Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Història de la botànica

Índex Història de la botànica

Bust de Teofrast, considerat el ''pare de la botànica'' La història de la botànica és l'exposició i narració de les idees, investigacions i obres relacionades amb la descripció, classificació, funcionament, distribució i relacions dels organismes pertanyents als regnes Fungi, Chromista i Plantae durant els diferents períodes històrics.

Taula de continguts

  1. 385 les relacions: Abu-l-Abbàs an-Nabatí, Acadèmia Francesa de les Ciències, Accademia Nazionale dei Lincei, Accadi, Ad-Dinawarí, Adob, Adolf Engler, Agricultura, Agronomia, Aimé Bonpland, Al-Àndalus, Al·lel, Albert el Gran, Alemany, Alemanya, Alexander von Humboldt, Alga, Algues verdes, All, Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle, Alternança de generacions, Amèrica Central, Amèrica del Sud, Ament (botànica), Andrés Laguna, Andrea Cesalpino, Androceu, Angiospermes, Animals, Annonàcies, Antera, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Antilles, Antocerotòpsides, Antoine Lavoisier, Antoine-Laurent de Jussieu, Antonie van Leeuwenhoek, Apiàcies, Arabidopsis, Arabidopsis thaliana, Arbre, Arbre filogenètic, Arbust, Aristòtil, Arthur John Cronquist, Asparagus, Assíria, Astèrids, Asteràcies, ... Ampliar l'índex (335 més) »

  2. Botànica
  3. Història de la ciència per disciplina

Abu-l-Abbàs an-Nabatí

Abu-l-Abbàs an-Nabatí, també conegut simplement com a an-Nabatí o com a Ibn ar-Rumiyya ('Fill de la cristiana') o encara com a al-Hàfidh ('Qui coneix l'Alcorà i la Tradició de memòria') (Sevilla, entre 1165 i 1172-Sevilla?, 1239 o 1240), va ser un botànic andalusí que aplicà l'observació i l'experimentació directa sobre les plantes.

Veure Història de la botànica і Abu-l-Abbàs an-Nabatí

Acadèmia Francesa de les Ciències

LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.

Veure Història de la botànica і Acadèmia Francesa de les Ciències

Accademia Nazionale dei Lincei

LAccademia Nazionale dei Lincei (IPA akːaˈdɛːmja dei linˈtʃɛi) (literalment "Acadèmia Nacional dels Linxs", també coneguda com a Acadèmia Linceana) és una acadèmica científica italiana, amb seu al Palazzo Corsini, Via della Lungara, Roma, Itàlia.

Veure Història de la botànica і Accademia Nazionale dei Lincei

Accadi

Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.

Veure Història de la botànica і Accadi

Ad-Dinawarí

Abu-Hanifa Àhmad ibn Dàwud ad-Dinawarí, o simplement ad-Dinawarí (815-896), va ser un científic kurd en llengua àrab que va tractar sobre astronomia, agricultura, botànica, metal·lúrgia geografia, matemàtica i història.

Veure Història de la botànica і Ad-Dinawarí

Adob

Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.

Veure Història de la botànica і Adob

Adolf Engler

Heinrich Gustav Adolf Engler (Sagan, Polònia; 25 de març de 1844 – Berlín, Alemanya; 10 d'octubre de 1930) va ser un botànic alemany, i un dels més destacats experts en plantes del seu temps, responsable del Sistema Engler de classificació de plantes.

Veure Història de la botànica і Adolf Engler

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Història de la botànica і Agricultura

Agronomia

L'agronomia és una branca de la ciència que estudia els conreus i els sòls on creixen.

Veure Història de la botànica і Agronomia

Aimé Bonpland

Aimé Jacques Alexandre Bonpland (22 d'agost de 1773 – 4 de maig de 1858) va ser un explorador i botànic francès.

Veure Història de la botànica і Aimé Bonpland

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure Història de la botànica і Al-Àndalus

Al·lel

Un al·lel (del grec. allḗlōn 'recíproc') és cadascuna de les formes alternatives que pot presentar un gen que ocupa el mateix lloc en un cromosoma determinat o en dos cromosomes homòlegs, i que expressa diferentment un mateix caràcter.

Veure Història de la botànica і Al·lel

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Veure Història de la botànica і Albert el Gran

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Història de la botànica і Alemany

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Història de la botànica і Alemanya

Alexander von Humboldt

Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859), fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt.

Veure Història de la botànica і Alexander von Humboldt

Alga

pmc.

Veure Història de la botànica і Alga

Algues verdes

Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.

Veure Història de la botànica і Algues verdes

All

Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.

Veure Història de la botànica і All

Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle

Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle (París, 27 d'octubre de 1806 – Ginebra, 4 d'abril de 1893), va ser un botànic franco-suís.

Veure Història de la botànica і Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle

Alternança de generacions

Cicle vital dels cormòfits L'alternança de generacions, o metagènesi, fa referència a la característica que presenten alguns organismes d'alternar entre dos individus diferents al llarg del seu cicle vital: un haploide (o gametòfit, en el cas dels vegetals) i un de diploide (o esporòfit, en el cas dels vegetals).

Veure Història de la botànica і Alternança de generacions

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Veure Història de la botànica і Amèrica Central

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Història de la botànica і Amèrica del Sud

Ament (botànica)

Ament, en botànica és una inflorescència consistent en una espiga amb les flors molt juntes i sense bràctees que les envoltin.

Veure Història de la botànica і Ament (botànica)

Andrés Laguna

Andrés Fernández Velázquez Laguna, que signava com Andrés Laguna i és conegut com el Doctor Laguna (Segòvia, c. 1510 - Guadalajara, 1559) Puerto Sarmiento, Francisco Javier,, Diccionario Biográfico español, Real Academia de la Historia va ser un metge humanista castellà, especialment dedicat a la farmacologia i a la botànica mèdica.

Veure Història de la botànica і Andrés Laguna

Andrea Cesalpino

Andrea Cesalpino (llatinitzat com Andreas Cæsalpinus) (Arezzo, 23 de febrer de 1524 o 1525 – 23 de febrer de 1603) va ser un metge, filòsof i botànic italià.

Veure Història de la botànica і Andrea Cesalpino

Androceu

'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.

Veure Història de la botànica і Androceu

Angiospermes

Les angiospermes (Angiospermae) són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta.

Veure Història de la botànica і Angiospermes

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Veure Història de la botànica і Animals

Annonàcies

Annonàcia (Annonaceae) és una família de plantes amb flors que són arbres, arbusts i rarament lianes.

Veure Història de la botànica і Annonàcies

Antera

En botànica, s'anomena antera a la part superior de l'estam més engruixida i on es forma el pol·len.

Veure Història de la botànica і Antera

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Història de la botànica і Antiga Grècia

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Història de la botànica і Antiguitat clàssica

Antilles

Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.

Veure Història de la botànica і Antilles

Antocerotòpsides

Les antocerotòpsides (Anthocerotopsida) són una classe de plantes no vasculars.

Veure Història de la botànica і Antocerotòpsides

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Veure Història de la botànica і Antoine Lavoisier

Antoine-Laurent de Jussieu

Antoine Laurent de Jussieu (Lió, 12 d'abril de 1748 – París, 17 de setembre de 1836), va ser un botànic francès, notable per haver estat el primer a proposar una classificació natural de les plantes amb flors; actualment encara perdura una bona part d'aquest sistema.

Veure Història de la botànica і Antoine-Laurent de Jussieu

Antonie van Leeuwenhoek

Antonie Philips van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 - 26 d'agost de 1723), fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg neerlandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construïr.

Veure Història de la botànica і Antonie van Leeuwenhoek

Apiàcies

Les apiàcies o umbel·líferes (Apiaceae o Umbelliferae) són una família de plantes de l'ordre de les apials.

Veure Història de la botànica і Apiàcies

Arabidopsis

Arabidopsis és un gènere de plantes amb flor dins de la família Brassicàcia o Brassicaceae.

Veure Història de la botànica і Arabidopsis

Arabidopsis thaliana

Larabidopsis (Arabidopsis thaliana), és una planta amb flors de mida petita de la família de les brassicàcies, la mateixa família botànica que la col i la mostassa.

Veure Història de la botànica і Arabidopsis thaliana

Arbre

data.

Veure Història de la botànica і Arbre

Arbre filogenètic

Fig. 1: Arbre arrelat per als gens ARNr. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Un arbre filogenètic és un arbre que mostra les relacions evolutives entre diverses espècies o altres entitats que es creu que van tenir una descendència comuna, com per exemple per les llengües.

Veure Història de la botànica і Arbre filogenètic

Arbust

La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.

Veure Història de la botànica і Arbust

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.

Veure Història de la botànica і Aristòtil

Arthur John Cronquist

Arthur John Cronquist (1919-1992) va ser un botànic nord-americà expert en Asteraceae conegut per establir el sistema de classificació de les plantes amb flor o angiospermes (Sistema Cronquist).

Veure Història de la botànica і Arthur John Cronquist

Asparagus

Asparagus (ca: esparreguera, espàrrec) és un gènere de plantes dins la família Asparagaceae amb unes 300 espècies entre les quals l'esparreguera d'hort (.

Veure Història de la botànica і Asparagus

Assíria

Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Veure Història de la botànica і Assíria

Astèrids

Els astèrids (Asteriidae) són una família d'equinoderms asteroïdeus de l'ordre Forcipulatida.

Veure Història de la botànica і Astèrids

Asteràcies

Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae).

Veure Història de la botànica і Asteràcies

Augustin Pyramus de Candolle

Augustin Pyrame de Candolle (Ginebra, 4 de febrer del 1778 - 9 de setembre del 1841), fou un botànic suís.

Veure Història de la botànica і Augustin Pyramus de Candolle

Austràlia

Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.

