Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 35 coses en comú (en Uniopèdia): Adopcionisme, Andorra, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tarragona, Arxidiòcesi de València, Arxiprestat, Balaguer, Benet d'Aniana, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Lleida, Carcassona, Cardona, Carlisme, Catalunya, Catarisme, Catedral de la Seu d'Urgell, Cerdanya, Companyia de Jesús, Comtat d'Urgell, Concilis de Toledo, Copríncep d'Andorra, Diòcesi, Esclua, Fèlix d'Urgell, Feudalisme, Lió, Monjo, Parròquia eclesiàstica, Regla de sant Benet, Sant Ermengol d'Urgell, ..., Solsona, Tolosa de Llenguadoc, Tractat dels Pirineus, Urgell, Vall d'Aran. Ampliar l'índex (5 més) »
Adopcionisme
Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.
Adopcionisme і Bisbat d'Urgell · Adopcionisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Andorra
Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.
Andorra і Bisbat d'Urgell · Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Arquebisbat de Narbona і Bisbat d'Urgell · Arquebisbat de Narbona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Arquebisbat de Tarragona і Bisbat d'Urgell · Arquebisbat de Tarragona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arxidiòcesi de València
LArxidiòcesi de València es correspon amb la província de València i 63 municipis del nord de la província d'Alacant: (la Marina Alta, el Comtat i part de l'Alcoià).
Arxidiòcesi de València і Bisbat d'Urgell · Arxidiòcesi de València і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arxiprestat
Dins de l'església catòlica, un arxiprestat és una agrupació de parròquies amb finalitats de coordinació a diferents nivells, sota la coordinació d'un dels sacerdots que hi pertany, el qual rep el nom d'arxipreste.
Arxiprestat і Bisbat d'Urgell · Arxiprestat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Bisbat d'Urgell · Balaguer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Benet d'Aniana
Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.
Benet d'Aniana і Bisbat d'Urgell · Benet d'Aniana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Barbastre-Montsó
El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).
Bisbat d'Urgell і Bisbat de Barbastre-Montsó · Bisbat de Barbastre-Montsó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Bisbat d'Urgell і Bisbat de Lleida · Bisbat de Lleida і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Bisbat d'Urgell і Carcassona · Carcassona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Bisbat d'Urgell і Cardona · Cardona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Bisbat d'Urgell і Carlisme · Carlisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Bisbat d'Urgell і Catalunya · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Bisbat d'Urgell і Catarisme · Catarisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catedral de la Seu d'Urgell
La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.
Bisbat d'Urgell і Catedral de la Seu d'Urgell · Catedral de la Seu d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cerdanya
Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.
Bisbat d'Urgell і Cerdanya · Cerdanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Bisbat d'Urgell і Companyia de Jesús · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Bisbat d'Urgell і Comtat d'Urgell · Comtat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concilis de Toledo
Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.
Bisbat d'Urgell і Concilis de Toledo · Concilis de Toledo і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Copríncep d'Andorra
Els coprínceps d'Andorra són, conjuntament i indivisa, el cap d'Estat del Principat d'Andorra, tal com estableix el Títol III de la seva Constitució, promulgada el 1993.
Bisbat d'Urgell і Copríncep d'Andorra · Copríncep d'Andorra і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Bisbat d'Urgell і Diòcesi · Diòcesi і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Esclua
Esclua (Cerdanya, abans del 885 - Cerdanya, 924) va ser un capellà de Cerdanya que el 886 es feu consagrar bisbe d'Urgell i n'expulsà el legítim titular.
Bisbat d'Urgell і Esclua · Esclua і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fèlix d'Urgell
Fèlix o Feliu d'Urgell (? - Lió, 811/818) va ser bisbe d'Urgell (781-799).
Bisbat d'Urgell і Fèlix d'Urgell · Fèlix d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Bisbat d'Urgell і Feudalisme · Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Bisbat d'Urgell і Lió · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lió ·
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Bisbat d'Urgell і Monjo · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monjo ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Bisbat d'Urgell і Parròquia eclesiàstica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parròquia eclesiàstica ·
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Bisbat d'Urgell і Regla de sant Benet · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regla de sant Benet ·
Sant Ermengol d'Urgell
Urna d'argent amb les restes de sant Ermengol, a la catedral de la Seu d'Urgell (Museu Diocesà), obrada per Pere Llopart en 1755 Ermengol d'Urgell (Aiguatèbia, segona meitat del - El Pont de Bar Vell, 1035) fou un bisbe d'Urgell entre el 1010 i 1035, moment de gran importància en el desenvolupament històric del comtat d'Urgell i la ciutat de la Seu d'Urgell.
Bisbat d'Urgell і Sant Ermengol d'Urgell · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Ermengol d'Urgell ·
Solsona
Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès.
Bisbat d'Urgell і Solsona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Solsona ·
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Bisbat d'Urgell і Tolosa de Llenguadoc · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tolosa de Llenguadoc ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Bisbat d'Urgell і Tractat dels Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Bisbat d'Urgell і Urgell · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urgell ·
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Bisbat d'Urgell і Vall d'Aran · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vall d'Aran ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Bisbat d'Urgell té 129 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 35, l'índex de Jaccard és 2.77% = 35 / (129 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Bisbat d'Urgell і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
