Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) vs. Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat. La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Afganistan і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Afganistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Borís Ieltsin

, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.

Borís Ieltsin і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Borís Ieltsin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Caucas і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Caucas і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.

Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.

Comunitat d'Estats Independents і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Comunitat d'Estats Independents і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Constitució soviètica

Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dona al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.

Constitució soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Constitució soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Cop d'estat a la Unió Soviètica

El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.

Cop d'estat a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Cop d'estat a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Crisi dels míssils de Cuba

La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.

Crisi dels míssils de Cuba і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Crisi dels míssils de Cuba і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Desestalinització

La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.

Desestalinització і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Desestalinització і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Dissolució de la Unió Soviètica

Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.

Dissolució de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Dissolució de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Distensió

Distensió és un terme usat en la diplomàcia.

Distensió і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Distensió і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.

Estats bàltics і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Estats bàltics і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Estats Units d'Amèrica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Estats Units d'Amèrica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Europa de l'Est і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Europa de l'Est і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Exèrcit Roig і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Exèrcit Roig і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Glàsnost

Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.

Glàsnost і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Glàsnost і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Gran Purga

La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.

Gran Purga і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Gran Purga і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Guerra afgano-soviètica

La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Guerra afgano-soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Guerra afgano-soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Gulag

Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.

Gulag і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Gulag і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Història de la Unió Soviètica

La història de la Unió Soviètica començà formalment el desembre de 1922, al subscriure's el Tractat de Creació de l'URSS entre les repúbliques socialistes soviètiques de Rússia, Belarús, Ucraïna i Transcaucàsica (Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia), ja amb els bolxevics dirigint els soviets de cada nació i després de vèncer a la Guerra Civil Russa, posterior a la Revolució d'Octubre de 1917.

Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Història de la Unió Soviètica (1927-1953)

La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders.

Història de la Unió Soviètica (1927-1953) і Història de la Unió Soviètica (1985-1991) · Història de la Unió Soviètica (1927-1953) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ióssif Stalin · Ióssif Stalin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Inflació

Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Inflació · Inflació і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

James Earl Carter

James Earl «Jimmy» Carter, Jr. (Plains, Geòrgia, 1r d'octubre de 1924), és un polític estatunidenc del Partit Demòcrata, fou senador en el Parlament de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix Estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і James Earl Carter · James Earl Carter і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Kazakhstan

El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Kazakhstan · Kazakhstan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

KGB

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і KGB · KGB і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Konstantín Txernenko

Konstantín Ustínovitx Txernenko, Константи́н Усти́нович Черне́нко, (Bolxaia Tes, territori de Krasnoiarsk, 24 de setembre de 1911 - Moscou, 10 de març de 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Konstantín Txernenko · Konstantín Txernenko і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Lenin · Lenin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Leonid Bréjnev

Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Leonid Bréjnev · Leonid Bréjnev і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Llibertat d'expressió

''"El pitjor sobre la censura és..."''. La llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Llibertat d'expressió · Llibertat d'expressió і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Mikhaïl Gorbatxov · Mikhaïl Gorbatxov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Moscou · Moscou і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Mujahidins

Mujahidí —fem. mujahidina, pl. mujahidins, mujahidines— (de l'àrab, i el persa, pl. de i mojahed, respectivament, participi actiu del verb àrab jàhada, que significa ‘fer el gihad’) o mujàhid (del mateix mot àrab, a partir del singular) significa ‘combatent’, ‘guerrer’ o ‘lluitador’ i és la paraula amb què hom designa els combatents islàmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Mujahidins · Mujahidins і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Nikita Khrusxov · Nikita Khrusxov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Nikolai Rijkov

Nikolai Ivanòvitx Rijkov (rus; Николай Иванович Рыжков) (nascut el 28 de setembre de 1929 a Dzerjinsk, Ucraïna) va ser un funcionari soviètic i, després de la dissolució de la Unió Soviètica, un polític rus.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Nikolai Rijkov · Nikolai Rijkov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Nova Política Econòmica

