Taula de continguts
240 les relacions: Aïllacionisme, Adolf Hitler, Agricultura, Agricultura soviètica, Aleksandr Soljenitsin, Aleksei Kossiguin, Aleksei Ríkov, Alemanya, Alemanya Occidental, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alt Karabakh, Ambaixador, Anastàs Mikoian, Andrei Gromiko, Andrei Sàkharov, Andrei Siniavski, Antisemitisme, Arma nuclear, Armènia, Armistici, Azerbaidjan, Àsia, Batalla de Berlín, Batalla de Stalingrad, Belarús, Bloc de l'Est, Bolívia, Bolxevisme, Bomba termonuclear, Borís Ieltsin, Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Burocràcia, Camp de concentració, Canal de Suez, Capitalisme, Caps d'Estat de la Unió Soviètica, Carbó, Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica, Censura, Coexistència pacífica, Col·lectivització a la Unió Soviètica, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme, Comunisme de guerra, Comunitat d'Estats Independents, Conferència de Potsdam, Conferència de Teheran, Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica, Consell d'Assistència Econòmica Mútua, ... Ampliar l'índex (190 més) »
Aïllacionisme
L aïllacionisme és una doctrina practicada per Estats Units durant gran part de la seva història amb l'objectiu de no intervenir en assumptes externs que no comportessin una amenaça real per al seu país.
Veure Història de la Unió Soviètica і Aïllacionisme
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Història de la Unió Soviètica і Adolf Hitler
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Història de la Unió Soviètica і Agricultura
Agricultura soviètica
Cartell propagandístic. La llegenda diu ''Dones, aneu a les cooperatives'' (1918) LAgricultura a la Unió Soviètica estava organitzada en un sistema de granges estatals i col·lectives, conegudes com a sovkhozes i kolkhozes, respectivament.
Veure Història de la Unió Soviètica і Agricultura soviètica
Aleksandr Soljenitsin
Aleksandr Issàievitx Soljenitsin (en rus, Алекса́ндр Иса́евич Солжени́цын') (Kislovodsk, Rússia, 11 de desembre de 1918 - Moscou, 3 d'agost de 2008) fou un escriptor i historiador rus, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1970.
Veure Història de la Unió Soviètica і Aleksandr Soljenitsin
Aleksei Kossiguin
Aleksei Nikolàievitx Kossiguin (rus: Алексе́й Никола́евич Косы́гин) (Sant Petersburg, 8 de febrer de 1904 – Moscou, 18 de desembre de 1980) va ser un polític soviètic, primer ministre de l'URSS entre els anys 1964 i 1980.
Veure Història de la Unió Soviètica і Aleksei Kossiguin
Aleksei Ríkov
Aleksei Ivànovitx Ríkov (en rus: Алексей Иванович Рыков) (Saràtov, 25 de febrer de 1881 - Moscou, 15 de març de 1938) va ser un revolucionari bolxevic i polític soviètic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Aleksei Ríkov
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Història de la Unió Soviètica і Alemanya
Alemanya Occidental
LAlemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya (RFA) era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE).
Veure Història de la Unió Soviètica і Alemanya Occidental
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Veure Història de la Unió Soviètica і Aliats de la Primera Guerra Mundial
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Veure Història de la Unió Soviètica і Aliats de la Segona Guerra Mundial
Alt Karabakh
LAlt Karabakh és una regió internacionalment reconeguda com a part de l'Azerbaidjan, antigament de població armènia.
Veure Història de la Unió Soviètica і Alt Karabakh
Ambaixador
ambaixador otomà a Atenes donant una recepció a la seva residencià imperial (c. 1840) Un ambaixador és el representant d'un determinat país davant un altre, o davant d'una organització internacional.
Veure Història de la Unió Soviètica і Ambaixador
Anastàs Mikoian
Anastàs Ivànovitx Mikoian (25 de novembre de 1895 – 21 d'octubre de 1978) va ser un vell bolxevic armeni i un estadista soviètic durant els mandats de Vladímir Lenin, Ióssif Stalin, Nikita Khrusxov i Leonid Bréjnev.
Veure Història de la Unió Soviètica і Anastàs Mikoian
Andrei Gromiko
Andrei Andréievitx Gromiko (Gómel, Belarús, – Moscou, 2 de juliol de 1989), va ser un economista, polític i diplomàtic soviètic, una de les figures més rellevants de la diplomàcia internacional de la segona meitat del s. XX.
Veure Història de la Unió Soviètica і Andrei Gromiko
Andrei Sàkharov
, nom complet amb patronímic Andrei Dmítrievitx Sàkharov,fou un eminent físic nuclear soviètic, dissident en determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1975.
Veure Història de la Unió Soviètica і Andrei Sàkharov
Andrei Siniavski
Andrei Donàtovitx Siniavski, Андрей Донатович Синявский (8 d'octubre de 1925, Moscou, URSS - 25 de febrer de 1997, París, França) fou un escriptor, editor i dissident soviètic, supervivent dels camps de treballs forçats instaurats pel règim comunista.
Veure Història de la Unió Soviètica і Andrei Siniavski
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Veure Història de la Unió Soviètica і Antisemitisme
Arma nuclear
Núvol radioactiu després de l'explosió de la bomba atòmica de Nagasaki (1945) Una arma nuclear és una arma que genera una gran quantitat d'energia a partir d'una reacció de fissió o de fusió nuclear.
Veure Història de la Unió Soviètica і Arma nuclear
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Armènia
Armistici
L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.
Veure Història de la Unió Soviètica і Armistici
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Veure Història de la Unió Soviètica і Azerbaidjan
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Veure Història de la Unió Soviètica і Àsia
Batalla de Berlín
La batalla de Berlín va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Batalla de Berlín
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Batalla de Stalingrad
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Història de la Unió Soviètica і Belarús
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Veure Història de la Unió Soviètica і Bloc de l'Est
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Veure Història de la Unió Soviètica і Bolívia
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Veure Història de la Unió Soviètica і Bolxevisme
Bomba termonuclear
El dispositiu en 3D Una bomba termonuclear o bomba d'hidrogen (H), és una bomba amb un poder destructiu molt gran que utilitza la fusió nuclear dels àtoms pesants de l'hidrogen creant-ne un d'heli.
Veure Història de la Unió Soviètica і Bomba termonuclear
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Veure Història de la Unió Soviètica і Borís Ieltsin
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Burocràcia
La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas.
Veure Història de la Unió Soviètica і Burocràcia
Camp de concentració
Entrada del camp de concentració d'Auschwitz Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.
Veure Història de la Unió Soviètica і Camp de concentració
Canal de Suez
El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.
Veure Història de la Unió Soviètica і Canal de Suez
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Veure Història de la Unió Soviètica і Capitalisme
Caps d'Estat de la Unió Soviètica
Aquesta és una relació de caps d'estat de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia (RSFSR) entre 1917 i 1922 i de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre 1922 i 1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і Caps d'Estat de la Unió Soviètica
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Veure Història de la Unió Soviètica і Carbó
Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica
El Cas de l'Organització Militar Trotskista Anti-Soviètica (rus: дело троцкистской антисоветской военной организации), també anomenat Cas Tukhatxevski o el Cas Militar (дело военных) va ser un judici secret celebrat el 1937 de l'alt comandament de l'Exèrcit Roig, orquestrat per Ióssif Stalin com a part de la Gran Purga.
Veure Història de la Unió Soviètica і Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica
Censura
Novel·la passada per la censura l'any 1924 La censura (del llatí censura) és l'ús de poder, per part d'un estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d'expressió.
Veure Història de la Unió Soviètica і Censura
Coexistència pacífica
La coexistència pacífica fou un terme de política internacional creat pel dirigent soviètic Nikita Khrusxov per fer referència a les relacions que haurien de mantenir en el futur la Unió Soviètica i els Estats Units dins de la també denominada Guerra Freda, i que de forma general s'accepta com a política soviètica en el període 1955-1962 des del punt de vista occidental, 1955-1984 des del punt de vista soviètic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Coexistència pacífica
Col·lectivització a la Unió Soviètica
La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з).
Veure Història de la Unió Soviètica і Col·lectivització a la Unió Soviètica
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.
Veure Història de la Unió Soviètica і Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Història de la Unió Soviètica і Comunisme
Comunisme de guerra
Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.
Veure Història de la Unió Soviètica і Comunisme de guerra
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Veure Història de la Unió Soviètica і Comunitat d'Estats Independents
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945.
Veure Història de la Unió Soviètica і Conferència de Potsdam
Conferència de Teheran
La conferència de Teheran, 1943, va ser la cimera de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial on es va pactar el desembarcament angloamericà a França per a l'any següent.
Veure Història de la Unió Soviètica і Conferència de Teheran
Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica
El Congrés dels Diputats del Poble de la Unió Soviètica va ser l'òrgan suprem del govern de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia i de la Unió Soviètica durant dos períodes, el primer entre 1917 a 1936, i el segon entre 1989 i 1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica
Consell d'Assistència Econòmica Mútua
Observadors El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS.
Veure Història de la Unió Soviètica і Consell d'Assistència Econòmica Mútua
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Veure Història de la Unió Soviètica і Consell de Comissaris del Poble
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Veure Història de la Unió Soviètica і Cop d'estat a la Unió Soviètica
Corrupció
l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció.
Veure Història de la Unió Soviètica і Corrupció
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Veure Història de la Unió Soviètica і Cosacs
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Veure Història de la Unió Soviètica і Crimea
Crisi de Suez
La Crisi de Suez, també anomenada Guerra del Sinaí, va ser un atac militar contra Egipte dut a terme per Regne Unit, França, i Israel a partir del 29 d'octubre de 1956.
Veure Història de la Unió Soviètica і Crisi de Suez
Crisi dels míssils de Cuba
La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.
Veure Història de la Unió Soviètica і Crisi dels míssils de Cuba
Culte a la personalitat
El culte a la personalitat (també anomenat culte a la persona) es refereix quan hom empra els mitjans de comunicació de masses per crear una imatge pública i heroica, amb una adoració i adulació excessiva d'un líder viu, carismàtic i, per un general, unipersonal, especialment un cap d'Estat.
Veure Història de la Unió Soviètica і Culte a la personalitat
Cursa espacial
La cursa espacial, Space Race, Космическая гонка Kosmítxeskaia gonka, fou una intensa competició en el camp de l'exploració espacial entre dos adversaris de la Guerra Freda, la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA), per aconseguir una capacitat de vol espacial superior.
Veure Història de la Unió Soviètica і Cursa espacial
Datxa
Borís Pasternak a Peredelkino Una datxa (en rus дача) és una casa de camp russa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Datxa
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Veure Història de la Unió Soviètica і Delfí de França
Desestalinització
La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.
Veure Història de la Unió Soviètica і Desestalinització
Desobediència civil
Mohandas Karamchand Gandhi és una de les moltes persones que ha advocat per la desobediència civil La desobediència civil és el refús actiu d'una persona o un grup de persones d'obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació.
Veure Història de la Unió Soviètica і Desobediència civil
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Veure Història de la Unió Soviètica і Dictadura del proletariat
Discurs Secret
L'anomenat discurs secret, oficialment «Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències» (en rus, О культе личности и его последствиях), va ser una famosa intervenció del polític soviètic Nikita Khrusxov durant el XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica, el 25 de febrer de 1956.
Veure Història de la Unió Soviètica і Discurs Secret
Doctrina Truman
President dels EUA Harry Truman La denominada Doctrina Truman era una política exterior americana que tenia el propòsit de contraatacar a l'expansió geopolítica soviètica durant la Guerra Freda.
Veure Història de la Unió Soviètica і Doctrina Truman
Economia de la Unió Soviètica
El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.
Veure Història de la Unió Soviètica і Economia de la Unió Soviètica
Edward Gierek
Edward Gierek (Porabka, Polònia, 6 de gener de 1913 - 29 de juliol de 2001) va ser un dirigent comunista polonès.
Veure Història de la Unió Soviètica і Edward Gierek
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Història de la Unió Soviètica і Egipte
Erich Honecker
Erich Honecker (Neunkirchen, 25 d'agost de 1912 - Santiago de Xile, 29 de maig de 1994) fou un polític alemany, màxim dirigent de la República Democràtica d'Alemanya (RDA) entre 1971 i 1989.
Veure Història de la Unió Soviètica і Erich Honecker
Estalinisme
Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.
Veure Història de la Unió Soviètica і Estalinisme
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і Estats bàltics
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Història de la Unió Soviètica і Estats Units d'Amèrica
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Estònia
Euromíssil
Els presidents soviètic i estatunidenc signant el tractat INF. Euromíssil és el nom popular que van rebre a Espanya els míssils balístics d'abast intermedi, inferior a 5.500 km, desplegats per l'OTAN i el Pacte de Varsòvia en territori europeu als anys 80 del, al context de la guerra freda.
Veure Història de la Unió Soviètica і Euromíssil
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Història de la Unió Soviètica і Europa
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Veure Història de la Unió Soviètica і Europa de l'Est
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Exèrcit Blanc
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Veure Història de la Unió Soviètica і Exèrcit Roig
Extrem Orient
Mapa de 1903 de la regió considerada tradicionalment ''' Extrem Orient '''. Extrem Orient L'Extrem Orient (també anomenat Orient Llunyà o Àsia Oriental) és, de forma inconcreta, l'est de l'Àsia, incloent-hi sovint els territoris russos del nord-est així com la regió occidental de l'oceà Pacífic, llevat del continent australià i de Nova Zelanda i altres illes d'Oceania.
Veure Història de la Unió Soviètica і Extrem Orient
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Història de la Unió Soviètica і Ferro
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Veure Història de la Unió Soviètica і Finlàndia
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Història de la Unió Soviètica і França
Front Nacional d'Alliberament del Vietnam
El Front Nacional d'Alliberament del Vietnam (en vietnamita Mặt Trận Giải Phóng Miền Nam Việt Nam), també conegut com a FNA o Việt Cộng va ser una organització guerrillera vietnamita majoritàriament comunista, formada el 1960 per lluitar contra la dictadura de Ngô Đình Diệm.
Veure Història de la Unió Soviètica і Front Nacional d'Alliberament del Vietnam
Front Occidental de la Segona Guerra Mundial
El Front Occidental o Front de l'Europa Occidental fou el segon front europeu en importància durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Història de la Unió Soviètica і Front Occidental de la Segona Guerra Mundial
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Veure Història de la Unió Soviètica і Front Popular (Espanya)
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Història de la Unió Soviètica і Geòrgia
George Herbert Walker Bush
George Herbert Walker Bush (Milton, Massachusetts, 12 de juny de 1924 - Houston, Texas, 30 de novembre de 2018) fou un polític estatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica (1989-1993).
Veure Història de la Unió Soviètica і George Herbert Walker Bush
Ginebra
Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Ginebra
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.).
Veure Història de la Unió Soviètica і Glàsnost
Gosplan
El Gosplan (Госплан) era el comitè per a la planificació econòmica a la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Gosplan
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Història de la Unió Soviètica і Gran Bretanya
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Veure Història de la Unió Soviètica і Gran Purga
Grigori Zinóviev
Grigori Ievséievitx Zinóviev, Григо́рий Евс́еевич Зин́овьев, nascut Ovsei-Guerxon Aarónovitx Radomislski (Радомысльский), també conegut com a Hirsch Apfelbaum, (11 de setembre, 1883 - 25 d'agost, 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un polític comunista de la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Grigori Zinóviev
Guénrikh Iagoda
Guénrikh Grigórievitx Iagoda (Ríbinsk, 7 de novembre de 1891 – Moscou, 15 de març de 1938) va ser un funcionari de seguretat soviètic que exercí el càrrec de director de l'NKVD, l'agència de seguretat i intel·ligència soviètica durant l'era de Stalin, entre 1934 i 1936.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guénrikh Iagoda
Gueorgui Malenkov
Gueorgui Maksimiliànovitx Malenkov, Гео́ргий Максимилиа́нович Маленко́в, (Orenburg, 1902 - Kazakhstan, 1988) fou un polític soviètic i dirigent del PCUS, així com íntim col·laborador de Ióssif Stalin.
Veure Història de la Unió Soviètica і Gueorgui Malenkov
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra afgano-soviètica
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra Civil espanyola
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra Civil russa
Guerra d'Hivern
La Guerra d'Hivern (en finès talvisota, en rus Зимняя война, en suec vinterkriget) va esclatar quan la Unió Soviètica va atacar Finlàndia el 30 de novembre de 1939, dos mesos després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i la Invasió Soviètica de Polònia.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra d'Hivern
Guerra de Corea
La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra de Corea
Guerra del Vietnam
La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra del Vietnam
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra dels Sis Dies
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra Freda
Guerra llampec
Guerra llampec o guerra-llampec (de l'alemany Blitzkrieg) és una tàctica bèl·lica ofensiva que pretén obtenir una victòria decisiva amb un atac localitzat, ràpid i limitat en el temps del conjunt de forces mecanitzades terrestres i aèries amb la finalitat de desballestar profundament la capacitat militar, econòmica o política de l'enemic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Guerra llampec
Gulag
Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Gulag
Història de la Unió Soviètica (1927-1953)
La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders.
Veure Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1927-1953)
Història de la Unió Soviètica (1953-1985)
La història de la Unió Soviètica des de 1953 fins a 1985 és la història del país durant una època marcada per dos "fites transcendentals": per un costat, la mort del Secretari General del PCUS Ióssif Stalin el 1953 i la relativa liberalització o "desgel" que va tenir com a conseqüència; i per l'altre, l'ascens del darrer dirigent soviètic, Mikhaïl Gorbatxov.
Veure Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1953-1985)
Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat.
Veure Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)
Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927)
La història de la Unió Soviètica té les seves arrels en la Revolució Russa de 1917.
Veure Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927)
Holodomor
La fam d'Ucraïna (1932-1933), o Holodomor (de l'ucraïnès: Голодомор), va ser una de les més grans catàstrofes d'Ucraïna en la història moderna, amb la pèrdua de diversos milions de vides humanes (la quantitat exacta no n'és pas clara).
Veure Història de la Unió Soviètica і Holodomor
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin
Iberoamèrica
lusòfons.Iberoamèrica és un terme que designa el conjunt de països d'Amèrica que abans van formar part de les colònies dels regnes de la península Ibèrica, és a dir, d'Espanya i Portugal.
Veure Història de la Unió Soviètica і Iberoamèrica
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Història de la Unió Soviètica і Imperi Alemany
Iniciativa de Defensa Estratègica
Logo de la SDI La Iniciativa de Defensa Estratègica (IDE), en anglès Strategic Defense Initiative (SDI), coneguda popularment com a guerra de les galàxies per la popular pel·lícula de ciència-ficció de l'època,fou un proposta del president dels Estats Units d'Amèrica Ronald Reagan, presentada el 23 de març del 1983Federation of American Scientists.
Veure Història de la Unió Soviètica і Iniciativa de Defensa Estratègica
Invasió soviètica de Polònia
La Invasió soviètica de Polònia de 1939 va ser una operació militar de la Unió Soviètica sense declaració formal de guerra, iniciada el 17 de setembre de 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va envair Polònia des de l'est, setze dies després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi envaís Polònia des de l'oest.
Veure Història de la Unió Soviètica і Invasió soviètica de Polònia
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Història de la Unió Soviètica і Iraq
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Història de la Unió Soviètica і Israel
Iuri Andrópov
Iuri Vladímirovitx Andrópov (en rus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia, Caucas, 2 de juny de 1914 - Moscou, 9 de febrer de 1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984.
Veure Història de la Unió Soviètica і Iuri Andrópov
Iuri Gagarin
Iuri Alekséievitx Gagarin (en rus: Ю́рий Алексе́евич Гага́рин) (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968), fou un cosmonauta i pilot soviètic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Iuri Gagarin
Jaume Ramon Mercader del Río
Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
Veure Història de la Unió Soviètica і Jaume Ramon Mercader del Río
Jocs Olímpics d'Estiu de 1980
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, oficialment anomenats Jocs de la XXII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Moscou (en aquell moment capital de la Unió Soviètica) entre el 19 de juliol i el 3 d'agost del 1980.
