Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 80 coses en comú (en Uniopèdia): Abat Oliba, Aine Bru, Anarquisme, Antic Testament, Anticlericalisme a Espanya, Arianisme, Arquebisbat de Narbona, Avinyó, Batalla de Muret, Bàndol nacional, Bíblia, Benet XVI, Bisbe, Calixt III, Carlemany, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Català, Catalunya, Catarisme, Catolicisme, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Celibat, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Clergat, Climent I, Companyia de Jesús, Comunisme, Concili de Trento, Concili Vaticà II, ..., Conferència Episcopal Espanyola, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta omeia d'Hispània, Constantinoble, Contrareforma, Corona d'Aragó, Corpus de Sitges, Corts Catalanes, Crisi financera global del 2007-2012, Croades, Decrets de Nova Planta, Edicte de Milà, Església Catòlica Romana, Evangeli, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Fets dels Apòstols, Franquisme, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Heretgia, Inquisició, Jaume Balmes i Urpià, Jerusalem, L'ou com balla, Litúrgia, Maria, mare de Jesús, Marxisme, Monestir de Montserrat, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Patum de Berga, Pau de Tars, Pau i Treva de Déu, Pere el d'Osca, Prevere, Recared I, Renaixença, Revolució Francesa, Roma, Romanticisme, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Fruitós de Bages, Sant Pere, Santa Seu, Setmana Tràgica, Tomàs d'Aquino, Toponímia. Ampliar l'índex (50 més) »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Abat Oliba і Història de l'Església Catòlica · Abat Oliba і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Aine Bru
s Aine Bru o Ayne Bru fou un pintor del Renaixement del possiblement d'origen alemany, neerlandès o flamenc que va treballar a Catalunya.
Aine Bru і Història de l'Església Catòlica · Aine Bru і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Anarquisme і Història de l'Església Catòlica · Anarquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Antic Testament і Història de l'Església Catòlica · Antic Testament і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Anticlericalisme a Espanya
Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.
Anticlericalisme a Espanya і Història de l'Església Catòlica · Anticlericalisme a Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Història de l'Església Catòlica · Arianisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Arquebisbat de Narbona і Història de l'Església Catòlica · Arquebisbat de Narbona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Avinyó і Història de l'Església Catòlica · Avinyó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Batalla de Muret і Història de l'Església Catòlica · Batalla de Muret і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Bàndol nacional і Història de l'Església Catòlica · Bàndol nacional і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Bíblia і Història de l'Església Catòlica · Bíblia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Història de l'Església Catòlica · Benet XVI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Història de l'Església Catòlica · Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Calixt III і Història de l'Església Catòlica · Calixt III і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de l'Església Catòlica · Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica · Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de l'Església Catòlica · Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Catarisme і Història de l'Església Catòlica · Catarisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història de l'Església Catòlica · Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya
Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.
Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya і Història de l'Església Catòlica · Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Celibat
El celibat (del llatí cælibatus) és l'estat d'una persona que no és casada, especialment per motius religiosos.
Celibat і Història de l'Església Catòlica · Celibat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica · Cisma d'Occident і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Història de l'Església Catòlica · Ciutat del Vaticà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Clergat і Història de l'Església Catòlica · Clergat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Climent I і Història de l'Església Catòlica · Climent I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica · Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Comunisme і Història de l'Església Catòlica · Comunisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica · Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica · Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conferència Episcopal Espanyola
La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) és una institució administrativa i de caràcter permanent integrada per tots els bisbes de les diòcesis espanyoles, en comunió amb el Pontífex Romà i sota la seva autoritat, per a l'exercici conjunt d'algunes funcions pastorals de l'episcopat respecte als fidels del seu territori, d'acord amb el Dret comú i dels seus estatuts, a fi de promoure la vida de l'Església, enfortir la seva missió evangelitzadora i respondre de manera més eficaç al major bé que l'Església ha de procurar als homes.
Conferència Episcopal Espanyola і Història de l'Església Catòlica · Conferència Episcopal Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta carolíngia d'Hispània
La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.
Conquesta carolíngia d'Hispània і Història de l'Església Catòlica · Conquesta carolíngia d'Hispània і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Conquesta omeia d'Hispània і Història de l'Església Catòlica · Conquesta omeia d'Hispània і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de l'Església Catòlica · Constantinoble і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Contrareforma і Història de l'Església Catòlica · Contrareforma і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corpus de Sitges
El Corpus de Sitges, que engloba la celebració de la festivitat del Corpus Christi, és una de les festes tradicionals i populars de Sitges.
Corpus de Sitges і Història de l'Església Catòlica · Corpus de Sitges і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica · Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Crisi financera global del 2007-2012
1.
Crisi financera global del 2007-2012 і Història de l'Església Catòlica · Crisi financera global del 2007-2012 і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Història de l'Església Catòlica · Croades і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Edicte de Milà і Història de l'Església Catòlica · Edicte de Milà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica · Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Evangeli і Història de l'Església Catòlica · Evangeli і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica · Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Fets dels Apòstols і Història de l'Església Catòlica · Fets dels Apòstols і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Història de l'Església Catòlica · Franquisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història de l'Església Catòlica · Gaspar de Guzmán y Pimentel і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica · Guerra Civil espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica · Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica · Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Heretgia і Història de l'Església Catòlica · Heretgia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Història de l'Església Catòlica і Inquisició · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició ·
Jaume Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, Osona, 28 d'agost de 1810 - Vic, Osona, 9 de juliol de 1848) fou un filòsof, teòleg i clergue catòlic català.
Història de l'Església Catòlica і Jaume Balmes i Urpià · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume Balmes i Urpià ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història de l'Església Catòlica і Jerusalem · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem ·
L'ou com balla
L'ou com balla a la catedral de Barcelona L'ou com balla és una tradició que té lloc en diverses poblacions de Catalunya el dia del Corpus Christi.
Història de l'Església Catòlica і L'ou com balla · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і L'ou com balla ·
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Història de l'Església Catòlica і Litúrgia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Litúrgia ·
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Història de l'Església Catòlica і Maria, mare de Jesús · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria, mare de Jesús ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Història de l'Església Catòlica і Marxisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Marxisme ·
Monestir de Montserrat
Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.
Història de l'Església Catòlica і Monestir de Montserrat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Montserrat ·
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Història de l'Església Catòlica і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Museu Nacional d'Art de Catalunya ·
Patum de Berga
La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.
Història de l'Església Catòlica і Patum de Berga · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Patum de Berga ·
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Història de l'Església Catòlica і Pau de Tars · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau de Tars ·
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Història de l'Església Catòlica і Pau i Treva de Déu · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau i Treva de Déu ·
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Història de l'Església Catòlica і Pere el d'Osca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el d'Osca ·
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Història de l'Església Catòlica і Prevere · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Prevere ·
Recared I
fou un rei visigot del 586 al 601.
Història de l'Església Catòlica і Recared I · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Recared I ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Història de l'Església Catòlica і Renaixença · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Renaixença ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de l'Església Catòlica і Revolució Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica і Roma · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Història de l'Església Catòlica і Romanticisme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romanticisme ·
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Història de l'Església Catòlica і Sant Boi de Llobregat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Boi de Llobregat ·
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Història de l'Església Catòlica і Sant Cugat del Vallès · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Cugat del Vallès ·
Sant Fruitós de Bages
Sant Fruitós de Bages és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.
Història de l'Església Catòlica і Sant Fruitós de Bages · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Fruitós de Bages ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Història de l'Església Catòlica і Sant Pere · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Història de l'Església Catòlica і Santa Seu · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Seu ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Història de l'Església Catòlica і Setmana Tràgica · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Tràgica ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica і Tomàs d'Aquino · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomàs d'Aquino ·
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Història de l'Església Catòlica і Toponímia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Toponímia ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Història de l'Església Catòlica té 165 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 80, l'índex de Jaccard és 6.16% = 80 / (165 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