Veure Història de la botànica і Austràlia

Avantpassat comú

Avantpassat comú és el terme usat per descriure a l'ésser viu o espècie del qual descendeixen dues o més espècies, o de l'ésser viu del qual descendeixen dos o més éssers vius dins d'una espècie.

Veure Història de la botànica і Avantpassat comú

Az-Zahrawí

Abu-l-Qàssim Khàlaf ibn Abbàs az-Zahrawí ——, conegut a Occident com a Abulcasis o Albucasis, fou un destacat metge andalusí, potser nascut al raval de Còrdova, del.

Veure Història de la botànica і Az-Zahrawí

Àcid desoxiribonucleic

Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.

Veure Història de la botànica і Àcid desoxiribonucleic

Àrabs

Els àrabs (en) són un poble semita originari d'Aràbia, present de forma majoritària al nord i est d'Àfrica i de forma minoritària a l'Índia, Indonèsia, l'Iran, el Kazakhstan, el Pakistan, Turquia i altres països.

Veure Història de la botànica і Àrabs

Bacteris

lang.

Veure Història de la botànica і Bacteris

Barbara McClintock

Barbara McClintock (Hartford, EUA, 16 de juny de 1902 - Huntington, 2 de setembre de 1992) fou una botànica, genetista especialitzada en citogenètica.

Veure Història de la botànica і Barbara McClintock

Basidiomicots

Els basidiomicots (en anglès Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta) constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels fongs, els quals es caracteritzen per produir basidis on hi ha les basidiòspores.

Veure Història de la botànica і Basidiomicots

Bennettitals

Les bennettitals (Bennettitales) són un ordre extint de plantes amb llavors, que van aparèixer al període Triàsic i es van extingir al final del Cretaci.

Veure Història de la botànica і Bennettitals

Berberidàcies

Berberidàcia (Berberidaceae) és una família de plantes amb flor i dicotiledònia de l'ordre Ranunculales.

Veure Història de la botànica і Berberidàcies

Bernard de Jussieu

Bernard de Jussieu (Lió, 17 d'agost de 1699 − París, 6 de novembre de 1777) va ser un metge i botànic francès.

Veure Història de la botànica і Bernard de Jussieu

Bernard Palissy

Bernard Palissy Bernard Palissy (Sant Avit, prop de La Capèla Biron (Òlt i Garona), cap a 1510 - París, 1589 o 1590) va ser un ceramista i científic francès, famós per haver maldat durant 16 anys per imitar la ceràmica xinesa.

Veure Història de la botànica і Bernard Palissy

Biodiversitat

editor.

Veure Història de la botànica і Biodiversitat

Biologia

La biologia estudia la varietat de formes de vida.

Veure Història de la botànica і Biologia

Biologia molecular

La biologia molecular és la part de la biologia que estudia els éssers vius i els fenòmens vitals conformement a les propietats de la seva estructura i funcionament molecular.

Veure Història de la botànica і Biologia molecular

Boraginàcies

Les boraginàcies (Boraginaceae) són una família de plantes amb flors.

Veure Història de la botànica і Boraginàcies

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Veure Història de la botànica і Botànica

Botànica pura

La botànica pura estudia les plantes des d'un punt de vista purament teòric.

Veure Història de la botànica і Botànica pura

Brassicàcies

Les brassicàcies (Brassicaceae) són una família de plantes de l'ordre brassicals.

Veure Història de la botànica і Brassicàcies

Briologia

La briologia és la branca de la botànica ocupada amb l'estudi científic dels briòfits (molses, hepàtiques i els antocerotes).

Veure Història de la botànica і Briologia

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Veure Història de la botànica і Califat de Còrdova

Califòrnia

Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Història de la botànica і Califòrnia

Calze (botànica)

En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.

Veure Història de la botànica і Calze (botànica)

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Història de la botànica і Cambridge University Press

Carl Correns

Carl Erich Correns (Múnic, 10 de setembre de 1864 - Berlín, 14 de febrer de 1933) va ser un botànic i genetista alemany, notable sobretot pel seu descobriment independent dels principis de l'herència, i per la seva redescoberta dels treballs anteriors de Gregor Mendel sobre aquest tema, que aconseguí de forma simultània, però independent, dels botànics Erich von Tschermak-Seysenegg i Hugo de Vries.

Veure Història de la botànica і Carl Correns

Carl von Linné

Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».

Veure Història de la botànica і Carl von Linné

Carolus Clusius

Charles de l'Écluse, L'Escluse, o Carolus Clusius (Arràs, 19 de febrer de 1526 – Leiden, 4 d'abril de 1609), Senyor de Watènes, va ser un botànic i metge flamenc, segurament el botànic més influent de tot el.

Veure Història de la botànica і Carolus Clusius

Categoria (taxonomia)

Categories En taxonomia, una categoria és un dels nivells que s'assignen als tàxons en el seu ordenament jeràrquic.

Veure Història de la botànica і Categoria (taxonomia)

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Història de la botànica і Catolicisme

Cèl·lula

Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.

Veure Història de la botànica і Cèl·lula

Ceba

La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.

Veure Història de la botànica і Ceba

Centròmer

Cromosoma.(1) Cromàtide. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S del cicle cel·lular.(2) Centròmer. Punt d'unió de les dues cromàtides germanes i on s'enganxen els microtúbuls durant la mitosi.(3) Braç curt(4) Braç llarg.

Veure Història de la botànica і Centròmer

Ceratofil·lals

Ceratofil·lal (Ceratophyllales) és un ordre de plantes amb flor de la divisió de les angiospermes.

Veure Història de la botànica і Ceratofil·lals

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Veure Història de la botànica і Cereal

Charles Joseph Chamberlain

Charles Joseph Chamberlain, Ph.D. (23 de febrer de 1863 – 5 de febrer de 1943) va ser un botànic dels Estats Units, nasqué prop de Sullivan, Ohio, es va educar a l'Oberlin College i a la Universitat de Chicago, on obtingué el Ph.D. en el departament de botànica.

Veure Història de la botànica і Charles Joseph Chamberlain

Charles Robert Darwin

Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.

Veure Història de la botànica і Charles Robert Darwin

Ciència

La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.

Veure Història de la botànica і Ciència

Cicle biològic

Un cicle biològic de vida es considera al període que inclou una generació completa d'un organisme viu incloent la reproducció, ja siga sexual o asexual.

Veure Història de la botànica і Cicle biològic

Cili

Els cilis són uns orgànuls amb formes filamentoses que trobem recobrint la membrana citoplasmàtica en un gran nombre de cèl·lules eucariotes.

Veure Història de la botànica і Cili

Citogenètica

Metafase vista usant el mètode FISH La citogenètica és la branca de la genètica que estudia l'estructura i la funció cel·lular, especialment dels cromosomes.

Veure Història de la botànica і Citogenètica

Cladística

Aquest cladograma mostra la relació entre diversos grups d'insectes. En alguns cladogrames, la longitud de les línies horizontals indica el temps passat des de l'últim ancestre comú. La cladística (del grec κλάδος, klados.

Veure Història de la botànica і Cladística

Clade

Un clade és un terme utilitzat en cladística que s'utilitza per a referir-se a.

Veure Història de la botànica і Clade

Classificació de les plantes

La necessitat d'obtenir un ordre en l'enorme diversitat dels organismes vegetals o regne Plantae, es resol mitjançant els sistemes de classificació.

Veure Història de la botànica і Classificació de les plantes

Clorofil·la

La clorofil·la (del grec chloros, 'verd', i phyllon, 'fulla') és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.

Veure Història de la botànica і Clorofil·la

Cloroplast

Cèl·lules vegetals en les quals són visibles els cloroplasts Els cloroplasts són orgànuls presents a les cèl·lules de les plantes i algues eucariotes que realitzen la fotosíntesi.

Veure Història de la botànica і Cloroplast

Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes

Jardí de Linnaeus a Uppsala Portada de ''Species Plantarum'', 1753 El Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes (International Code of Nomenclature for algae, fungi and plants), abans Codi Internacional de Nomenclatura Botànica (International Code of Botanical Nomenclature) és un conjunt de regles i recomanacions que tracten sobre els noms botànics formals que es donen als éssers vius tradicionalment estudiats per la botànica (plantes, algues i fongs).

Veure Història de la botànica і Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes

Cogombre

El cogombre (Cucumis sativus) és una planta pertanyent a la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom.

Veure Història de la botànica і Cogombre

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Història de la botànica і Colòmbia

Coliflor

Coliflors florides. La coliflor, bròcul blanc, bròquil blanc, colflori o floricol és una varietat cultivar del ''Grup'' Botrytis, derivat de l'espècie Brassica oleracea, membre del gènere Brassica dins la família de les brassicàcies (Brassicaceae).

Veure Història de la botànica і Coliflor

Commelínides

Les commelínides (en anglès commelinids) són un clade o grup monofilètic dins el vigent sistema APG IV (2016) de classificació de les plantes amb flor (angiospermes).

Veure Història de la botànica і Commelínides

Comunitat científica

La comunitat científica consta del cos total de científics, les seves relacions i interaccions.

Veure Història de la botànica і Comunitat científica

Confuci

Kongzi o Kong Fuzi, llatinitzat com a Confuci (en pinyin Kǒng Zǐ, 孔子 o Kǒng Fūzǐ, 孔夫子; en Wade-Giles K'ung-fu-tzu, "Mestre Kong") (segons la tradició: 551 aC - 479 aC) fou un personatge cabdal dintre de la cultura xinesa i de l'Àsia oriental en general.

Veure Història de la botànica і Confuci

Conrad Gessner

Conrad Gessner (Konrad Gessner, Conrad Geßner, Conrad von Gesner, Conradus Gesnerus, Conrad Gesner; 26 de març de 1516 – 13 de desembre de 1565) va ser un zoòleg, botànic i bibliògraf suís.

Veure Història de la botànica і Conrad Gessner

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Veure Història de la botànica і Conreu

Coralls

Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.

Veure Història de la botànica і Coralls

Corol·la

Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.

Veure Història de la botànica і Corol·la

Crataegus

Crataegus és un gran gènere d'arbres i arbusts de la família de les rosàcies.

Veure Història de la botànica і Crataegus

Cromatina

parts d'una cèl·lula La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli i que resulta intensament tenyit per alguns colorants.

Veure Història de la botànica і Cromatina

Cromàtide

Cromosoma.(1) '''Cromàtida'''. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S.(2) Centròmer. Punt per on les dues cromàtides resten unides i on s'uneixen els microtúbuls.(3) Braç curt.(4) Braç llarg.

Veure Història de la botànica і Cromàtide

Cromistes

Les cromistes (Chromista) són un tàxon ja en desús dels eucariotes que havia estat considerat un regne independent.

Veure Història de la botànica і Cromistes

Cromosoma

En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.

Veure Història de la botànica і Cromosoma

Cucurbitals

Les cucurbitals (Cucurbitales) són un ordre de plantes amb flor inclòs en el grup dels magnoliòpsids.

Veure Història de la botànica і Cucurbitals

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Veure Història de la botànica і Dacsa

Daniel Solander

Daniel Carlsson Solander or Daniel Charles Solander (19 de febrer de 1733 – 16 de maig de 1782) va ser un naturalista suec i un dels "apòstols" de Carl Linnaeus.

Veure Història de la botànica і Daniel Solander

Daucus

Daucus és un gènere de plantes amb flors dins la família de les apiàcies.

Veure Història de la botànica і Daucus

De historia plantarum

La Història de les plantes (més coneguda pel seu títol llatí De historia plantarum) és una de les obres més importants escrites per Teofrast (371-286 aC) respecte a les plantes essent una veritable enciclopèdia botànica i una de les contribucions més destacades de la Botànica a l'Antiguitat i el període medieval.

Veure Història de la botànica і De historia plantarum

De Materia Medica

''Codex Vindobonensis'' o Dioscòrides de Viena. XIII, on es descriu i dibuixa la vinya ''Vitis''. De materia medica o Περί ὕλης ἰατρικής en l'original en grec, «els materials de la medicina» en català, és una obra en cinc volums escrita per Dioscòrides i precursora de la farmacopea moderna, escrit al segle I.

Veure Història de la botànica і De Materia Medica

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Veure Història de la botànica і Diòxid de carboni

Die Natürlichen Pflanzenfamilien

Karl Anton Eugen Prantl Die Natürlichen Pflanzenfamilien, (abreujat com Nat. Pflanzenfam.), és un treball científic de botànica amb il·lustracions i descripcions que va ser escrit per Karl Anton Eugen Prantl conjuntament amb Heinrich Gustav Adolf Engler i publicat a Leipzig, en forma de sèrie en els anys 1887-1915, sota el nom de Naturlichen Pflanzenfamilien.

Veure Història de la botànica і Die Natürlichen Pflanzenfamilien

Diluvi universal

''El Diluvi'' de Gustave Doré. El diluvi universal és un mite recurrent a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots.

Veure Història de la botànica і Diluvi universal

Dioècia

El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.

Veure Història de la botànica і Dioècia

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Veure Història de la botànica і Dioscòrides Pedaci

Divisió cel·lular

Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula.

Veure Història de la botànica і Divisió cel·lular

Ecologia

L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Veure Història de la botànica і Ecologia

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Història de la botànica і Edat antiga

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Història de la botànica і Edat mitjana

Edme Mariotte

Edme Mariotte (Dijon, cap a 1620 - París, 12 de maig de 1684), va ésser un físic i botànic francès.

Veure Història de la botànica і Edme Mariotte

Eduard Adolf Strasburger

Eduard Adolf Strasburger (Varsòvia, 1 de febrer del 1844 - Bonn, 19 de maig del 1912) va ser un professor polonès-alemany, i un popular botànic del.

Veure Història de la botànica і Eduard Adolf Strasburger

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Història de la botànica і Egipte

Element mòbil genètic

Esquema d'un transposó d'ADN Els elements mòbils genètics (MGE) són seqüències d'ADN amb capacitat per desplaçar-se al llarg d'un genoma.

Veure Història de la botànica і Element mòbil genètic

Embrió

Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.

Veure Història de la botànica і Embrió

Empèdocles

Empèdocles(Ἐμπεδοκλῆς, Empedoklḗs; Acragant, 490 aC-430 aC) va ser un poeta, metge i filòsof grec pluralista. A l'antiga Grècia també fou considerat dramaturg i profeta. La seva obra, que es conserva en alguns fragments, és escrita en hexàmetres.

Veure Història de la botànica і Empèdocles

Enciam

Lenciam (Lactuca sativa) és una planta herbàcia anual de la família de les compostes com el gira-sol o la carxofa.

Veure Història de la botànica і Enciam

Enginyeria genètica

L'enginyeria genètica és el procediment tecnològic que s'utilitza per a manipular els gens d'un organisme.

Veure Història de la botànica і Enginyeria genètica

Equisets

Equisetum és un gènere de plantes vasculars sense llavors, l'únic gènere actual de la família Equisetaceae i de l'ordre Equisetales dintre dels pteridòfits.

Veure Història de la botànica і Equisets

Ericals

Les ericals (Ericales) són un ordre de plantes angiospermes.

Veure Història de la botànica і Ericals

Erich von Tschermak-Seysenegg

Erich von Tschermak-Seysenegg fou un agrònom Austríac.

Veure Història de la botànica і Erich von Tschermak-Seysenegg

Erik Acharius

Erik Acharius (10 d'octubre de 1757, Gävle – 14 d'agost de 1819) va ser un botànic suec i pioner en la taxonomia dels líquens.

Veure Història de la botànica і Erik Acharius

Ernst Haeckel

Ernst Haeckel Ernst Heinrich Philipp August Haeckel (Potsdam, 16 de febrer del 1834 — Jena, 8 o 9 d'agost del 1919), també conegut com a von Haeckel i que signava com a Ernst Haeckel fou un biòleg alemany, naturalista, filòsof, físic, professor i artista.

Veure Història de la botànica і Ernst Haeckel

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Història de la botànica і Església Catòlica Romana

Espècia

Botiga d'espècies al Marroc Les espècies són parts de plantes aromàtiques de sabor fort o també preparacions fetes a partir de barreges d'aquestes plantes.

Veure Història de la botànica і Espècia

Espècie

En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.

Veure Història de la botànica і Espècie

Especulació

En finances, l'especulació és la compra d'un bé per a la seva posterior revenda a un preu més alt, amb la qual cosa el revenedor surt guanyant.

Veure Història de la botànica і Especulació

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Història de la botànica і Estats Units d'Amèrica

Estoma

Imatge d'un estoma a una fulla de tomatera presa amb un microscopi electrònic de rastreig. Lestoma és una estructura vegetal que regula l'intercanvi de gasos.

Veure Història de la botànica і Estoma

Estrasburg

Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.

Veure Història de la botànica і Estrasburg

Etiologia

L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).

Veure Història de la botànica і Etiologia

Eucariotes

Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.

Veure Història de la botànica і Eucariotes

Eudicotiledònies

Les eudicotiledònies (Eudicotyledoneae) són un clade o grup monofilètic dins el sistema APG II de classificació de les plantes amb flor (angiospermes) del 2003.

Veure Història de la botànica і Eudicotiledònies

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Veure Història de la botànica і Evolució

Experiment

consulta.

Veure Història de la botànica і Experiment

Fagàcies

Les fagàcies (Fagaceae) són una família de plantes amb flors que inclou faigs, castanyers i roures, i el 2016 comprenia vuit gèneres amb unes 927 espècies.

Veure Història de la botànica і Fagàcies

Falgueres

Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.

Veure Història de la botànica і Falgueres

Farmàcia

Dispensació de medicaments La farmàcia (del grec φάρμακον /fármakon/, medicament) és la ciència i pràctica de la preparació, conservació, presentació i dispensació de medicaments, també el lloc on es preparen els productes medicinals i el lloc on es dispensen, però l'espai físic és millor anomenar-lo oficina de farmàcia (antigament anomenat apotecaria)Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Història de la botànica і Farmàcia

Fòssil

Fòssil de ''Smilodon'', un fèlid de dents de sabre Un fòssil és un conjunt de restes d'un organisme que visqué en el passat o una traça de les seves activitats que s'ha conservat en roques sedimentàries com a resultat d'un procés fisicoquímic.

Veure Història de la botànica і Fòssil

Ficologia

La ficologia (del grec phykos, 'alga'; i λογία, 'estudi') és l'estudi científic de les algues.

Veure Història de la botànica і Ficologia

Filòsof

Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.

Veure Història de la botànica і Filòsof

Filogènia

Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866) La filogènia és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes.

Veure Història de la botànica і Filogènia

Filogènia molecular

La filogènia molecular, també coneguda com a sistemàtica molecular, és l'ús de l'estructura de les molècules per a obtenir informació sobre les relacions evolutives dels organismes.

Veure Història de la botànica і Filogènia molecular

Fisiologia vegetal

En botànica, la fisiologia vegetal és l'estudi del funcionament, o fisiologia, de les plantes.

Veure Història de la botànica і Fisiologia vegetal

Fitopatologia

Els nòduls a les arrels per l'Agrobacterium causen problemes a moltes plantesFitopatologia és la ciència agronòmica que estudia les afeccions i malalties de les plantes i les seves possibles correccions.

