Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell tenen 66 coses en comú (en Uniopèdia): Adopcionisme, Alacant, Alexandre VI, Alfons el Magnànim, Anambad, Andorra, Antonio Pérez Maxo, Arquebisbat de Tarragona, Arxiprestat, Barcelona, Benet XIII, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Solsona, Bisbe, Cardenal, Carlemany, Carlisme, Catedral de la Seu d'Urgell, Cerdanya, Comtat d'Urgell, Comtats catalans, Concili Vaticà II, Confederació Nacional del Treball, Copríncep d'Andorra, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Esclua, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Fèlix d'Urgell, ..., Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Guerra dels Segadors, Heretgia, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Josep Caixal i Estradé, Justí Guitart i Vilardebò, Lió, Lleó III (papa), Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Luís Díez de Aux de Armendáriz, Martí l'Humà, Màrtir, Miquel Despuig i Vacarte, Napoleó Bonaparte, Orde dels Predicadors, Pau Duran, Pèire de Marca, Pere de Cardona (arquebisbe), Pere el Gran, Pius IX, President de la Generalitat de Catalunya, Ramon Iglésias i Navarri, Regència d'Urgell, Revolució Francesa, Roma, Rosselló, Salvador Casañas i Pagès, Sant, Sant Ermengol d'Urgell, Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell, Toledo. Ampliar l'índex (36 més) »
Adopcionisme
Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.
Adopcionisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Adopcionisme і Llista de bisbes d'Urgell ·
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alacant і Llista de bisbes d'Urgell ·
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Alexandre VI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alexandre VI і Llista de bisbes d'Urgell ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Magnànim і Llista de bisbes d'Urgell ·
Anambad
Anambad o Nambad (? — Llívia, 731) fou un bisbe d'Urgell.
Anambad і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Anambad і Llista de bisbes d'Urgell ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Andorra і Llista de bisbes d'Urgell ·
Antonio Pérez Maxo
Antonio Pérez Maxo (Santo Domingo de Silos, Burchs, 2 de maig de 1562 — Tarragona, 1 de maig de 1637) fou eclesiàstic catòlic que esdevingué bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1627-1633) bisbe de Lleida (1633) i arquebisbe de Tarragona (1633-1637).
Antonio Pérez Maxo і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Antonio Pérez Maxo і Llista de bisbes d'Urgell ·
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Arquebisbat de Tarragona і Llista de bisbes d'Urgell ·
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Arxiprestat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Arxiprestat і Llista de bisbes d'Urgell ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Llista de bisbes d'Urgell ·
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Benet XIII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Benet XIII і Llista de bisbes d'Urgell ·
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat d'Urgell і Llista de bisbes d'Urgell ·
Bisbat de Solsona
església catedral de Solsona, seu de la diòcesi. Palau Episcopal a Solsona. Església de Sant Jaume de Mollerussa. Façana de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga. Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega. Església parroquial de la Sagrada Família de Navàs. Altar del Santuari de la Mare de Déu del Claustre a la catedral de Solsona. Altar barroc del Santuari del Miracle, Riner. Col·legiata de Sant Vicenç a Cardona. El bisbat de Solsona o diòcesi de Solsona (en llatí: Diocesis Celsonensis) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Catalunya sufragània de l'arquebisbat metropolità de Tarragona i presidida pel bisbe de Solsona.
Bisbat de Solsona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Solsona і Llista de bisbes d'Urgell ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbe і Llista de bisbes d'Urgell ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cardenal і Llista de bisbes d'Urgell ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carlemany і Llista de bisbes d'Urgell ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carlisme і Llista de bisbes d'Urgell ·
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Catedral de la Seu d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catedral de la Seu d'Urgell і Llista de bisbes d'Urgell ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cerdanya і Llista de bisbes d'Urgell ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Comtat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat d'Urgell і Llista de bisbes d'Urgell ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtats catalans і Llista de bisbes d'Urgell ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili Vaticà II і Llista de bisbes d'Urgell ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Confederació Nacional del Treball і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Confederació Nacional del Treball і Llista de bisbes d'Urgell ·
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Copríncep d'Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Copríncep d'Andorra і Llista de bisbes d'Urgell ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Llista de bisbes d'Urgell ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Decrets de Nova Planta і Llista de bisbes d'Urgell ·
Esclua
Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.
Esclua і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Esclua і Llista de bisbes d'Urgell ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Espanya і Llista de bisbes d'Urgell ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell ·
Fèlix d'Urgell
Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).