Veure Història de la Unió Soviètica і Jocs Olímpics d'Estiu de 1980
Jocs Olímpics d'Estiu de 1984
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, oficialment anomenats Jocs de la XXIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984.
Veure Història de la Unió Soviètica і Jocs Olímpics d'Estiu de 1984
John Fitzgerald Kennedy
, sovint esmentat per les seves inicials JFK o pel malnom Jack, fou el 35è president dels Estats Units.
Veure Història de la Unió Soviètica і John Fitzgerald Kennedy
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Veure Història de la Unió Soviètica і Josip Broz Tito
Judicis de Moscou
Els Judicis de Moscou van ser una sèrie de judicis contra els adversaris polítics de Ióssif Stalin durant la Gran Purga.
Veure Història de la Unió Soviètica і Judicis de Moscou
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і KGB
Khàrkiv
Khàrkiv (en ucraïnès Ха́рків; en rus Ха́рьков, Khàrkov) és la segona ciutat més gran d'Ucraïna.
Veure Història de la Unió Soviètica і Khàrkiv
Kominform
Kominform (del rus коммунистическихИнформационное, transliterat kommunisticheskikh Informatsionnoe, «informació comunista») és l'acrònim usual per referir-se a lOficina d'Informació dels Partits Comunistes i Obrers.
Veure Història de la Unió Soviètica і Kominform
Komintern
Komintern (en rus: Коминтерн) és un poble (un possiólok) de la província de Saràtov, a Rússia, segons el cens del 2010 tenia 2.314 habitants.
Veure Història de la Unió Soviètica і Komintern
Konstantín Txernenko
Konstantín Ustínovitx Txernenko, Константи́н Усти́нович Черне́нко, (Bolxaia Tes, territori de Krasnoiarsk, 24 de setembre de 1911 - Moscou, 10 de març de 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.
Veure Història de la Unió Soviètica і Konstantín Txernenko
Kremlin de Moscou
El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat que es troba al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.
Veure Història de la Unió Soviètica і Kremlin de Moscou
Kulak
Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.
Veure Història de la Unió Soviètica і Kulak
Kursk
Kursk (en rus Курск) és la capital de la província de Kursk, a Rússia.
Veure Història de la Unió Soviètica і Kursk
Lavrenti Béria
Lavrenti Pàvlovitx Béria (georgià: ლავრენტი პავლეს ძე ბერია, transliterat:Lavrenti Pavles dze Béria; rus: Лаврентий Павлович Берия; 28 de març de 1899 – 23 de desembre de 1953) va ser un polític soviètic, cap de la Seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin.
Veure Història de la Unió Soviètica і Lavrenti Béria
Làzar Kaganóvitx
Làzar Moisséievitx Kaganóvitx (Ла́зарь Моисе́евич Кагано́вич 10 de novembre de 1893 – 25 de juliol de 1991) va ser un polític i administrador soviètic i un dels principals col·laboradors de Ióssif Stalin.
Veure Història de la Unió Soviètica і Làzar Kaganóvitx
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Líbia
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Veure Història de la Unió Soviètica і Lenin
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Veure Història de la Unió Soviètica і Leonid Bréjnev
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Letònia
Lev Kàmenev
Lev Boríssovitx Kàmenev (en rus: Лев Бори́сович Ка́менев), nascut Rosenfeld (18 de juliol de 1883 – 25 d'agost de 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un preeminent polític soviètic: fou un dels primers membres del Politburó, el qual presidí entre 1923 i 1924.
Veure Història de la Unió Soviètica і Lev Kàmenev
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Lev Trotski
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Història de la Unió Soviètica і Lituània
Los Angeles
Los Angeles ((en anglès), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A, és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Los Angeles
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Història de la Unió Soviètica і Mèxic
Menxevic
Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "minoritaris") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congrés a l'estiu de 1903després de la disputa entre Vladímir Lenin i Iuli Màrtov.
Veure Història de la Unió Soviètica і Menxevic
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov
Minsk
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.
Veure Història de la Unió Soviètica і Minsk
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Veure Història de la Unió Soviètica і Moldàvia
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Història de la Unió Soviètica і Monarquia
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Història de la Unió Soviètica і Moscou
Mur de Berlín
(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.
Veure Història de la Unió Soviètica і Mur de Berlín
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Història de la Unió Soviètica і Nazisme
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Veure Història de la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Veure Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bukharin
Nikolai Bulganin
Nikolai Aleksàndrovitx Bulganin (en rus: Никола́й Алекса́ндрович Булга́нин; Nijni Nóvgorod 11 de juny de 1895 – Moscou 24 de febrer de 1975) va ser un militar i polític soviètic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bulganin
Nikolai Tíkhonov
Nikolai Aleksandròvitx Tíkhonov (rus: Николай Александрович Тихонов; Khàrkiv, 14 de maig de 1905 – Moscou, 1 de juny de 1997) va ser un polític soviètic d'origen ucraïnès durant la Guerra Freda.
Veure Història de la Unió Soviètica і Nikolai Tíkhonov
Nova Política Econòmica
La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Veure Història de la Unió Soviètica і Operació Barba-roja
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
Veure Història de la Unió Soviètica і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Història de la Unió Soviètica і Orient Mitjà
Pacte de Varsòvia
El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.
Veure Història de la Unió Soviètica і Pacte de Varsòvia
Pacte Mólotov-Ribbentrop
El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.
Veure Història de la Unió Soviètica і Pacte Mólotov-Ribbentrop
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Veure Història de la Unió Soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия Rossískaia sotsial-demokratítxeskaia rabótxaia pàrtia abreujadament РСДРП / RSDRP, va ser el primer partit que s'oposà al tsar, a Rússia.
Veure Història de la Unió Soviètica і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Perú
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і Perestroika
Pla Marshall
Països d'Europa que van rebre ajuts del Pla Marshall. Les columnes vermelles indiquen la quantitat de diners rebuts. El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial.
Veure Història de la Unió Soviètica і Pla Marshall
Pla Quinquennal
Els plans quinquennals per a l'economia nacional de l'URSS o Piatiletkas (пятилетка) van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats en el ràpid desenvolupament econòmic de la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Pla Quinquennal
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Història de la Unió Soviètica і Polònia
Premi Nobel de Literatura
Sully Prudhomme, guanyador del primer Premi Nobel de Literatura El Premi Nobel de Literatura és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment, en paraules d'Alfred Nobel, a "aquell que hagi produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal".
Veure Història de la Unió Soviètica і Premi Nobel de Literatura
Pres de consciència
Protesta davant l'ambaixada de l'Aràbia Saudita a Londres el 13 de gener de 2017 reclamant la llibertat de l'activista i pres de consciència Raif Badawi. Pres de consciència (referit internacionalment com a POC per les sigles de l'original anglès prisoner of conscience) és un terme referit a qualsevol persona empresonada per la seva raça, religió, ètnia, idioma, orientació sexual o creences.
Veure Història de la Unió Soviètica і Pres de consciència
Pres polític
Manifestació pública a favor de l'alliberament dels presos polítics del procés independentista català en el concert del grup de música Ovidi4 al Teatre Municipal de Balaguer el 2020.Nelson Mandela va ser empresonat entre 1963 i 1990 pel seu activisme anti-apartheid a Sud-àfrica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Pres polític
President del Consell de Ministres de l'URSS
Vista del Kremlin de Moscou, seu del govern de l'URSS President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і President del Consell de Ministres de l'URSS
President dels Estats Units
El president dels Estats Units (en anglès: President of the United States of America; sigla: POTUS) és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.
Veure Història de la Unió Soviètica і President dels Estats Units
Primavera de Praga
La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.
Veure Història de la Unió Soviètica і Primavera de Praga
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Història de la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Història de la Unió Soviètica і Rússia
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Regne Unit
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Veure Història de la Unió Soviètica і República Democràtica Alemanya
República Democràtica del Vietnam
La República Democràtica del Vietnam (en vietnamita: Việt Nam Dân Chủ Cộng Hòa), popularment anomenada Vietnam del Nord o República del Vietnam del Nord, fou un estat socialista fundat per diversos revolucionaris polítics presidits per Ho Chi Minh a la ciutat de Hanoi el 2 de setembre de 1945.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Democràtica del Vietnam
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Federal Socialista de Iugoslàvia
República Popular d'Albània
La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Popular d'Albània
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Popular de la Xina
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Popular de Polònia
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
República Socialista Soviètica d'Armènia
La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Armènia
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna
República Socialista Soviètica de Belarús
La República Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i l'RSFS de Rússia.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Belarús
República Socialista Soviètica de Geòrgia
La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Geòrgia
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
República Socialista Soviètica del Kazakhstan
La República Socialista Soviètica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'Àsia Central, era la segona república constitutiva més gran de la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica del Kazakhstan
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Veure Història de la Unió Soviètica і Repúbliques de la Unió Soviètica
Repressió a la Unió Soviètica
La repressió a la Unió Soviètica va ser portada a terme pel govern soviètic i pel Partit Comunista governant.
Veure Història de la Unió Soviètica і Repressió a la Unió Soviètica
Revolució Cantant
Manifestació a Lituània el 13 de gener de 1991 La Revolució Cantant foren els esdeveniments ocorreguts entre 1987 i 1991 que van concloure amb la recuperació de llur independència per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània, perduda a conseqüència de l'ocupació soviètica d'aquests territoris durant la Segona Guerra Mundial, en compliment del pacte Mólotov-Ribbentrop amb el Tercer Reich.
Veure Història de la Unió Soviètica і Revolució Cantant
Revolució Cultural
Bandera del Partit Comunista de la Xina. La Gran Revolució Cultural Proletària (xinès simplificat: 无产阶级文化大革命, xinès tradicional: 無產階級文化大革命, pinyin: wúchǎn jiējí wénhuà dà gémìng, habitualment abreujada com 文化大革命, wénhuà dà gémìng, literalment Gran Revolució Cultural, o simplement 文革 wéngé, Revolució Cultural) va ser una campanya de masses en la República Popular de la Xina organitzada pel líder del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts càrrecs del partit i intel·lectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris.
Veure Història de la Unió Soviètica і Revolució Cultural
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Veure Història de la Unió Soviètica і Revolució d'Octubre de 1917
Revolució hongaresa de 1956
La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Revolució hongaresa de 1956
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Revolució Russa
Richard Nixon
va ser el 37è president dels Estats Units, que va exercir de 1969 a 1974.
