Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques tenen 117 coses en comú (en Uniopèdia): Aleksei Kossiguin, Aleksei Ríkov, Alemanya, Anastàs Mikoian, Andrei Gromiko, Àsia, Belarús, Bloc de l'Est, Bolxevisme, Borís Ieltsin, Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Burocràcia, Capitalisme, Caps d'Estat de la Unió Soviètica, Carbó, Col·lectivització a la Unió Soviètica, Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Comunisme, Comunisme de guerra, Comunitat d'Estats Independents, Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica, Consell d'Assistència Econòmica Mútua, Consell de Comissaris del Poble, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Cosacs, Crisi dels míssils de Cuba, Desestalinització, Dictadura del proletariat, Economia de la Unió Soviètica, Egipte, ..., Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Europa, Europa de l'Est, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Finlàndia, França, Glàsnost, Gosplan, Gran Bretanya, Gran Purga, Grigori Zinóviev, Gueorgui Malenkov, Guerra afgano-soviètica, Guerra Civil russa, Guerra Freda, Gulag, Història de la Unió Soviètica (1927-1953), Ióssif Stalin, Iuri Andrópov, Iuri Gagarin, Jaume Ramon Mercader del Río, KGB, Komintern, Konstantín Txernenko, Lavrenti Béria, Lenin, Leonid Bréjnev, Lev Kàmenev, Lev Trotski, Mèxic, Menxevic, Mikhaïl Gorbatxov, Minsk, Moscou, Mur de Berlín, Nikita Khrusxov, Nikolai Bukharin, Nikolai Bulganin, Nikolai Tíkhonov, Nova Política Econòmica, Operació Barba-roja, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Perestroika, Pla Quinquennal, President del Consell de Ministres de l'URSS, Primavera de Praga, Primera Guerra Mundial, Rússia, República Democràtica Alemanya, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular d'Albània, República Popular de la Xina, República Popular de Polònia, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Armènia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Belarús, República Socialista Soviètica de Geòrgia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica del Kazakhstan, Repúbliques de la Unió Soviètica, Revolució hongaresa de 1956, Revolució Russa, Richard Nixon, Ruptura sinosoviètica, Sant Petersburg, Satèl·lit artificial, Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Segona Guerra Mundial, Socialisme, Soviet, Soviet Suprem, Spútnik 1, Tercer Món, Tercer Reich, Tractat de Creació de l'URSS, Transcaucàsia, Trofim Lissenko, Turquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Viatxeslav Mólotov, Washington DC. Ampliar l'índex (87 més) »
Aleksei Kossiguin
Aleksei Nikolàievitx Kossiguin (rus: Алексе́й Никола́евич Косы́гин) (Sant Petersburg, 8 de febrer de 1904 – Moscou, 18 de desembre de 1980) va ser un polític soviètic, primer ministre de l'URSS entre els anys 1964 i 1980.
Aleksei Kossiguin і Història de la Unió Soviètica · Aleksei Kossiguin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Aleksei Ríkov
Aleksei Ivànovitx Ríkov (en rus: Алексей Иванович Рыков) (Saràtov, 25 de febrer de 1881 - Moscou, 15 de març de 1938) va ser un revolucionari bolxevic i polític soviètic.
Aleksei Ríkov і Història de la Unió Soviètica · Aleksei Ríkov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Història de la Unió Soviètica · Alemanya і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Anastàs Mikoian
Anastàs Ivànovitx Mikoian (25 de novembre de 1895 – 21 d'octubre de 1978) va ser un vell bolxevic armeni i un estadista soviètic durant els mandats de Vladímir Lenin, Ióssif Stalin, Nikita Khrusxov i Leonid Bréjnev.
Anastàs Mikoian і Història de la Unió Soviètica · Anastàs Mikoian і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Andrei Gromiko
Andrei Andréievitx Gromiko (Gómel, Belarús, – Moscou, 2 de juliol de 1989), va ser un economista, polític i diplomàtic soviètic, una de les figures més rellevants de la diplomàcia internacional de la segona meitat del s. XX.
