Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de la civilització islàmica і Saladí
Història de la civilització islàmica і Saladí tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Àdil I, Alta Mesopotàmia, Ascaló, Batalla de Hattin, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Comtat d'Edessa, Croat (guerrer), Damasc, Dinastia aiúbida, Egipte, Felip II de França, Gaza, Iemen, Imperi Romà d'Orient, Iraq, Islam, Jerusalem, La Meca, Medina, Mesopotàmia, Musulmà, Orient Pròxim, Regió de Síria, Regne de Jerusalem, Ricard Cor de Lleó, Sant Joan d'Acre, Setge de Jerusalem (1187), Sudan, ..., Sultà, Sunnisme, Terra Santa, Xiisme, 15 de maig. Ampliar l'índex (5 més) »
Al-Àdil I
Al-Màlik al-Àdil Sayf-ad-Din Abu-Bakr Àhmad ibn Ayyub, més conegut simplement com al-Màlik al-Àdil I o al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.
Al-Àdil I і Història de la civilització islàmica · Al-Àdil I і Saladí ·
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Alta Mesopotàmia і Història de la civilització islàmica · Alta Mesopotàmia і Saladí ·
Ascaló
Ascaló és una ciutat moderna d'Israel i antigament fou una ciutat cananea, una de les cinc ciutats dels filisteus a la costa de la mar Mediterrània i un centre comercial fenici.
Ascaló і Història de la civilització islàmica · Ascaló і Saladí ·
Batalla de Hattin
La batalla de Hattin, també coneguda com la Batalla de les Banyes de Hattin va tenir lloc el dissabte 4 de juliol del 1187 en un congost a l'oest del mar de Galilea, entre els croats del Regne de Jerusalem i les forces de la dinastia Aiúbida.
Batalla de Hattin і Història de la civilització islàmica · Batalla de Hattin і Saladí ·
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Califa і Història de la civilització islàmica · Califa і Saladí ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Història de la civilització islàmica · Califat Abbàssida і Saladí ·
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Califat Fatimita і Història de la civilització islàmica · Califat Fatimita і Saladí ·
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Comtat d'Edessa і Història de la civilització islàmica · Comtat d'Edessa і Saladí ·
Croat (guerrer)
Croat fou el guerrer catòlic que va prendre part a les Croades, que es distingien per una creu cosida al pit i per la seva obediència a l'església a canvi de la protecció eclesiàstica sobre llurs béns i persones mentre durava l'expedició cap a Terra Santa.
Croat (guerrer) і Història de la civilització islàmica · Croat (guerrer) і Saladí ·
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Damasc і Història de la civilització islàmica · Damasc і Saladí ·
Dinastia aiúbida
La dinastia aiúbida (kurd: ئەیووبیەکان, Eyûbiyan) fou la primera dinastia del Soldanat d'Egipte, fundat per Saladí el 1171 després d'abolir el Califat Fatimita.
Dinastia aiúbida і Història de la civilització islàmica · Dinastia aiúbida і Saladí ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Història de la civilització islàmica · Egipte і Saladí ·
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Felip II de França і Història de la civilització islàmica · Felip II de França і Saladí ·
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Gaza і Història de la civilització islàmica · Gaza і Saladí ·
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Història de la civilització islàmica і Iemen · Iemen і Saladí ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de la civilització islàmica і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Saladí ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Història de la civilització islàmica і Iraq · Iraq і Saladí ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Història de la civilització islàmica і Islam · Islam і Saladí ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història de la civilització islàmica і Jerusalem · Jerusalem і Saladí ·
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Història de la civilització islàmica і La Meca · La Meca і Saladí ·
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Història de la civilització islàmica і Medina · Medina і Saladí ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Història de la civilització islàmica і Mesopotàmia · Mesopotàmia і Saladí ·
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Història de la civilització islàmica і Musulmà · Musulmà і Saladí ·
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Història de la civilització islàmica і Orient Pròxim · Orient Pròxim і Saladí ·
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Història de la civilització islàmica і Regió de Síria · Regió de Síria і Saladí ·
Regne de Jerusalem
El Regne de Jerusalem va ser un regne cristià que es va establir al Llevant el 1099 després de la conquesta de Jerusalem en la Primera Croada.
Història de la civilització islàmica і Regne de Jerusalem · Regne de Jerusalem і Saladí ·
Ricard Cor de Lleó
Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.
Història de la civilització islàmica і Ricard Cor de Lleó · Ricard Cor de Lleó і Saladí ·
Sant Joan d'Acre
Sant Joan d'Acre, o també Acco o Ptolemaida des de l'Edat antiga fins a l'Edat mitjana, fou el nom donat pels cristians a la ciutat que més tard es convertiria en Acre.
Història de la civilització islàmica і Sant Joan d'Acre · Saladí і Sant Joan d'Acre ·
Setge de Jerusalem (1187)
El Setge de Jerusalem es va portar a terme del 20 de setembre al 2 d'octubre de 1187.
Història de la civilització islàmica і Setge de Jerusalem (1187) · Saladí і Setge de Jerusalem (1187) ·
Sudan
El Sudan, oficialment República del Sudan és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.
Història de la civilització islàmica і Sudan · Saladí і Sudan ·
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Història de la civilització islàmica і Sultà · Saladí і Sultà ·
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Història de la civilització islàmica і Sunnisme · Saladí і Sunnisme ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Història de la civilització islàmica і Terra Santa · Saladí і Terra Santa ·
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Història de la civilització islàmica і Xiisme · Saladí і Xiisme ·
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
15 de maig і Història de la civilització islàmica · 15 de maig і Saladí ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de la civilització islàmica і Saladí
- Què tenen en comú Història de la civilització islàmica і Saladí
- Semblances entre Història de la civilització islàmica і Saladí
Comparació entre Història de la civilització islàmica і Saladí
Història de la civilització islàmica té 361 relacions, mentre que Saladí té 152. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 6.82% = 35 / (361 + 152).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de la civilització islàmica і Saladí. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
