Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà
Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà tenen 43 coses en comú (en Uniopèdia): Afganistan, Alexandria Última, Andidjan, Àsia Central, Baber, Basmatxi, Batalla del Talas, Bukharà, Genguis Khan, Herat, Hizb ut-Tahrir, Ióssif Stalin, Kaixgar, Karlucs, Kazakhs, Kazakhstan, Kiptxak, Kirguís, Kirguisos, Kirguizstan, Kokand, Llengües turqueses, Qarakhànida, Qutayba ibn Múslim, Regne grec de Bactriana, Ruta de la seda, Samarcanda, Sirdarià, Tadjikistan, Tadjiks, ..., Taixkent, Tamerlà, Tian Shan, Transoxiana, Turkmenistan, Ulugh Beg, Ulus, Umar Xaïkh Mirza, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Uzbekistan, Uzbeks, Xibànides, Xinjiang. Ampliar l'índex (13 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Història de l'Uzbekistan · Afganistan і Vall de Ferganà ·
Alexandria Última
Alexandria Escate (en λεξάνδρεια ἐσχάτη, o Ἀλεξανδρέσχατα, 'Alexandria la més llunyana'), en català també Alexandria de la Fi del Món o Alexandria Última, era una ciutat a l'extrem nord-est de l'imperi d'Alexandre el Gran, que va fundar l'any 328 aC en territori dels escites, segons diu Apià.
Alexandria Última і Història de l'Uzbekistan · Alexandria Última і Vall de Ferganà ·
Andidjan
Andidjan (en uzbek Andijon; rus Andizan o Andizhan) és una ciutat de la vall de Fergana a la riba esquerra del Iaxartes o Sirdarià.
Andidjan і Història de l'Uzbekistan · Andidjan і Vall de Ferganà ·
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Àsia Central і Història de l'Uzbekistan · Àsia Central і Vall de Ferganà ·
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Baber і Història de l'Uzbekistan · Baber і Vall de Ferganà ·
Basmatxi
La revolta basmatxi —Восстание басмачей — o Basmatxestvo (Басмачество) fou un moviment musulmà de resistència als bolxevics, de tendència panturca.
Basmatxi і Història de l'Uzbekistan · Basmatxi і Vall de Ferganà ·
Batalla del Talas
La batalla del (riu) Talas o batalla d'Artlakh (xinès tradicional: 怛羅斯戰役, xinès simplificat: 怛罗斯战役, pinyin: dáluósī zhànyì) fou una batalla decisiva lliurada el 751 a la vora del riu Talas entre una força d'àrabs i de kirguisos i les tropes xineses de la dinastia Tang, llavors sota l'emperador Xuanzong (juntament amb diversos altres pobles i nacions associades amb el territori geogràfic involucrat) per no només el control de la regió de Sirdarià, sinó també de l'àrea estratègica de l'Àsia Central.
Batalla del Talas і Història de l'Uzbekistan · Batalla del Talas і Vall de Ferganà ·
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Bukharà і Història de l'Uzbekistan · Bukharà і Vall de Ferganà ·
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Genguis Khan і Història de l'Uzbekistan · Genguis Khan і Vall de Ferganà ·
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Herat і Història de l'Uzbekistan · Herat і Vall de Ferganà ·
Hizb ut-Tahrir
Bandera del gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' Hizb ut-Tahrir (‘Partit de l'Alliberament’) és un partit panislamista i fonamentalista internacional d'àmbit sunnita, creat amb l'objectiu d'establir un califat mundial reunint tots els països del món islàmic sota la xaria (la llei islàmica) i dirigits per un califa escollit pels musulmans.
Història de l'Uzbekistan і Hizb ut-Tahrir · Hizb ut-Tahrir і Vall de Ferganà ·
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Història de l'Uzbekistan і Ióssif Stalin · Ióssif Stalin і Vall de Ferganà ·
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Història de l'Uzbekistan і Kaixgar · Kaixgar і Vall de Ferganà ·
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Història de l'Uzbekistan і Karlucs · Karlucs і Vall de Ferganà ·
Kazakhs
Els kazakhs són un poble de llengua kazakh que habita principalment al Kazakhstan.
Història de l'Uzbekistan і Kazakhs · Kazakhs і Vall de Ferganà ·
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Història de l'Uzbekistan і Kazakhstan · Kazakhstan і Vall de Ferganà ·
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Història de l'Uzbekistan і Kiptxak · Kiptxak і Vall de Ferganà ·
Kirguís
El kirguís (en alfabet ciríl·lic, кыргызча o кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, kırgızça o kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizstan, junt amb el rus.
Història de l'Uzbekistan і Kirguís · Kirguís і Vall de Ferganà ·
Kirguisos
Els kirguisosPlural segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: o els kirguísPlural invariable segons l'Institut d'Estudis Catalans: són un poble d'origen turcomongol i constitueixen una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern de la República Popular de la Xina.
Història de l'Uzbekistan і Kirguisos · Kirguisos і Vall de Ferganà ·
Kirguizstan
El Kirguizstan, antigament Kirguizistan, (Кыргызстан, Qırğızstan), oficialment denominat República Kirguís (Кыргыз Республикасы, Qırğız Respublikası; Кирги́зская Респу́блика, Kirguízskaia Respúblika), és un estat de l'Àsia Central.
Història de l'Uzbekistan і Kirguizstan · Kirguizstan і Vall de Ferganà ·
Kokand
Kokand, Khokand o Qo'qon és una ciutat de l'est de l'Uzbekistan, situada a l'extrem sud-occidental de la vall de Ferganà, vora el riu Sokh, i és la capital de la regió de Fergana.
Història de l'Uzbekistan і Kokand · Kokand і Vall de Ferganà ·
Llengües turqueses
Les llengües turqueses són una família lingüística.
Història de l'Uzbekistan і Llengües turqueses · Llengües turqueses і Vall de Ferganà ·
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Història de l'Uzbekistan і Qarakhànida · Qarakhànida і Vall de Ferganà ·
Qutayba ibn Múslim
Abu-Hafs Qutayba ibn Múslim ibn Amr ibn al-Hussayn al-Bahilí, més conegut simplement com a Qutayba ibn Múslim (669-715), fou un general àrab al servei del califat omeia.
Història de l'Uzbekistan і Qutayba ibn Múslim · Qutayba ibn Múslim і Vall de Ferganà ·
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Història de l'Uzbekistan і Regne grec de Bactriana · Regne grec de Bactriana і Vall de Ferganà ·
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Història de l'Uzbekistan і Ruta de la seda · Ruta de la seda і Vall de Ferganà ·
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Història de l'Uzbekistan і Samarcanda · Samarcanda і Vall de Ferganà ·
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Història de l'Uzbekistan і Sirdarià · Sirdarià і Vall de Ferganà ·
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Història de l'Uzbekistan і Tadjikistan · Tadjikistan і Vall de Ferganà ·
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Història de l'Uzbekistan і Tadjiks · Tadjiks і Vall de Ferganà ·
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Història de l'Uzbekistan і Taixkent · Taixkent і Vall de Ferganà ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Història de l'Uzbekistan і Tamerlà · Tamerlà і Vall de Ferganà ·
Tian Shan
Posta de sol al Khan Tengri El Tian Shan (en xinès: 天山; en pinyin: Tiān Shān; 'muntanyes Celestials'), també conegut com a Tien Shan i Tangri Tagh ('muntanyes dels Esperits') en llengua uigur, és una serralada muntanyosa situada a l'Àsia Central.
Història de l'Uzbekistan і Tian Shan · Tian Shan і Vall de Ferganà ·
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Història de l'Uzbekistan і Transoxiana · Transoxiana і Vall de Ferganà ·
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Història de l'Uzbekistan і Turkmenistan · Turkmenistan і Vall de Ferganà ·
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Història de l'Uzbekistan і Ulugh Beg · Ulugh Beg і Vall de Ferganà ·
Ulus
La columna de Julien a Ulus Ulus és un semt (barri) d'Ankara, la capital de Turquia.
Història de l'Uzbekistan і Ulus · Ulus і Vall de Ferganà ·
Umar Xaïkh Mirza
Umar Xaïkh Mirza (Samarcanda el 1456 - Akhsi, 8 de juny de 1494) fou un príncep timúrida que va governar a la vall de Ferganà, amb capital a Andijan i governant també a Marghilan, Osh, Khudjand, Isfara, Akhsi i Kasan.
Història de l'Uzbekistan і Umar Xaïkh Mirza · Umar Xaïkh Mirza і Vall de Ferganà ·
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Història de l'Uzbekistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques і Vall de Ferganà ·
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Història de l'Uzbekistan і Uzbekistan · Uzbekistan і Vall de Ferganà ·
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Història de l'Uzbekistan і Uzbeks · Uzbeks і Vall de Ferganà ·
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Història de l'Uzbekistan і Xibànides · Vall de Ferganà і Xibànides ·
Xinjiang
Xinjiang (tr; en), oficialment la Regió Autònoma Uigur de Xinjiang (tr; en) és una regió autònoma de la República Popular de la Xina.
Història de l'Uzbekistan і Xinjiang · Vall de Ferganà і Xinjiang ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà
- Què tenen en comú Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà
- Semblances entre Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà
Comparació entre Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà
Història de l'Uzbekistan té 189 relacions, mentre que Vall de Ferganà té 190. Com que tenen en comú 43, l'índex de Jaccard és 11.35% = 43 / (189 + 190).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Uzbekistan і Vall de Ferganà. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