Veure Història de la botànica і Fitopatologia

Flagel

Espermatozoide (es pot apreciar el seu flagel) fecundant un òvul. Un flagel és un orgànul amb forma de fuet que usen molts organismes unicel·lulars i uns pocs de pluricel·lulars.

Veure Història de la botànica і Flagel

Flor

Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.

Veure Història de la botànica і Flor

Flor doble

impatiens de flor doble. Una flor doble descriu varietats de flors amb pètals extra, que sovint contenen flors dins una altra flor.

Veure Història de la botànica і Flor doble

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.

Veure Història de la botànica і Flora

Flora of North America

Flora of North America North of Mexico és sobre la Flora d'Amèrica del Nord i és una obra que conté diversos volums que s'han publicat contínuament des de 1993.

Veure Història de la botànica і Flora of North America

Fongs

Els fongs (Fungi) són un regne d'organismes de cèl·lules eucariotes, amb digestió externa i que inclou organismes unicel·lulars i pluricel·lulars.

Veure Història de la botànica і Fongs

Fotosíntesi

terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.

Veure Història de la botànica і Fotosíntesi

Francis Bacon

Francis Bacon (Londres, 22 de gener del 1561 – Highgate, Londres, 9 d'abril del 1626), va ser un filòsof, estadista, francmaçó i assagista anglès.

Veure Història de la botànica і Francis Bacon

Francis Crick

Francis Harry Compton Crick (Northampton, Regne Unit, 1916 - San Diego, EUA, 2004) fou un biòleg i professor universitari britànic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura molecular de l'ADN el 1953, al costat de James Dewey Watson i Maurice Wilkins.

Veure Història de la botànica і Francis Crick

Fruit

Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.

Veure Història de la botànica і Fruit

Fulla

Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.

Veure Història de la botànica і Fulla

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Història de la botànica і Galileo Galilei

Gametòfit

1.

Veure Història de la botànica і Gametòfit

Gaspard Bauhin

Gaspard Bauhin, o Caspar Bauhin (17 de gener de 1560, Basilea - 5 de desembre de 1624, Basilea), va ser un botànic i anatomista suís, germà del també botànic Johann Bauhin.

Veure Història de la botànica і Gaspard Bauhin

Gènere (biologia)

El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.

Veure Història de la botànica і Gènere (biologia)

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Veure Història de la botànica і Gen

Genera Plantarum

Genera Plantarum, (Gèneres de les plantes), (Leiden, 1737) és una publicació del naturalista i botànic suec Carl von Linné (1701–1778).

Veure Història de la botànica і Genera Plantarum

Genoma

El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.

Veure Història de la botànica і Genoma

Geobotànica

Autoretrat d'Alexander von Humboldt considerat el ''pare de la fitogeografia''. La geobotànica, fitogeografia, o geografia vegetal, és la branca de la biogeografia que estudia la distribució de les espècies vegetals sobre la Terra i allò que motiva aquesta distribució.

Veure Història de la botànica і Geobotànica

Geranials

Les geranials (Geraniales) són un ordre de plantes amb flor (Magnoliophyta).

Veure Història de la botànica і Geranials

Germinació

Llavors de gira-sol després d'haver passat tres dies de la germinació La germinació és el pas d'una llavor o una espora a planta, quan les condicions de temperatura, llum, humitat són adequades.

Veure Història de la botànica і Germinació

Gimnospermes

Les gimnospermes (Gymnospermae, gr. "llavor nua") són un grup de plantes vasculars amb llavor (espermatòfits) amb unes 1000 espècies actuals, entre les quals hi destaquen les coníferes, els ginkgos, les ciques i els pins. Van ser molt més diverses en temps passats, sobre tot entre el Devonià i el Juràssic, amb més de 3000 espècies fòssils.

Veure Història de la botànica і Gimnospermes

Giovanni Alfonso Borelli

Giovanni Alfonso Borelli (Nàpols, 28 de gener de 1608 – Roma, 31 de desembre de 1679), va ser un científic italià renaixentista èspecialitzat en fisiologia, biomecànica, física, astronomia i matemàtiques.

Veure Història de la botànica і Giovanni Alfonso Borelli

Giovanni Bodeo da Stapelio

Giovanni Bodeo da Stapelio, o da Stapel (segles XII-XIII) va ser un botànic italià conegut pels seus comentaris, dibuixos i ampliació, feta cap a l'any 1200, de la versió llatina de l'obra Historia plantarum de Teofrast.

Veure Història de la botànica і Giovanni Bodeo da Stapelio

Gran Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut com el Liceu, és un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Història de la botànica і Gran Teatre del Liceu

Gregor Mendel

Gregor Mendel (Heinzendorf, Imperi Austríac, 20 o 22 de juliol de 1822-Brünn, Imperi Austrohongarès, 6 de gener de 1884) fou un religiós de l'Orde de Sant Agustí i naturalista, professor de ciències naturals a l'escola primària de Brno, que va realitzar experiments d'hibridació cultivant pèsols, fent encreuaments per pol·linització artificial.

Veure Història de la botànica і Gregor Mendel

Grup per a la filogènia de les angiospermes

El Grup per a la Filogènia de les Angiospermes, el seu acrònim APG (de l'anglès: Angiosperm Phylogeny Group), fa referència al grup de científics especialitzats en la sistemàtica de les plantes amb flors, altrament dites angiospermes.

Veure Història de la botànica і Grup per a la filogènia de les angiospermes

Guanina

La guanina és una base nitrogenada del grup de les purines, una de les cinc bases del codi genètic (ADN i ARN).

Veure Història de la botànica і Guanina

Guariment

El guariment, guarició o curació és l'acte o procés de curar-se o del restabliment de la salut.

Veure Història de la botànica і Guariment

Heinrich Anton de Bary

Heinrich Anton de Bary (Frankfurt, 26 de gener de 1831 - 19 de gener de 1888) va ser un cirurgià, botànic, microbiòleg i micòleg alemany.

Veure Història de la botànica і Heinrich Anton de Bary

Hepàtiques

Les hepàtiques o marcantiòfits (Marchantiophyta) són una divisió dels briòfits en sentit ampli.

Veure Història de la botànica і Hepàtiques

Herba

Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.

Veure Història de la botànica і Herba

Herba gatera

L'herba gatera, també anomenada nepta, alfàbrega de gat, gatera, herba de gat, herba de l'epidèmia, marrubiastre, menta de gat, menta gatera o catnip (Nepeta cataria del llatí nepa, escorpí i cataria, cua de gat) és un arbust del gènere Nepeta pertanyent a la família de les lamiàcies (Lamiaceae) present a bona part d'Europa, Àsia i Amèrica del Nord.

Veure Història de la botànica і Herba gatera

Herbari

Exemplar d'herbari de ''Vitellaria paradoxa'' adequadament fixat en un full de paper, amb una etiqueta d'identificació En botànica, un herbari és una col·lecció d'espècimens de plantes, o parts de plantes, preservades, dessecades, identificades i acompanyades d'informació crítica sobre el lloc de col·lecció, nom vulgar i usos.

Veure Història de la botànica і Herbari

Herbicida

Zona tractada amb herbicides Unes males herbes a dreta i esquerra recent ruixades amb herbicida glifosat, no s'aprecien efectes. Efecte de l'herbicida a la mateixa parcel·la 14 dies després Els herbicides són productes agroquímics o fitosanitàries que eviten el desenvolupament de les plantes adventícies considerades com mala herba.

Veure Història de la botànica і Herbicida

Herbolari

Herbolari del Rei a BarcelonaUn herbolari és una botiga on l'herbolari o la herbolària ven herbes i plantes medicinals.

Veure Història de la botànica і Herbolari

Hermafrodita

Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.

Veure Història de la botànica і Hermafrodita

Hibridació in situ per fluorescència

metafàsic en humans. En groc, el cromosoma 2. El FISH o hibridació in situ per fluorescència és una tècnica de tinció de cromosomes amb fluorocroms en la qual es provoca que els cromosomes específics emetin fluorescència, “brillin”, sota el microscopi.

Veure Història de la botànica і Hibridació in situ per fluorescència

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Veure Història de la botànica і Hipòtesi

Història natural

Làmina d'història natural, 1728, Cyclopaedia La història natural és la investigació científica de plantes i d'animals inclinant-se més cap a l'observació que cap a l'experimentació.

Veure Història de la botànica і Història natural

Histologia

Un espècimen histològic tenyit, col·locat entre un portaobjectes i un cobreobjectes. La histologia (compost de les paraules gregues: ἱστός "teixit", i -λογία -logia) és l'estudi de l'anatomia microscòpica de les cèl·lules i dels teixits de plantes i animals.

Veure Història de la botànica і Histologia

Hortus Botanicus Leiden

Hivernacle del jardí. Observatori de Leiden. El Jardí botànic de la Universitat de Leiden (Hortus Botanicus Leiden) és el jardí botànic més antic dels Països Baixos i un dels més antics del món.

Veure Història de la botànica і Hortus Botanicus Leiden

Hugo de Vries

Hugo Marie de Vries (Haarlem 16 de febrer de 1848 - Lunteren, 21 de maig de 1935) va ser un botànic neerlandès.

Veure Història de la botànica і Hugo de Vries

Ibn al-Baytar

Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad Diyà-ad-Din al-Malaqí, conegut com a Ibn al-Baytar (c. 1188-1248) va ser un botànic andalusí musulmà, considerat un dels científics més rellevants de l'Àndalus.

Veure Història de la botànica і Ibn al-Baytar

Icona

Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Veure Història de la botànica і Icona

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Història de la botànica і Imperi Romà

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Història de la botànica і Imperi Romà d'Occident

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Veure Història de la botànica і Impremta

Inflorescència

Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.

Veure Història de la botànica і Inflorescència

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Història de la botànica і Itàlia

James Cook

James Cook (Marton, Middlesbrough, Anglaterra, 27 o 28 d'octubre de 1728 - Badia de Kealakekua, Hawaii, 14 de febrer de 1779) fou un explorador i cartògraf anglès; va assolir el rang de capità de la Royal Navy, l'Armada Reial britànica.

Veure Història de la botànica і James Cook

James Dewey Watson

James Dewey Watson (Chicago, 6 d'abril de 1928) és un zoòleg i biofísic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1962 per descobrir l'estructura helicoidal de la molècula de l'ADN.

Veure Història de la botànica і James Dewey Watson

Jan Ingenhousz

Jan Ingenhousz o Ingen-Housz FRS (Breda, 8 de desembre de 1730 − Calne, Wiltshire, 7 de setembre de 1799), va ser un científic neerlandès en els camps de la fisiologia, biologia i química.

Veure Història de la botànica і Jan Ingenhousz

Jardí botànic

Jardí Botànic de Curitiba (Regió Sud del Brasil). Un Jardí botànic és un terreny condicionat per una institució pública, privada o mixta que té com a objectiu l'exhibició d'espècies o varietats vegetals.

Veure Història de la botànica і Jardí botànic

Jardí Botànic de Pàdua

El Jardí Botànic de Pàdua —Orto Botanico di Padova — és l'original de tots els jardins botànics de tot el món, creat l'any 1545, representa el naixement de la ciència, dels intercanvis científics, i la comprensió de la relació entre natura i cultura.

Veure Història de la botànica і Jardí Botànic de Pàdua

Jardí i museu botànic de Berlín-Dahlem

El Jardí i museu botànic de Berlín-Dahlem al barri de Lichterfelde a Berlín, amb la seva superfície de 43 hectàrees i una col·lecció d'unes 22.000 plantes, és el més gran d'Alemanya.

Veure Història de la botànica і Jardí i museu botànic de Berlín-Dahlem

Java

Mapa de Java Java oriental El centre de Jakarta Java (en indonesi, javanès i sondanès Jawa) és una illa d'Indonèsia, on es troba la capital de l'estat, Jakarta.

Veure Història de la botànica і Java

Jean Senebier

Jean Senebier (Ginebra, 6 de maig de 1742 - 22 de juliol de 1809) va ser un sacerdot, meteoròleg, químic i botànic suís, autor de nombrosos treballs sobre fisiologia vegetal, especialment sobre la influència en ella de la llum, cosa que va suposar un important avenç per a la comprensió de la fotosíntesi.

Veure Història de la botànica і Jean Senebier

Jean-Baptiste Lamarck

Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck va ser un naturalista francès i un dels primers a defensar la idea de l'evolució dels éssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evolució de la vida a partir de lleis naturals.

Veure Història de la botànica і Jean-Baptiste Lamarck

Joachim Jungius

Joachim Jungius el cognom està llatinitzat de Jung o Junge, (Lübeck, 22 d'octubre de 1587 - 23 de setembre de 1657) va ser un científic alemany, matemàtic, lògic i filòsof de la natura.

Veure Història de la botànica і Joachim Jungius

Johann Jacob Dillenius

Johann Jacob Dillen Dillenius FRS (Darmstadt, 12 de desembre de1684 – Oxford, 2 d'abril de 1747) va ser un botànic alemany.

Veure Història de la botànica і Johann Jacob Dillenius

Johannes Hedwig

Planxa 1 ''"Species Muscorum Frondosorum"'' miniatura Johann Hedwig (1730 – 1799), també escrit Johannes Hedwig o llatinitzat com Joannis Hedwig, va ser un botànic alemany notable pels seus estudis de les molses i considerat de vegades el fundador de la briologia.

Veure Història de la botànica і Johannes Hedwig

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Veure Història de la botànica і Johannes Kepler

John Ray

John Ray (Black Notley, Essex, 29 de novembre de 1627 o 1628 - Black Notley, 17 de gener de 1705) va ser un eminent botànic anglès.

Veure Història de la botànica і John Ray

José Antonio Pavón

José Antonio Pavón Jiménez o José Antonio Pavón (22 d'abril de 1754, Casatejada, Espanya—1840) va ser un botànic espanyol conegut per la seva recerca en la flora de Perú i Xile (com a Gongora) durant l'expedició promoguda per Carles III d'Espanya de 1777 a 1788.

Veure Història de la botànica і José Antonio Pavón

José Celestino Mutis y Bosio

José Celestino Bruno Mutis y Bosio (Cadis, 1732 – Bogotà, 1808) fou un il·lustrat, científic, biòleg, metge, cirurgià, anatomista, matemàtic, físic, mineralogista, docent, eclesiàstic i, possiblement, un dels majors botànics espanyols del.

Veure Història de la botànica і José Celestino Mutis y Bosio

Joseph Banks

Sir Joseph Banks, 1er.Baronet (Londres, 13 de febrer de 1743 - 19 de juny de 1820), va ser un naturalista, explorador i botànic anglès que va viatjar junt amb James Cook al seu primer gran viatge (1768- 1771).

Veure Història de la botànica і Joseph Banks

Joseph Pitton de Tournefort

Joseph Pitton de Tournefort (Aix-en-Provence, 5 de juny de 1656 - París, 28 de desembre de 1708) va ser un botànic francès.

Veure Història de la botànica і Joseph Pitton de Tournefort

Joseph Priestley

Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès.

Veure Història de la botànica і Joseph Priestley

Juglandales

Juglandales és el nom botànic per a un ordre de plantes amb flors.

Veure Història de la botànica і Juglandales

Kaspar Maria von Sternberg

Kaspar Maria von Sternberg (també: Caspar Maria, Comte Sternberg, en alemany: Kaspar Maria Graf Sternberg, en txec: hrabě Kašpar Maria Šternberk), 6 de gener de 1761 a Praga – 20 de desembre de 1838 a Březina, va ser un botànic i clergue de Bohèmia.

Veure Història de la botànica і Kaspar Maria von Sternberg

Kurd

Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.

Veure Història de la botànica і Kurd

Lamarckisme

El lamarckisme fou la primera teoria d'evolució, també coneguda com a transformisme.

Veure Història de la botànica і Lamarckisme

Lamiàcies

Les lamiàcies (Lamiaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les lamials (Lamiales), dins del clade de les làmides.

Veure Història de la botànica і Lamiàcies

Lardizabalàcies

Les lardizabalàcies (Lardizabalaceae) són una família d'angispermes de l'ordre de les ranunculals (Ranunculales).

Veure Història de la botànica і Lardizabalàcies

Lauràcies

Les lauràcies o família del llorer (Lauraceae) comprenen un grup de plantes amb flor dins de l'ordre Laurales.

Veure Història de la botànica і Lauràcies

Lògica

Aplicació lògica La lògica és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar.

Veure Història de la botànica і Lògica

Leipzig

(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).

Veure Història de la botànica і Leipzig

Leonhart Fuchs

va ser un metge i botànic alemany i dels fundadors de la moderna botànica junt amb Otto Brunfels i Hieronymus Bock (també dit Hieronymus Tragus).

Veure Història de la botànica і Leonhart Fuchs

Liquen

Liquen sobre l'escorça d'un arbre. ''Xanthoria parietina'' Els líquens o fongs liquenitzats són uns éssers vius fotosintètics formats per l'associació d'un fong amb una alga o un cianobacteri.

Veure Història de la botànica і Liquen

Liquenologia

Cladonia cervicornis ssp. verticillata / (Hoffm.) Ahti Cladonia squamosa (Hoffmann).

Veure Història de la botànica і Liquenologia

Lleguminoses

Flors d’''Acacia dealbata'' Flor del garrofer (''Ceratonia siliqua'') Flor de la ginesta (''Spartium junceum'') Inflorescència racemosa de soia (''Glycine max'') Planta de cacauet (''Arachis hypogaea'') Pesolera (''Lathyrus oleraceus'') Planta de llentia (''Vicia lens'') Inflorescència de regalèssia (Glycyrrhiza glabra) Falsa acàcia en flor (''Robinia pseudoacacia'') Favera mab inflorescències (''Vicia faba'') Alfals (''Medicago sativa'') ''Mimosa scabrella'' florida Glicina florida (''Wisteria sinensis'') Ginesta d'escombres (''Cytisus scoparius'') Gatosa europea (''Ulex europaeus'') Llobí (''Lupinus albus'') Delonix (''Delonix regia'') Les fabàcies (Fabaceae), que també es poden anomenar de manera alternativa com a lleguminoses (Leguminosae), gràcies a una dispensa especial de l'Associació Internacional de la Taxonomia Vegetal, són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les fabals.

Veure Història de la botànica і Lleguminoses

Madeira

Madeira (en portuguès Arquipélago da Madeira) és un arxipèlag portuguès situat a l'Atlàntic nord, entre els paral·lels 32° 22′ 20″ i 33° 7′ 50″ i en una longitud entre els 16° 16′ 30 W i els 17° 16′ 39″ W.

Veure Història de la botànica і Madeira

Magnolials

Les magnolials (Magnoliales) són un ordre de plantes amb flors.

Veure Història de la botànica і Magnolials

Magnoliàcies

Magnòlia Les magnoliàcies (Magnoliaceae) són una família de magnolials.

Veure Història de la botànica і Magnoliàcies

Magnoliòpsids

Els magnoliòpsids (Magnoliopsida) o dicotiledònies són una classe d'angiospermes que pertany a la divisió dels espermatòfits (Spermatophyta).

