Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona tenen 58 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons d'Aragó (bisbe), Antonio Pérez Maxo, Arquebisbat de Tarragona, Arquebisbe, Ató de Vic, Avinyó, Barcelona, Benjamín de Arriba y Castro, Bisbat de Vic, Bisbe, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, Català, Catalunya, Climent VII, Comtat de Ribagorça, Concili de Trento, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Cristianisme, Dret canònic, Eivissa, Federació Anarquista Ibèrica, Ferran de Lloaces i Peres, Francesc Armanyà i Font, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, Franquisme, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Guerra Civil catalana, Guerra dels Segadors, ..., Guillem de Montgrí, Història de Catalunya, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Lleó XIII, Lleida, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de bisbes de Tortosa, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís de Cardona i Enríquez, Lluís Martínez i Sistach, Manuel Arce Ochotorena, Miquel Joan de Taverner i Rubí, Oleguer de Barcelona, Orde del Temple, Osca, Papa, Papa Sirici, Pere de Cardona (arquebisbe), Pius X, Pròsper de Tarragona, President de la Generalitat de Catalunya, Ramon Torrella i Cascante, Saragossa, Teologia. Ampliar l'índex (28 més) »
Alfons d'Aragó (bisbe)
Alfons d'Aragó (València 1455-Tarragona 1514).
Alfons d'Aragó (bisbe) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons d'Aragó (bisbe) і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Antonio Pérez Maxo
Antonio Pérez Maxo (Santo Domingo de Silos, Burchs, 2 de maig de 1562 — Tarragona, 1 de maig de 1637) fou eclesiàstic catòlic que esdevingué bisbe d'Urgell i copríncep d'Andorra (1627-1633) bisbe de Lleida (1633) i arquebisbe de Tarragona (1633-1637).
Antonio Pérez Maxo і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Antonio Pérez Maxo і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Arquebisbat de Tarragona і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Arquebisbe і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Ató de Vic
Ciutats amb seu de bisbat fins al 1100. Ató (? - 971) fou bisbe de Vic i breument arquebisbe d'aquesta.
Ató de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ató de Vic і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Avinyó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Avinyó і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Benjamín de Arriba y Castro
Benjamín de Arriba y Castro (Penamaior, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) fou bisbe de Mondoñedo (1935-1944), bisbe d'Oviedo (1944-1949), arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal.
Benjamín de Arriba y Castro і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Benjamín de Arriba y Castro і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Bisbat de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Vic і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbe і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España
La Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España (Carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de la guerra a Espanya) va ser una maniobra de propaganda internacional dels bisbes espanyols, amb el qual volien informar els catòlics arreu del món de la postura de l'Església Catòlica en la Guerra Civil.
Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Català і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Climent VII і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Ribagorça і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtat de Ribagorça і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili de Trento і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Concili Vaticà I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili Vaticà I і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili Vaticà II і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cristianisme і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Dret canònic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dret canònic і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Eivissa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Eivissa і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Federació Anarquista Ibèrica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Federació Anarquista Ibèrica і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Ferran de Lloaces i Peres
Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566).
Ferran de Lloaces i Peres і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran de Lloaces i Peres і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Francesc Armanyà i Font
Francesc Armanyà i Font (Vilanova i la Geltrú, 1718 - Tarragona, 1803), fou un dels eclesiàstics del seu temps que més defensà les idees de la Il·lustració, raó per la qual se'l considerà un jansenista.
Francesc Armanyà i Font і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc Armanyà i Font і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) fou bisbe de Solsona, arquebisbe de Tarragona i cardenal.
Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc d'Assís Vidal i Barraquer і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Franquisme і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra Civil catalana і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra dels Segadors і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Guillem de Montgrí
Guillem de Montgrí (Torroella de Montgrí, cap al 1195- 21 de juny de 1273) va ser un eclesiàstic català del.
Guillem de Montgrí і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guillem de Montgrí і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Història de Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just · Jaume el Just і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume II d'Urgell · Jaume II d'Urgell і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleó XIII · Lleó XIII і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida · Lleida і Llista d'arquebisbes de Tarragona ·
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Llista de bisbes d'Urgell ·
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Barcelona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Llista de bisbes de Barcelona ·
Llista de bisbes de Tortosa
Aquesta llista de bisbes de Tortosa representa una recopilació dels titulars del Bisbat de Tortosa dels quals hi ha constància, ordenats de més antic a més recent.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes de Tortosa · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Llista de bisbes de Tortosa ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Llista de comtes de Barcelona ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís de Cardona i Enríquez
Lluís de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca, 1488 - Tarragona, 1532).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís de Cardona i Enríquez · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Lluís de Cardona i Enríquez ·
Lluís Martínez i Sistach
Lluís Martínez i Sistach (Barcelona, 1937) és un cardenal català, arquebisbe emèrit de Barcelona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís Martínez i Sistach · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Lluís Martínez i Sistach ·
Manuel Arce Ochotorena
Manuel Arce Ochotorena (Orobia, Navarra, 1879 - Tarragona, 1948) fou Bisbe de Zamora (1929-1938), Bisbe d'Oviedo (1938-1944), Arquebisbe de Tarragona (1944-1948) i nomenat Cardenal el 1946.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manuel Arce Ochotorena · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Manuel Arce Ochotorena ·
Miquel Joan de Taverner i Rubí
Miquel Joan de Taverner i Rubí (Barcelona, ? - Girona, 24 de maig de 1720) fou Canceller de Catalunya des de 1689 i bisbe de Girona des de 1699.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Miquel Joan de Taverner i Rubí · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Miquel Joan de Taverner i Rubí ·
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Oleguer de Barcelona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Oleguer de Barcelona ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Orde del Temple ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osca · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Osca ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Papa ·
Papa Sirici
Sirici (Siricius) va ser bisbe de Roma i com a tal Papa de l'Església Catòlica des del 15 de desembre de 384 fins a la seva mort el 26 de novembre de 399.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Sirici · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Papa Sirici ·
Pere de Cardona (arquebisbe)
Pere (Folc) de Cardona (Tarragona, ? — Alcover, 11 d'abril de 1530) fou Bisbe d'Urgell (1472-1515); President de la Generalitat de Catalunya (1482-1485), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere de Cardona (arquebisbe) · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Pere de Cardona (arquebisbe) ·
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius X · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Pius X ·
Pròsper de Tarragona
Pròsper (Tarragona?, segona meitat del - Camogli, Ligúria, 718) va ser l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pròsper de Tarragona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Pròsper de Tarragona ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Llista d'arquebisbes de Tarragona і President de la Generalitat de Catalunya ·
Ramon Torrella i Cascante
Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) fou arquebisbe de Tarragona (1983-1996).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Torrella i Cascante · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Ramon Torrella i Cascante ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Saragossa ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teologia · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Teologia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Llista d'arquebisbes de Tarragona té 205. Com que tenen en comú 58, l'índex de Jaccard és 4.33% = 58 / (1134 + 205).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'arquebisbes de Tarragona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
