Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Imperi Romà і Vitel·li
Història de l'Imperi Romà і Vitel·li tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandria, Aquileia, Betriacum, Calígula, Claudi, Dinastia julioclàudia, Domicià, Germània (regió), Il·líria, Lió, Licini Mucià, Marc Salvi Otó, Mèsia, Neró, Pontífex Màxim, Prefecte del pretori, Província romana de Síria, Roma, Tiberi, Verona, Vespasià.
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Alexandria і Història de l'Imperi Romà · Alexandria і Vitel·li ·
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Aquileia і Història de l'Imperi Romà · Aquileia і Vitel·li ·
Betriacum
Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.
Betriacum і Història de l'Imperi Romà · Betriacum і Vitel·li ·
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Calígula і Història de l'Imperi Romà · Calígula і Vitel·li ·
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Claudi і Història de l'Imperi Romà · Claudi і Vitel·li ·
Dinastia julioclàudia
La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.
Dinastia julioclàudia і Història de l'Imperi Romà · Dinastia julioclàudia і Vitel·li ·
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Domicià і Història de l'Imperi Romà · Domicià і Vitel·li ·
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Germània (regió) і Història de l'Imperi Romà · Germània (regió) і Vitel·li ·
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Història de l'Imperi Romà і Il·líria · Il·líria і Vitel·li ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Història de l'Imperi Romà і Lió · Lió і Vitel·li ·
Licini Mucià
probablement Gai Licini Mucià en llatí Caius Licinius Mucianus, va ser un magistrat romà del.
Història de l'Imperi Romà і Licini Mucià · Licini Mucià і Vitel·li ·
Marc Salvi Otó
Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).
Història de l'Imperi Romà і Marc Salvi Otó · Marc Salvi Otó і Vitel·li ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Història de l'Imperi Romà і Mèsia · Mèsia і Vitel·li ·
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Història de l'Imperi Romà і Neró · Neró і Vitel·li ·
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Història de l'Imperi Romà і Pontífex Màxim · Pontífex Màxim і Vitel·li ·
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Història de l'Imperi Romà і Prefecte del pretori · Prefecte del pretori і Vitel·li ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Història de l'Imperi Romà і Província romana de Síria · Província romana de Síria і Vitel·li ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Imperi Romà і Roma · Roma і Vitel·li ·
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Història de l'Imperi Romà і Tiberi · Tiberi і Vitel·li ·
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Història de l'Imperi Romà і Verona · Verona і Vitel·li ·
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Història de l'Imperi Romà і Vespasià · Vespasià і Vitel·li ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Imperi Romà і Vitel·li
- Què tenen en comú Història de l'Imperi Romà і Vitel·li
- Semblances entre Història de l'Imperi Romà і Vitel·li
Comparació entre Història de l'Imperi Romà і Vitel·li
Història de l'Imperi Romà té 273 relacions, mentre que Vitel·li té 92. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 5.75% = 21 / (273 + 92).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Imperi Romà і Vitel·li. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