La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Nova Política Econòmica · Nova Política Econòmica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Organització de les Nacions Unides · Organització de les Nacions Unides і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Perestroika

Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Perestroika · Perestroika і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Democràtica Alemanya · República Democràtica Alemanya і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Popular d'Hongria

La República Popular d'Hongria o República Popular hongaresa (en hongarès: Magyar Népköztársaság) fou el nom estatal oficial d'Hongria des de 1949 fins a 1989, durant el període comunista.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Popular d'Hongria · República Popular d'Hongria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Popular de Bulgària

La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Popular de Bulgària · República Popular de Bulgària і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Popular de Polònia

La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Popular de Polònia · República Popular de Polònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista de Romania

La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i el 22 de desembre de 1989.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista de Romania · República Socialista de Romania і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Federativa Soviètica de Rússia

La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · República Socialista Federativa Soviètica de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Armènia

La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica d'Armènia · República Socialista Soviètica d'Armènia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Estònia

La República Socialista Soviètica d'Estònia (RSS d'Estònia) és el nom que va rebre Estònia quan va formar part de la Unió Soviètica.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica d'Estònia · República Socialista Soviètica d'Estònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica d'Ucraïna

La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · República Socialista Soviètica d'Ucraïna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica de Belarús

La República Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i l'RSFS de Rússia.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Belarús · República Socialista Soviètica de Belarús і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica de Geòrgia

La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Geòrgia · República Socialista Soviètica de Geòrgia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan

La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan

La República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan o RSS de l'Uzbekistan va ser una república constituent de la Unió Soviètica.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan · República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica de Letònia

La República Socialista Soviètica de Letònia (RSS de Letònia) va ser una república constituent de la Unió Soviètica entre el 1940 i el 1990.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Letònia · República Socialista Soviètica de Letònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica de Moldàvia

La República Socialista Soviètica de Moldàvia o RSS de Moldàvia (ciríl·lic moldau/romanès: Република Советикэ Сочиалистэ Молдовеняскэ, romanès: Republica Sovietică Socialistă Moldovenească, rus: Молда́вская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) va ser una república constituent de la Unió Soviètica del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica de Moldàvia · República Socialista Soviètica de Moldàvia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica del Kazakhstan

La República Socialista Soviètica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'Àsia Central, era la segona república constitutiva més gran de la Unió Soviètica.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Kazakhstan · República Socialista Soviètica del Kazakhstan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica del Kirguizstan

La República Socialista Soviètica del Kirguizstan (RSS del Kirguizstan) és el nom que va rebre el Kirguizstan quan va formar part de la Unió Soviètica.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Kirguizstan · República Socialista Soviètica del Kirguizstan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica del Tadjikistan

La República Socialista Soviètica del Tadjikistan (RSS del Tadjikistan) és el nom que va rebre el Tadjikistan quan va formar part de la Unió Soviètica entre el 1929 i el 1991.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Tadjikistan · República Socialista Soviètica del Tadjikistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Soviètica del Turkmenistan

La República Socialista Soviètica del Turkmenistan (RSS del Turkmenistan) va ser una república constituent de la Unió Soviètica fins al 1991, any en què es va declarar la independència del Turkmenistan.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Soviètica del Turkmenistan · República Socialista Soviètica del Turkmenistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

República Socialista Txecoslovaca

La República Socialista Txecoslovaca (en txec/eslovac: Československá socialistická republika) va ser el nom oficial de Txecoslovàquia des de 1960 fins poc després de la Revolució de Vellut, el 1989.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і República Socialista Txecoslovaca · República Socialista Txecoslovaca і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Repúbliques de la Unió Soviètica

Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Repúbliques de la Unió Soviètica · Repúbliques de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Sant Petersburg

Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Sant Petersburg · Sant Petersburg і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica

El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Segona Guerra Mundial · Segona Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Sibèria · Sibèria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Soviet Suprem

El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Soviet Suprem · Soviet Suprem і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Ucraïna · Ucraïna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Història de la Unió Soviètica (1985-1991) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »