Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'òpera і Vincenzo Bellini
Història de l'òpera і Vincenzo Bellini tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Grècia, Ària (música), Classicisme, Escola napolitana d'òpera, Gaetano Donizetti, Gioachino Rossini, Giuseppe Verdi, I puritani, Itàlia, Joseph Haydn, La Cenerentola, La sonnambula, Ludwig van Beethoven, Luigi Cherubini, Luigi Nono, Mikhaïl Glinka, Milà, Nàpols, Norma (Bellini), París, Pietro Metastasio, Richard Wagner, Saverio Mercadante, Semiramide, Sicília, Venècia, Victor Hugo, Wolfgang Amadeus Mozart.
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Història de l'òpera · Antiga Grècia і Vincenzo Bellini ·
Ària (música)
Händel. Primera edició, Londres, 1719. Una ària (italià:; plural: ari, o àries en l'ús comú, forma diminutiva arietta, plural ariette, o en anglès simplement air) és una forma musical consistent, originalment, en qualsevol melodia expressiva executada per un cantant (però no sempre).
Ària (música) і Història de l'òpera · Ària (música) і Vincenzo Bellini ·
Classicisme
Un classicisme és un moviment artístic caracteritzat per una mirada nostàlgica a l'antiguitat clàssica.
Classicisme і Història de l'òpera · Classicisme і Vincenzo Bellini ·
Escola napolitana d'òpera
L'Escola napolitana fou un grup de compositors del nascuts o actius al Regne de Nàpols, dedicats majoritàriament a l'òpera i a l'oratori i caracteritzats pel fet d'haver creat un estil que acabà essent general en l'òpera italiana d'aquell segle.
Escola napolitana d'òpera і Història de l'òpera · Escola napolitana d'òpera і Vincenzo Bellini ·
Gaetano Donizetti
Gaetano Donizetti (Bèrgam, Llombardia, 29 de novembre de 1797 - Bèrgam, 8 d'abril de 1848) fou un compositor italià d'òpera.
Gaetano Donizetti і Història de l'òpera · Gaetano Donizetti і Vincenzo Bellini ·
Gioachino Rossini
fou un compositor italià, considerat la figura més important de l'òpera del primer terç del.
Gioachino Rossini і Història de l'òpera · Gioachino Rossini і Vincenzo Bellini ·
Giuseppe Verdi
fou un compositor d'òpera italià.
Giuseppe Verdi і Història de l'òpera · Giuseppe Verdi і Vincenzo Bellini ·
I puritani
I puritani (Els puritans) és una òpera en tres actes de Vincenzo Bellini, amb llibret del comte Carlo Pepoli, basat en l'obra de teatre Têtes rondes et Cavaliers de Jacques-François Ancelot i Joseph Xavier Saintine). Va ser estrenada al Théâtre-Italien de París el 24 de gener de 1835. Al mateix temps, Bellini va compondre una versió alternativa pensada per a la famosa cantant Maria Malibran, que havia de ser representada a Nàpols. No obstant això, aquesta segona versió no va ser representada fins al 10 d'abril de 1986 al Teatro Petruzzelli de Bari. Narra el drama amorós d'Elvira i Arturo en plena Revolució entre els puritans, partidaris d'Oliver Cromwell, i els reialistes que donaven suport a la casa dels Estuard. Tot i que el llibret és certament confús i poc creïble, la música de Bellini està entre la més acurada i bella que va compondre. L'obra va ser el resultat del desig de Bellini de compondre una òpera per al públic parisenc. En aquesta tascar va rebre el suport de Rossini, que en l'època triomfava a París. Va ser l'última obra del compositor, que va morir 8 mesos després de la seua estrena.
Història de l'òpera і I puritani · I puritani і Vincenzo Bellini ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Història de l'òpera і Itàlia · Itàlia і Vincenzo Bellini ·
Joseph Haydn
, nascut Franz Joseph Haydn, fou un compositor austríac del Classicisme. És exponent del Classicisme vienès o Escola de Viena en la mateixa mesura que ho són Mozart i Beethoven, tres compositors que la posteritat, sobretot en el Romanticisme, van ser agrupats amb el nom de trinitat. La seva carrera musical cobreix tot el període que va des del final del Barroc fins al principi del Romanticisme. Fou a la vegada el pont i el motor que permeté que es portés a terme aquesta evolució.Dictionnaire de la musique, Marc Vignal - Larousse 2005 Article Haydn La imatge i el sobrenom de Papa Haydn no li ve pas dels títols de pare de la simfonia o de pare del quartet de corda que generosament se li va atorgar des del i fins als nostres dies. La creació d'aquests gèneres revela una gènesi una mica més complexa, però veritablement Haydn va contribuir de manera decisiva com pocs a fer que emergissin, es difonguessin i es consolidessin. Dos dels seus germans també van ser músics.
Història de l'òpera і Joseph Haydn · Joseph Haydn і Vincenzo Bellini ·
La Cenerentola
La Cenerentola és una òpera de Gioachino Rossini segons un llibret de Jacopo Ferretti, basat en el conte de fades de La Ventafocs de Charles Perrault i Agatina o La virtù premiata, dramma semiserio de Felice Romani i música de Stefano Pavesi (1814).
Història de l'òpera і La Cenerentola · La Cenerentola і Vincenzo Bellini ·
La sonnambula
La sonnambula és una opera semiseria en dos actes de Vincenzo Bellini sobre un llibret de Felice Romani.
Història de l'òpera і La sonnambula · La sonnambula і Vincenzo Bellini ·
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI:, pronunciació catalana habitual) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme. Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra. La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.). La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
Història de l'òpera і Ludwig van Beethoven · Ludwig van Beethoven і Vincenzo Bellini ·
Luigi Cherubini
Luigi Cherubini (Florència, 14 de setembre de 1760 - París, 15 de març de 1842) fou un compositor italià que passà la majoria de la seva vida musical a França.
Història de l'òpera і Luigi Cherubini · Luigi Cherubini і Vincenzo Bellini ·
Luigi Nono
Luigi Nono (Venècia, 29 de gener de 1924 - Venècia, 8 de maig de 1990) fou un compositor italià, una de les grans personalitats del moviment postwebernià.
Història de l'òpera і Luigi Nono · Luigi Nono і Vincenzo Bellini ·
Mikhaïl Glinka
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Ivànovitx Glinka, Михаи́л Ива́нович Гли́нка, fou el primer compositor rus a obtenir un ampli reconeixement en el seu propi país, i se'l considera el pare de la música clàssica russa.
Història de l'òpera і Mikhaïl Glinka · Mikhaïl Glinka і Vincenzo Bellini ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Història de l'òpera і Milà · Milà і Vincenzo Bellini ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Història de l'òpera і Nàpols · Nàpols і Vincenzo Bellini ·
Norma (Bellini)
Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.
Història de l'òpera і Norma (Bellini) · Norma (Bellini) і Vincenzo Bellini ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Història de l'òpera і París · París і Vincenzo Bellini ·
Pietro Metastasio
Pietro Antonio Domenico Trapassi, més conegut pel seu pseudònim Pietro Metastasio o simplement Metastasio (3 de gener de 1698 – 12 d'abril de 1782), fou un escriptor i poeta italià molt conegut pel gran nombre de llibrets que va escriure per a les òperes del seu temps.
Història de l'òpera і Pietro Metastasio · Pietro Metastasio і Vincenzo Bellini ·
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Història de l'òpera і Richard Wagner · Richard Wagner і Vincenzo Bellini ·
Saverio Mercadante
Giuseppe Saverio Raffaele Mercadante (Altamura, 16 de setembre de 1795 - 17 de desembre de 1870) fou un compositor italià, especialment d'òpera.
Història de l'òpera і Saverio Mercadante · Saverio Mercadante і Vincenzo Bellini ·
Semiramide
Semiramide és una òpera en dos actes de Gioachino Rossini sobre un llibret de Gaetano Rossi, basat en Sémiramis de Voltaire (1748), que al seu torn es basava en la llegenda de Semiramis d'Assíria.
Història de l'òpera і Semiramide · Semiramide і Vincenzo Bellini ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Història de l'òpera і Sicília · Sicília і Vincenzo Bellini ·
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'òpera і Venècia · Venècia і Vincenzo Bellini ·
Victor Hugo
Victor Hugo (Besançon, 26 de febrer del 1802 - París, 22 de maig del 1885) va ser un dels més importants escriptors del romanticisme en francès i sovint és identificat com un dels millors poetes francesos.
Història de l'òpera і Victor Hugo · Victor Hugo і Vincenzo Bellini ·
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Història de l'òpera і Wolfgang Amadeus Mozart · Vincenzo Bellini і Wolfgang Amadeus Mozart ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'òpera і Vincenzo Bellini
- Què tenen en comú Història de l'òpera і Vincenzo Bellini
- Semblances entre Història de l'òpera і Vincenzo Bellini
Comparació entre Història de l'òpera і Vincenzo Bellini
Història de l'òpera té 798 relacions, mentre que Vincenzo Bellini té 149. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 2.96% = 28 / (798 + 149).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'òpera і Vincenzo Bellini. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