Andrei Gromiko і Història de la Unió Soviètica · Andrei Gromiko і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Àsia і Història de la Unió Soviètica · Àsia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Belarús і Història de la Unió Soviètica · Belarús і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Bloc de l'Est і Història de la Unió Soviètica · Bloc de l'Est і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Història de la Unió Soviètica · Bolxevisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Borís Ieltsin і Història de la Unió Soviètica · Borís Ieltsin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Burocràcia
La burocràcia (literalment el "poder de l'oficina") és el conjunt de tràmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administració i de les lleis que s'apliquin en cada cas.
Burocràcia і Història de la Unió Soviètica · Burocràcia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Història de la Unió Soviètica · Capitalisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Caps d'Estat de la Unió Soviètica
Aquesta és una relació de caps d'estat de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia (RSFSR) entre 1917 i 1922 i de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre 1922 i 1991.
Caps d'Estat de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Caps d'Estat de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Carbó і Història de la Unió Soviètica · Carbó і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Col·lectivització a la Unió Soviètica
La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització. Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt.
Col·lectivització a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Col·lectivització a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (en rus: Центральный комитет Коммунистической партии Советского Союза; transliterat Tsentralniy Komitet Kommunistitcheskoi Partii Sovetskogo Soyuza; normalment citat per les seves inicials ЦК КПСС.
Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Història de la Unió Soviètica · Comunisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comunisme de guerra
Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.
Comunisme de guerra і Història de la Unió Soviètica · Comunisme de guerra і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Comunitat d'Estats Independents і Història de la Unió Soviètica · Comunitat d'Estats Independents і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica
El Congrés dels Diputats del Poble de la Unió Soviètica va ser l'òrgan suprem del govern de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia i de la Unió Soviètica durant dos períodes, el primer entre 1917 a 1936, i el segon entre 1989 i 1991.
Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Congrés de Diputats del Poble de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Consell d'Assistència Econòmica Mútua
Observadors El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS.
Consell d'Assistència Econòmica Mútua і Història de la Unió Soviètica · Consell d'Assistència Econòmica Mútua і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Consell de Comissaris del Poble
El Consell de Comissaris del Poble, Совет народныхкомиссаров, abreujadament Sovnakrom, SNK.
Consell de Comissaris del Poble і Història de la Unió Soviètica · Consell de Comissaris del Poble і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Cop d'estat a la Unió Soviètica
El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.
Cop d'estat a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Cop d'estat a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Cosacs і Història de la Unió Soviètica · Cosacs і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Crisi dels míssils de Cuba
La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.
Crisi dels míssils de Cuba і Història de la Unió Soviètica · Crisi dels míssils de Cuba і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Desestalinització
La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.
Desestalinització і Història de la Unió Soviètica · Desestalinització і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Dictadura del proletariat
La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.
Dictadura del proletariat і Història de la Unió Soviètica · Dictadura del proletariat і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Economia de la Unió Soviètica
El Sistema Econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat estatal dels mitjans de producció, dins de la teoria general marxista-leninista.
Economia de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Economia de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Egipte і Història de la Unió Soviètica · Egipte і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Estats bàltics і Història de la Unió Soviètica · Estats bàltics і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і Història de la Unió Soviètica · Estats Units d'Amèrica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història de la Unió Soviètica · Europa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Europa de l'Est і Història de la Unió Soviètica · Europa de l'Est і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Exèrcit Blanc і Història de la Unió Soviètica · Exèrcit Blanc і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Història de la Unió Soviètica · Exèrcit Roig і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Finlàndia і Història de la Unió Soviètica · Finlàndia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de la Unió Soviètica · França і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Glàsnost
Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.). S'ha utilitzat en rus per a significar "obertura i transparència" des d'almenys finals del.) va ser la política portada a terme juntament amb la perestroika per Mikhaïl Gorbatxov, dirigent de la Unió Soviètica entre 1985 i 1991. Mentre que la perestroika s'ocupava de la reestructuració econòmica de l'URSS, la glàsnost pretenia liberalitzar el sistema polític, fortament controlat pel PCUS. Segell soviètic del 1988, dedicat a les reformes que en eixes dates es portaven a terme al país. La finalitat principal era fer el govern de la Unió Soviètica transparent i obert per a discutir i sortir del cercle estret dels aparells del partit o apparàttxiki que anteriorment exercien el control complet de l'economia. També va comportar un alt grau de llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació i l'alliberament de presoners polítics. En l'Imperi rus del, el terme va estar especialment associat amb les reformes del sistema judicial. Entre elles es trobaven les reformes que permetien l'assistència de la premsa i del públic en els judicis els veredictes dels quals havien de llegir-se en veu alta. Vladimir Lenin va insistir repetidament en la importància de la característica més important de la democràcia. A mitjan 1980, Mikhaïl Gorbatxov ho va popularitzar com un eslògan polític per a augmentar la transparència del govern en la Unió Soviètica.
Glàsnost і Història de la Unió Soviètica · Glàsnost і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Gosplan
El Gosplan (Госплан) era el comitè per a la planificació econòmica a la Unió Soviètica.
Gosplan і Història de la Unió Soviètica · Gosplan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Gran Bretanya і Història de la Unió Soviètica · Gran Bretanya і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Gran Purga і Història de la Unió Soviètica · Gran Purga і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Grigori Zinóviev
Grigori Ievséievitx Zinóviev, Григо́рий Евс́еевич Зин́овьев, nascut Ovsei-Guerxon Aarónovitx Radomislski (Радомысльский), també conegut com a Hirsch Apfelbaum, (11 de setembre, 1883 - 25 d'agost, 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un polític comunista de la Unió Soviètica.
Grigori Zinóviev і Història de la Unió Soviètica · Grigori Zinóviev і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Gueorgui Malenkov
Gueorgui Maksimiliànovitx Malenkov, Гео́ргий Максимилиа́нович Маленко́в, (Orenburg, 1902 - Kazakhstan, 1988) fou un polític soviètic i dirigent del PCUS, així com íntim col·laborador de Ióssif Stalin.
Gueorgui Malenkov і Història de la Unió Soviètica · Gueorgui Malenkov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Guerra afgano-soviètica і Història de la Unió Soviètica · Guerra afgano-soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Guerra Civil russa і Història de la Unió Soviètica · Guerra Civil russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Guerra Freda і Història de la Unió Soviètica · Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Gulag
Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.
Gulag і Història de la Unió Soviètica · Gulag і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Història de la Unió Soviètica (1927-1953)
La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders.
Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1927-1953) · Història de la Unió Soviètica (1927-1953) і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin · Ióssif Stalin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Iuri Andrópov
Iuri Vladímirovitx Andrópov (en rus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia, Caucas, 2 de juny de 1914 - Moscou, 9 de febrer de 1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984.
Història de la Unió Soviètica і Iuri Andrópov · Iuri Andrópov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Iuri Gagarin
Iuri Alekséievitx Gagarin (en rus: Ю́рий Алексе́евич Гага́рин) (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968), fou un cosmonauta i pilot soviètic.
Història de la Unió Soviètica і Iuri Gagarin · Iuri Gagarin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Jaume Ramon Mercader del Río
Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
Història de la Unió Soviètica і Jaume Ramon Mercader del Río · Jaume Ramon Mercader del Río і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Història de la Unió Soviètica і KGB · KGB і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Komintern
Komintern (en rus: Коминтерн) és un poble (un possiólok) de la província de Saràtov, a Rússia, segons el cens del 2010 tenia 2.314 habitants.
Història de la Unió Soviètica і Komintern · Komintern і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Konstantín Txernenko
Konstantín Ustínovitx Txernenko, Константи́н Усти́нович Черне́нко, (Bolxaia Tes, territori de Krasnoiarsk, 24 de setembre de 1911 - Moscou, 10 de març de 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.
Història de la Unió Soviètica і Konstantín Txernenko · Konstantín Txernenko і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lavrenti Béria
Lavrenti Pàvlovitx Béria (georgià: ლავრენტი პავლეს ძე ბერია, transliterat:Lavrenti Pavles dze Béria; rus: Лаврентий Павлович Берия; 28 de març de 1899 – 23 de desembre de 1953) va ser un polític soviètic, cap de la Seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin.
Història de la Unió Soviètica і Lavrenti Béria · Lavrenti Béria і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Història de la Unió Soviètica і Lenin · Lenin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Leonid Bréjnev
Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).
Història de la Unió Soviètica і Leonid Bréjnev · Leonid Bréjnev і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lev Kàmenev
Lev Boríssovitx Kàmenev (en rus: Лев Бори́сович Ка́менев), nascut Rosenfeld (18 de juliol de 1883 – 25 d'agost de 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un preeminent polític soviètic: fou un dels primers membres del Politburó, el qual presidí entre 1923 i 1924.
Història de la Unió Soviètica і Lev Kàmenev · Lev Kàmenev і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Història de la Unió Soviètica і Lev Trotski · Lev Trotski і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Història de la Unió Soviètica і Mèxic · Mèxic і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Menxevic
Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki, "minoritaris") eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus (PSDOR), que va emergir del seu segon congrés a l'estiu de 1903després de la disputa entre Vladímir Lenin i Iuli Màrtov.
Història de la Unió Soviètica і Menxevic · Menxevic і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Història de la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov · Mikhaïl Gorbatxov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Minsk
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk Minsk o Miensk (en belarús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Belarús.
Història de la Unió Soviètica і Minsk · Minsk і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Història de la Unió Soviètica і Moscou · Moscou і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Mur de Berlín
(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.
Història de la Unió Soviètica і Mur de Berlín · Mur de Berlín і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Història de la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov · Nikita Khrusxov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bukharin · Nikolai Bukharin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nikolai Bulganin
Nikolai Aleksàndrovitx Bulganin (en rus: Никола́й Алекса́ндрович Булга́нин; Nijni Nóvgorod 11 de juny de 1895 – Moscou 24 de febrer de 1975) va ser un militar i polític soviètic.
Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bulganin · Nikolai Bulganin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nikolai Tíkhonov
Nikolai Aleksandròvitx Tíkhonov (rus: Николай Александрович Тихонов; Khàrkiv, 14 de maig de 1905 – Moscou, 1 de juny de 1997) va ser un polític soviètic d'origen ucraïnès durant la Guerra Freda.
Història de la Unió Soviètica і Nikolai Tíkhonov · Nikolai Tíkhonov і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Nova Política Econòmica
La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.
Història de la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica · Nova Política Econòmica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Història de la Unió Soviètica і Operació Barba-roja · Operació Barba-roja і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Pacte Mólotov-Ribbentrop
El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.
Història de la Unió Soviètica і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Pacte Mólotov-Ribbentrop і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Història de la Unió Soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Història de la Unió Soviètica і Perestroika · Perestroika і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Pla Quinquennal
Els plans quinquennals per a l'economia nacional de l'URSS o Piatiletkas (пятилетка) van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats en el ràpid desenvolupament econòmic de la Unió Soviètica.
Història de la Unió Soviètica і Pla Quinquennal · Pla Quinquennal і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
President del Consell de Ministres de l'URSS
Vista del Kremlin de Moscou, seu del govern de l'URSS President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991.
Història de la Unió Soviètica і President del Consell de Ministres de l'URSS · President del Consell de Ministres de l'URSS і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Primavera de Praga
La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.
Història de la Unió Soviètica і Primavera de Praga · Primavera de Praga і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Història de la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial · Primera Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Història de la Unió Soviètica і Rússia · Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Història de la Unió Soviètica і República Democràtica Alemanya · República Democràtica Alemanya і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Història de la Unió Soviètica і República Federal Socialista de Iugoslàvia · República Federal Socialista de Iugoslàvia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular d'Albània
La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.
Història de la Unió Soviètica і República Popular d'Albània · República Popular d'Albània і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Història de la Unió Soviètica і República Popular de la Xina · República Popular de la Xina і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Història de la Unió Soviètica і República Popular de Polònia · República Popular de Polònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · República Socialista Federativa Soviètica de Rússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Soviètica d'Armènia
La República Socialista Soviètica d'Armènia (RSS d'Armènia) és el nom que va rebre Armènia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Armènia · República Socialista Soviètica d'Armènia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · República Socialista Soviètica d'Ucraïna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Soviètica de Belarús
La República Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i l'RSFS de Rússia.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Belarús · República Socialista Soviètica de Belarús і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Soviètica de Geòrgia
La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Geòrgia · República Socialista Soviètica de Geòrgia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
República Socialista Soviètica del Kazakhstan
La República Socialista Soviètica del Kazakhstan (RSS del Kazakhstan), avui en dia anomenada Kazakhstan i situada a l'Àsia Central, era la segona república constitutiva més gran de la Unió Soviètica.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica del Kazakhstan · República Socialista Soviètica del Kazakhstan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Història de la Unió Soviètica і Repúbliques de la Unió Soviètica · Repúbliques de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Revolució hongaresa de 1956
La Insurrecció o Revolució hongaresa, va ser una sèrie d'esdeveniments ocorreguts l'octubre de 1956, mitjançant els quals el poble magiar va intentar deslliurar-se de l'opressió soviètica.
