Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes tenen 57 coses en comú (en Uniopèdia): Antiga Grècia, Arquer, August, Àfrica, Bàrbar, Britànnia, Caracal·la, Catafracta, Cavaller romà, Ciutadania romana, Cohort (unitat militar), Comitatenses, Constantí I el Gran, Constantinoble, Cota de malla, Creta, Cristianisme, Danubi, Dioclecià, Exèrcit romà, Fona, Gai Mari, Galàcia, Gàl·lia, Gladius, Gneu Pompeu Magne, Gots, Guàrdia Pretoriana, Guerra social, Guerres Púniques, ..., Hadrià, Hispània, Il·líria, Iran, Juli Cèsar, Legió romana, Llatí, Luci Corneli Sul·la, Mar Mediterrània, Marina romana, Mercenari, Mur d'Hadrià, Neró, Península Itàlica, Pilum, República Romana, Rin, Roma, Sagitari (soldat), Sàrmates, Síria, Senat Romà, Septimi Sever, Tàcit, Tercera Guerra Civil Romana, Titus Livi, Trajà. Ampliar l'índex (27 més) »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Antiga Grècia і Tropes auxiliars romanes ·
Arquer
Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.
Arquer і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Arquer і Tropes auxiliars romanes ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · August і Tropes auxiliars romanes ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Àfrica і Tropes auxiliars romanes ·
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Bàrbar і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Bàrbar і Tropes auxiliars romanes ·
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Britànnia і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Britànnia і Tropes auxiliars romanes ·
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Caracal·la і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Caracal·la і Tropes auxiliars romanes ·
Catafracta
Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.
Catafracta і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Catafracta і Tropes auxiliars romanes ·
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Cavaller romà і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Cavaller romà і Tropes auxiliars romanes ·
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Ciutadania romana і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Ciutadania romana і Tropes auxiliars romanes ·
Cohort (unitat militar)
Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.
Cohort (unitat militar) і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Cohort (unitat militar) і Tropes auxiliars romanes ·
Comitatenses
Els Comitatenses eren un cos format per unitats d'infanteria pesant del Baix Imperi creat durant les reformes de l'exèrcit romà a principis del, probablement sota Dioclecià (r. 284-305) o Constantí el Gran (r. 306-337).
Comitatenses і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Comitatenses і Tropes auxiliars romanes ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Constantí I el Gran і Tropes auxiliars romanes ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Constantinoble і Tropes auxiliars romanes ·
Cota de malla
Una cota de malla (en anglès: hauberk) és una armadura de malla que cobreix el tors, i de vegades cobreix els braços i cuixes.
Cota de malla і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Cota de malla і Tropes auxiliars romanes ·
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Creta і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Creta і Tropes auxiliars romanes ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Cristianisme і Tropes auxiliars romanes ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Danubi і Tropes auxiliars romanes ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Dioclecià і Tropes auxiliars romanes ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Exèrcit romà і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes ·
Fona
Reconstrucció d'una fona balear. Tir amb la fona. La fona, passetja, bassetja o mandró, és una eina consistent en una corda o pell que permet projectar objectes a llarga distància.
Fona і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Fona і Tropes auxiliars romanes ·
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Gai Mari і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Gai Mari і Tropes auxiliars romanes ·
Galàcia
Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.
Galàcia і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Galàcia і Tropes auxiliars romanes ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Gàl·lia і Tropes auxiliars romanes ·
Gladius
La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.
Gladius і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Gladius і Tropes auxiliars romanes ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Gneu Pompeu Magne і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Gneu Pompeu Magne і Tropes auxiliars romanes ·
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Gots і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Gots і Tropes auxiliars romanes ·
Guàrdia Pretoriana
I. Relleu d'un soldat pretorià procedent de Pèrgam (Turquia). Apareix amb uniforme de caserna, això és sense cuirassa, portant ''lancea, gladius, cingulum militiae'' i un petit escut tipus ''caetra''. Inscripció funerària del pretorià Quint Pomponi Poeni, natural de Norba Caesarina (Càceres, Espanya). I. I. La Guàrdia Pretoriana (o també Guàrdia Praetoriana, en llatí: praetoriani) era un cos militar que servia d'escorta i protecció als emperadors romans.
Guàrdia Pretoriana і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Guàrdia Pretoriana і Tropes auxiliars romanes ·
Guerra social
La Guerra social fou un conflicte intern romà que es va lliurar entre el 91 aC i el 87 aC, en què un grup d'aliats itàlics (socii, d'aquí el nom del conflicte) es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
Guerra social і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Guerra social і Tropes auxiliars romanes ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Guerres Púniques і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Guerres Púniques і Tropes auxiliars romanes ·
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Hadrià і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Hadrià і Tropes auxiliars romanes ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Hispània і Tropes auxiliars romanes ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Il·líria · Il·líria і Tropes auxiliars romanes ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Iran · Iran і Tropes auxiliars romanes ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Tropes auxiliars romanes ·
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Legió romana · Legió romana і Tropes auxiliars romanes ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Llatí · Llatí і Tropes auxiliars romanes ·
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Luci Corneli Sul·la · Luci Corneli Sul·la і Tropes auxiliars romanes ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Tropes auxiliars romanes ·
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Marina romana · Marina romana і Tropes auxiliars romanes ·
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Mercenari · Mercenari і Tropes auxiliars romanes ·
Mur d'Hadrià
El mur d'Hadrià o mur d'Adrià va ser una muralla defensiva romana a l'illa de Britànnia.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Mur d'Hadrià · Mur d'Hadrià і Tropes auxiliars romanes ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Neró · Neró і Tropes auxiliars romanes ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Península Itàlica · Península Itàlica і Tropes auxiliars romanes ·
Pilum
Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural pila) era una javelina pesant utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Pilum · Pilum і Tropes auxiliars romanes ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і República Romana · República Romana і Tropes auxiliars romanes ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Rin · Rin і Tropes auxiliars romanes ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Roma · Roma і Tropes auxiliars romanes ·
Sagitari (soldat)
Els sagitaris (Sagittarii) eren els arquers en l'antiga Roma.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Sagitari (soldat) · Sagitari (soldat) і Tropes auxiliars romanes ·
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Sàrmates · Sàrmates і Tropes auxiliars romanes ·
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Síria · Síria і Tropes auxiliars romanes ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Senat Romà · Senat Romà і Tropes auxiliars romanes ·
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Septimi Sever · Septimi Sever і Tropes auxiliars romanes ·
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tàcit · Tàcit і Tropes auxiliars romanes ·
Tercera Guerra Civil Romana
La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tercera Guerra Civil Romana · Tercera Guerra Civil Romana і Tropes auxiliars romanes ·
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Titus Livi · Titus Livi і Tropes auxiliars romanes ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Trajà · Trajà і Tropes auxiliars romanes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes
- Què tenen en comú Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes
- Semblances entre Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes
Comparació entre Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes
Història de l'estructura de l'exèrcit romà té 160 relacions, mentre que Tropes auxiliars romanes té 288. Com que tenen en comú 57, l'índex de Jaccard és 12.72% = 57 / (160 + 288).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'estructura de l'exèrcit romà і Tropes auxiliars romanes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
