Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin
Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin tenen 91 coses en comú (en Uniopèdia): Adolf Hitler, Aleksandr Soljenitsin, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Anastàs Mikoian, Batalla de Berlín, Batalla de Stalingrad, Belarús, Bloc de l'Est, Bolxevisme, Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Capitalisme, Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica, Col·lectivització a la Unió Soviètica, Comunisme de guerra, Conferència de Potsdam, Conferència de Teheran, Consell d'Assistència Econòmica Mútua, Culte a la personalitat, Datxa, Desestalinització, Discurs Secret, Estalinisme, Estònia, Europa, Exèrcit Blanc, Exèrcit Roig, Finlàndia, Front Occidental de la Segona Guerra Mundial, Geòrgia, Gran Purga, ..., Grigori Zinóviev, Gueorgui Malenkov, Guerra Civil russa, Guerra d'Hivern, Guerra de Corea, Guerra Freda, Gulag, Història de la Unió Soviètica (1927-1953), Història de la Unió Soviètica (1953-1985), Holodomor, Invasió soviètica de Polònia, Jaume Ramon Mercader del Río, Judicis de Moscou, KGB, Kremlin de Moscou, Kulak, Lavrenti Béria, Làzar Kaganóvitx, Lenin, Letònia, Lev Kàmenev, Lev Trotski, Lituània, Mèxic, Nikita Khrusxov, Nikolai Bukharin, Nikolai Bulganin, Nova Política Econòmica, Operació Barba-roja, Pacte Mólotov-Ribbentrop, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Pla Marshall, Pla Quinquennal, Polònia, President del Consell de Ministres de l'URSS, President dels Estats Units, Primera Guerra Mundial, Regne Unit, República Democràtica Alemanya, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República Popular d'Albània, República Popular de la Xina, República Popular de Polònia, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica de Geòrgia, Revolució d'Octubre de 1917, Revolució Russa, Sant Petersburg, Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica, Segona Guerra Mundial, Socialisme, Socialisme en un país, Tbilissi, Tercer Reich, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Viatxeslav Mólotov, Volgograd, Wehrmacht. Ampliar l'índex (61 més) »
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Adolf Hitler і Història de la Unió Soviètica · Adolf Hitler і Ióssif Stalin ·
Aleksandr Soljenitsin
Aleksandr Issàievitx Soljenitsin (en rus, Алекса́ндр Иса́евич Солжени́цын') (Kislovodsk, Rússia, 11 de desembre de 1918 - Moscou, 3 d'agost de 2008) fou un escriptor i historiador rus, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1970.
Aleksandr Soljenitsin і Història de la Unió Soviètica · Aleksandr Soljenitsin і Ióssif Stalin ·
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Aliats de la Segona Guerra Mundial і Història de la Unió Soviètica · Aliats de la Segona Guerra Mundial і Ióssif Stalin ·
Anastàs Mikoian
Anastàs Ivànovitx Mikoian (25 de novembre de 1895 – 21 d'octubre de 1978) va ser un vell bolxevic armeni i un estadista soviètic durant els mandats de Vladímir Lenin, Ióssif Stalin, Nikita Khrusxov i Leonid Bréjnev.
Anastàs Mikoian і Història de la Unió Soviètica · Anastàs Mikoian і Ióssif Stalin ·
Batalla de Berlín
La batalla de Berlín va ser una de les batalles finals de la Segona Guerra Mundial a Europa.
Batalla de Berlín і Història de la Unió Soviètica · Batalla de Berlín і Ióssif Stalin ·
Batalla de Stalingrad
La Batalla de Stalingrad va ser una gran i decisiva batalla de la Segona Guerra Mundial en la que l'Alemanya Nazi i els seus Aliats van combatre la Unió Soviètica pel control de la ciutat de Stalingrad (actualment Volgograd), al sud-oest de la Unió Soviètica.
Batalla de Stalingrad і Història de la Unió Soviètica · Batalla de Stalingrad і Ióssif Stalin ·
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Belarús і Història de la Unió Soviètica · Belarús і Ióssif Stalin ·
Bloc de l'Est
Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.
