Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada

Història de l'Església Catòlica a Catalunya vs. Peralada

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història. Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada tenen 21 coses en comú (en Uniopèdia): Almogàver, Art romànic, Califat de Còrdova, Carlemany, Comtat d'Empúries, Comtat de Besalú, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Corona d'Aragó, Felip III de França, Guerra dels Segadors, Hug I d'Empúries, Hug II d'Empúries, Jaume el Conqueridor, Joan el Sense Fe, Lió, Llista de comtes de Barcelona, Napoleó Bonaparte, París, Pere el Gran, Regne de Navarra.

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Almogàver і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Almogàver і Peralada · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Art romànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Art romànic і Peralada · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Califat de Còrdova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Califat de Còrdova і Peralada · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carlemany і Peralada · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Comtat d'Empúries і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat d'Empúries і Peralada · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Comtat de Besalú і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Besalú і Peralada · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Comtat de Tolosa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Tolosa і Peralada · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtats catalans і Peralada · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Peralada · Veure més »

Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Felip III de França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip III de França і Peralada · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra dels Segadors і Peralada · Veure més »

Hug I d'Empúries

Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug I d'Empúries · Hug I d'Empúries і Peralada · Veure més »

Hug II d'Empúries

Hug II d'Empúries (?, ca.1035 - ?, 1116) va ser comte d'Empúries des de 1078 fins a la seva mort el 1116.

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hug II d'Empúries · Hug II d'Empúries і Peralada · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Peralada · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Peralada · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lió · Lió і Peralada · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Peralada · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Peralada · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París · París і Peralada · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Peralada і Pere el Gran · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra · Peralada і Regne de Navarra · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada

Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Peralada té 152. Com que tenen en comú 21, l'índex de Jaccard és 1.63% = 21 / (1134 + 152).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peralada. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »