Veure Història de la ciència і Leipzig
Lingüística
La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.
Veure Història de la ciència і Lingüística
Linus Carl Pauling
Linus Carl Pauling (Portland, EUA 1901 - Big Sur, 1994) va ser un químic, bioquímic, enginyer químic, activista per la pau i escriptor estatunidenc.
Veure Història de la ciència і Linus Carl Pauling
Lise Meitner
fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.
Veure Història de la ciència і Lise Meitner
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Veure Història de la ciència і Lleis de Kepler
Louis Pasteur
Louis Pasteur (Dole, 27 de desembre 1822 – Villeneuve-l'Étang, Marnes-la-Coquette, 28 de setembre 1895), fou un microbiòleg i químic francès.
Veure Història de la ciència і Louis Pasteur
Luigi Galvani
Luigi Galvani Luigi Galvani (Bolonya, 9 de setembre de 1737 - 4 de desembre de 1798) fou un fisiòleg italià famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els nervis i músculs dels animals.
Veure Història de la ciència і Luigi Galvani
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Història de la ciència і Magnetisme
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Història de la ciència і Magrib
Mario Bunge
Mario Augusto Bunge (Buenos Aires, 21 de setembre de 1919 - Mont-real, 24 de febrer de 2020) fou un físic, filòsof de la ciència i humanista argentí; defensor del realisme científic i de la filosofia.
Veure Història de la ciència і Mario Bunge
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Història de la ciència і Matemàtiques
Maurice Wilkins
Maurice Hugh Frederick Wilkins (Pongaroa, Nova Zelanda, 15 de desembre de 1916 - Londres, Anglaterra, 5 d'octubre de 2004) fou un biofísic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 pel seu descobriment de l'estructura de l'ADN.
Veure Història de la ciència і Maurice Wilkins
Max Planck
fou un físic alemany, considerat com el pare de la teoria quàntica i un dels físics més importants del, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1918.
Veure Història de la ciència і Max Planck
Max Weber
Maximilian Weber (Erfurt, 21 d'abril de 1864 – Múnic, 14 de juny de 1920) va ser un sociòleg, politòleg, filòsof, economista i jurista alemany.
Veure Història de la ciència і Max Weber
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Història de la ciència і Mètode científic
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Història de la ciència і Mecànica
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Història de la ciència і Mecànica quàntica
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Veure Història de la ciència і Mercantilisme
Michael Faraday
Michael Faraday (Newington Butts, 22 de setembre de 1791 - Palau de Hampton Court, Surrey, 25 d'agost de 1867), va ser un científic anglès (físic i químic) que va contribuir especialment en els camps de l'electroquímica i l'electromagnetisme.
Veure Història de la ciència і Michael Faraday
Michel Serres
Michel Serres el desembre de 2005 va ser un filòsof i historiador de les ciències, membre de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts.
Veure Història de la ciència і Michel Serres
Milton Friedman
Milton Friedman (Nova York, 31 de juliol de 1912 — San Francisco, 16 de novembre de 2006) fou un economista estatunidenc guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1976.
Veure Història de la ciència і Milton Friedman
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Història de la ciència і Model estàndard de física de partícules
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Història de la ciència і Model heliocèntric
Momificació
Mòmia egípcia embalsamada La momificació és un mètode per conservar un cadàver de la putrefacció de les parts toves.
Veure Història de la ciència і Momificació
Morter
'''Morter''' de terrissa esmaltada i '''mà de morter''' de fusta. El morter és una eina que s'utilitza molt sovint en la cuina catalana i valenciana per a triturar i barrejar productes, per a fer picades i també per a fer salses tan nostrades com l'allioli, la maionesa, la romesco, etc.
Veure Història de la ciència і Morter
Neurociència
neurones al cerebel d'un colom La neurociència (o neurobiologia) és l'estudi científic del sistema nerviós.
Veure Història de la ciència і Neurociència
Neurona
Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.
Veure Història de la ciència і Neurona
Nicolas Desmarest
Nicolas Desmarest (Soulaines-Dhuys, 16 de setembre de 1725 - París, 28 de setembre de 1815), va ser un geòleg francès.
Veure Història de la ciència і Nicolas Desmarest
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Història de la ciència і Nicolau Copèrnic
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Veure Història de la ciència і Niels Bohr
Niels Stensen
Niels Stensen (llatinitzat Nicolaus Steno; Copenhaguen, 1r o 10 de gener de 1638 - Schwerin, 25 de novembre de 1686) va ser un científic danès pioner en anatomia i geologia.
Veure Història de la ciència і Niels Stensen
Nombre hipercomplex
En matemàtica, els nombres hipercomplexos són una extensió dels nombres complexos construïts mitjançant eines de l'àlgebra abstracta, tals com quaternions, octonions,...
Veure Història de la ciència і Nombre hipercomplex
Obstetrícia
Imatge d'un fetus L'obstetrícia és una especialitat mèdica relacionada amb la salut de l'aparell reproductor de la dona.
Veure Història de la ciència і Obstetrícia
Oferta i demanda
Loferta i la demanda és un dels principis més importants de l'economia, que designa respectivament la quantitat de béns o serveis que els actors d'un mercat estan disposats a vendre o a comprar o totes dues coses alhora a un preu donat.
Veure Història de la ciència і Oferta i demanda
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Veure Història de la ciència і Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Otto Hahn
Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.
Veure Història de la ciència і Otto Hahn
Otto Robert Frisch
Otto Frisch a Copenhaguen el 1963 Otto Robert Frisch (1 d'octubre de 1904 a Viena; † 22 de setembre de 1979 a Cambridge) va ser un físic britànic d'origen austríac.
Veure Història de la ciència і Otto Robert Frisch
Paper
Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
Veure Història de la ciència і Paper
Papir de Rhind
Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.
Veure Història de la ciència і Papir de Rhind
Papir Edwin Smith
El papir Edwin Smith és un document mèdic, que data de la dinastia XVII d'Egipte, escrit en escriptura hieràtica i es creu que va obra de diferents escribes.
Veure Història de la ciència і Papir Edwin Smith
Paradigma
El terme paradigma significa «exemple» o «model».
Veure Història de la ciència і Paradigma
Pasteurització
La pasteurització és el procés tèrmic amb l'objectiu de reduir la càrrega d'agents patògens, com bacteris, protozous, fongs i llevats, etc., que poden estar en un aliment.
Veure Història de la ciència і Pasteurització
Paul Karl Feyerabend
Paul Karl Feyerabend (Viena, Àustria 13 de gener de 1924 - Zúric, Suïssa 11 de febrer de 1994) fou un filòsof de la ciència que al llarg de la vida va experimentar una evolució constant (popperià, antirracionalista, empirista, antiempirista, antipositivista, relativista), sempre amb un alt grau d'anarquisme i criteri crític; creador de l'anarquisme epistemològic.
Veure Història de la ciència і Paul Karl Feyerabend
Pólvora
Pólvora negra La pólvora o pólvora negra és una barreja fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra o pólvora terrosa segons el color del carbó emprat.
Veure Història de la ciència і Pólvora
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica ('Principis matemàtics de la filosofia natural'), sovint abreujat també com els Principia o Principia Mathematica, és un llibre de ciència escrit per Isaac Newton.
Veure Història de la ciència і Philosophiae Naturalis Principia Mathematica
Pierre Duhem
Pierre Duhem (París, 1861 - Cabrespina, 1916) fou un físic i historiador de la ciència francès, especialitzat en l'edat mitjana.
Veure Història de la ciència і Pierre Duhem
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Història de la ciència і Pitàgores
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Història de la ciència і Plini el Vell
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Veure Història de la ciència і Positivisme
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Història de la ciència і Prehistòria
Premi Pfizer
El premi Pfizer és atorgat anualment per la History of Science Society «en reconeixement per un destacat llibre sobre la història de la ciència».
Veure Història de la ciència і Premi Pfizer
Principi de superposició d'estrats
estratigràfica d'una roca del Juràssic que ha quedat exposada a makhtesh Gadol, Israel. Com que no hi ha inversió de estrats, la roca inferior és més antiga que la superior pel principi de superposició. La llei de superposició d'estrats o principi de superposició d'estrats és un axioma clau basat en observacions de la història natural, i el principi fundacional de l'estratigrafia sedimentària i pel mateix d'altres ciències naturals dependents de la geologia: El principi va ser proposat inicialment en el pel geòleg persa Avicenna (Ibn Sina), i va ser posteriorment reformulada de forma més clara en el per a científic danès Niels Stensen.
Veure Història de la ciència і Principi de superposició d'estrats
Problema dels neutrins solars
El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.
Veure Història de la ciència і Problema dels neutrins solars
Projecte Genoma Humà
El Projecte Genoma Humà (PGH) (Human Genome Project -HGP- en anglès) fou un esforç internacional de recerca per determinar la seqüència del genoma humà i identificar-ne els gens que conté.
Veure Història de la ciència і Projecte Genoma Humà
Projecte Manhattan
El Laboratori Nacional de Los Alamos l'any 1995. El Projecte Manhattan era el nom en clau d'un projecte d'investigació desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà.
Veure Història de la ciència і Projecte Manhattan
Protociència
Una protociència és un domini científic que es troba a la seva etapa de formulació i de l'especulació, i que per tant podria ser que en el futur algunes de les seves proposicions estableixin les bases d'una nova ciència o bé que siguin refutades.
Veure Història de la ciència і Protociència
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Història de la ciència і Química
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Història de la ciència і Radioactivitat
Regne (biologia)
En biologia, un regne és una categoria taxonòmica, cada una de les grans subdivisions en què es consideren distribuïts els éssers vius, basant-se en les seves característiques comunes.
Veure Història de la ciència і Regne (biologia)
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Història de la ciència і Relativitat general
René Taton
René Taton, (L'Échelle (Ardenes), 4 d'abril de 1915 - Ajaccio (Còrsega), 9 d'agost de 2004), fou un historiador de les ciències francès, coeditor de la Revue d'histoire des sciences, director del Centre Alexandre Koyré i coordinador de la colossal Història general de les Ciències, obra de referència per a la història de les ciències.
Veure Història de la ciència і René Taton
Revolució científica
La revolució científica en la història de la ciència va ser el període en el qual les noves idees en física, astronomia, biologia, anatomia humana, química i altres ciències van portar a refusar les doctrines que prevalien des de l'antiga Grècia i que van continuar durant l'edat mitjana, i conduïren a la formació de la ciència moderna.
Veure Història de la ciència і Revolució científica
Revolució de Copèrnic
La revolució de Copèrnic fou la revolució científica que es produí a l'Europa occidental, representada en l'astronomia pel pas del tradicional sistema ptolemaic geocèntric (herència clàssica adaptada i conservada pel pensament cristià medieval) a l'innovador sistema copernicà heliocèntric, iniciada el 1543 per Nicolau Copèrnic.
Veure Història de la ciència і Revolució de Copèrnic
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Veure Història de la ciència і Robert Boyle
Robert Hooke
Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.
Veure Història de la ciència і Robert Hooke
Robert Wilson
El Robert Wilson (Waco, 1941) és un dramaturg i director de teatre i òpera, considerat un dels creadors escènics més rellevants de l'actualitat.
Veure Història de la ciència і Robert Wilson
Roderick Murchison
Sir Roderick Impey Murchison, 1st Baronet (19 de febrer de 1792 - 22 d'octubre de 1871), va ser un geòleg escocès que, entre altres coses, va donar el nom al període del Permià.
Veure Història de la ciència і Roderick Murchison
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Veure Història de la ciència і Romanticisme
Rosalind Franklin
fou una científica britànica que va tenir un paper destacat en la fita més gran del desenvolupament de la biologia molecular, el descobriment de l'estructura de l'ADN.
Veure Història de la ciència і Rosalind Franklin
Sèpsia puerperal
Es denomina sèpsia puerperal o febre puerperal a un procés infecciós septisèmic i greu que afecta a tot l'organisme i que desencadena una resposta inflamatòria general, que pot afectar tant a les dones després d'un part o un avortament com al nounat.
Veure Història de la ciència і Sèpsia puerperal
Síntesi de Wöhler
Animació de la síntesi de Wöhler. N en blau, O vermell, C negre, H gris Friedrich Wöhler, l'any 1828 va aconseguir sintetitzar urea: un compost orgànic a partir d'un compost inorgànic, anorreant la premissa bàsica del vitalisme de Jöns Jacob Berzelius, i donant lloc al començament de la química orgànica.
Veure Història de la ciència і Síntesi de Wöhler
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Història de la ciència і Segle XIX
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Història de la ciència і Segona Guerra Mundial
Selecció natural
Forma «típica» i forma «carbonària», d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.
Veure Història de la ciència і Selecció natural
Shen Kuo
-en xinès: 沈括; en pinyin: Shěn kuò - fou un polímata xinès.
Veure Història de la ciència і Shen Kuo
Sigmund Freud
Sigmund Freud (Freiberg (avui Příbor), Moràvia, 6 de maig del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.
Veure Història de la ciència і Sigmund Freud
Sinapsi
Sinapsi. 1- Axó de la cèl·lula presinàptica; 2- Botó terminal de l'axó; 3- Vesícules amb neurotransmissors i neurotransmissors; 4- Receptors; 5- Dendrita de la cèl·lula postsinàptica Una sinapsi és un tipus d'unió especialitzada mitjançant la qual les neurones s'envien senyals entre si i/o a les cèl·lules no neuronals com les musculars o secretores.
Veure Història de la ciència і Sinapsi
Sistema nerviós
Esquema del '''sistema nerviós''' de diversos animals. De dalt a baix: * Cnidaris * Platihelmints * Mol·luscs * Artròpodes * Cordats (Peixos i Ésser humà) El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l'entorn d'un animal i sobre ell mateix.
Veure Història de la ciència і Sistema nerviós
SN 1987A
Remanent del ''SN 1987A'' visualitzat en capes de llum de diferents espectres SN 1987A fou una supernova tipus IILyman, J. D.; Bersier, D.; James, P. A. (2013).
Veure Història de la ciència і SN 1987A
Stanley L. Jaki
Stanley L. Jaki (Gyor, Hongria, 17 d'agost de 1924 - Madrid, Espanya, 7 d'abril de 2009) va ser un sacerdot hongarès, membre de l'orde benedictí, especialitzat en la història i filosofia de la ciència.
Veure Història de la ciència і Stanley L. Jaki
Statu quo
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».
Veure Història de la ciència і Statu quo
Talcott Parsons
Talcott Parsons Talcott Parsons (Colorado Springs, Colorado, 13 de desembre del 1902 – Múnic, 8 de maig del 1979), va ser un sociòleg estatunidenc.
Veure Història de la ciència і Talcott Parsons
Tales de Milet
Tales, considerat un dels Set savis de Grècia Tales de Milet (Thales,, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) fou un filòsof grec.
Veure Història de la ciència і Tales de Milet
Taula periòdica
upright.
Veure Història de la ciència і Taula periòdica
Taxa de mortalitat
Taxa de mortalitat el 2014 a Bulgària segons la regió. La taxa de mortalitat (correspon en anglès a death rate) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.
Veure Història de la ciència і Taxa de mortalitat
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Història de la ciència і Telescopi
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Veure Història de la ciència і Teoria
Teoria atòmica
La teoria atòmica o model atòmic és la teoria vigent sobre la natura de la matèria que estableix que aquesta és composta per unitats discretes anomenades àtoms, constituïts per un nucli amb protons i neutrons, i un embolcall amb electrons en moviment.
Veure Història de la ciència і Teoria atòmica
Teoria del flogist
La teoria de flogist (del grec φλογιστόν phlŏgistón "inflamable" de φλόξ phlóx "foc") és una teoria científica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a més a més dels quatre elements clàssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc, anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus més petits o més grans, durant la combustió.
Veure Història de la ciència і Teoria del flogist
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Veure Història de la ciència і Teoria del tot
Teoria del valor treball
La teoria del valor-treball (TVL) és una teoria econòmica que considera que el valor d'un bé o servei depén de la quantitat de treball que porta incorporat.
Veure Història de la ciència і Teoria del valor treball
Teoria microbiana de la malaltia
Imatge per microscopi electrònic de rastreig del ''Vibrio cholerae''. Aquest és el bacteri que causa el còlera. La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit.
Veure Història de la ciència і Teoria microbiana de la malaltia
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Història de la ciència і Termodinàmica
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Veure Història de la ciència і Terratrèmol
Thomas Burnet
Thomas Burnet (c.1635, Croft - † 1715) fou un escriptor anglès conegut pels seus escrits sobre teologia i cosmogonia.
Veure Història de la ciència і Thomas Burnet
Thomas Kuhn
Thomas Samuel Kuhn (Cincinnati, Ohio, 18 de juliol del 1922 - Cambridge, Massachusetts, 17 de juny del 1996) va ser un epistemòleg dels Estats Units, popularment més conegut per encunyar el concepte de paradigma i els seus canvis en l'àmbit científic.
Veure Història de la ciència і Thomas Kuhn
Transmissió oral
La transmissió oral d'alguna cosa pot ser fent-la amb altres persones Religions, filosofies i maneres de veure la vida, com a partir de l'art o d'arts marcials, es transmeten sovint oralment de generació en generació. La transmissió oral és una forma de comunicar cultura, tècniques i coneixements diversos verbalment de manera oral i en directe, de persona a persona, de vegades a través de diverses generacions.
Veure Història de la ciència і Transmissió oral
Treball de part
Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.
Veure Història de la ciència і Treball de part
Triangle
Un triangle és un polígon de tres costats.
Veure Història de la ciència і Triangle
Tsung-Dao Lee
Tsung-Dao Lee (Xangai, Xina 1926) és un físic nord-americà d'origen xinès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1957.
Veure Història de la ciència і Tsung-Dao Lee
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Història de la ciència і Vidre
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Història de la ciència і Volcà
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Veure Història de la ciència і Werner Heisenberg
Wilhelm Dilthey
Wilhelm Dilthey (Biebrich, Wiesbaden, 19 de novembre de 1833 – Seis, Bozen, 1 d'octubre de 1911) fou un historiador, psicòleg, sociòleg i filòsof alemany.
Veure Història de la ciència і Wilhelm Dilthey
Wilhelm Wundt
Wilhelm Wundt (Neckarau, Mannheim, 16 d'agost del 1832 – Großbothen, Leipzig, 31 d'agost del 1920) va ser un fisiòleg, filòsof i psicòleg alemany conegut per haver desenvolupat el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig el 1879, a través d'aquest pretenia estudiar l'experiència immediata i observable.
Veure Història de la ciència і Wilhelm Wundt
William Cullen
Cameo de William Cullen (primer pla), Museu Hunterian, Glasgow William Cullen Recinte d'enterrament de William i Robert Cullen a Kirknewton William Cullen FRS FRSE FRCPE FPSG (Hamilton, Lanarkshire, 15 d'abril de 1710 - Edimburg, 5 de febrer de 1790) va ser un metge, químic i agrònom escocès i un dels professors més importants de lEdinburgh Medical School durant el seu apogeu com el principal centre d'educació mèdica en el món de parla anglesa.
Veure Història de la ciència і William Cullen
William Edward Burghardt Du Bois
William Edward Burghardt Du Bois (pronunciat: duːˈbɔɪs doo-BOYSS) (Great Barrington, Massachusetts, 23 de febrer de 1868 - Accra, Ghana, 27 d'agost de 1963) era un activista afroamericà que va lluitar pels drets civils i un intel·lectual.
Veure Història de la ciència і William Edward Burghardt Du Bois
William Harvey
William Harvey (Folkestone, 1 d'abril de 1578 – Roehampton, 3 de juny de 1657), va ser un metge anglès que va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor.
Veure Història de la ciència і William Harvey
William James
William James (11 de gener de 1842- 26 d'agost de 1910) va ésser un psicòleg, filòsof i pedagog estatunidenc.
Veure Història de la ciència і William James
William Whewell
William Whewell (Lancaster (Lancashire), 24 de maig del 1794 - Cambridge, Cambridgeshire, 6 de març del 1866) va ser un teòleg, filòsof i científic anglès.
Veure Història de la ciència і William Whewell
Yijing
El ba gua El Yijing, Yi Jing o Yi Txing (Wade-Giles: I Ching, també transcrit I King o Yi King) és un llibre filosòfic i oracular xinès els primers texts del qual se suposen escrits cap al 2400 aC.
Veure Història de la ciència і Yijing
Yin i Yang
''El taijitu, símbol de Yin i Yang'' La noció del yin (陰 o 阴; pinyin: yīn) i el yang (陽 o 阳; yáng) prové de la filosofia xinesa, tot i que se la retroba en gran part de la filosofia oriental en general.
Veure Història de la ciència і Yin i Yang
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Veure Història de la ciència і Zero
Zodíac
El zodíac és la regió de l'esfera celeste per on passa l'eclíptica, i on s'hi poden trobar els planetes.
Veure Història de la ciència і Zodíac
1801
;Països Catalans.
Veure Història de la ciència і 1801
1833
;Països Catalans.
Veure Història de la ciència і 1833
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de la ciència і 1846
1859
;Països Catalans.
Veure Història de la ciència і 1859
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Història de la ciència і 1879
Vegeu també
Estudis sobre la ciència
- Cercle de Viena
- Consiliència
- Construcció social de la ciència i la tecnologia
- Contra el mètode
- El gen egoista
- Encyclopédie
- Estudis de ciència, tecnologia i societat
- Filosofia de la ciència
- Història de la ciència
- L'estructura de les revolucions científiques
- Les dues cultures
- Memex
- Problema de la demarcació
- Sociobiologia
- Tecnociència
- Tecnofeminisme
- Teoria de l'actor-xarxa
- Tercera cultura
Història
- Biografia
- Història
- Història ambiental
- Història de la ciència
- Història local
- Història oral
- Història social
- Historicisme
- Memòria històrica
- Traducció lingüística
També conegut com Historiador de les ciències, Història de la ciència a les primeres cultures.
