Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada tenen 25 coses en comú (en Uniopèdia): Batalla de Muret, Caiguda de Constantinoble, Catalunya Ràdio, Comtat de Flandes, Constantinoble, Croada Albigesa, Ducat de Borgonya, Església Catòlica Romana, Excomunió, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Innocenci III, Jerusalem, Pere el Catòlic, Primera Croada, Regne d'Anglaterra, Regne d'Hongria, Regne de França, República de Gènova, República de Venècia, Sacre Imperi Romanogermànic, Segona Croada, Simó IV de Montfort, Tercera Croada, Terra Santa.
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Batalla de Muret і Quarta Croada ·
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Caiguda de Constantinoble і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Caiguda de Constantinoble і Quarta Croada ·
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Catalunya Ràdio і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya Ràdio і Quarta Croada ·
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Comtat de Flandes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Flandes і Quarta Croada ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constantinoble і Quarta Croada ·
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Croada Albigesa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Croada Albigesa і Quarta Croada ·
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Ducat de Borgonya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ducat de Borgonya і Quarta Croada ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Església Catòlica Romana і Quarta Croada ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Excomunió і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Excomunió і Quarta Croada ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà · Imperi Romà і Quarta Croada ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Quarta Croada ·
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Innocenci III · Innocenci III і Quarta Croada ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem · Jerusalem і Quarta Croada ·
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Catòlic · Pere el Catòlic і Quarta Croada ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Croada · Primera Croada і Quarta Croada ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Anglaterra · Quarta Croada і Regne d'Anglaterra ·
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Hongria · Quarta Croada і Regne d'Hongria ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Quarta Croada і Regne de França ·
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Gènova · Quarta Croada і República de Gènova ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Venècia · Quarta Croada і República de Venècia ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic · Quarta Croada і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Segona Croada
La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona Croada · Quarta Croada і Segona Croada ·
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Simó IV de Montfort · Quarta Croada і Simó IV de Montfort ·
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera Croada · Quarta Croada і Tercera Croada ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Terra Santa · Quarta Croada і Terra Santa ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Quarta Croada té 113. Com que tenen en comú 25, l'índex de Jaccard és 2.00% = 25 / (1134 + 113).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
