Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català tenen 90 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Oliba, Absolutisme, Alfons el Cast, Amèrica, Aragó, Baldomero Espartero, Barcelona, Bases de Manresa, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalanisme, Català, Catalunya, Comtats catalans, Confederació Nacional del Treball, Congrés dels Diputats, Consell de Cent, Consolat de Mar, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Cronologia de la història de Catalunya, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Dinastia borbònica, Diputació del General de Catalunya, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, ..., Felip IV de Castella, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran VII d'Espanya, Fets del ¡Cu-Cut!, Fets del sis d'octubre, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Franquisme, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat de Catalunya, Girona, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Història de Catalunya, Inquisició espanyola, Isabel I de Castella, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Liberalisme, Llista de comtes de Barcelona, Lluís IX de França, Lluís XIII de França, Lo Catalanisme, Mancomunitat de Catalunya, Martí l'Humà, Monarca, Monopoli, Mossos d'Esquadra, Napoleó Bonaparte, Occitània, Parlament de Catalunya, Pau Claris i Casademunt, Pau i Treva de Déu, Pere el Gran, Peronella d'Aragó, Perpinyà, President de la Generalitat de Catalunya, Primera Guerra Carlina, Quint (impost), Ramon Berenguer IV, Regne de França, Regne de València, Revolució de 1868, Revolució Francesa, Rosselló, Segona guerra carlina, Segona República Espanyola, Sevilla, Solidaritat Catalana, Sometent, Tortosa, Tractat dels Pirineus, Trienni Liberal, València, Valentí Almirall i Llozer. Ampliar l'índex (60 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Abat Oliba і Història del dret català ·
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Absolutisme і Història del dret català ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Cast і Història del dret català ·
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Amèrica і Història del dret català ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Aragó і Història del dret català ·
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Baldomero Espartero і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Baldomero Espartero і Història del dret català ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Història del dret català ·
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Bases de Manresa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bases de Manresa і Història del dret català ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del dret català ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalanisme і Història del dret català ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Català і Història del dret català ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya і Història del dret català ·
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Comtats catalans і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Comtats catalans і Història del dret català ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Confederació Nacional del Treball і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Confederació Nacional del Treball і Història del dret català ·
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Congrés dels Diputats і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Congrés dels Diputats і Història del dret català ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Consell de Cent і Història del dret català ·
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Consolat de Mar і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Consolat de Mar і Història del dret català ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constitucions catalanes і Història del dret català ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Història del dret català ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona de Castella i Lleó і Història del dret català ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corts Catalanes і Història del dret català ·
Cronologia de la història de Catalunya
Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.
Cronologia de la història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cronologia de la història de Catalunya і Història del dret català ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Decrets de Nova Planta і Història del dret català ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Desamortitzacions espanyoles і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Desamortitzacions espanyoles і Història del dret català ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia borbònica і Història del dret català ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Història del dret català ·
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Ducat d'Atenes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ducat d'Atenes і Història del dret català ·
Ducat de Neopàtria
El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.
Ducat de Neopàtria і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ducat de Neopàtria і Història del dret català ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Espanya і Història del dret català ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Història del dret català ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip IV de Castella і Història del dret català ·
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Ferran d'Antequera і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran d'Antequera і Història del dret català ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran el Catòlic і Història del dret català ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Ferran VII d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran VII d'Espanya і Història del dret català ·
Fets del ¡Cu-Cut!
Acudit de Junceda que acabaria desencadenant els "Fets del ¡Cu-Cut!" Els Fets del ¡Cu-Cut!, també coneguts com La Cuartelada, van esdevenir a Barcelona el 25 de novembre de 1905, quan militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
Fets del ¡Cu-Cut! і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Fets del ¡Cu-Cut! і Història del dret català ·
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Fets del sis d'octubre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Fets del sis d'octubre і Història del dret català ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Macià i Llussà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc Macià i Llussà і Història del dret català ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francisco Franco Bahamonde і Història del dret català ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Franquisme і Història del dret català ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història del dret català ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Generalitat de Catalunya і Història del dret català ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Girona і Història del dret català ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra Civil catalana і Història del dret català ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Història del dret català ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra dels Segadors і Història del dret català ·
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Història de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Història de Catalunya і Història del dret català ·
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició espanyola · Història del dret català і Inquisició espanyola ·
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Isabel I de Castella · Història del dret català і Isabel I de Castella ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Història del dret català і Jaume el Conqueridor ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Just · Història del dret català і Jaume el Just ·
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Caçador · Història del dret català і Joan el Caçador ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe · Història del dret català і Joan el Sense Fe ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Història del dret català і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Liberalisme · Història del dret català і Liberalisme ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Història del dret català і Llista de comtes de Barcelona ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís IX de França · Història del dret català і Lluís IX de França ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França · Història del dret català і Lluís XIII de França ·
Lo Catalanisme
Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lo Catalanisme · Història del dret català і Lo Catalanisme ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mancomunitat de Catalunya · Història del dret català і Mancomunitat de Catalunya ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Història del dret català і Martí l'Humà ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca · Història del dret català і Monarca ·
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monopoli · Història del dret català і Monopoli ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mossos d'Esquadra · Història del dret català і Mossos d'Esquadra ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte · Història del dret català і Napoleó Bonaparte ·
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Occitània · Història del dret català і Occitània ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parlament de Catalunya · Història del dret català і Parlament de Catalunya ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Claris i Casademunt · Història del dret català і Pau Claris i Casademunt ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau i Treva de Déu · Història del dret català і Pau i Treva de Déu ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Història del dret català і Pere el Gran ·
Peronella d'Aragó
Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Peronella d'Aragó · Història del dret català і Peronella d'Aragó ·
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Perpinyà · Història del dret català і Perpinyà ·
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і President de la Generalitat de Catalunya · Història del dret català і President de la Generalitat de Catalunya ·
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Primera Guerra Carlina · Història del dret català і Primera Guerra Carlina ·
Quint (impost)
El quint era l'impost reial que equivalia a la cinquena part dels ingressos municipals i que algunes ciutats catalanes pagaven a la tresoreria reial.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Quint (impost) · Història del dret català і Quint (impost) ·
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ramon Berenguer IV · Història del dret català і Ramon Berenguer IV ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França · Història del dret català і Regne de França ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València · Història del dret català і Regne de València ·
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució de 1868 · Història del dret català і Revolució de 1868 ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa · Història del dret català і Revolució Francesa ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló · Història del dret català і Rosselló ·
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona guerra carlina · Història del dret català і Segona guerra carlina ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segona República Espanyola · Història del dret català і Segona República Espanyola ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sevilla · Història del dret català і Sevilla ·
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solidaritat Catalana · Història del dret català і Solidaritat Catalana ·
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sometent · Història del dret català і Sometent ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tortosa · Història del dret català і Tortosa ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus · Història del dret català і Tractat dels Pirineus ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trienni Liberal · Història del dret català і Trienni Liberal ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València · Història del dret català і València ·
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Valentí Almirall i Llozer · Història del dret català і Valentí Almirall i Llozer ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Història del dret català té 319. Com que tenen en comú 90, l'índex de Jaccard és 6.19% = 90 / (1134 + 319).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Història del dret català. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: