SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 808 les relacions: Abat, Abat de Poblet, Abat Oliba, Absolutisme, Abu-Ishaq Ibrahim I, Adopcionisme, Adrià VI, Aine Bru, Ajuntament de Barcelona, Al-Azraq, Alacant, Albert el Gran, Albigès, Alejandro Lerroux García, Alexandre VI, Alfons d'Aragó (bisbe), Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons VIII de Castella, Alfons XIII d'Espanya, Almansor, Almirall, Almogàver, Amèrica, Anambad, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Andorra la Vella, Andreu Nin i Pérez, Anoia, Anselm Turmeda, Antic Testament, Antipapa, Antisemitisme, Antoni López i López, Antoni Maria Claret i Clarà, Antoni Maura i Montaner, Anunciació, Apostasia, Aquisgrà, Aragó, Arcadi Oliveres i Boadella, Arcàngel, Arcàngel Gabriel, Ardó, Arianisme, Armand Jean du Plessis de Richelieu, ... Ampliar l'índex (758 més) » « Shrink índex

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abat

Abat de Poblet

Josep Alegre, abat de Poblet 1998-2015 Labat de Poblet és el pare espiritual del monestir de Poblet.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abat de Poblet

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abat Oliba

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Absolutisme

Abu-Ishaq Ibrahim I

Abu-Ishaq Ibrahim I o Abu-Ishaq Ibrahim ibn Yahya fou emir hàfsida, fill de Abu-Zakariyyà Yahya I i germà i successor de Muhàmmad al-Mustànsir el 1279.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Abu-Ishaq Ibrahim I

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Adopcionisme

Adrià VI

Adrià VI, nascut com Adriaan Floriszoon (Utrecht, 1459 – Roma, Estats Pontificis, 1523) va ser papa de l'Església Catòlica des de 1522 fins al 1523.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Adrià VI

Aine Bru

s Aine Bru o Ayne Bru fou un pintor del Renaixement del possiblement d'origen alemany, neerlandès o flamenc que va treballar a Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aine Bru

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ajuntament de Barcelona

Al-Azraq

''Toni, el rei,'' de Francesc Laporta Valor (Alcoi, 1850-1914), caracteritzat com al-Àzraq. Disseny del vestit de l'alferes de la ''filà Chano,'' 1903.Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Hudhayl as-Saghir (indeterminat - Alcoi, Alcoià, 1276), més conegut com al-Àzraq (‘el Blau’), va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Al-Azraq

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alacant

Albert el Gran

Albert el Gran (i no el Magne), conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert (Lauingen, Baviera, 1206 – Colònia, 15 de novembre de 1280), fou un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals i una figura fonamental de l'escolàstica, anomenat Doctor Universalis i Doctor Expertus.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Albert el Gran

Albigès

L'Albigès (en occità Albigés, en francès Albigeois) és una comarca històrica d'Occitània (i de França), a l'entorn de la ciutat d'Albi.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Albigès

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alejandro Lerroux García

Alexandre VI

Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alexandre VI

Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons d'Aragó (bisbe)

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Bataller

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Benigne

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Cast

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Franc

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons el Magnànim

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons VIII de Castella

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Alfons XIII d'Espanya

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Almansor

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Almirall

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Almogàver

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Amèrica

Anambad

Anambad o Nambad (? — Llívia, 731) fou un bisbe d'Urgell.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anambad

Anarcosindicalisme

Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anarcosindicalisme

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anarquisme

Andorra la Vella

Andorra la Vella és la capital del Principat d'Andorra i forma una de les set parròquies en què es divideix el país.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Andorra la Vella

Andreu Nin i Pérez

Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Andreu Nin i Pérez

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anoia

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anselm Turmeda

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antic Testament

Antipapa

Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antipapa

Antisemitisme

L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antisemitisme

Antoni López i López

va ser un destacat navilier i comerciant espanyol durant el.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni López i López

Antoni Maria Claret i Clarà

Antoni Maria Claret i Clarà (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870), conegut com a Pare Claret, va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni Maria Claret i Clarà

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Antoni Maura i Montaner

Anunciació

L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Anunciació

Apostasia

Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Apostasia

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aquisgrà

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aragó

Arcadi Oliveres i Boadella

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 27 de novembre de 1945 - Sant Cugat del Vallès, 6 d'abril de 2021) va ser un economista i activista català, referent dels moviments socials.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arcadi Oliveres i Boadella

Arcàngel

300px En les religions jueva, cristiana i islàmica els arcàngels (del grec: αρχάγγελος, archangelos.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arcàngel

Arcàngel Gabriel

Larcàngel Gabriel és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix esmentat al Llibre de Daniel (capítols 8 i 9), a l'Evangeli segons Lluc (capítol 1, versets 9 i 26) i a l'Alcorà, on se l'anomena Jibril.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arcàngel Gabriel

Ardó

Ardó fou el darrer rei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ardó

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arianisme

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Armand Jean du Plessis de Richelieu

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Barcelona

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Narbona

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbat de Tarragona

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arquebisbe

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Arqueologia

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Art gòtic

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Art romànic

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Art romànic a Catalunya

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Assemblea de Catalunya

Aureli Maria Escarré i Jané

Aureli Maria Escarré i Jané (l'Arboç, 15 d'abril de 1908 – Barcelona, 21 d'octubre de 1968) fou un monjo benedictí i abat de Montserrat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Aureli Maria Escarré i Jané

Autodeterminació

Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Autodeterminació

Avemaria

Madona de Pompeo Batoni, 1742 Lavemaria és una oració cristiana dirigida a Maria, mare de Jesús.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Avemaria

Avinyó

Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Avinyó

¡Cu-Cut!

¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і ¡Cu-Cut!

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Baix Llobregat

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Balaguer

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Baldomero Espartero

Baptisme

Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Baptisme

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Baró

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Barcelona

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Barcelonès

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bases de Manresa

Batalla d'Annual

La batalla d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921 durant la Guerra del Rif, entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla d'Annual

Batalla de Corbins

La Batalla de Corbins va esdevindre el 1126 entre els exèrcits almoràvits i les forces de Ramon Berenguer III al municipi de Corbins, al Segrià.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Corbins

Batalla de Las Navas de Tolosa

La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Las Navas de Tolosa

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Lepant (1571)

Batalla de Montjuïc (1641)

La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos més tard de l'aixecament popular conegut com a Corpus de Sang (7 de juny de 1640).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Montjuïc (1641)

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Muret

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla de Roncesvalls

Batalla del coll de Panissars

La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Batalla del coll de Panissars

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bètica

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bíblia

Bearn

Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bearn

Beat

plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Beat

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet d'Aniana

Benet VII

Benet VII (Roma, ? – 10 de juliol del 983) fou Papa de l'Església catòlica del 974 al 983.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet VII

Benet XII

Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet XII

Benet XIII

Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet XIII

Benet XVI

va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benet XVI

Benjamín de Arriba y Castro

Benjamín de Arriba y Castro (Penamaior, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) fou bisbe de Mondoñedo (1935-1944), bisbe d'Oviedo (1944-1949), arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Benjamín de Arriba y Castro

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Berà I

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Berenguer de Palou II

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Berenguer Ramon I

Bernat Boïl

Bernat Boïl (Saidí, entre 1440 i 1445 - Cuixà (Conflent), entre 1509 i 1507), fou un religiós i diplomàtic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bernat Boïl

Bernat Tallaferro

Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (vers el 970 - Provença, 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bernat Tallaferro

Besiers

Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Besiers

Bigorra

Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bigorra

Bisbat d'Ègara

El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Ègara

Bisbat d'Eivissa

El bisbat d'Eivissa és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, amb seu a la ciutat d'Eivissa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Eivissa

Bisbat d'Empúries

El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Empúries

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat d'Urgell

Bisbat de Besalú

L'efímer Bisbat de Besalú va ésser creat l'any 1017 pel comte Bernat Tallaferro de Besalú, amb l'aprovació papal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Besalú

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Girona

Bisbat de Lleida

El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Lleida

Bisbat de Mallorca

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Mallorca

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Perpinyà

Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

miniatura El bisbat de Sant Feliu de Llobregat és una de les dues noves diòcesis catalanes creades el 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra és el bisbat de Terrassa).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Bisbat de Solsona

església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Solsona

Bisbat de Terrassa

Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Terrassa

Bisbat de Tortosa

Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Tortosa

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbat de Vic

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bisbe

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Blanca I de Navarra

Bonifaci VIII

Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bonifaci VIII

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Borrell II

Borriana

Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Borriana

Bovatge

El bovatge era un impost que cobraven els reis normalment a l'inici del regnat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Bovatge

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Butlla

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cadis

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Caiguda de Constantinoble

Calàbria

Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Calàbria

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Califat de Còrdova

Calixt III

Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Calixt III

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Call

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Calvinisme

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Camp Nou

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Canonge

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Capitalisme

Capitulació de Pedralbes

La Capitulació de Pedralbes (o Pau de Pedralbes), signada el 24 d'octubre de 1472 al Monestir de Santa Maria de Pedralbes, significà el final de la Guerra Civil catalana (1462-1472), que acabà sense vencedors ni vençuts.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Capitulació de Pedralbes

Caputxins de Sarrià

Els Caputxins de Sarrià són una comunitat de l'Orde dels Germans Menors Caputxins que es va instal·lar a Barcelona el 1578 per una petició del Consell de Cent, en contra de la voluntat del rei Felip II.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Caputxins de Sarrià

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carcassona

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cardenal

Cardona

Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cardona

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carib

Caritat

La Caritat, representada per Adolphe Bouguereau el 1878 Caritat del llatí caritas i en grec clàssic o antic: "agapé" és un dels tipus d'amor místic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Caritat

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carlemany

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles de Viana

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles el Calb

Carles I d'Anjou

Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles I d'Anjou

Carles I de Valois

Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles I de Valois

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles II d'Anjou

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles II de Castella

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles III d'Espanya

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles Maria Isidre de Borbó

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carlisme

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Carmelites

Cartoixa d'Escaladei

La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la Península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cartoixa d'Escaladei

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Casal de Barcelona

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Casp

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Castellà

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Castelló de la Plana

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catalanisme

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Català

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catalunya

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catalunya Ràdio

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catarisme

Catecisme

Còdex Manesse, fol. 292v, "El Mestre de Escola de Eßlingen" (''Der Schulmeister von Eßlingen'') Un catecisme (derivat del grec antic κατηχητικός “predicador”, provinent al seu torn de l'arrel κατηχέω, "ensenyar oralment") és un resum o exposició d'una doctrina.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catecisme

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Barcelona

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Girona

Catedral de la Seu d'Urgell

La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de la Seu d'Urgell

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Tarragona

Catedral de Tortosa

La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Tortosa

Catedral de Vic

La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catedral de Vic

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Catolicisme

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Càntabres

Càritas

Càritas (del llatí Caritas: amor, caritat) és un organisme de l'Església catòlica dedicat a la coordinació de la beneficència humanitària.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Càritas

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Còrdova

Celibat

El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Celibat

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cent Mil Fills de Sant Lluís

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cerdanya

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cisma d'Occident

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ciutat del Vaticà

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Clergat

Clergues Regulars de les Escoles Pies

Els Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies formen un institut religiós masculí de dret pontifici: un orde de clergues regulars dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment escolapis i posposen al seu nom les sigles S.P.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Clergues Regulars de les Escoles Pies

Climent I

Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent I

Climent IV

Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent IV

Climent VII

Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent VII

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Climent VIII

Combat de Malta

El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Combat de Malta

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comissions Obreres

Comissions Obreres de Catalunya

Comissions Obreres de Catalunya, o la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, és una organització sindical catalana, confederada amb la Confederació Sindical de les Comissions Obreres d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comissions Obreres de Catalunya

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Companyia de Jesús

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat d'Empúries

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat d'Urgell

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Barcelona

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Besalú

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Cerdanya

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Flandes

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Girona

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Pallars

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Ribagorça

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtat de Tolosa

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comtats catalans

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Comunisme

Concili de Constança

Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili de Constança

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili de Trento

Concili del Laterà IV

El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili del Laterà IV

Concili ecumènic

Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili ecumènic

Concili Vaticà I

Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili Vaticà I

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concili Vaticà II

Concilis de Toledo

Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concilis de Toledo

Concordat

Un concordat és un acord en forma de tractat entre el poder temporal i els representants de l'església catòlica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concordat

Concordat del 1953

El Concordat del 1953 va ser un acord internacional signat entre l'Estat espanyol i el Vaticà que va regular les relacions entre el règim franquista i l'Església Catòlica durant la dictadura franquista en una concepció clericalista.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Concordat del 1953

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Confederació Nacional del Treball

Confessió (religió)

La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Confessió (religió)

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Congrés dels Diputats

Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

La Conquesta de Menorca fou la invasió catalanoaragonesa de l'illa de Menorca en poder dels àrabs almohades, duta a terme en el marc de la campanya militar de confiscació del Regne de Mallorca, durant la Croada contra la Corona d'Aragó.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conquesta catalanoaragonesa de Menorca

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Conquesta de Mallorca

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Consell de Cent

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Consolat de Mar

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constança de Sicília

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constantí I el Gran

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constantinoble

Constitució Espanyola de 1876

La Constitució Espanyola de 1876 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) fou promulgada per Cánovas del Castillo, un cop aconseguida la restauració borbònica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constitució Espanyola de 1876

Constitució espanyola de 1931

La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constitució espanyola de 1931

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Constitucions catalanes

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Contrareforma

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Convergència i Unió

COPE

La COPE (acrònim de Cadena de Ondas Populares de España) és una de les principals cadenes radiofòniques d'àmbit nacional a Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і COPE

Copríncep d'Andorra

Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Copríncep d'Andorra

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corona d'Aragó

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corona de Castella i Lleó

Corpus de Sang

El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corpus de Sang

Corpus de Sitges

El Corpus de Sitges, que engloba la celebració de la festivitat del Corpus Christi, és una de les festes tradicionals i populars de Sitges.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corpus de Sitges

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corts Catalanes

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corts de Cadis

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corts Generals

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Corts Valencianes

Cosme de Montserrat

Cosme de Montserrat (la Selva del Camp, primer terç del - 1473) fou un religiós i polític català del, bisbe de Vic (1459-1473), entre altres càrrecs eclesiàstics.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cosme de Montserrat

Cova de Sant Ignasi

La Cova de Sant Ignasi és un conjunt arquitectònic del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cova de Sant Ignasi

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cristòfor Colom

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cristianisme

Croada Albigesa

La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Croada Albigesa

Croada contra la Corona d'Aragó

La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Croada contra la Corona d'Aragó

Croada de Jaume I

La Croada de Jaume I també anomenada croada catalana o croada dels catalans, fou un fracassat intent de croada el 1269, que hagués estat la novena croada.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Croada de Jaume I

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Croades

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cronologia de la història de Catalunya

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Cursus honorum

Dansa de la Mort

La Dansa de la mort és un text que es creu que es va representar i ballar al.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dansa de la Mort

Decret de l'Alhambra

El Decret de l'Alhambra o Edicte de Granada va ser un decret editat a l'Alhambra el 31 de març de 1492 pels monarques que més endavant serien denominats Reis Catòlics, Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella, en el qual s'expulsava a tots els jueus de la península Ibèrica fixant com a termini el 31 de juliol de 1492.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Decret de l'Alhambra

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Decrets de Nova Planta

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Desamortitzacions espanyoles

Despotat de Sèrbia

miniatura El Despotat de Sèrbia (serbi: Srpska despotovina o escrit en ciríl·lic: Српска деспотовина) va ser un dels últims estats serbis que van caure sota el poder de l'Imperi Otomà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Despotat de Sèrbia

Diaca

Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diaca

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diada Nacional de Catalunya

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Diòcesi

Dictadura de Primo de Rivera

Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dictadura de Primo de Rivera

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia almohade

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia almoràvit

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia borbònica

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia dels Habsburg

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dinastia merovíngia

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dioclecià

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal, dit el Just o el Pagès (Lisboa, 1261 - Santarém, 1325), fou rei de Portugal (1279-1325).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Dionís I de Portugal

Divorci

Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Divorci

Domènec de Guzmán

Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Domènec de Guzmán

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat d'Atenes

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat de Borgonya

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat de Milà

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ducat de Neopàtria

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ebre

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Edicte de Milà

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eivissa

Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eixample de Barcelona

El Correo Catalán

El Correo Catalán va ser un diari fundat a Barcelona el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà de la Roca.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і El Correo Catalán

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eleccions generals espanyoles de 1933

Elionor d'Anglaterra

Elionor d'Anglaterra o Elionor Plantagenet (Domfront, França, 1162 - Burgos, 1214) fou princesa d'Anglaterra i reina consort de Castella (1177-1214).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Elionor d'Anglaterra

Elisabet de Portugal

Elisabet o Isabel de Portugal o Elisabet d'Aragó i de Sicília (Saragossa o Barcelona, 1271 - Estremoz, Portugal 1336) fou infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1282-1325).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Elisabet de Portugal

Els matins

Els matins és un programa informatiu i d'entreteniment de Televisió de Catalunya emès per TV3 en directe de 8:00 h a 10:30 h L'eix principal del programa és la informació i els serveis.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Els matins

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Emirat de Granada

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Emperador

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Enric Prat de la Riba i Sarrà

Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947

Les festes de lEntronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947 consistiren en la solemne col·locació de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat en un tron nou.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ermessenda de Carcassona

Escola Pia de Catalunya

Escola Pia de Catalunya és la secció catalana dels escolapis, orde religiós fundat per Josep de Calassanç el 1597 a Roma.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escola Pia de Catalunya

Escolàstica

XIV Lescolàstica és el moviment teològic i filosòfic que va intentar utilitzar la filosofia grecollatina clàssica per comprendre la revelació religiosa del cristianisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escolàstica

Escoltisme

LEscoltisme és un moviment d'abast mundial que treballa pel desenvolupament integral dels joves a través de l'educació en el lleure, fundat l'any 1907 a Anglaterra per Robert Baden-Powell, general de l'exèrcit britànic, que posteriorment es va estendre a un gran nombre de països.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escoltisme

Escultura

La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Escultura

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Església Catòlica Romana

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Espanya

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Esquerra Republicana de Catalunya

Estats Pontificis

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Estats Pontificis

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

Etnografia

Letnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Etnografia

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eucaristia

Eugeni IV

Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eugeni IV

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Eulàlia de Barcelona

Euskadi Ta Askatasuna

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Euskadi Ta Askatasuna

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Evangeli

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Evolució

Excomunió

Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Excomunió

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Federació Anarquista Ibèrica

Federico Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Federico Jiménez Losantos

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip II de Castella

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip III de Castella

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip III de França

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip IV de Castella

Felip IV de França

Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Felip IV de França

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran d'Antequera

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran el Catòlic

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ferran VI d'Espanya

Fets de Maig

Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fets de Maig

Fets del ¡Cu-Cut!

Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els "Fets del ¡Cu-Cut!" Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fets del ¡Cu-Cut!

Fets del sis d'octubre

Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fets del sis d'octubre

Fets dels Apòstols

Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fets dels Apòstols

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Feudalisme

Fills del Cor de Maria

Els claretians són la congregació religiosa catòlica dels Fills de l'Immaculat Cor de Maria o Fills del Cor de Maria (Cordis Mariae Filius C.M.F.), també coneguda com a Missioners Claretians, fou fundada per sant Antoni Maria Claret, l'any 1849 a Vic (Osona) a l'antic Seminari diocesà (sent-ne bisbe el dr.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fills del Cor de Maria

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Flandes

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fogatge

Forces Armades d'Espanya

Les Forces Armades Espanyoles (FFAA) són l'organització encarregada de defensar la sobirania, la integritat territorial i la independència d'Espanya, segons s'estableix a la Constitució espanyola de 1978.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Forces Armades d'Espanya

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fraga

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Franc Comtat

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Cambó i Batlle

Francesc Climent Sapera

Francesc Climent Petri, dit "Sapera" (Torreblanca, 1349 - Barcelona, 18 de desembre de 1430), va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403-1407), administrador del Bisbat de Tarassona (1404-1407), bisbe de Tortosa (1407-10), bisbe de Barcelona (1410-15; administrador 1419-29), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1430).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Climent Sapera

Francesc d'Assís

Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc d'Assís

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc d'Assís Vidal i Barraquer

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc de Borja

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Eiximenis

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francesc Macià i Llussà

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francisco Franco Bahamonde

Francmaçoneria

miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francmaçoneria

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Francs

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Franquisme

Frente de Juventudes

El Frente de Juventudes (FJ) va ser l'organització infantil i juvenil de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) que funcionà entre 1940 i 1961.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Frente de Juventudes

Front Popular (Espanya)

UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Front Popular (Espanya)

Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona

Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona

Fundació Pere Tarrés

Fundació Pere Tarrés és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1985 per l'arxidiòcesi de Barcelona que es dedica al treball en l'àmbit del lleure infantil i juvenil, amb uns camps d'actuació que es basen en el foment de l'educació en el lleure, la cultura, la vida associativa, l'animació sociocultural i l'educació social.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Fundació Pere Tarrés

Garraf

El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Garraf

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gausfred II de Rosselló

Gausfred II de Rosselló (? - 1074) fou comte de Rosselló (1013-1074).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gausfred II de Rosselló

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gènova

Gòtic català

XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gòtic català

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Güelfs i gibel·lins

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Generalitat de Catalunya

Girard I de Rosselló

Girard I de Rosselló (? - 1113) fou comte de Rosselló (1102-1113).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Girard I de Rosselló

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Girona

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gots

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Govern d'Espanya

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregori IX

Gregori V

Gregori V (Ducat de Saxònia, 972 – Roma, 18 de febrer de 999) va ser Papa de l'Església Catòlica de l'any 996 al 999.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregori V

Gregori XVI

Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregori XVI

Gregorio Modrego Casaus

Gregorio Modrego Casaus (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972) va ser un eclesiàstic espanyol, arquebisbe de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gregorio Modrego Casaus

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Gremi

Guanahani

Illes Bahames: marcades amb un cercle es poden veure les illes que han estat identificades com Guanahani. Guanahani és el nom originari de l'illa en la qual va desembarcar Cristòfor Colom el 12 d'octubre de 1492, quan va arribar per primera vegada a Amèrica, i que va rebatejar com a «San Salvador», nom amb què encara és coneguda l'illa de les Bahames que s'identifica comunament amb l'antiga Guanahani.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guanahani

Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guàrdia Civil

Guàrdia d'Assalt

El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guàrdia d'Assalt

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra Civil catalana

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra Civil espanyola

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra de Successió Espanyola

Guerra del Francès

La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra del Francès

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra del Rif

Guerra dels remences

La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra dels remences

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra dels Segadors

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra dels Trenta Anys

Guerra Gran

La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guerra Gran

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guifré el Pilós

Guifré II de Barcelona

Guifré II de Barcelona i III de Girona, anomenat també Borrell I o simplement Guifré Borrell (ca. 874 - Barcelona, 26 d'abril de 911 o 914), va ser comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911), el darrer comte que va prestar vassallatge a un monarca franc.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guifré II de Barcelona

Guifré II de Cerdanya

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (?, 970 — Sant Martí del Canigó, 31 de juliol de 1049) fou comte de Cerdanya i de Conflent (988 - 1035), i comte de Berga (1003 - 1035).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guifré II de Cerdanya

Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)

Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)

Guillem I de Besalú

Guillem I de Besalú, dit el Gras (? - 1052), fou comte de Besalú i de Ripoll (1020-1052).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Guillem I de Besalú

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Heretgia

Hermenegild

Ermenegild o Hermenegild (564-585) fou rei rebel dels visigots a Sevilla del 579 al 583 dirigint el sector catòlic visigot contra els arrians agrupats entorn del seu pare el rei Leovigild.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hermenegild

Hilari Raguer i Suñer

Hilari Raguer i Suñer (nascut Ernest Raguer i Suñer, Madrid, 11 d'agost de 1928 - Monestir de Montserrat, 1 d'octubre de 2020) fou un monjo benedictí i historiador català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hilari Raguer i Suñer

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hispània Tarraconense

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història de Catalunya

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hohenstaufen

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Homilies d'Organyà

Hospital de la Santa Creu de Barcelona

LHospital de la Santa Creu és un conjunt arquitectònic entre els carrers de l'Hospital i del Carme del Raval de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hospital de la Santa Creu de Barcelona

Hug I d'Empúries

Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug I d'Empúries

Hug I de França

Hug I de França o Hug Capet (Dourdan, 940 - Les Juifs, prop de Chartres, 24 d'octubre de 996) fou comte de París, duc de França (956 - 987), rei dels francs (987 - 996) i fundador de la dinastia dels Capets.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug I de França

Hug II d'Empúries

Hug II d'Empúries (?, ca.1035 - ?, 1116) va ser comte d'Empúries des de 1078 fins a la seva mort el 1116.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug II d'Empúries

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hugonot

Ignasi de Loiola

Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ignasi de Loiola

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Illes Balears

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient

Iniciativa per Catalunya Verds

Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) va ser un partit polític ecosocialista d'àmbit català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Iniciativa per Catalunya Verds

Innocenci II

Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci II

Innocenci VI

Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci VI

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició espanyola

Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona

Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona (ICESB) és una institució dependent de l'arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per Joan A. Ventosa i Emili Boix i Selva amb la finalitat de promoure l'estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials des d'una òptica cristiana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona

Isabel de Portugal i d'Aragó

Isabel de Portugal i d'Aragó (Lisboa, Portugal, 24 d'octubre de 1503 - Toledo, Castella, 1 de maig de 1539) va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel de Portugal i d'Aragó

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel I de Castella

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel II d'Espanya

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isidor de Sevilla

Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isidre Gomà i Tomàs

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Islam

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló

Jansenisme

Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jansenisme

Jaume Balmes i Urpià

Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume Balmes i Urpià

Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume Collell i Bancells

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II d'Urgell

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II de Mallorca

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem

Joan Batlles i Alerm

Joan Batlles i Alerm (La Garriga, 23 de juliol de 1917 - 24 de setembre de 2017) era un sacerdot català, considerat com un personatge de referència de l'Església de Barcelona i de l'Església catalana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Batlles i Alerm

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Carles I d'Espanya

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan d'Àustria i Blomberg

Joan de Ribera

Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan de Ribera

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe

Joan Josep d'Àustria

Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep d'Àustria

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Maragall i Gorina

Joan Sentís i Sunyer

Joan Sentís i Sunyer (Xerta, 1561 – Barcelona, 7 d'octubre de 1632) fou bisbe de Barcelona (1620-1632) i virrei de Catalunya de forma interina (1622-1626).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Sentís i Sunyer

Joan XV

Joan XV (Roma, ? – abril de 996) va ser Papa de l'Església Catòlica del 985 al 996.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XV

Joan XXII

Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXII

Joan XXIII

nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joana I de Castella

Jordi Llimona i Barret

Jordi Llimona i Barret (Barcelona, 20 de maig de 1924 - 11 de setembre de 1999) fou un religiós i escriptor català, fill de Rafael Llimona i Benet.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jordi Llimona i Barret

José Canalejas y Méndez

José Canalejas y Méndez (Ferrol, La Corunya, 31 de juliol de 1854-Madrid, 12 de novembre de 1912) va ser un advocat i polític regeneracionista i liberal espanyol.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і José Canalejas y Méndez

Josep Bonaparte

Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Bonaparte

Josep Climent i Avinent

Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 11 de març de 1706 - 25 de novembre de 1781) fou un religiós valencià, canonge de la seu, catedràtic de filosofia de la Universitat de València i claustral, i bisbe de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Climent i Avinent

Josep Dalmau i Olivé

Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1926 - Gallifa, Vallès Occidental, 5 de setembre de 2018) fou un sacerdot, escriptor, teòleg i activista català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Dalmau i Olivé

Josep de Natzaret

Segons els evangelis, Josep (en arameu Yosef bar Yaqob i en hebreu יוֹסֵף בן-יַעֲקֹב Yôsēp ben Yahăqōb) conegut en català com Sant Josep -o també com Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús- (? - Natzaret?, entre 12 i 29 dC) fou el marit de la Verge Maria.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep de Natzaret

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep Manyanet i Vives

Josep Manyanet i Vives (Tremp, Pallars Jussà, 7 de gener del 1833 - Sant Andreu de Palomar, Barcelona, Barcelonès, 17 de desembre del 1901) fou un prevere, fundador dels Fills de la Sagrada Família i les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i apòstol de la devoció a la Sagrada Família.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Manyanet i Vives

Josep Maria Rovira Belloso

Josep Maria Rovira Belloso (Barcelona, 10 de març de 1926 - Barcelona, 16 de juny de 2018) fou un sacerdot i teòleg català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Maria Rovira Belloso

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Torras i Bages

Joventut Obrera Cristiana

La JOC a Quebec en 1939 La Joventut Obrera Cristiana (JOC) és un moviment especialitzat propi de l'Acció Catòlica, que dona resposta i s'encarna entre les persones joves de barris obrers.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joventut Obrera Cristiana

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Judaisme

Juli III

Juli III (Roma, Estats Pontificis, 10 de setembre de 1487 - 23 de març de 1555) fou papa de Roma (1549-1555).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Juli III

Julià de Toledo

Julià de Toledo (Toledo, c. 642 - 6 de març de 690) va ser un eclesiàstic del Regne de Toledo, escriptor i historiador i arquebisbe de Toledo.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Julià de Toledo

L'ou com balla

L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і L'ou com balla

La Campana de Gràcia

La Campana de Gràcia fou un setmanari satíric, republicà i anticlerical.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Campana de Gràcia

La Caputxinada

Caputxins Sarrià - Façana església La Caputxinada és el nom amb què es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i l'11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Caputxinada

La Garriga

La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Garriga

La Humanitat

La Humanitat va ser un diari, dirigit inicialment per Lluís Companys, que sorgí a Barcelona el 9 de novembre de 1931 en oposició al grup de L'Opinió.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Humanitat

La Passió

La Passió és la representació teatral de la vida, mort i resurrecció de Jesucrist, basada en els evangelis.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Passió

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Seu Vella de Lleida

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Vanguardia

La Veu del Montserrat

''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і La Veu del Montserrat

Laïcisme

El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Laïcisme

Le Monde

Le Monde és un diari vespertí francès fundat per Hubert Beuve-Méry el 1944.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Le Monde

Leovigild

Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Leovigild

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lió

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Liberalisme

Litúrgia

200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Litúrgia

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí

Lleó III (papa)

Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleó III (papa)

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleó XIII

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lliga Catalana (partit)

Lliga Santa (1571)

La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lliga Santa (1571)

Llista d'arquebisbes de Tarragona

El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona

Llista de bisbes de Tortosa

Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Tortosa

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Cerdanya

Llista de monarques britànics

Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de monarques britànics

Llista de presidents d'Espanya

Aquesta és la llista dels Presidents del Consell de Ministres (1823 - 1874) i dels Presidents del Govern (d'ençà 1874) d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de presidents d'Espanya

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Castella

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Mallorca

Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Sicília i Nàpols

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llobregat

Lloctinent de Catalunya

XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llotja de Mar

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Companys i Jover

Lluís de Cardona i Enríquez

Lluís de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1488 - Tarragona, 1532).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís de Cardona i Enríquez

Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís el Pietós

Lluís II de Provença

Lluís II d'Anjou Lluís II de Provença o Lluís II d'Anjou (Tolosa 1377 - Angers, França 1417), duc d'Anjou (1384-1417); comte de Provença (1384-1417); rei titular de Nàpols (1384-1389) i (1399-1417) i rei de Nàpols (1390-1399).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís II de Provença

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís IX de França

Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d'agost de 1932 - Ogassa, 11 d'agost de 2007) fou un sacerdot, polític, filòsof de la noviolència i assagista català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Maria Xirinacs i Damians

Lluís Martínez i Sistach

Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Martínez i Sistach

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França

Lotari I de França

Lotari I Lotari I de França (941 - 986) fou rei carolingi de França entre el 10 de setembre del 954 i l'1 de març del 986.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lotari I de França

Lovaina

Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lovaina

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lucca

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Luxemburg

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Malta

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya

Manfred I de Sicília

Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manfred I de Sicília

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa

Manuel Arce Ochotorena

Manuel Arce Ochotorena (Orobia, Navarra, 1879 - Tarragona, 1948) fou Bisbe de Zamora (1929-1938), Bisbe d'Oviedo (1938-1944), Arquebisbe de Tarragona (1944-1948) i nomenat Cardenal el 1946.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Arce Ochotorena

Manuel de Irujo Ollo

Manuel de Irujo Ollo (Lizarra, 25 de setembre de 1891 – Bilbao, 1 de gener de 1981) va ser un polític i advocat navarrès, dirigent del Partit Nacionalista Basc, Diputat i Ministre de la Segona República Espanyola.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel de Irujo Ollo

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Milà i Fontanals

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mare de Déu de la Mercè

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mare de Déu de Montserrat

Maresme

El Maresme és una de les comarques de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maresme

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria de Luna

Escut de Maria de Luna al monestir de Poblet Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406), comtessa d'Empúries, comtessa de Luna i senyora de Sogorb (1402-1406).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria de Luna

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria, mare de Jesús

Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mariano Rajoy Brey

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà

Martí V

Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí V

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Marxisme

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maximià

Màlaga

Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màlaga

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màrtir

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mèxic

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Múrcia

Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya

La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya és una distinció honorífica atorgada pel Parlament de Catalunya des de l'any 2000 en agraïment a la trajectòria dels membres dels seus òrgans de govern i per honorar les personalitats i els visitants il·lustres que es consideren creditors d'un reconeixement excepcional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya

Mediació

La mediació és un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s'adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l'assistència d'una persona mediadora que actua d'una manera imparcial i neutral.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mediació

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mequinensa

Messina

Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Messina

Migdia-Pirineus

Migdia-Pirineus (en occità Miègjorn-Pirenèus, en francès Midi-Pyrénées) fou una regió administrativa de la República Francesa amb capital a Tolosa, una de les set en què és dividida Occitània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Migdia-Pirineus

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel (arcàngel)

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missa

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca

Monestir de Montserrat

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Montserrat

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Cugat

Monestir de Sant Daniel de Girona

El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Daniel de Girona

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Sant Pere de Rodes

Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Ripoll

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santes Creus

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monjo

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monopoli

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montblanc

Montesa

Montesa és un municipi del País Valencià a la comarca de la Costera.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montesa

Montiró

Montiró és un poble dins el terme municipal de Ventalló (Alt Empordà).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montiró

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montjuïc (Barcelona)

Montserrat

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montserrat

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Morella

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Moriscos

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mossos d'Esquadra

Movimiento Nacional

El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Movimiento Nacional

Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal (MdLL) és un consorci museístic creat l'1 d'agost de 1997 i integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i la Paeria de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nadal

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narbona

Narcís Jubany i Arnau

Narcís Jubany i Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996) fou un bisbe i cardenal català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narcís Jubany i Arnau

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nau (arquitectura)

Niceto Alcalá-Zamora

fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Niceto Alcalá-Zamora

Nicolau Eimeric

Nicolau Eimeric (Girona, 1320 - Girona, 4 de gener de 1399) fou un teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nicolau Eimeric

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nou Testament

Novacianisme

El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Novacianisme

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oleguer de Barcelona

Oliba Cabreta

Oliba I de Cerdanya-Besalú, conegut amb el sobrenom de Cabreta (~ 920 - Montecassino, 990), fou comte de Cerdanya amb el ''pagus'' de Berga i Conflent (965 - 988) i comte de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988), càrrecs als quals va renunciar i es va retirar a l'Abadia de Montecassino, on va morir dos anys més tard.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oliba Cabreta

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Cluny

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de la Cartoixa

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de la Mercè

Orde de Montesa

L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Montesa

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Benet

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Joan de Jerusalem

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde de Sant Jordi d'Alfama

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Cister

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple

Orde dels Frares Menors Caputxins

L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Frares Menors Caputxins

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Predicadors

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde militar

Orlhac (Alvèrnia)

Orlhac, Aurillac o Ourlhat en alvernès, és un municipi al departament de Cantal (regió d'Alvèrnia-Roine-Alps).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orlhac (Alvèrnia)

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osca

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osona

Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País Basc

País de Foix

castell de Foix El País de Foix (en occità País de Fois, en francès Pays de Foix) és una petita regió històrica d'Occitània, amb capital a Foix.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País de Foix

Països Baixos (topònim)

Al curs de la història, la noció geogràfica i política dels Països Baixos ha tingut diverses significacions que causen sovint confusió.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Països Baixos (topònim)

Pacià de Barcelona

Pacià de Barcelona o de Bàrcino (en llatí Pacianus; Bàrcino o rodalia, ? - Bàrcino, ca. 390) fou un religiós cristià romà, bisbe de Barcelona entre c. 365/373 i c. 386.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pacià de Barcelona

Pacte de Ceret

El Pacte de Ceret fou un tractat entre el Principat de Catalunya i el Regne de França.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pacte de Ceret

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Paganisme

Palerm

Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palerm

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palestina

Pallars

Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pallars

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa

Papa Bonifaci IX

Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Bonifaci IX

Papa Climent V

Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Climent V

Papa Climent VI

Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Climent VI

Papa Eugeni III

Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Eugeni III

Papa Gregori XI

Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Gregori XI

Papa Gregori XII

Gregori XII (Venècia, 1326 - † Recanati, 18 d'octubre del 1417) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1406 al 1415.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Gregori XII

Papa Joan XIII

Joan XIII (Roma, ? – 6 de setembre de 972) va ser Papa de l'Església Catòlica del 965 al 972.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Joan XIII

Papa Martí IV

Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Martí IV

Papa Nicolau V

Nicolau V (Sarzana, 15 de novembre de 1397 - Roma, 24 de març de 1455) va ser Papa de Roma del 1447 al 1455.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Nicolau V

Papa Sirici

Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Sirici

Papa Urbà V

Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Urbà V

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París

Parenostre

El Parenostre (del llatí Pater Noster) és la pregària central del cristianisme, puix que, segons el Nou Testament, a diferència d'altres oracions, va ser directament ensenyada per Jesús; els Evangelis expliquen que quan els seus deixebles li van demanar com havien de pregar, Jesús els va ensenyar aquesta pregària.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parenostre

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parlament de Catalunya

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parròquia eclesiàstica

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya

Partit Popular de Catalunya

El Partit Popular de Catalunya (abreujat PPC), abans anomenat Partit Popular Català, és la delegació del Partit Popular espanyol a Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Popular de Catalunya

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Republicà Radical

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya

Pascual Madoz Ibáñez

Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pascual Madoz Ibáñez

Pasqual II

Pasqual II (Bleda, 1050 – Roma, 21 de gener de 1118) és el nom que Rainer de Bleda o de Galeta va triar quan el 1099 va ser elegit papa de l'Església Catòlica, càrrec que va omplir fins a la seva mort el 1118.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pasqual II

Patum de Berga

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Patum de Berga

Pau Claris i Casademunt

fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Claris i Casademunt

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau d'Anagni

Pau de Tars

Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau de Tars

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau i Treva de Déu

Pau III

Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau III

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Península Ibèrica

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peníscola

Penedès

Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Penedès

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada

Pere de Carcassona

Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Carcassona

Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe)

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Catòlic

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Cerimoniós

Pere el d'Osca

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el d'Osca

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran

Pere Nolasc

fou un mercader, fundador de l'Orde de la Mercè.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere Nolasc

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pesta Negra

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pipí I el Breu

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus

Pisa

Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pisa

Pius IX

Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IX

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius X

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius XI

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Polònia

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Tarragona

Pròsper (Tarragona?, segona meitat del - Camogli, Ligúria, 718) va ser l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pròsper de Tarragona

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya

President del Govern d'Espanya

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President del Govern d'Espanya

Primera Croada

La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Croada

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Guerra Carlina

Primera Internacional

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) o Primera Internacional, fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 i es dissolgué el 1881.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Internacional

Primera República Francesa

* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera República Francesa

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Priorat

Priscil·lianisme

El priscil·lianisme fou una doctrina cristiana considerada herètica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Priscil·lianisme

Procés de Burgos

L'anomenat procés de Burgos fou el consell de Guerra que va jutjar, entre el 3 i el 9 de desembre del 1970, setze persones, acusades, entre altres delictes, de pertànyer a l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), i que marcaria un abans i un després en la història del franquisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Procés de Burgos

Procés de Montjuïc

Ramon Casas va pintar ''Sortida de la processó del Corpus de l'església de Santa Maria'', l'esdeveniment immediatament anterior a l'atemptat El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Procés de Montjuïc

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Proletariat

Pronunciament

Un pronunciament és una forma de rebel·lió militar o cop d'estat, peculiar d'Espanya i el món hispanoparlant (conegut com a pronunciamiento), característic del.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pronunciament

Propaganda

La propaganda és una informació presentada i difosa amb la finalitat de donar suport a una determinada agenda o de promocionar un producte.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Propaganda

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Protestantisme

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Províncies Unides

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Provença

Qüestió Romana

La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Qüestió Romana

Quarta Croada

La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada

Rafael (arcàngel)

Larcàngel Rafael és un dels set arcàngels, el rang superior en l'escala dels àngels, que apareix citat al Llibre de Tobies, i juntament amb Gabriel i Miquel, un dels tres comuns a les tres religions monoteistes.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rafael (arcàngel)

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramón María Narváez y Campos

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramir II d'Aragó

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Borrell I

Ramon Casas i Carbó

Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Casas i Carbó

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon de Penyafort

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Llull

Ramon Masnou i Boixeda

Ramon Masnou i Boixeda (Santa Eugènia de Berga, Osona, 3 de setembre de 1907 - Vic, Osona, 9 de juny 2004) fou un eclesiàstic i bisbe català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Masnou i Boixeda

Ramon Torrella i Cascante

Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) fou arquebisbe de Tarragona (1983-1996).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Torrella i Cascante

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon V de Tolosa

Rasès

El Rasès és una regió històrica d'Occitània, al sud-oest de l'actual departament francès de l'Aude.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rasès

Recared I

fou un rei visigot del 586 al 601.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Recared I

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regla de sant Benet

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de la Gran Bretanya

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Portugal

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sardenya

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sicília

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne Franc

Rei d'Espanya

El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rei d'Espanya

Relíquia

En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Relíquia

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Renaixença

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Gènova

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Venècia

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Restauració borbònica

Reus

Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reus

Revolució de 1868

La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució de 1868

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa

Ribera d'Ebre

La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ribera d'Ebre

Ricard Maria Carles i Gordó

Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, el Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou un bisbe i cardenal valencià.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ricard Maria Carles i Gordó

Riudarenes

Riudarenes és una vila i municipi de la comarca de la Selva al marge esquerre de la riera de Santa Coloma.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Riudarenes

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roderic

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roger de Flor

Roger de Llúria

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roger de Llúria

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romanticisme

Romànic llombard

Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romànic llombard

Romuald de Ravenna

Romuald (Ravenna ~951 - Val di Castro, Fabiano, 19 de juny del 1027) fou un abat fundador de l'orde dels camaldulesos.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romuald de Ravenna

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosari

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic

Sagrament

''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sagrament

Salvador Casañas i Pagès

Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Salvador Casañas i Pagès

Sanç VII de Navarra

Sanç VII dit “el Fort” (c. 1170 - Tudela, 1234) fou rei de Navarra (1194 - 1234).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sanç VII de Navarra

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Boi de Llobregat

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Cugat del Vallès

Sant Ermengol d'Urgell

Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Ermengol d'Urgell

Sant Esteve de Palautordera

Sant Esteve de Palautordera és un municipi de la comarca del Vallès Oriental.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Esteve de Palautordera

Sant Fruitós de Bages

Sant Fruitós de Bages és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Fruitós de Bages

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Genís de Fontanes (monestir)

Sant Martí del Canigó

L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Martí del Canigó

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Miquel de Cuixà

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pau del Camp

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere

Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de Camprodon és un monestir benedictí situat a l'actual vila de Camprodon, al Ripollès.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere de Camprodon

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere de les Puel·les

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Vicent Ferrer

Santa Cecília de Montserrat

Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Cecília de Montserrat

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Coloma de Farners

Santa Maria d'Amer

Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria d'Amer

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria de Valldonzella és un monestir femení cistercenc situat actualment a Barcelona, a Sant Gervasi de Cassoles, prop de l'indret on hi hagué l'antiga residència reial de Bellesguard i actual torre Bellesguard.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria de Valldonzella

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Mar

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Pi

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Seu

Santoral

El santoral és el calendari litúrgic que indica la data en la qual se celebren les festivitats en honor d'un sant o una altra figura religiosa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santoral

Saqueig de Barcelona

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saqueig de Barcelona

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saxons

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona guerra carlina

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segre

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Senat d'Espanya

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Septimània

Serra d'Or

Serra d'Or és una revista nascuda, en la seva forma actual, l'octubre de l'any 1959 a instàncies d'un grup d'universitaris i editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb un tiratge d'uns 8.000 exemplars mensuals.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Serra d'Or

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714)

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Santa

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Tràgica

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sevilla

Silvestre II

fou un Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Silvestre II

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Simó IV de Montfort

Simonia

Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Simonia

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sindicalisme

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sindicat

Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona

El Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona fou un sindicat d'estudiants de caràcter unitari constituït formalment a Barcelona el 9 de març de 1966.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona

Sisebut (rei dels visigots)

Sisebut —també Sisebodus o Sisebuth— (?- febrer del 621, Toledo) fou un rei dels visigots del 612 al 621.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sisebut (rei dels visigots)

Sixt IV

Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sixt IV

Skanderbeg

Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Skanderbeg

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Socialisme

Solidaridad Obrera

Solidaridad Obrera o Unió Local de Societats Obreres de Barcelona-Solidaritat Obrera fou una organització unitària sindical de Barcelona creada l'agost de 1907, formada sobre les estructures de la Unió Local de Societats Obreres de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solidaridad Obrera

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solidaritat Catalana

Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solsona

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sometent

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sueus

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Tàtars

Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tàtars

Televisió de Catalunya

Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Televisió de Catalunya

Temple Expiatori de la Sagrada Família

Reconstrucció de les escoles NA.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Temple Expiatori de la Sagrada Família

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teocràcia

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teodoric II (rei dels visigots)

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teologia

Tercera Croada

La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera Croada

Tercera República Francesa

La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera República Francesa

Termenès

Termenès és el nom de la regió nord del Perapertusès, que pren el seu nom del castell de Tèrme.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Termenès

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa

Tiara

La tiara (Gardenia tahitensis o G. taitensis en una grafia antiga, del mot tahitià tiare) és una espècie de gardènia endèmica de Tahití, a la Polinèsia Francesa, on n'és la flor nacional.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tiara

Tlemcen

Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tlemcen

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tolosa de Llenguadoc

Tomàs d'Aquino

Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomàs d'Aquino

Tomás de Torquemada

Tomás de Torquemada OP (Torquemada, 14 d'octubre de 1420 — Àvila, 16 de setembre de 1498), va ser un frare dominic castellà i primer gran inquisidor del moviment espanyol per homogeneïtzar les pràctiques religioses amb les de l'Església catòlica a la finals del, coneguda també com a Inquisició espanyola o Santa Inquisició.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomás de Torquemada

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toponímia

Torí

Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Torí

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tortosa

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat de la Haia (1701)

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus

Trento

Trento (en italià Trento, en llombard Trent, en alemany Trient, en llatí Tridentum) és una ciutat a la regió italiana de Trentino-Tirol del Sud.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trento

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trienni Liberal

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Catalanista

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Democràtica de Catalunya

Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unió Republicana (1903)

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Barcelona

Universitat de Girona

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Girona

Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Lleida

Universitat de Salamanca

La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Salamanca

Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya

La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és una universitat situada a les ciutats de Vic, Manresa i Granollers.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya

Universitat Ramon Llull

La Universitat Ramon Llull és una universitat privada amb seu a Barcelona.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat Ramon Llull

Universitat Rovira i Virgili

La Universitat Rovira i Virgili (URV) és una institució pública d'ensenyament superior amb centres a Tarragona, Reus, Vila-seca, Tortosa, el Vendrell i Vilafranca del Penedès i que té com a objectius prioritaris la docència, la recerca i la transferència del coneixement.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat Rovira i Virgili

Urbà II

Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urbà II

Urbà VI

Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urbà VI

Urgell

L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urgell

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Valentí Almirall i Llozer

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vall d'Aran

Vallès Occidental

El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Occidental

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Oriental

Vascons

Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vascons

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vítiza

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes

Via Crucis

Representació de la dotzena estació del Via Crucis El Cireneu El Via Crucis (expressió llatina que significa "Camí de la creu") és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret des que va ser fet presoner fins a la seva crucifixió i sepultura (Passió de Jesús).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Via Crucis

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic

Vicenç Ferrer i Moncho

Vicenç Ferrer Moncho (Barcelona, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, Índia, 19 de juny de 2009), conegut internacionalment com a Vicente Ferrer, fou un missioner, primer jesuïta i després laic, a l'Índia, a la regió d'Anantapur.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicenç Ferrer i Moncho

Vicent Enrique i Tarancón

Estàtua de Tarancón a Borriana Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), fou un cardenal valencià reconegut pel seu rellevant paper conciliador durant la transició espanyola al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicent Enrique i Tarancón

Vicepresidència del Govern de Catalunya

La Vicepresidència del Govern de Catalunya és un càrrec de la Generalitat de Catalunya creat amb l'article 15 de la Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vicepresidència del Govern de Catalunya

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Violant de Bar

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Virrei

Vot

Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007.El vot és l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferència per certa moció (p. ex. una proposta de resolució), un candidat, o una determinada selecció de candidats.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vot

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 11 de setembre

1305

;Països Catalans.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1305

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1334

1362

El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1362

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1811

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1812

1844

;Països Catalans.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1844

1881

;Països Catalans.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1881

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 1985

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 25 de juliol

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Veure Història de l'Església Catòlica a Catalunya і 27 d'abril

També conegut com Història de l'Església a Catalunya.

, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbe, Arqueologia, Art gòtic, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Assemblea de Catalunya, Aureli Maria Escarré i Jané, Autodeterminació, Avemaria, Avinyó, ¡Cu-Cut!, Baix Llobregat, Balaguer, Baldomero Espartero, Baptisme, Baró, Barcelona, Barcelonès, Bases de Manresa, Batalla d'Annual, Batalla de Corbins, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Montjuïc (1641), Batalla de Muret, Batalla de Roncesvalls, Batalla del coll de Panissars, Bètica, Bíblia, Bearn, Beat, Benet d'Aniana, Benet VII, Benet XII, Benet XIII, Benet XVI, Benjamín de Arriba y Castro, Berà I, Berenguer de Palou II, Berenguer Ramon I, Bernat Boïl, Bernat Tallaferro, Besiers, Bigorra, Bisbat d'Ègara, Bisbat d'Eivissa, Bisbat d'Empúries, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Besalú, Bisbat de Girona, Bisbat de Lleida, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Perpinyà, Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, Bisbat de Solsona, Bisbat de Terrassa, Bisbat de Tortosa, Bisbat de Vic, Bisbe, Blanca I de Navarra, Bonifaci VIII, Borrell II, Borriana, Bovatge, Butlla, Cadis, Caiguda de Constantinoble, Calàbria, Califat de Còrdova, Calixt III, Call, Calvinisme, Camp Nou, Canonge, Capitalisme, Capitulació de Pedralbes, Caputxins de Sarrià, Carcassona, Cardenal, Cardona, Carib, Caritat, Carlemany, Carles de Viana, Carles el Calb, Carles I d'Anjou, Carles I de Valois, Carles II d'Anjou, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carmelites, Cartoixa d'Escaladei, Casal de Barcelona, Casp, Castellà, Castelló de la Plana, Catalanisme, Català, Catalunya, Catalunya Ràdio, Catarisme, Catecisme, Catedral de Barcelona, Catedral de Girona, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Tarragona, Catedral de Tortosa, Catedral de Vic, Catolicisme, Càntabres, Càritas, Còrdova, Celibat, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Cerdanya, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Clergat, Clergues Regulars de les Escoles Pies, Climent I, Climent IV, Climent VII, Climent VIII, Combat de Malta, Comissions Obreres, Comissions Obreres de Catalunya, Companyia de Jesús, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Cerdanya, Comtat de Flandes, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Comunisme, Concili de Constança, Concili de Trento, Concili del Laterà IV, Concili ecumènic, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Concilis de Toledo, Concordat, Concordat del 1953, Confederació Nacional del Treball, Confessió (religió), Congrés dels Diputats, Conquesta catalanoaragonesa de Menorca, Conquesta de Mallorca, Consell de Cent, Consolat de Mar, Constança de Sicília, Constantí I el Gran, Constantinoble, Constitució Espanyola de 1876, Constitució espanyola de 1931, Constitucions catalanes, Contrareforma, Convergència i Unió, COPE, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corpus de Sang, Corpus de Sitges, Corts Catalanes, Corts de Cadis, Corts Generals, Corts Valencianes, Cosme de Montserrat, Cova de Sant Ignasi, Cristòfor Colom, Cristianisme, Croada Albigesa, Croada contra la Corona d'Aragó, Croada de Jaume I, Croades, Cronologia de la història de Catalunya, Cursus honorum, Dansa de la Mort, Decret de l'Alhambra, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Despotat de Sèrbia, Diaca, Diada Nacional de Catalunya, Diòcesi, Dictadura de Primo de Rivera, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia merovíngia, Dioclecià, Dionís I de Portugal, Divorci, Domènec de Guzmán, Ducat d'Atenes, Ducat de Borgonya, Ducat de Milà, Ducat de Neopàtria, Ebre, Edicte de Milà, Eivissa, Eixample de Barcelona, El Correo Catalán, Eleccions generals espanyoles de 1933, Elionor d'Anglaterra, Elisabet de Portugal, Els matins, Emirat de Granada, Emperador, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, Ermessenda de Carcassona, Escola Pia de Catalunya, Escolàstica, Escoltisme, Escultura, Església Catòlica Romana, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estats Pontificis, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Etnografia, Eucaristia, Eugeni IV, Eulàlia de Barcelona, Euskadi Ta Askatasuna, Evangeli, Evolució, Excomunió, Federació Anarquista Ibèrica, Federico Jiménez Losantos, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip III de França, Felip IV de Castella, Felip IV de França, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran VI d'Espanya, Fets de Maig, Fets del ¡Cu-Cut!, Fets del sis d'octubre, Fets dels Apòstols, Feudalisme, Fills del Cor de Maria, Flandes, Fogatge, Forces Armades d'Espanya, Fraga, Franc Comtat, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Climent Sapera, Francesc d'Assís, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Francesc de Borja, Francesc Eiximenis, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Francmaçoneria, Francs, Franquisme, Frente de Juventudes, Front Popular (Espanya), Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Fundació Pere Tarrés, Garraf, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gausfred II de Rosselló, Gènova, Gòtic català, Güelfs i gibel·lins, Generalitat de Catalunya, Girard I de Rosselló, Girona, Gots, Govern d'Espanya, Gregori IX, Gregori V, Gregori XVI, Gregorio Modrego Casaus, Gremi, Guanahani, Guàrdia Civil, Guàrdia d'Assalt, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra del Rif, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra Gran, Guifré el Pilós, Guifré II de Barcelona, Guifré II de Cerdanya, Guillem Caçador (bisbe de Barcelona), Guillem I de Besalú, Heretgia, Hermenegild, Hilari Raguer i Suñer, Hispània Tarraconense, Història de Catalunya, Història del dret català, Hohenstaufen, Homilies d'Organyà, Hospital de la Santa Creu de Barcelona, Hug I d'Empúries, Hug I de França, Hug II d'Empúries, Hugonot, Ignasi de Loiola, Il·lustració, Illes Balears, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Iniciativa per Catalunya Verds, Innocenci II, Innocenci VI, Inquisició, Inquisició espanyola, Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona, Isabel de Portugal i d'Aragó, Isabel I de Castella, Isabel II d'Espanya, Isidor de Sevilla, Isidre Gomà i Tomàs, Islam, Jacint Verdaguer i Santaló, Jansenisme, Jaume Balmes i Urpià, Jaume Collell i Bancells, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume II de Mallorca, Jerusalem, Joan Batlles i Alerm, Joan Carles I d'Espanya, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan de Ribera, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Josep d'Àustria, Joan Maragall i Gorina, Joan Sentís i Sunyer, Joan XV, Joan XXII, Joan XXIII, Joana I de Castella, Jordi Llimona i Barret, José Canalejas y Méndez, Josep Bonaparte, Josep Climent i Avinent, Josep Dalmau i Olivé, Josep de Natzaret, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Manyanet i Vives, Josep Maria Rovira Belloso, Josep Torras i Bages, Joventut Obrera Cristiana, Judaisme, Juli III, Julià de Toledo, L'ou com balla, La Campana de Gràcia, La Caputxinada, La Garriga, La Humanitat, La Passió, La Seu Vella de Lleida, La Vanguardia, La Veu del Montserrat, Laïcisme, Le Monde, Leovigild, Lió, Liberalisme, Litúrgia, Llatí, Lleó III (papa), Lleó XIII, Lleida, Lliga Catalana (partit), Lliga Santa (1571), Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista d'emperadors romans d'Orient, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de monarques britànics, Llista de presidents d'Espanya, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista de reis de França, Llista de reis de Mallorca, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Llobregat, Lloctinent de Catalunya, Llotja de Mar, Lluís Companys i Jover, Lluís de Cardona i Enríquez, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís el Pietós, Lluís II de Provença, Lluís IX de França, Lluís Maria Xirinacs i Damians, Lluís Martínez i Sistach, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lotari I de França, Lovaina, Lucca, Luxemburg, Madrid, Malta, Mancomunitat de Catalunya, Manfred I de Sicília, Manresa, Manuel Arce Ochotorena, Manuel de Irujo Ollo, Manuel Milà i Fontanals, Mar Mediterrània, Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu de Montserrat, Maresme, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria de Luna, Maria, mare de Jesús, Mariano Rajoy Brey, Martí l'Humà, Martí V, Marxisme, Maximià, Màlaga, Màrtir, Mèxic, Múrcia, Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, Mediació, Mequinensa, Messina, Migdia-Pirineus, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Miquel (arcàngel), Missa, Monarca, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Daniel de Girona, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Monjo, Monopoli, Montblanc, Montesa, Montiró, Montjuïc (Barcelona), Montserrat, Morella, Moriscos, Mossos d'Esquadra, Movimiento Nacional, Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Nadal, Napoleó Bonaparte, Narbona, Narcís Jubany i Arnau, Nau (arquitectura), Niceto Alcalá-Zamora, Nicolau Eimeric, Nou Testament, Novacianisme, Occitània, Oleguer de Barcelona, Oliba Cabreta, Orde de Cluny, Orde de la Cartoixa, Orde de la Mercè, Orde de Montesa, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde del Cister, Orde del Temple, Orde dels Frares Menors Caputxins, Orde dels Predicadors, Orde militar, Orlhac (Alvèrnia), Osca, Osona, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, País Basc, País de Foix, Països Baixos (topònim), Pacià de Barcelona, Pacte de Ceret, Paganisme, Palerm, Palestina, Pallars, Papa, Papa Bonifaci IX, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Eugeni III, Papa Gregori XI, Papa Gregori XII, Papa Joan XIII, Papa Martí IV, Papa Nicolau V, Papa Sirici, Papa Urbà V, París, Parenostre, Parlament de Catalunya, Parròquia eclesiàstica, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pascual Madoz Ibáñez, Pasqual II, Patum de Berga, Pau Claris i Casademunt, Pau d'Anagni, Pau de Tars, Pau i Treva de Déu, Pau III, Península Ibèrica, Peníscola, Penedès, Peralada, Pere de Carcassona, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pere Nolasc, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Pesta Negra, Pipí I el Breu, Pirineus, Pisa, Pius IX, Pius X, Pius XI, Polònia, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Pròsper de Tarragona, President de la Generalitat de Catalunya, President del Govern d'Espanya, Primera Croada, Primera Guerra Carlina, Primera Internacional, Primera República Francesa, Priorat, Priscil·lianisme, Procés de Burgos, Procés de Montjuïc, Proletariat, Pronunciament, Propaganda, Protestantisme, Províncies Unides, Provença, Qüestió Romana, Quarta Croada, Rafael (arcàngel), Ramón María Narváez y Campos, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Casas i Carbó, Ramon de Penyafort, Ramon Llull, Ramon Masnou i Boixeda, Ramon Torrella i Cascante, Ramon V de Tolosa, Rasès, Recared I, Regla de sant Benet, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regne Franc, Rei d'Espanya, Relíquia, Renaixença, República de Gènova, República de Venècia, Restauració borbònica, Reus, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Ribera d'Ebre, Ricard Maria Carles i Gordó, Riudarenes, Roderic, Roger de Flor, Roger de Llúria, Roma, Romanticisme, Romànic llombard, Romuald de Ravenna, Rosari, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Sagrament, Salvador Casañas i Pagès, Sanç VII de Navarra, Sant, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Ermengol d'Urgell, Sant Esteve de Palautordera, Sant Fruitós de Bages, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pau del Camp, Sant Pere, Sant Pere de Camprodon, Sant Pere de les Puel·les, Sant Vicent Ferrer, Santa Cecília de Montserrat, Santa Coloma de Farners, Santa Maria d'Amer, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Valldonzella, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santa Seu, Santoral, Saqueig de Barcelona, Saragossa, Saxons, Sàpiens, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Segre, Senat d'Espanya, Septimània, Serra d'Or, Setge de Barcelona (1713-1714), Setmana Santa, Setmana Tràgica, Sevilla, Silvestre II, Simó IV de Montfort, Simonia, Sindicalisme, Sindicat, Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, Sisebut (rei dels visigots), Sixt IV, Skanderbeg, Socialisme, Solidaridad Obrera, Solidaritat Catalana, Solsona, Sometent, Sueus, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Tàtars, Televisió de Catalunya, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Teocràcia, Teodoric II (rei dels visigots), Teologia, Tercera Croada, Tercera República Francesa, Termenès, Terra Santa, Tiara, Tlemcen, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs d'Aquino, Tomás de Torquemada, Toponímia, Torí, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tractat dels Pirineus, Trento, Trienni Liberal, Unió Catalanista, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Republicana (1903), Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat de Salamanca, Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Universitat Ramon Llull, Universitat Rovira i Virgili, Urbà II, Urbà VI, Urgell, València, Valentí Almirall i Llozer, Vall d'Aran, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vascons, Vítiza, Vespres Sicilianes, Via Crucis, Vic, Vicenç Ferrer i Moncho, Vicent Enrique i Tarancón, Vicepresidència del Govern de Catalunya, Violant de Bar, Virrei, Vot, 11 de setembre, 1305, 1334, 1362, 1811, 1812, 1844, 1881, 1985, 25 de juliol, 27 d'abril.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat