Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Azerbaidjan і Sistan
Història de l'Azerbaidjan і Sistan tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Abu Bakr ibn Mihran Xah, Afganistan, Alexandre el Gran, Àhmad Sanjar, Dinastia Qajar, Escites, Gaznèvides, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Ismaïl I, Jalal-ad-Din Mangubertí, Khalil Sultan, Khurasan (província mongola), Kirman, Merv, Miran Xah, Província de Fars, Regió de Makran, Sistan, Tahmasp I, Tamerlà, Timúrides, Turan, Xah Rukh (timúrida), Zoroastrisme.
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Història de l'Azerbaidjan · Abu Bakr ibn Mihran Xah і Sistan ·
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Història de l'Azerbaidjan · Afganistan і Sistan ·
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Història de l'Azerbaidjan · Alexandre el Gran і Sistan ·
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Àhmad Sanjar і Història de l'Azerbaidjan · Àhmad Sanjar і Sistan ·
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Dinastia Qajar і Història de l'Azerbaidjan · Dinastia Qajar і Sistan ·
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Escites і Història de l'Azerbaidjan · Escites і Sistan ·
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Gaznèvides і Història de l'Azerbaidjan · Gaznèvides і Sistan ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Sistan ·
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Mede · Imperi Mede і Sistan ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Sistan ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Sistan ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Sistan ·
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Història de l'Azerbaidjan і Ismaïl I · Ismaïl I і Sistan ·
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Història de l'Azerbaidjan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Jalal-ad-Din Mangubertí і Sistan ·
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Història de l'Azerbaidjan і Khalil Sultan · Khalil Sultan і Sistan ·
Khurasan (província mongola)
Khurasan o Khorasan fou una província de l'Imperi Mongol i després de l'il-kan de Pèrsia.
Història de l'Azerbaidjan і Khurasan (província mongola) · Khurasan (província mongola) і Sistan ·
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Història de l'Azerbaidjan і Kirman · Kirman і Sistan ·
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Història de l'Azerbaidjan і Merv · Merv і Sistan ·
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Història de l'Azerbaidjan і Miran Xah · Miran Xah і Sistan ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Història de l'Azerbaidjan і Província de Fars · Província de Fars і Sistan ·
Regió de Makran
Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.
Història de l'Azerbaidjan і Regió de Makran · Regió de Makran і Sistan ·
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Història de l'Azerbaidjan і Sistan · Sistan і Sistan ·
Tahmasp I
Tahmasp I (22 de febrer de 1514-14 de maig de 1576) va ser un xa de Pèrsia de la dinastia safàvida.
Història de l'Azerbaidjan і Tahmasp I · Sistan і Tahmasp I ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Història de l'Azerbaidjan і Tamerlà · Sistan і Tamerlà ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Història de l'Azerbaidjan і Timúrides · Sistan і Timúrides ·
Turan
* Turan (mitologia), divinitat etrusca de l'amor.
Història de l'Azerbaidjan і Turan · Sistan і Turan ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Història de l'Azerbaidjan і Xah Rukh (timúrida) · Sistan і Xah Rukh (timúrida) ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Història de l'Azerbaidjan і Zoroastrisme · Sistan і Zoroastrisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Azerbaidjan і Sistan
- Què tenen en comú Història de l'Azerbaidjan і Sistan
- Semblances entre Història de l'Azerbaidjan і Sistan
Comparació entre Història de l'Azerbaidjan і Sistan
Història de l'Azerbaidjan té 326 relacions, mentre que Sistan té 119. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 6.29% = 28 / (326 + 119).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Azerbaidjan і Sistan. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