, Chen Ning Yang, Chien-Shiung Wu, Ciència medieval, Ciències polítiques, Ciclotró, Científic, Circumferència, Civilització, Claudi Ptolemeu, Coneixement, Context, Cristòfor Colom, Dècada del 1910, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Deriva dels continents, Dmitri Mendeléiev, Dynamis, Economia marxista, Edat antiga, Edat de l'Univers, Edat mitjana, Edwin Hubble, El Químic Escèptic, Electricitat, Electromagnetisme, Elements clàssics, Enciclopèdia, Energia, Equacions de Maxwell, Era de l'exploració, Eratòstenes, Ernest Lawrence, Erwin Schrödinger, Escola Austríaca, Escriptura, Estructura de l'ADN, Euclides, Europa, Europa Occidental, Evolució, Física, Física de partícules, Filosofia, Filosofia de la ciència, Fissió nuclear, Fitoteràpia, Francis Crick, Franz Boas, Friedrich Wöhler, Friedrich Wilhelm Strassmann, Funció, Galè, Genètica, Genètica mendeliana, Geologia, Geometria, Georg Simmel, Georg Simon Ohm, George Gamow, George Herbert Mead, George Sarton, Georges Canguilhem, Georges Cuvier, Georges Lemaître, Giovanni Aldini, Gregor Mendel, Guix, Henry Norris Russell, Hermann Ebbinghaus, Història, Història de la Terra, Ibn al-Hàytham, Ignaz Semmelweis, Imperi Romà d'Orient, Impremta, Imre Lakatos, Invent, Isaac Asimov, Isaac Newton, Ivan Pàvlov, James Clerk Maxwell, James Dewey Watson, James Hutton, Jean Louis Rodolphe Agassiz, Johann Gottfried Herder, Johannes Kepler, John Archibald Wheeler, John Dalton, John Maynard Keynes, John Walker, José Babini, Joseph Black, Joseph Lister, Julio Rey Pastor, Karl Marx, Karl Popper, Karl Weierstrass, L'origen de les espècies, Leipzig, Lingüística, Linus Carl Pauling, Lise Meitner, Lleis de Kepler, Louis Pasteur, Luigi Galvani, Magnetisme, Magrib, Mario Bunge, Matemàtiques, Maurice Wilkins, Max Planck, Max Weber, Mètode científic, Mecànica, Mecànica quàntica, Mercantilisme, Michael Faraday, Michel Serres, Milton Friedman, Model estàndard de física de partícules, Model heliocèntric, Momificació, Morter, Neurociència, Neurona, Nicolas Desmarest, Nicolau Copèrnic, Niels Bohr, Niels Stensen, Nombre hipercomplex, Obstetrícia, Oferta i demanda, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Otto Hahn, Otto Robert Frisch, Paper, Papir de Rhind, Papir Edwin Smith, Paradigma, Pasteurització, Paul Karl Feyerabend, Pólvora, Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, Pierre Duhem, Pitàgores, Plini el Vell, Positivisme, Prehistòria, Premi Pfizer, Principi de superposició d'estrats, Problema dels neutrins solars, Projecte Genoma Humà, Projecte Manhattan, Protociència, Química, Radioactivitat, Regne (biologia), Relativitat general, René Taton, Revolució científica, Revolució de Copèrnic, Robert Boyle, Robert Hooke, Robert Wilson, Roderick Murchison, Romanticisme, Rosalind Franklin, Sèpsia puerperal, Síntesi de Wöhler, Segle XIX, Segona Guerra Mundial, Selecció natural, Shen Kuo, Sigmund Freud, Sinapsi, Sistema nerviós, SN 1987A, Stanley L. Jaki, Statu quo, Talcott Parsons, Tales de Milet, Taula periòdica, Taxa de mortalitat, Telescopi, Teoria, Teoria atòmica, Teoria del flogist, Teoria del tot, Teoria del valor treball, Teoria microbiana de la malaltia, Termodinàmica, Terratrèmol, Thomas Burnet, Thomas Kuhn, Transmissió oral, Treball de part, Triangle, Tsung-Dao Lee, Vidre, Volcà, Werner Heisenberg, Wilhelm Dilthey, Wilhelm Wundt, William Cullen, William Edward Burghardt Du Bois, William Harvey, William James, William Whewell, Yijing, Yin i Yang, Zero, Zodíac, 1801, 1833, 1846, 1859, 1879.