Bloc de l'Est і Història de la Unió Soviètica · Bloc de l'Est і Ióssif Stalin ·
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Bolxevisme і Història de la Unió Soviètica · Bolxevisme і Ióssif Stalin ·
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica, més conegut com a simplement Politburó (rus: Политбюрó) va ser el màxim òrgan del govern i direcció del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin ·
Capitalisme
IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.
Capitalisme і Història de la Unió Soviètica · Capitalisme і Ióssif Stalin ·
Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica
El Cas de l'Organització Militar Trotskista Anti-Soviètica (rus: дело троцкистской антисоветской военной организации), també anomenat Cas Tukhatxevski o el Cas Militar (дело военных) va ser un judici secret celebrat el 1937 de l'alt comandament de l'Exèrcit Roig, orquestrat per Ióssif Stalin com a part de la Gran Purga.
Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica і Història de la Unió Soviètica · Cas de l'Organització Militar Trotskista Antisoviètica і Ióssif Stalin ·
Col·lectivització a la Unió Soviètica
La Col·lectivització, Коллективиза́ция, transliterat Kol·lektivizàtsia) va ser una política posada en marxa a la Unió Soviètica per Ióssif Stalin entre 1928 i 1933, per consolidar la terra en mans privades i la mà d'obra en granges d'explotació col·lectiva (els kolkhozos, en rus: колхо́з) i en granges d'explotació estatal (els sovkhozos; en rus, совхо́з). Els dirigents soviètics estaven segurs que la substitució de granges de propietat intel·lectual per koljozi augmentaria immediatament les reserves d'aliments per a la població urbana, l'oferta de matèries primeres per a la indústria i les exportacions agrícoles en general. La col·lectivització, per tant, era vista com la solució a la crisi en la distribució agrícola (majoritàriament en el lliurament del cereal) que s'havia implementat des de 1927 i s'estava tornant més desenvolupada, a l'hora que la Unió Soviètica seguia amb el seu ambiciós programa d'industrialització. Ja a inicis de la dècada de 1930, més del 90% de les terres agrícoles estaven col·lectivitzades, en convertir les llars rurals en granges col·lectives amb les seves terres, bestiar i d'altres béns. Sovint, la col·lectivització suposà enormes costos humans i socials, mentre que el tema dels guanys econòmics de les granges col·lectives seguia estant majoritàriament irresolt.
Col·lectivització a la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica · Col·lectivització a la Unió Soviètica і Ióssif Stalin ·
Comunisme de guerra
Comunisme de guerra o comunisme militar (rus: Военный коммунизм, 1918 - 1921) va ser el sistema econòmic i polític que existí a la Rússia soviètica durant la Guerra Civil Russa, entre 1918 i 1921.
Comunisme de guerra і Història de la Unió Soviètica · Comunisme de guerra і Ióssif Stalin ·
Conferència de Potsdam
La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945.
Conferència de Potsdam і Història de la Unió Soviètica · Conferència de Potsdam і Ióssif Stalin ·
Conferència de Teheran
La conferència de Teheran, 1943, va ser la cimera de les potències aliades durant la Segona Guerra Mundial on es va pactar el desembarcament angloamericà a França per a l'any següent.
Conferència de Teheran і Història de la Unió Soviètica · Conferència de Teheran і Ióssif Stalin ·
Consell d'Assistència Econòmica Mútua
Observadors El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS.
Consell d'Assistència Econòmica Mútua і Història de la Unió Soviètica · Consell d'Assistència Econòmica Mútua і Ióssif Stalin ·
Culte a la personalitat
El culte a la personalitat (també anomenat culte a la persona) es refereix quan hom empra els mitjans de comunicació de masses per crear una imatge pública i heroica, amb una adoració i adulació excessiva d'un líder viu, carismàtic i, per un general, unipersonal, especialment un cap d'Estat.