Veure Història de la Unió Soviètica і Richard Nixon
Ronald Reagan
va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.
Veure Història de la Unió Soviètica і Ronald Reagan
Ruptura sinosoviètica
La Ruptura Sinosoviètica és el nom que va rebre la crisi en les relacions entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica que va començar a la fi de la dècada del 1950 i s'intensificaria durant la dècada del 1960.
Veure Història de la Unió Soviètica і Ruptura sinosoviètica
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Història de la Unió Soviètica і Sant Petersburg
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Història de la Unió Soviètica і Satèl·lit artificial
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Història de la Unió Soviètica і Síria
Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.
Veure Història de la Unió Soviètica і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Història de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Història de la Unió Soviètica і Socialisme
Socialisme en un país
El socialisme en un país va ser una teoria proposada per Stalin el 1924, elaborada per Nikolai Bukharin el 1925 i finalment adoptada com a política d'estat per Stalin.
Veure Història de la Unió Soviètica і Socialisme en un país
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Veure Història de la Unió Soviètica і Soviet
Soviet Suprem
El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.
Veure Història de la Unió Soviètica і Soviet Suprem
Spútnik 1
LSpútnik 1 (rus: Спу́тник-1; vegeu Etimologia) fou el primer satèl·lit artificial de la història.
Veure Història de la Unió Soviètica і Spútnik 1
START I
El START I (en Strategic Arms Reduction Treaty, Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques) era un tractat entre Estats Units i la Unió Soviètica que va consistir a autolimitar el nombre de míssils nuclears que posseïa cada superpotència.
Veure Història de la Unió Soviètica і START I
Sudan
El Sudan, oficialment República del Sudan és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Sudan
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Veure Història de la Unió Soviètica і Tbilissi
Tercer Món
El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món").
Veure Història de la Unió Soviètica і Tercer Món
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Història de la Unió Soviètica і Tercer Reich
Tractat de Brest-Litovsk
El tractat de Brest-Litovsk va ser un tractat de pau que es va signar el 3 de març de 1918 a Brest-Litovsk, (ara Brest) entre les Potències Centrals i Rússia, que va suposar la retirada de Rússia de la Primera Guerra Mundial.
Veure Història de la Unió Soviètica і Tractat de Brest-Litovsk
Tractat de Creació de l'URSS
El Tractat de Creació de l'URSS és un document que legalitzava la creació de la unió de diverses Repúbliques Soviètiques per formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Veure Història de la Unió Soviètica і Tractat de Creació de l'URSS
Tractat de prohibició parcial de proves nuclears
El president John F. Kennedy ratifica el tractat el 7 d'octubre de 1963 a Washington D.C. El Tractat de prohibició parcial de proves nuclears, signat el 5 d'agost de 1963 a Moscou, poc de temps després de la crisi de Cuba (principi de la distensió), és un conjunt de regles sobre la prohibició d'assajos d'armes nuclears a l'atmosfera i sota l'aigua.
Veure Història de la Unió Soviètica і Tractat de prohibició parcial de proves nuclears
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Transcaucàsia
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Veure Història de la Unió Soviètica і Triumvir
Trofim Lissenko
Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin.
Veure Història de la Unió Soviètica і Trofim Lissenko
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Turquia
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Veure Història de la Unió Soviètica і Txecoslovàquia
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Història de la Unió Soviètica і Ucraïna
Unió d'Escriptors Soviètics
La Unió d'Escriptors Soviètics, o Unió dels Escriptors de l'URSS (en rus: Союз писателей СССР, transcrit Sóiuz pissàtelei SSSR) era una unió d'escriptors professionals de la Unió Soviètica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Unió d'Escriptors Soviètics
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Uruguai
LUruguai, oficialment la República Oriental de l'Uruguai (República Oriental del Uruguay, en castellà), és un estat sobirà d'Amèrica del Sud situat entre el Brasil i l'Argentina.
Veure Història de la Unió Soviètica і Uruguai
Vaga general
Minneapolis, juny de 1934. Una vaga general és una vaga com acció de protesta duta a terme per tota la força de treball d'una ciutat, regió o país, que és transversal en tots els sectors econòmics d'una ciutat o regió.
Veure Història de la Unió Soviètica і Vaga general
Veneçuela
Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Veneçuela
Viatxeslav Mólotov
Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, (en rus Вячесла́в Миха́йлович Мо́лотов; 9 de març de 1890 - 8 de novembre de 1986) va ser un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov.
Veure Història de la Unió Soviètica і Viatxeslav Mólotov
Volgograd
Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgograd a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa.
Veure Història de la Unió Soviètica і Volgograd
Walter Ulbricht
Walter Ulbricht (Leipzig, Imperi Alemany, 30 de juny de 1893 - Groß Dölln, República Democràtica Alemanya, 1 d'agost de 1973) fou un polític alemany, principal dirigent de la RDA entre 1950 i 1971.
Veure Història de la Unió Soviètica і Walter Ulbricht
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Història de la Unió Soviètica і Washington DC
Władysław Gomułka
Władysław Gomułka (Krosno, 1905 - Konstancin-Jeziorna, 1982) fou un dirigent comunista polonès.
