Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Baptisme, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Català, Catalunya, Cerdanya, Copríncep d'Andorra, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Savoia, Espanya, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Flandes, Franc Comtat, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Trenta Anys, Hugonot, Imperi Otomà, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de França, Lluís XIII de França, Luxemburg, País Basc, Papa, París, Pirineus, ..., Regne de França, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Rei d'Espanya, Revolució Francesa, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Sàpiens, Tractat d'Utrecht, Tractat de Rastatt, Tractat dels Pirineus. Ampliar l'índex (11 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Absolutisme і Lluís XIV de França ·
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Armand Jean du Plessis de Richelieu і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Armand Jean du Plessis de Richelieu і Lluís XIV de França ·
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Baptisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Baptisme і Lluís XIV de França ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles II de Castella і Lluís XIV de França ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Lluís XIV de França ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Català і Lluís XIV de França ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya і Lluís XIV de França ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cerdanya і Lluís XIV de França ·
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Copríncep d'Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Copríncep d'Andorra і Lluís XIV de França ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia borbònica і Lluís XIV de França ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia dels Habsburg і Lluís XIV de França ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Ducat de Savoia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ducat de Savoia і Lluís XIV de França ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Espanya і Lluís XIV de França ·
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Felip III de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip III de Castella і Lluís XIV de França ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip IV de Castella і Lluís XIV de França ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip V d'Espanya і Lluís XIV de França ·
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Flandes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Flandes і Lluís XIV de França ·
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Franc Comtat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Franc Comtat і Lluís XIV de França ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIV de França ·
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Guerra dels Trenta Anys і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra dels Trenta Anys і Lluís XIV de França ·
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hugonot · Hugonot і Lluís XIV de França ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Lluís XIV de França ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Lluís XIV de França ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Lluís XIV de França ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França · Lluís XIII de França і Lluís XIV de França ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Luxemburg · Lluís XIV de França і Luxemburg ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і País Basc · Lluís XIV de França і País Basc ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Lluís XIV de França і Papa ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і París · Lluís XIV de França і París ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pirineus · Lluís XIV de França і Pirineus ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Lluís XIV de França і Regne de França ·
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Navarra · Lluís XIV de França і Regne de Navarra ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols · Lluís XIV de França і Regne de Nàpols ·
Rei d'Espanya
El rei d'Espanya és el cap d'estat d'Espanya i el titular de la Corona d'Espanya, la forma en què es configura a Espanya la prefectura de l'Estat.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rei d'Espanya · Lluís XIV de França і Rei d'Espanya ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa · Lluís XIV de França і Revolució Francesa ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló · Lluís XIV de França і Rosselló ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic · Lluís XIV de França і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens · Lluís XIV de França і Sàpiens ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht · Lluís XIV de França і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat de Rastatt · Lluís XIV de França і Tractat de Rastatt ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus · Lluís XIV de França і Tractat dels Pirineus ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Lluís XIV de França té 260. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 2.94% = 41 / (1134 + 260).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIV de França. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