Culte a la personalitat і Història de la Unió Soviètica · Culte a la personalitat і Ióssif Stalin ·
Datxa
Borís Pasternak a Peredelkino Una datxa (en rus дача) és una casa de camp russa.
Datxa і Història de la Unió Soviètica · Datxa і Ióssif Stalin ·
Desestalinització
La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.
Desestalinització і Història de la Unió Soviètica · Desestalinització і Ióssif Stalin ·
Discurs Secret
L'anomenat discurs secret, oficialment «Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqüències» (en rus, О культе личности и его последствиях), va ser una famosa intervenció del polític soviètic Nikita Khrusxov durant el XX Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica, el 25 de febrer de 1956.
Discurs Secret і Història de la Unió Soviètica · Discurs Secret і Ióssif Stalin ·
Estalinisme
Ióssif Stalin. Estalinisme és un terme emprat per a referir-se al sistema polític aplicat per Ióssif Stalin a la Unió Soviètica, com també per la resta dels corrents i dirigents polítics que van adoptar models afins en altres estats satèl·lits.
Estalinisme і Història de la Unió Soviètica · Estalinisme і Ióssif Stalin ·
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Estònia і Història de la Unió Soviètica · Estònia і Ióssif Stalin ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història de la Unió Soviètica · Europa і Ióssif Stalin ·
Exèrcit Blanc
Portada de la revista de l'exili antisoviètic ''Tschasowoj'' (El Guàrdia), París, ca. 1932. L'Exèrcit Blanc (Белая армия) o Guàrdia Blanca (Белая гвардия, белогвардейцы) fou el braç militar del Moviment Blanc durant la Revolució Russa.
Exèrcit Blanc і Història de la Unió Soviètica · Exèrcit Blanc і Ióssif Stalin ·
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Exèrcit Roig і Història de la Unió Soviètica · Exèrcit Roig і Ióssif Stalin ·
Finlàndia
La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.
Finlàndia і Història de la Unió Soviètica · Finlàndia і Ióssif Stalin ·
Front Occidental de la Segona Guerra Mundial
El Front Occidental o Front de l'Europa Occidental fou el segon front europeu en importància durant la Segona Guerra Mundial.
Front Occidental de la Segona Guerra Mundial і Història de la Unió Soviètica · Front Occidental de la Segona Guerra Mundial і Ióssif Stalin ·
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Geòrgia і Història de la Unió Soviètica · Geòrgia і Ióssif Stalin ·
Gran Purga
La Gran Purga o el Gran Terror (rus: Большой террор), també conegut com lAny del '37 (37-й год, déu Tridtsat sedmoi) i la Iejovixtxina (període de Iejov), va ser la campanya que el secretari general soviètic Iosif Stalin va emprendre per consolidar el seu poder sobre el Partit Comunista de la Unió Soviètica i l'estat; les purgues també es van dissenyar per eliminar la influència restant de Lev Trotski així com altres rivals polítics destacats dins del partit.
Gran Purga і Història de la Unió Soviètica · Gran Purga і Ióssif Stalin ·
Grigori Zinóviev
Grigori Ievséievitx Zinóviev, Григо́рий Евс́еевич Зин́овьев, nascut Ovsei-Guerxon Aarónovitx Radomislski (Радомысльский), també conegut com a Hirsch Apfelbaum, (11 de setembre, 1883 - 25 d'agost, 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un polític comunista de la Unió Soviètica.
Grigori Zinóviev і Història de la Unió Soviètica · Grigori Zinóviev і Ióssif Stalin ·
Gueorgui Malenkov
Gueorgui Maksimiliànovitx Malenkov, Гео́ргий Максимилиа́нович Маленко́в, (Orenburg, 1902 - Kazakhstan, 1988) fou un polític soviètic i dirigent del PCUS, així com íntim col·laborador de Ióssif Stalin.
Gueorgui Malenkov і Història de la Unió Soviètica · Gueorgui Malenkov і Ióssif Stalin ·
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Guerra Civil russa і Història de la Unió Soviètica · Guerra Civil russa і Ióssif Stalin ·
Guerra d'Hivern
La Guerra d'Hivern (en finès talvisota, en rus Зимняя война, en suec vinterkriget) va esclatar quan la Unió Soviètica va atacar Finlàndia el 30 de novembre de 1939, dos mesos després de l'inici de la Segona Guerra Mundial i la Invasió Soviètica de Polònia.
Guerra d'Hivern і Història de la Unió Soviètica · Guerra d'Hivern і Ióssif Stalin ·
Guerra de Corea
La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.
Guerra de Corea і Història de la Unió Soviètica · Guerra de Corea і Ióssif Stalin ·
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Guerra Freda і Història de la Unió Soviètica · Guerra Freda і Ióssif Stalin ·
Gulag
Escena de treball a un '''Gulag''', entre 1936–1937. Gulag (del rus ГУЛАГ: Гла́вное управле́ние исправи́тельно-трудовы́хлагере́й и коло́ний, Glàvnoie upravliénie ispravítielno-trudovikh laguerei i kolonii, «Direcció General de Camps i Colònies de Treball i de Correcció»), era una institució penal de la Unió Soviètica.
Gulag і Història de la Unió Soviètica · Gulag і Ióssif Stalin ·
Història de la Unió Soviètica (1927-1953)
La Unió Soviètica entre 1927 i 1953 va ser, sovint, qualificada d'Estat totalitari, modelat per un dirigent que disposava de tots els poders.
Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1927-1953) · Història de la Unió Soviètica (1927-1953) і Ióssif Stalin ·
Història de la Unió Soviètica (1953-1985)
La història de la Unió Soviètica des de 1953 fins a 1985 és la història del país durant una època marcada per dos "fites transcendentals": per un costat, la mort del Secretari General del PCUS Ióssif Stalin el 1953 i la relativa liberalització o "desgel" que va tenir com a conseqüència; i per l'altre, l'ascens del darrer dirigent soviètic, Mikhaïl Gorbatxov.
Història de la Unió Soviètica і Història de la Unió Soviètica (1953-1985) · Història de la Unió Soviètica (1953-1985) і Ióssif Stalin ·
Holodomor
La fam d'Ucraïna (1932-1933), o Holodomor (de l'ucraïnès: Голодомор), va ser una de les més grans catàstrofes d'Ucraïna en la història moderna, amb la pèrdua de diversos milions de vides humanes (la quantitat exacta no n'és pas clara).
Història de la Unió Soviètica і Holodomor · Holodomor і Ióssif Stalin ·
Invasió soviètica de Polònia
La Invasió soviètica de Polònia de 1939 va ser una operació militar de la Unió Soviètica sense declaració formal de guerra, iniciada el 17 de setembre de 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, la Unió Soviètica va envair Polònia des de l'est, setze dies després de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi envaís Polònia des de l'oest.
Història de la Unió Soviètica і Invasió soviètica de Polònia · Ióssif Stalin і Invasió soviètica de Polònia ·
Jaume Ramon Mercader del Río
Jaume Ramon Mercader del Río, més conegut com a Ramon Mercader (Barcelona, 7 de febrer del 1913 - l'Havana, 19 d'octubre del 1978) fou un militar i polític marxista-leninista català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
Història de la Unió Soviètica і Jaume Ramon Mercader del Río · Ióssif Stalin і Jaume Ramon Mercader del Río ·
Judicis de Moscou
Els Judicis de Moscou van ser una sèrie de judicis contra els adversaris polítics de Ióssif Stalin durant la Gran Purga.
Història de la Unió Soviètica і Judicis de Moscou · Ióssif Stalin і Judicis de Moscou ·
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Història de la Unió Soviètica і KGB · Ióssif Stalin і KGB ·
Kremlin de Moscou
El Kremlin de Moscou (en rus Московский Кремль, Moskovski Kreml), també conegut simplement com el Kremlin, és un complex fortificat que es troba al centre de Moscou, fundat per la dinastia ruríkida.
Història de la Unió Soviètica і Kremlin de Moscou · Ióssif Stalin і Kremlin de Moscou ·
Kulak
Kulak (rus кула́к, p), "puny", per extensió "garrepa", eren els agricultors propis de Rússia que posseïen propietats i contractaven treballadors.
Història de la Unió Soviètica і Kulak · Ióssif Stalin і Kulak ·
Lavrenti Béria
Lavrenti Pàvlovitx Béria (georgià: ლავრენტი პავლეს ძე ბერია, transliterat:Lavrenti Pavles dze Béria; rus: Лаврентий Павлович Берия; 28 de març de 1899 – 23 de desembre de 1953) va ser un polític soviètic, cap de la Seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota Stalin.
Història de la Unió Soviètica і Lavrenti Béria · Ióssif Stalin і Lavrenti Béria ·
Làzar Kaganóvitx
Làzar Moisséievitx Kaganóvitx (Ла́зарь Моисе́евич Кагано́вич 10 de novembre de 1893 – 25 de juliol de 1991) va ser un polític i administrador soviètic i un dels principals col·laboradors de Ióssif Stalin.
Història de la Unió Soviètica і Làzar Kaganóvitx · Ióssif Stalin і Làzar Kaganóvitx ·
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Història de la Unió Soviètica і Lenin · Ióssif Stalin і Lenin ·
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Història de la Unió Soviètica і Letònia · Ióssif Stalin і Letònia ·
Lev Kàmenev
Lev Boríssovitx Kàmenev (en rus: Лев Бори́сович Ка́менев), nascut Rosenfeld (18 de juliol de 1883 – 25 d'agost de 1936) va ser un revolucionari bolxevic i un preeminent polític soviètic: fou un dels primers membres del Politburó, el qual presidí entre 1923 i 1924.
Història de la Unió Soviètica і Lev Kàmenev · Ióssif Stalin і Lev Kàmenev ·
Lev Trotski
Lev Davídovitx Bronstein (Iànovka, Ucraïna, Imperi Rus, 26 d'octubre de 1879jul. - Coyoacán, Mèxic, 21 d'agost de 1940), més conegut com a Lev Trotski (transliterat també com a Lev Trockij, Trotskii, Trotsky, Trotskij o Trotzky) fou un revolucionari marxista soviètic.
Història de la Unió Soviètica і Lev Trotski · Ióssif Stalin і Lev Trotski ·
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Història de la Unió Soviètica і Lituània · Ióssif Stalin і Lituània ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Història de la Unió Soviètica і Mèxic · Ióssif Stalin і Mèxic ·
Nikita Khrusxov
Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.
Història de la Unió Soviètica і Nikita Khrusxov · Ióssif Stalin і Nikita Khrusxov ·
Nikolai Bukharin
Nikolai Ivànovitx Bukharin, Николай Иванович Бухарин, (Moscou, 27 de setembre de 1888 - Moscou, 15 de març de 1938) fou un polític revolucionari, economista i filòsof marxista rus.
Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bukharin · Ióssif Stalin і Nikolai Bukharin ·
Nikolai Bulganin
Nikolai Aleksàndrovitx Bulganin (en rus: Никола́й Алекса́ндрович Булга́нин; Nijni Nóvgorod 11 de juny de 1895 – Moscou 24 de febrer de 1975) va ser un militar i polític soviètic.
Història de la Unió Soviètica і Nikolai Bulganin · Ióssif Stalin і Nikolai Bulganin ·
Nova Política Econòmica
La nova política econòmica, NEP, Новая экономическая политика, Nóvaia Ekonomitxéskaia Polítika o НЭП) fou una política econòmica que va proposar Vladímir Lenin el 1921 per evitar l'esfondrament de l'economia russa. Va ser decidida al Desè Congrés del Partit Comunista el març de 1921. Va ser etapa d'economia mixta que permetia algunes pràctiques d'economia de mercat com l'obertura de petits negocis mentre que l'estat retenia el control dels bancs, el comerç exterior i la indústria pesant. Va restablir la moneda el 1922. Va ser la política oficial fins a l'any 1928 i va contribuir a un millor proveïment de la població i una certa llibertat social. Es va reconèixer el dret de vaga, el treball es va desmilitaritzar i es van establir estímuls salarials a la producció. Els pagesos podien vendre al mercat el romanent, després d'haver cedit la part obligatòria a l'estat. La NEP va donar lloc a l'aparició d'una pagesia pròspera, els kulaks, i a l'enriquiment de comerciants i empresaris, mentre que s'empobrien els pagesos pobres o assalariats. Molts bolxevics consideraven la NEP com un estadi transitori per ser contradictòria amb la ideologia comunista. Ióssif Stalin la va clausurar el 1928 i reemplaçar pel primer pla quinquennal.
Història de la Unió Soviètica і Nova Política Econòmica · Ióssif Stalin і Nova Política Econòmica ·
Operació Barba-roja
La matinada del 22 de juny de 1941 començà l'Operació Barba-roja (en alemany: Unternehmen Barbarossa; en rus: Операция Барбаросса, Operatsiya Barbarossa), la invasió alemanya de la Unió Soviètica en el marc de la Segona Guerra Mundial.
Història de la Unió Soviètica і Operació Barba-roja · Ióssif Stalin і Operació Barba-roja ·
Pacte Mólotov-Ribbentrop
El Pacte Mólotov-Ribbentrop va ser un pacte de no agressió entre l'Alemanya nazi i la Unió Soviètica que va permetre a aquestes potències dividir l'Europa de l'Est entre elles.
Història de la Unió Soviètica і Pacte Mólotov-Ribbentrop · Ióssif Stalin і Pacte Mólotov-Ribbentrop ·
Partit Comunista de la Unió Soviètica
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).
Història de la Unió Soviètica і Partit Comunista de la Unió Soviètica · Ióssif Stalin і Partit Comunista de la Unió Soviètica ·
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus
El Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, Росси́йская социа́л-демократи́ческая рабо́чая па́ртия Rossískaia sotsial-demokratítxeskaia rabótxaia pàrtia abreujadament РСДРП / RSDRP, va ser el primer partit que s'oposà al tsar, a Rússia.
Història de la Unió Soviètica і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus · Ióssif Stalin і Partit Obrer Socialdemòcrata Rus ·
Pla Marshall
Països d'Europa que van rebre ajuts del Pla Marshall. Les columnes vermelles indiquen la quantitat de diners rebuts. El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial.
Història de la Unió Soviètica і Pla Marshall · Ióssif Stalin і Pla Marshall ·
Pla Quinquennal
Els plans quinquennals per a l'economia nacional de l'URSS o Piatiletkas (пятилетка) van ser una sèrie de projectes nacionals centralitzats en el ràpid desenvolupament econòmic de la Unió Soviètica.
Història de la Unió Soviètica і Pla Quinquennal · Ióssif Stalin і Pla Quinquennal ·
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Història de la Unió Soviètica і Polònia · Ióssif Stalin і Polònia ·
President del Consell de Ministres de l'URSS
Vista del Kremlin de Moscou, seu del govern de l'URSS President del Consell de Ministres de l'URSS (en rus Председатель Совета Министров СССР, Predsedàtel Soveta Minístrov SSSR) fou la denominació que va rebre el cap de govern de la Unió Soviètica entre 1946 i 1991.
Història de la Unió Soviètica і President del Consell de Ministres de l'URSS · Ióssif Stalin і President del Consell de Ministres de l'URSS ·
President dels Estats Units
El president dels Estats Units (en anglès: President of the United States of America; sigla: POTUS) és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.
Història de la Unió Soviètica і President dels Estats Units · Ióssif Stalin і President dels Estats Units ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Història de la Unió Soviètica і Primera Guerra Mundial · Ióssif Stalin і Primera Guerra Mundial ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Història de la Unió Soviètica і Regne Unit · Ióssif Stalin і Regne Unit ·
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Història de la Unió Soviètica і República Democràtica Alemanya · Ióssif Stalin і República Democràtica Alemanya ·
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Història de la Unió Soviètica і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Ióssif Stalin і República Federal Socialista de Iugoslàvia ·
República Popular d'Albània
La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.
Història de la Unió Soviètica і República Popular d'Albània · Ióssif Stalin і República Popular d'Albània ·
República Popular de la Xina
La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.
Història de la Unió Soviètica і República Popular de la Xina · Ióssif Stalin і República Popular de la Xina ·
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Història de la Unió Soviètica і República Popular de Polònia · Ióssif Stalin і República Popular de Polònia ·
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Ióssif Stalin і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia ·
República Socialista Soviètica de Geòrgia
La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Història de la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Geòrgia · Ióssif Stalin і República Socialista Soviètica de Geòrgia ·
Revolució d'Octubre de 1917
La Revolució d'octubre de 1917, va ser un episodi de la història de Rússia on es va portar a terme una revolució liderada per Lenin i el partit bolxevic, que estava basada en les idees de Karl Marx i que marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del.
Història de la Unió Soviètica і Revolució d'Octubre de 1917 · Ióssif Stalin і Revolució d'Octubre de 1917 ·
Revolució Russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que portà a l'establiment de la Unió Soviètica.
Història de la Unió Soviètica і Revolució Russa · Ióssif Stalin і Revolució Russa ·
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Història de la Unió Soviètica і Sant Petersburg · Ióssif Stalin і Sant Petersburg ·
Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica
El secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica (Генеральный секретарь Центрального Комитета Коммунистической партии Советского Союза, abreujadament Генеральный секретарь ЦК КПСС - o primer secretari entre 1953 i 1965) era la denominació sinònima al de líder de la Unió Soviètica (URSS) després de la consolidació del poder per part de Ióssif Stalin durant la dècada de 1920.
Història de la Unió Soviètica і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica · Ióssif Stalin і Secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Història de la Unió Soviètica і Segona Guerra Mundial · Ióssif Stalin і Segona Guerra Mundial ·
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Història de la Unió Soviètica і Socialisme · Ióssif Stalin і Socialisme ·
Socialisme en un país
El socialisme en un país va ser una teoria proposada per Stalin el 1924, elaborada per Nikolai Bukharin el 1925 i finalment adoptada com a política d'estat per Stalin.
Història de la Unió Soviètica і Socialisme en un país · Ióssif Stalin і Socialisme en un país ·
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Història de la Unió Soviètica і Tbilissi · Ióssif Stalin і Tbilissi ·
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Història de la Unió Soviètica і Tercer Reich · Ióssif Stalin і Tercer Reich ·
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Història de la Unió Soviètica і Txecoslovàquia · Ióssif Stalin і Txecoslovàquia ·
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Història de la Unió Soviètica і Ucraïna · Ióssif Stalin і Ucraïna ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Història de la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Ióssif Stalin і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ·
Viatxeslav Mólotov
Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, (en rus Вячесла́в Миха́йлович Мо́лотов; 9 de març de 1890 - 8 de novembre de 1986) va ser un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov.
Història de la Unió Soviètica і Viatxeslav Mólotov · Ióssif Stalin і Viatxeslav Mólotov ·
Volgograd
Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgograd a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa.
Història de la Unió Soviètica і Volgograd · Ióssif Stalin і Volgograd ·
Wehrmacht
Wehrmacht (en alemany, 'Força de Defensa") és el nom que es va donar a les forces armades alemanyes entre els anys 1935 i 1945.
Història de la Unió Soviètica і Wehrmacht · Ióssif Stalin і Wehrmacht ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin
- Què tenen en comú Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin
- Semblances entre Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin
Comparació entre Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin
Història de la Unió Soviètica té 240 relacions, mentre que Ióssif Stalin té 380. Com que tenen en comú 91, l'índex de Jaccard és 14.68% = 91 / (240 + 380).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de la Unió Soviètica і Ióssif Stalin. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