Veure Història de la Unió Soviètica і Władysław Gomułka
Wehrmacht
Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.
Veure Història de la Unió Soviètica і Wehrmacht
Willy Brandt
Willy Brandt, pseudònim de Herbert Ernst Karl Frahm, (Lübeck, 18 de desembre de 1913 - Unkel, 8 d'octubre de 1992) fou un polític alemany que ocupà el càrrec de canceller de 1969 fins al 1974.
Veure Història de la Unió Soviètica і Willy Brandt
XX Congrés del PCUS
El XX Congrés del PCUS es va celebrar entre el 14 i el 26 de febrer de 1956.
Veure Història de la Unió Soviètica і XX Congrés del PCUS
Zona d'ocupació soviètica
alemanys ètnics expulsats d'aquesta àrea. La zona d'ocupació soviètica (Sowjetische Besatzungszone (SBZ) o Ostzone,, Sovetskaya okkupatsionnaya zona Germanii, "zona d'ocupació soviètica d'Alemanya") fou la zona del centre d'Alemanya ocupada per la Unió Soviètica a partir de 1945, al final de la Segona Guerra Mundial.
Veure Història de la Unió Soviètica і Zona d'ocupació soviètica
, Consell de Comissaris del Poble, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Corrupció, Cosacs, Crimea, Crisi de Suez, Crisi dels míssils de Cuba, Culte a la personalitat, Cursa espacial, Datxa, Delfí de França, Desestalinització, Desobediència civil, Dictadura del proletariat, Discurs Secret, Doctrina Truman, Economia de la Unió Soviètica, Edward Gierek, Egipte, Erich Honecker, Estalinisme, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Euromíssil, Europa, Europa de l'Est, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Extrem Orient, Ferro, Finlàndia, França, Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, Front Occidental de la Segona Guerra Mundial, Front Popular (Espanya), Geòrgia, George Herbert Walker Bush, Ginebra, Glàsnost, Gosplan, Gran Bretanya, Gran Purga, Grigori Zinóviev, Guénrikh Iagoda, Gueorgui Malenkov, Guerra afgano-soviètica, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil russa, Guerra d'Hivern, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam, Guerra dels Sis Dies, Guerra Freda, Guerra llampec, Gulag, Història de la Unió Soviètica (1927-1953), Història de la Unió Soviètica (1953-1985), Història de la Unió Soviètica (1985-1991), Història de la Unió Soviètica i la Rússia Soviètica (1917-1927), Holodomor, Ióssif Stalin, Iberoamèrica, Imperi Alemany, Iniciativa de Defensa Estratègica, Invasió soviètica de Polònia, Iraq, Israel, Iuri Andrópov, Iuri Gagarin, Jaume Ramon Mercader del Río, Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, John Fitzgerald Kennedy, Josip Broz Tito, Judicis de Moscou, KGB, Khàrkiv, Kominform, Komintern, Konstantín Txernenko, Kremlin de Moscou, Kulak, Kursk, Lavrenti Béria, Làzar Kaganóvitx, Líbia, Lenin, Leonid Bréjnev, Letònia, Lev Kàmenev, Lev Trotski, Lituània, Los Angeles, Mèxic, Menxevic, Mikhaïl Gorbatxov, Minsk, Moldàvia, Monarquia, Moscou, Mur de Berlín, Nazisme, Nikita Khrusxov, Nikolai Bukharin, Nikolai Bulganin, Nikolai Tíkhonov, Nova Política Econòmica, Operació Barba-roja, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Orient Mitjà, Pacte de Varsòvia, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Perú, Perestroika, Pla Marshall, Pla Quinquennal, Polònia, Premi Nobel de Literatura, Pres de consciència, Pres polític, President del Consell de Ministres de l'URSS, President dels Estats Units, Primavera de Praga, Primera Guerra Mundial, Rússia, Regne Unit, República Democràtica Alemanya, República Democràtica del Vietnam, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular d'Albània, República Popular de la Xina, República Popular de Polònia, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Armènia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Belarús, República Socialista Soviètica de Geòrgia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica del Kazakhstan, Repúbliques de la Unió Soviètica, Repressió a la Unió Soviètica, Revolució Cantant, Revolució Cultural, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució hongaresa de 1956, Revolució Russa, Richard Nixon, Ronald Reagan, Ruptura sinosoviètica, Sant Petersburg, Satèl·lit artificial, Síria, Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Segona Guerra Mundial, Socialisme, Socialisme en un país, Soviet, Soviet Suprem, Spútnik 1, START I, Sudan, Tbilissi, Tercer Món, Tercer Reich, Tractat de Brest-Litovsk, Tractat de Creació de l'URSS, Tractat de prohibició parcial de proves nuclears, Transcaucàsia, Triumvir, Trofim Lissenko, Turquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió d'Escriptors Soviètics, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Uruguai, Vaga general, Veneçuela, Viatxeslav Mólotov, Volgograd, Walter Ulbricht, Washington DC, Władysław Gomułka, Wehrmacht, Willy Brandt, XX Congrés del PCUS, Zona d'ocupació soviètica.