Veure Història de la botànica і Magnoliòpsids

Marcello Malpighi

Marcello Malpighi (Crevalcore, prop de Bolonya, 10 de març de 1628 - Roma, 29 o 30 de novembre de 1694) va ser un metge, anatomista i fisiòleg italià que va donar nom a diverses estructures biològiques com el sistema de tubs de Malpighi, el corpuscle de Malpighi o la piràmide de Malpighi.

Veure Història de la botànica і Marcello Malpighi

Marduk-Apal-Iddina II

Marduk-apla-iddina II (a la Bíblia apareix com a Merodach-baladan, també dit Marduk-baladan, Baladan i Berodach-baladan; literalment "Marduk m'ha donat un hereu") va ser un príncep de Caldea que regnà des d'almenys el 731 aC fins al 700 aC a Bit Yakin i del 722 al 710 aC a Babilònia.

Veure Història de la botànica і Marduk-Apal-Iddina II

Mariano Lagasca

nom abreujat de Mariano la Gasca y Segura, va ser un botànic espanyol, director del Real Jardín Botánico de Madrid.

Veure Història de la botànica і Mariano Lagasca

Mark Wayne Chase

Mark Wayne Chase (1951) és un botànic estatunidenc d'origen britànic.

Veure Història de la botànica і Mark Wayne Chase

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Veure Història de la botànica і Matemàtic

Mètode científic

El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.

Veure Història de la botànica і Mètode científic

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Història de la botànica і Mèxic

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Veure Història de la botànica і Medicina

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles.

Veure Història de la botànica і Meiosi

Menispermàcies

Les menispermàcies (Menispermaceae) són una família plantes alguns gèneres de la qual són plantes suculentes.

Veure Història de la botànica і Menispermàcies

Meristema

El meristema, en els embriòfits, és el teixit vegetal simple responsable del creixement permanent de la planta.

Veure Història de la botànica і Meristema

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Veure Història de la botànica і Mesopotàmia

Michel Adanson

Michel Adanson (Ais de Provença, 7 d'abril de 1727 – 3 d'agost de 1806) va ser un botànic i naturalista francès d'origen escocès.

Veure Història de la botànica і Michel Adanson

Micologia

Dibuixos de diferents bolets. La micologia (del grec, mýkes "fong, bolet" + lógos "tractat"), és la ciència que estudia els fongs, les seves propietats genètiques i bioquímiques, la seva taxonomia, i la seva utilitat per l'home com a font de medicaments (vegeu penicil·lina) i aliment (cervesa, vi, formatge, bolets), així com els seus perills, com ara emmetzinaments o infeccions.

Veure Història de la botànica і Micologia

Micrographia

Micrographia. Instrumental. Micrographia és l'obra escrita pel científic anglès Robert Hooke l'any 1665, quan tenia 28 anys, en la qual apareixen per primera vegada dibuixos d'imatges preses amb microscòpia òptica.

Veure Història de la botànica і Micrographia

Microscopi

El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Veure Història de la botànica і Microscopi

Microscopi electrònic

Microscopi electrònic de transmissió. El microscopi electrònic és un aparell que permet de fer observacions de la matèria a escales molt més petites que la microscòpia òptica.

Veure Història de la botànica і Microscopi electrònic

Molses

Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.

Veure Història de la botànica і Molses

Monimiàcies

Monimiaceae és una família de plantes amb flors que inclou 150-220 espècies d'arbusts i abrets en 18-25 gèneres.

Veure Història de la botànica і Monimiàcies

Monoècia

El vern és una planta '''monoica'''. A la dreta es mostren aments masculins madurs i a l'esquerra les inflorescències femenines de l'any anterior La monoècia (del grec: 'una sola casa') és la disposició dels òrgans de reproducció de les plantes en llocs separats, però en el mateix peu de l'individu.

Veure Història de la botànica і Monoècia

Monocotiledònies

Les monocotiledònies (Monocotyledoneae) són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors.

Veure Història de la botànica і Monocotiledònies

Monofiletisme

aus formen un grup '''monofilètic'''En canvi els rèptils, animals de sang freda formarien un grup parafilètic, En contraposició els animals homeoterms (aus i mamífers) formarien un grup polifilètic. En filogènia el monofiletisme és una teoria evolucionista en la qual es determina que una branca jeràrquica qualsevol o un tronc taxonòmic deriva d'una única forma fonamental.

Veure Història de la botànica і Monofiletisme

Mostassa

La mostassa, mostalla o mostarda (Brassica campestris) és una planta conreada o silvestre de les llavors de la qual s'obté la salsa també anomenada mostassa.

Veure Història de la botànica і Mostassa

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Veure Història de la botànica і Museu Britànic

Museu Nacional d'Història Natural (França)

El Muséum national d'histoire naturelle (Museu Nacional d'Història Natural) és el museu d'història natural nacional de França.

Veure Història de la botànica і Museu Nacional d'Història Natural (França)

Mutació

En biologia, una mutació és una alteració de la seqüència de nucleòtids del genoma d'un organisme, virus o ADN extracromosòmic.

Veure Història de la botànica і Mutació

Narcís (gènere)

Narcís (Narcissus) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les amaril·lidàcies.

Veure Història de la botànica і Narcís (gènere)

Naturalis Historia

Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.

Veure Història de la botànica і Naturalis Historia

Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.

Veure Història de la botànica і Navegació

Nehemiah Grew

Nehemiah Grew (Mancetter Parish, Warwickshire setembre de 1641 – Londres, 25 de març de 1712) va ser un fisiòleg vegetal anglès considerat el fundador de la fisiologia vegetal Es va graduar a al Pembroke College de Cambridge el 1661 i deu anys més tard es doctorà en medicina a la Universitat de Leiden.

Veure Història de la botànica і Nehemiah Grew

Nicolas-Théodore de Saussure

Nicolas-Théodore de Saussure (14 d'octubre de 1767 - 18 d'abril de 1845) va ser un químic suís i estudiant de la fisiologia vegetal.

Veure Història de la botànica і Nicolas-Théodore de Saussure

Nicolás Monardes

Nicolás Bautista Monardes Alfaro (Sevilla, ca. 1508 - Sevilla, 10 d'octubre de 1588) va ser un metge i botànic espanyol.

Veure Història de la botànica і Nicolás Monardes

Nimfeàcies

Nimfeàcia (Nymphaeaceae) és una família de plantes amb flor de l'ordre Nymphaeales.

Veure Història de la botànica і Nimfeàcies

Nom vernacle

Un nom vernacle, nom vulgar o nom comú és el nom amb el qual es coneix popularment un tàxon o organisme, en contraposició amb el seu nom científic.

Veure Història de la botànica і Nom vernacle

Nomenclatura binomial

En biologia, la nomenclatura binomial és una convenció estandarditzada per anomenar les diferents espècies, el vuitè rang principal emprat en taxonomia.

Veure Història de la botànica і Nomenclatura binomial

Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) és un estat situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.

Veure Història de la botànica і Nova Zelanda

Nucli cel·lular

Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.

Veure Història de la botànica і Nucli cel·lular

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Veure Història de la botànica і Occident

Ordre

En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.

Veure Història de la botànica і Ordre

Ortiga

Ortiga, estrígol o estríjol, guardians, eixordiga, xiripia (Urtica) és un gènere de plantes de la família de les Urticaceae, totes caracteritzades per tenir pèls que alliberen una substància àcida que fa coïssor i inflamació a la pell.

Veure Història de la botànica і Ortiga

Ovari (botànica)

En botànica, a les plantes amb flor, l'ovari és la part inferior del carpel que conté els òvuls, es tracta d'una cavitat tancada que pot estar subdividida, llavors es parla d'ovari bilocular (dues cavitats), trilocular (tres cavitats), tetralocular (quatre cavitats) o plurilocular.

Veure Història de la botànica і Ovari (botànica)

Oxigen

L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.

Veure Història de la botànica і Oxigen

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Història de la botànica і Països Baixos

Paper

Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.

Veure Història de la botànica і Paper

Paret cel·lular

Diagrama d'una cèl·lula vegetal, amb la paret cel·lular de color verd La paret cel·lular és una matriu extracel·lular present en diferents organismes com: bacteris, fongs, algues i plantes.

Veure Història de la botànica і Paret cel·lular

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Història de la botànica і Perú

Perenne

Una branca d'avet blanc que presenta tres anys successius de fulles perennifòlies. En botànica, una planta perennifòlia o sempervirent és aquella que conserva les fulles al llarg de tot l'any.

Veure Història de la botànica і Perenne

Periant

Periant amb calze i corol·la ben diferenciat El periant o perigoni (del grec peri.

Veure Història de la botànica і Periant

Peter Forsskål

Peter Forsskål, de vegades escrit Pehr Forsskål, Peter Forskaol, Petrus Forskål o Pehr Forsskåhl, (Hèlsinki, 11 de gener de 1732 - Iemen, 11 juliol de 1763) va ser un explorador i botànic suec deixeble de Carl Linnaeus.

Veure Història de la botànica і Peter Forsskål

Piperals

Les piperals (Piperales) són un ordre de plantes amb flor (angiospermes).

Veure Història de la botànica і Piperals

Pistil

Pistil i estigmes d'una ''Amaryllis'' Pistil de llimoner amb la característica forma de ''mà de morter'' envoltat pels estams El pistil és l'òrgan reproductor femení d'una flor i la unitat bàsica del que constitueix el gineceu o part femenina de la flor.

Veure Història de la botànica і Pistil

Pitagòrics

Pentàgon pitagòric Els pitagòrics eren una organització d'astrònoms, músics, matemàtics i filòsofs d'origen grec establerts a Crotona, colònia grega de la Màgna Grècia a Itàlia, que creien que totes les coses són, en essència, nombres.

Veure Història de la botànica і Pitagòrics

Planta anual

Els pèsols són una planta anual. Una planta anual és aquella planta que normalment germina, floreix i mor en un any.

Veure Història de la botànica і Planta anual

Planta biennal

Una planta biennal és la que tarda a completar el seu cicle biològic entre 12 i 24 mesos: el primer any creixen vegetativament i el segon floreixen i fan les llavors.

Veure Història de la botànica і Planta biennal

Planta criptògama

''Polystichum setiferum'', una falguera ''Grimmia pulvinata'', una molsa ''Pelvetia canaliculata'', una alga El bolet de pi (''Hypholoma fasciculare''), un fong El nom criptògames (Cryptogamae) és un terme botànic de la taxonomia linneana.

Veure Història de la botànica і Planta criptògama

Planta medicinal

Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica.

Veure Història de la botànica і Planta medicinal

Plantes

Les plantes (Plantae) són organismes multicel·lulars autòtrofs (productors primaris).

Veure Història de la botànica і Plantes

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Història de la botànica і Plini el Vell

Pol·len

miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.

Veure Història de la botànica і Pol·len

Polimorfisme (biologia)

El polimorfisme és la presència de més d'una variant al·lèlica per a un determinat gen, bé sigui en una població o espècie.

Veure Història de la botànica і Polimorfisme (biologia)

Porro

miniatura El porro (Allium ampeloprasum J. Gay o el sinònim Allium porrum L.), és una planta cultivada que pertany al mateix gènere que l'all i la ceba (Allium).

Veure Història de la botànica і Porro

Protists

Els protists (Protista) o protoctists són un grup divers d'organismes eucariotes d'estructures molt simples, que inclou els protozous i les algues.

Veure Història de la botànica і Protists

Protozous

Estructura interna d'un protozou Els protozous són organismes unicel·lulars eucariotes heteròtrofs.

Veure Història de la botànica і Protozous

Química

La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Veure Història de la botànica і Química

Radiació X

Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.

Veure Història de la botànica і Radiació X

Ranunculàcies

Les ranunculàcies (Ranunculaceae) són una família de plantes amb flor.

Veure Història de la botànica і Ranunculàcies

Rave

El rave és una hortalissa d'arrel conreada dins la família de les Brassicaceae.

Veure Història de la botànica і Rave

Receptacle

El receptacle (gris) en relació amb l'ovari (vermell) en tres tipus de flors: hipoginia (I), periginia (II), i epiginia (III), En botànica, el receptacle floral o tàlem és l'eixamplament de la part superior del peduncle de la flor on s'insereixen les diferents parts de la flor.

Veure Història de la botànica і Receptacle

Registre fòssil

Un registre fòssil és una zona de fòssils, i la totalitat dels objectes que l'envolten, així com la seva situació en formacions rocoses.

Veure Història de la botànica і Registre fòssil

Rembert Dodoens

Rembert Dodoens (Mechelen, 29 de juny de 1517 – 10 de març de 1585) va ser un metge i botànic brabançó.

Veure Història de la botànica і Rembert Dodoens

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Història de la botànica і Renaixement

René Descartes

René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.

Veure Història de la botànica і René Descartes

Reproducció asexual

arbres fruiters s'obtenen per reproducció vegetativa sovint mitjançant empelts. La reproducció asexual és la capacitat d'un individu de propagar-se a banda de la reproducció sexual.

Veure Història de la botànica і Reproducció asexual

Reproducció sexual

En la primera etapa de la reproducció sexual, durant la meiosi, el nombre de cromosomes es redueix d'un nombre diploide (2n) a un haploide (n). Durant la fertilització, els gàmetes haploides s'uneixen per formar un zigot diploide i restablir el nombre original de cromosomes (2n).

Veure Història de la botànica і Reproducció sexual

Revista científica

Una revista científica és una publicació periòdica de temàtica científica, sigui com a plataforma per publicar articles dels investigadors o com a divulgació per al gran públic (sovint combinen les dues funcions en una única revista).

Veure Història de la botànica і Revista científica

Revolució Verda

fertilitzants, així com noves varietats de cultius d'alt rendiment que es van utilitzar en les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial per augmentar en gran manera la producció mundial d'aliments. La Revolució Verda o la Primera Revolució Verda és un terme utilitzat per a descriure la transformació de l'agricultura en diversos països en desenvolupament entre els anys 1940 i 1960.

Veure Història de la botànica і Revolució Verda

Robert Brown

Robert Brown (Montrose, Escòcia, 21 de desembre de 1773 - Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1858) fou un reconegut botànic de principis del.

Veure Història de la botànica і Robert Brown

Robert Hooke

Robert Hooke FRS (Freshwater, Illa de Wight, 18 de juliol de 1635 – Londres, 3 de març de 1703), científic anglès.

Veure Història de la botànica і Robert Hooke

Robert Whittaker

Robert Whittaker Harding (Wichita, 27 de desembre de 1920 - Ithaca, 20 d'octubre de 1980) fou un ecòleg botànic estatunidenc especialment prolífic entre les dècades de 1950 i 1970.

Veure Història de la botànica і Robert Whittaker

Rosals

Les rosals (Rosales), són un ordre de plantes angiospermes.

Veure Història de la botànica і Rosals

Routledge

Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.

Veure Història de la botànica і Routledge

Royal Society

La Royal Society of London for the Improvement of Natural Knowledge, més coneguda simplement com la Royal Society, va ser fundada el 1660 i és considerada com la més antiga de les societats científiques que encara existeixen.

Veure Història de la botànica і Royal Society

Rudolf Jakob Camerarius

Rudolf Jakob Camerarius Rudolf Jakob Camerarius, cognom llatinitzat de l'original Camerer, (Tübingen, 12 de febrer de 1665 – Tübingen, 11 de setembre de 1721) va ser un metge i botànic alemany.

Veure Història de la botànica і Rudolf Jakob Camerarius

Síntesi evolutiva moderna

La síntesi evolutiva moderna (també anomenada síntesi neodarwinista o neodarwinisme), en general, significa la integració de la teoria de l'evolució de les espècies per selecció natural de Charles Darwin, la teoria genètica de Gregor Mendel com a base de l'herència biològica, la mutació genètica aleatòria com a font de variació i la genètica de poblacions matemàtica.

Veure Història de la botànica і Síntesi evolutiva moderna

Selecció natural

Forma «típica» i forma «carbonària», d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.

Veure Història de la botànica і Selecció natural

Senegal

La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.

Veure Història de la botànica і Senegal

Sensitiva

Mimosa pudica La sensitiva, vergonyosa o dormilega (Mimosa pudica) és una planta d'origen americà de la família de les fabàcies.

Veure Història de la botànica і Sensitiva

Shennong

Shennong (en xinès tradicional: 神農; en xinès simplificat: 神农; en pinyin: Shénnóng, Wade-Giles: Shen-nung o Shen Nung), també conegut com l'Emperador Yan (炎帝, Yándì) i un dels Tres augustos i cinc emperadors i Emperador de les cinc llavors, és un dels personatges principals de la mitologia xinesa.

Veure Història de la botànica і Shennong

Sistema Cronquist

El sistema Cronquist va ser desenvolupat per Arthur John Cronquist en els seus texts: An Integrated System of Classification of Flowering Plants (1981) i The Evolution and Classification of Flowering Plants (1988).

Veure Història de la botànica і Sistema Cronquist

Sistema de classificació APG II

Classificació APG II (en anglès) APG II és un sistema modern de classificació de les plantes angiospermes publicat el 2003 per lAngiosperm Phylogeny Group a El sistema de classificació APG II és el successor de l'anterior sistema APG de 1998.

Veure Història de la botànica і Sistema de classificació APG II

Sistema reproductor

Reproducció vegetal Els sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.

Veure Història de la botànica і Sistema reproductor

Sistemàtica

La sistemàtica o biosistemàtica és l'estudi de la diversitat de la vida al planeta Terra, tant del passat com del present, i les relacions entre els éssers vius al llarg del temps.

Veure Història de la botànica і Sistemàtica

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Història de la botànica і Sol

Species Plantarum

Species Plantarum ("Les espècies de les plantes") és l'obra més coneguda de Carl Linnaeus.

Veure Història de la botànica і Species Plantarum

Stephan Ladislaus Endlicher

Stephan Ladislaus Endlicher (24 de juny de 1804, Preßburg - 28 de març de 1849, Viena) fou un botànic d'Àustria, numismàtic i sinòleg.

Veure Història de la botànica і Stephan Ladislaus Endlicher

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure Història de la botànica і Sud-àfrica

Systema Naturae

esquerra El llibre Systema Naturae fou una de les obres principals del doctor de medicina suec Carl von Linné.

Veure Història de la botànica і Systema Naturae

Tahití

Tahití és l'illa més gran de la Polinèsia francesa, situada a l'arxipèlag de les Illes de la Societat, al sud d'Oceania.

Veure Història de la botànica і Tahití

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Veure Història de la botànica і Taxonomia

Teixit vegetal

Tall transversal d'una tija. Un teixit vegetal o teixit vascular (en el cas dels cormòfits) és un conjunt de cèl·lules vegetals similars íntimament unides, de característiques semblants, agrupades en masses importants i/o que realitzen funcions anàlogues, d'origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l'espai.

Veure Història de la botànica і Teixit vegetal

Teofrast

Bust de Teofrast Teofrast (Theophrastus; Eresos, 372 aC-287 aC) fou un filòsof grec nadiu d'Eresos, a Lesbos, segons diu Estrabó.

Veure Història de la botànica і Teofrast

Teoria

Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.

Veure Història de la botànica і Teoria

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Història de la botànica і Terra

Thomas Cavalier-Smith

fou un professor de biologia evolutiva del departament de zoologia de la Universitat d'Oxford.

Veure Història de la botànica і Thomas Cavalier-Smith

Tomàquet

El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.

Veure Història de la botànica і Tomàquet

Transpiració vegetal

 L’aigua es mou del xilema a les cèl·lules mesofil·les, s’evapora de les seves superfícies i surt de la planta per difusió a través dels estomes Transpiració d’aigua a Xilema microscopi electrònic de rastreig coloritzat núvols d’aquesta imatge de la selva amazònica són el resultat de l’ evapotranspiració.

Veure Història de la botànica і Transpiració vegetal

Transposó

Esquema d'un transposó d'ADN Els transposons són seqüències d'ADN que es poden desplaçar al llarg de diferents posicions del genoma d'una cèl·lula, procés que és anomenat transposició.

Veure Història de la botànica і Transposó

Tub pol·línic

El tub pol·línic és una estructura allargada creada pel gra de pol·len en el moment que aquest germina.

Veure Història de la botànica і Tub pol·línic

Tulipa

Camp de la tulipa a Holanda Tulipa (Tulipa) és un gènere de plantes amb flor.

Veure Història de la botànica і Tulipa

Tulipomania

florins, segons la seva mida (''aase''). Per tenir una referència, a l'època un artesà experimentat cobrava uns 300 florins anuals.Nusteling, H. (1985) Welvaart en Werkgelegenheid in Amsterdam 1540–1860, pp. 114, 252, 254, 258. La tulipomania fou l'eufòria especuladora que es produí als Països Baixos al amb l'arribada de la tulipa i és un dels primers fenòmens especulatius de masses del qual es té notícia.

Veure Història de la botànica і Tulipomania

Versalles

Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.

Veure Història de la botànica і Versalles

Vida

Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.

Veure Història de la botànica і Vida

Wilhelm Philipp Schimper

Wilhelm Philipp Schimper. Bust de Schimper (Museu d'Història Natural d'Estrasburg. Wilhelm Philipp Schimper (o en francès, Guillaume Philippe Schimper) (1808-1880) és un botànic i paleontòleg francès, nascut el 12 de desembre de 1808 a Dossenheim-sur-Zinsel i mort el 20 de març de 1880 a Estrasburg.

Veure Història de la botànica і Wilhelm Philipp Schimper

Winteràcies

Winteràcia (Winteraceae) és una família de plantes amb flors.

Veure Història de la botànica і Winteràcies

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Veure Història de la botànica і Xile

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Veure Història de la botànica і Xina

1478

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Història de la botànica і 1478

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de la botànica і 1516

1583

;Països Catalans.

Veure Història de la botànica і 1583

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de la botànica і 1623

1660

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de la botànica і 1660

1666

196x196px.

Veure Història de la botànica і 1666

1682

Pere I de Rússia.

Veure Història de la botànica і 1682

1694

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Veure Història de la botànica і 1694

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure Història de la botànica і 1714

1717

;Països Catalans.

Veure Història de la botànica і 1717

1741

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de la botànica і 1741

1792

;Països catalans.

Veure Història de la botànica і 1792

1798

;Països Catalans.

Veure Història de la botànica і 1798

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Veure Història de la botànica і 1803

1810

;Països Catalans.

Veure Història de la botànica і 1810

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Veure Història de la botànica і 1838

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de la botànica і 1846

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Història de la botànica і 1852

1859

;Països Catalans.

Veure Història de la botànica і 1859

1866

;Països Catalans.

Veure Història de la botànica і 1866

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Història de la botànica і 1895

Vegeu també

Botànica

Història de la ciència per disciplina

, Augustin Pyramus de Candolle, Austràlia, Avantpassat comú, Az-Zahrawí, Àcid desoxiribonucleic, Àrabs, Bacteris, Barbara McClintock, Basidiomicots, Bennettitals, Berberidàcies, Bernard de Jussieu, Bernard Palissy, Biodiversitat, Biologia, Biologia molecular, Boraginàcies, Botànica, Botànica pura, Brassicàcies, Briologia, Califat de Còrdova, Califòrnia, Calze (botànica), Cambridge University Press, Carl Correns, Carl von Linné, Carolus Clusius, Categoria (taxonomia), Catolicisme, Cèl·lula, Ceba, Centròmer, Ceratofil·lals, Cereal, Charles Joseph Chamberlain, Charles Robert Darwin, Ciència, Cicle biològic, Cili, Citogenètica, Cladística, Clade, Classificació de les plantes, Clorofil·la, Cloroplast, Codi Internacional de Nomenclatura d'algues, fongs i plantes, Cogombre, Colòmbia, Coliflor, Commelínides, Comunitat científica, Confuci, Conrad Gessner, Conreu, Coralls, Corol·la, Crataegus, Cromatina, Cromàtide, Cromistes, Cromosoma, Cucurbitals, Dacsa, Daniel Solander, Daucus, De historia plantarum, De Materia Medica, Diòxid de carboni, Die Natürlichen Pflanzenfamilien, Diluvi universal, Dioècia, Dioscòrides Pedaci, Divisió cel·lular, Ecologia, Edat antiga, Edat mitjana, Edme Mariotte, Eduard Adolf Strasburger, Egipte, Element mòbil genètic, Embrió, Empèdocles, Enciam, Enginyeria genètica, Equisets, Ericals, Erich von Tschermak-Seysenegg, Erik Acharius, Ernst Haeckel, Església Catòlica Romana, Espècia, Espècie, Especulació, Estats Units d'Amèrica, Estoma, Estrasburg, Etiologia, Eucariotes, Eudicotiledònies, Evolució, Experiment, Fagàcies, Falgueres, Farmàcia, Fòssil, Ficologia, Filòsof, Filogènia, Filogènia molecular, Fisiologia vegetal, Fitopatologia, Flagel, Flor, Flor doble, Flora, Flora of North America, Fongs, Fotosíntesi, Francis Bacon, Francis Crick, Fruit, Fulla, Galileo Galilei, Gametòfit, Gaspard Bauhin, Gènere (biologia), Gen, Genera Plantarum, Genoma, Geobotànica, Geranials, Germinació, Gimnospermes, Giovanni Alfonso Borelli, Giovanni Bodeo da Stapelio, Gran Teatre del Liceu, Gregor Mendel, Grup per a la filogènia de les angiospermes, Guanina, Guariment, Heinrich Anton de Bary, Hepàtiques, Herba, Herba gatera, Herbari, Herbicida, Herbolari, Hermafrodita, Hibridació in situ per fluorescència, Hipòtesi, Història natural, Histologia, Hortus Botanicus Leiden, Hugo de Vries, Ibn al-Baytar, Icona, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Impremta, Inflorescència, Itàlia, James Cook, James Dewey Watson, Jan Ingenhousz, Jardí botànic, Jardí Botànic de Pàdua, Jardí i museu botànic de Berlín-Dahlem, Java, Jean Senebier, Jean-Baptiste Lamarck, Joachim Jungius, Johann Jacob Dillenius, Johannes Hedwig, Johannes Kepler, John Ray, José Antonio Pavón, José Celestino Mutis y Bosio, Joseph Banks, Joseph Pitton de Tournefort, Joseph Priestley, Juglandales, Kaspar Maria von Sternberg, Kurd, Lamarckisme, Lamiàcies, Lardizabalàcies, Lauràcies, Lògica, Leipzig, Leonhart Fuchs, Liquen, Liquenologia, Lleguminoses, Madeira, Magnolials, Magnoliàcies, Magnoliòpsids, Marcello Malpighi, Marduk-Apal-Iddina II, Mariano Lagasca, Mark Wayne Chase, Matemàtic, Mètode científic, Mèxic, Medicina, Meiosi, Menispermàcies, Meristema, Mesopotàmia, Michel Adanson, Micologia, Micrographia, Microscopi, Microscopi electrònic, Molses, Monimiàcies, Monoècia, Monocotiledònies, Monofiletisme, Mostassa, Museu Britànic, Museu Nacional d'Història Natural (França), Mutació, Narcís (gènere), Naturalis Historia, Navegació, Nehemiah Grew, Nicolas-Théodore de Saussure, Nicolás Monardes, Nimfeàcies, Nom vernacle, Nomenclatura binomial, Nova Zelanda, Nucli cel·lular, Occident, Ordre, Ortiga, Ovari (botànica), Oxigen, Països Baixos, Paper, Paret cel·lular, Perú, Perenne, Periant, Peter Forsskål, Piperals, Pistil, Pitagòrics, Planta anual, Planta biennal, Planta criptògama, Planta medicinal, Plantes, Plini el Vell, Pol·len, Polimorfisme (biologia), Porro, Protists, Protozous, Química, Radiació X, Ranunculàcies, Rave, Receptacle, Registre fòssil, Rembert Dodoens, Renaixement, René Descartes, Reproducció asexual, Reproducció sexual, Revista científica, Revolució Verda, Robert Brown, Robert Hooke, Robert Whittaker, Rosals, Routledge, Royal Society, Rudolf Jakob Camerarius, Síntesi evolutiva moderna, Selecció natural, Senegal, Sensitiva, Shennong, Sistema Cronquist, Sistema de classificació APG II, Sistema reproductor, Sistemàtica, Sol, Species Plantarum, Stephan Ladislaus Endlicher, Sud-àfrica, Systema Naturae, Tahití, Taxonomia, Teixit vegetal, Teofrast, Teoria, Terra, Thomas Cavalier-Smith, Tomàquet, Transpiració vegetal, Transposó, Tub pol·línic, Tulipa, Tulipomania, Versalles, Vida, Wilhelm Philipp Schimper, Winteràcies, Xile, Xina, 1478, 1516, 1583, 1623, 1660, 1666, 1682, 1694, 1714, 1717, 1741, 1792, 1798, 1803, 1810, 1838, 1846, 1852, 1859, 1866, 1895.