Història de la Unió Soviètica і Revolució hongaresa de 1956 · Revolució hongaresa de 1956 і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Història de la Unió Soviètica і Revolució Russa · Revolució Russa і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Richard Nixon
va ser el 37è president dels Estats Units, que va exercir de 1969 a 1974.
Història de la Unió Soviètica і Richard Nixon · Richard Nixon і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ruptura sinosoviètica
La Ruptura Sinosoviètica és el nom que va rebre la crisi en les relacions entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica que va començar a la fi de la dècada del 1950 i s'intensificaria durant la dècada del 1960.
Història de la Unió Soviètica і Ruptura sinosoviètica · Ruptura sinosoviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Història de la Unió Soviètica і Sant Petersburg · Sant Petersburg і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Història de la Unió Soviètica і Satèl·lit artificial · Satèl·lit artificial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.
Història de la Unió Soviètica і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Història de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Segona Guerra Mundial і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Història de la Unió Soviètica і Socialisme · Socialisme і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Soviet
Un soviet o sòviet (en rus, сове́т, pronunciat; en català significa 'consell') és una assemblea.
Història de la Unió Soviètica і Soviet · Soviet і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Soviet Suprem
El Soviet Suprem de l'URSS (en rus Верховный Совет СССР, Verkhovni Soviet SSSR) era l'òrgan federal legislatiu de la Unió Soviètica, compost de 2 assemblees renovables cada quatre anys.
Història de la Unió Soviètica і Soviet Suprem · Soviet Suprem і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Spútnik 1
LSpútnik 1 (rus: Спу́тник-1; vegeu Etimologia) fou el primer satèl·lit artificial de la història.
Història de la Unió Soviètica і Spútnik 1 · Spútnik 1 і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Tercer Món
El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món").
Història de la Unió Soviètica і Tercer Món · Tercer Món і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Història de la Unió Soviètica і Tercer Reich · Tercer Reich і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Tractat de Creació de l'URSS
El Tractat de Creació de l'URSS és un document que legalitzava la creació de la unió de diverses Repúbliques Soviètiques per formar la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Història de la Unió Soviètica і Tractat de Creació de l'URSS · Tractat de Creació de l'URSS і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Història de la Unió Soviètica і Transcaucàsia · Transcaucàsia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Trofim Lissenko
Trofim Deníssovitx Lissenko (rus: Трофи́м Дени́сович Лысе́нко; ucraïnès: Трохим Денисович Лисенко) (29 de setembre de 1898 – 20 de novembre de 1976) va ser un agrònom soviètic que va ser director de la biologia soviètica durant el període del mandat de Stalin.
Història de la Unió Soviètica і Trofim Lissenko · Trofim Lissenko і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Història de la Unió Soviètica і Turquia · Turquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Història de la Unió Soviètica і Txecoslovàquia · Txecoslovàquia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Història de la Unió Soviètica і Ucraïna · Ucraïna і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Viatxeslav Mólotov
Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, (en rus Вячесла́в Миха́йлович Мо́лотов; 9 de març de 1890 - 8 de novembre de 1986) va ser un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov.
Història de la Unió Soviètica і Viatxeslav Mólotov · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Viatxeslav Mólotov ·
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Història de la Unió Soviètica і Washington DC · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Washington DC ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Què tenen en comú Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
- Semblances entre Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Comparació entre Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Història de la Unió Soviètica té 240 relacions, mentre que Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques té 480. Com que tenen en comú 117, l'índex de Jaccard és 16.25% = 117 / (240 + 480).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