Fèlix d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Fèlix d'Urgell і Llista de bisbes d'Urgell ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip V d'Espanya і Llista de bisbes d'Urgell ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran el Catòlic і Llista de bisbes d'Urgell ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra dels Segadors і Llista de bisbes d'Urgell ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Heretgia і Llista de bisbes d'Urgell ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Llista de bisbes d'Urgell ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just · Jaume el Just і Llista de bisbes d'Urgell ·
Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Caixal i Estradé · Josep Caixal i Estradé і Llista de bisbes d'Urgell ·
Justí Guitart i Vilardebò
Justí Guitart i Vilardebò (Barcelona, 16 de desembre del 1875 — 30 de gener del 1940) fou un eclesiàstic català, bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Justí Guitart i Vilardebò · Justí Guitart i Vilardebò і Llista de bisbes d'Urgell ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lió · Lió і Llista de bisbes d'Urgell ·
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleó III (papa) · Lleó III (papa) і Llista de bisbes d'Urgell ·
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Llista de bisbes d'Urgell ·
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell · Llista de bisbes d'Urgell і Llista de bisbes d'Urgell ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona · Llista de bisbes d'Urgell і Llista de bisbes de Barcelona ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Llista de bisbes d'Urgell і Lloctinent de Catalunya ·
Luís Díez de Aux de Armendáriz
Luís Díez Aux de Armendáriz catalanitzat com Lluís Díez Aux d'Armendáriz (Quito,? - Barcelona, 1627) fou bisbe de Jaca (1617-1622) i d'Urgell (1622-1627).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Luís Díez de Aux de Armendáriz · Llista de bisbes d'Urgell і Luís Díez de Aux de Armendáriz ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Llista de bisbes d'Urgell і Martí l'Humà ·
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Màrtir · Llista de bisbes d'Urgell і Màrtir ·
Miquel Despuig i Vacarte
Miquel Despuig i Vacarte també conegut com Miquel Puig (Tortosa, ? — Lleida, 1559) fou un religiós i doctor en dret que esdevingué inquisidor de Catalunya i durant la seva vida tingué els títols d'abat de Santa Maria de Serrateix (1535-1545), Bisbe d'Elna (1542-52), President de la Generalitat de Catalunya (1542-1545), bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1552-1556) i finalment Bisbe de Lleida (1556-59).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel Despuig i Vacarte · Llista de bisbes d'Urgell і Miquel Despuig i Vacarte ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte · Llista de bisbes d'Urgell і Napoleó Bonaparte ·
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde dels Predicadors · Llista de bisbes d'Urgell і Orde dels Predicadors ·
Pau Duran
Pau Duran (Esparreguera, 31 de desembre de 1582 – Areny de Noguera, 18 de febrer de 1651) fou bisbe d'Urgell.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Duran · Llista de bisbes d'Urgell і Pau Duran ·
Pèire de Marca
Pèire de Marca (Gan, 24 de gener de 1594 - París, 29 de juny de 1662) fou un historiador i arquebisbe occità.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pèire de Marca · Llista de bisbes d'Urgell і Pèire de Marca ·
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) · Llista de bisbes d'Urgell і Pere de Cardona (arquebisbe) ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Llista de bisbes d'Urgell і Pere el Gran ·
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IX · Llista de bisbes d'Urgell і Pius IX ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Llista de bisbes d'Urgell і President de la Generalitat de Catalunya ·
Ramon Iglésias i Navarri
Ramon Iglésias i Navarri (Durro, Alta Ribagorça, 28 de gener de 1889 - la Seu d'Urgell, 31 de març de 1972) fou un religiós català que esdevingué bisbe d'Urgell i 59è copríncep d'Andorra.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Iglésias i Navarri · Llista de bisbes d'Urgell і Ramon Iglésias i Navarri ·
Regència d'Urgell
La Regència d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d'Urgell després de la presa d'aquesta ciutat per Antonio Marañón, el Trapense (juliol del 1822).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regència d'Urgell · Llista de bisbes d'Urgell і Regència d'Urgell ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa · Llista de bisbes d'Urgell і Revolució Francesa ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Llista de bisbes d'Urgell і Roma ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló · Llista de bisbes d'Urgell і Rosselló ·
Salvador Casañas i Pagès
Salvador Casañas i Pagès (Barcelona, 5 de setembre de 1834 — 27 d'octubre de 1908) fou un bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra, bisbe de Barcelona i cardenal català.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Salvador Casañas i Pagès · Llista de bisbes d'Urgell і Salvador Casañas i Pagès ·
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant · Llista de bisbes d'Urgell і Sant ·
Sant Ermengol d'Urgell
Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Ermengol d'Urgell · Llista de bisbes d'Urgell і Sant Ermengol d'Urgell ·
Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell
El Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell és un gran edifici bastit el 1860, projectat per Romà Samsó i impulsat pel bisbe Josep Caixal.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell · Llista de bisbes d'Urgell і Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell ·
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toledo · Llista de bisbes d'Urgell і Toledo ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Llista de bisbes d'Urgell té 379. Com que tenen en comú 66, l'índex de Jaccard és 4.36% = 66 / (1134 + 379).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
