Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Almogàver, Arianisme, Bisbe, Caiguda de Constantinoble, Carlemany, Cartago, Clergat, Constantí I el Gran, Constantinoble, Credo, Cristianisme, Croades, Dioclecià, Emperador, Feudalisme, Gènova, Heretgia, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Islam, Jerusalem, Llatí, Llista d'emperadors romans d'Orient, Mar Mediterrània, Monarca, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Palestina, Pisa, Primera Croada, ..., Quarta Croada, República de Venècia, Roger de Flor, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Teologia, Tercera Croada, Tomàs d'Aquino. Ampliar l'índex (8 més) »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Almogàver і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Almogàver і Imperi Romà d'Orient ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Arianisme і Imperi Romà d'Orient ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbe і Imperi Romà d'Orient ·
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Caiguda de Constantinoble і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Caiguda de Constantinoble і Imperi Romà d'Orient ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carlemany і Imperi Romà d'Orient ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cartago і Imperi Romà d'Orient ·
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Clergat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Clergat і Imperi Romà d'Orient ·
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Constantí I el Gran і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constantí I el Gran і Imperi Romà d'Orient ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constantinoble і Imperi Romà d'Orient ·
Credo
El credo o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles essencials de la religió cristiana i implica una sanció de l'autoritat eclesiàstica.
Credo і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Credo і Imperi Romà d'Orient ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cristianisme і Imperi Romà d'Orient ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Croades і Imperi Romà d'Orient ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Dioclecià і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dioclecià і Imperi Romà d'Orient ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Emperador і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Emperador і Imperi Romà d'Orient ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Feudalisme і Imperi Romà d'Orient ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Gènova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Gènova і Imperi Romà d'Orient ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Heretgia і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà · Imperi Romà і Imperi Romà d'Orient ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient ·
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Islam · Imperi Romà d'Orient і Islam ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem · Imperi Romà d'Orient і Jerusalem ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llatí · Imperi Romà d'Orient і Llatí ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'emperadors romans d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània · Imperi Romà d'Orient і Mar Mediterrània ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca · Imperi Romà d'Orient і Monarca ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Romà d'Orient і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palestina · Imperi Romà d'Orient і Palestina ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pisa · Imperi Romà d'Orient і Pisa ·
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Croada · Imperi Romà d'Orient і Primera Croada ·
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quarta Croada · Imperi Romà d'Orient і Quarta Croada ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Venècia · Imperi Romà d'Orient і República de Venècia ·
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roger de Flor · Imperi Romà d'Orient і Roger de Flor ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Imperi Romà d'Orient і Roma ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic · Imperi Romà d'Orient і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teologia · Imperi Romà d'Orient і Teologia ·
Tercera Croada
La Tercera Croada començà el 1189 i acabà el 1192; fou un seguit d'expedicions comandades per l'emperador alemany Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, el rei francès Felip II i el rei Ricard I d'Anglaterra Cor de Lleó, els quals pretenien reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans del soldà Saladí després de la batalla de les Banyes de Hattin.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tercera Croada · Imperi Romà d'Orient і Tercera Croada ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomàs d'Aquino · Imperi Romà d'Orient і Tomàs d'Aquino ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Imperi Romà d'Orient té 465. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 2.38% = 38 / (1134 + 465).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: