Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Azerbaidjan і Kirman
Història de l'Azerbaidjan і Kirman tenen 44 coses en comú (en Uniopèdia): Abu Bakr ibn Mihran Xah, Afganistan, Agha Muhàmmad Khan Qajar, Aq Qoyunlu, Atabeg, Azerbaidjan, Índia, Bagdad, Bàssora, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Elburz, Gaznèvides, Imperi Aquemènida, Imperi Part, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq, Iraq ajamita, Ismaïl I, Jahan-Xah, Jalal-ad-Din Mangubertí, Khuzestan, Nàdir-Xah Afxar, Oghuz, ..., Ogodei, Oman, Omeies, Pèrsida, Província de Fars, Qara Qoyunlu, Regió de Makran, Sistan, Tamerlà, Timúrides, Transoxiana, Uzun Hasan, Xah Rukh (timúrida), Zoroastrisme. Ampliar l'índex (14 més) »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Història de l'Azerbaidjan · Abu Bakr ibn Mihran Xah і Kirman ·
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Història de l'Azerbaidjan · Afganistan і Kirman ·
Agha Muhàmmad Khan Qajar
Agha Muhammad Xah o Agha Muhammad Khan Qajar (1742-1797) fou el fundador de la dinastia qajar de Pèrsia.
Agha Muhàmmad Khan Qajar і Història de l'Azerbaidjan · Agha Muhàmmad Khan Qajar і Kirman ·
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Aq Qoyunlu і Història de l'Azerbaidjan · Aq Qoyunlu і Kirman ·
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Atabeg і Història de l'Azerbaidjan · Atabeg і Kirman ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Història de l'Azerbaidjan · Azerbaidjan і Kirman ·
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Índia і Història de l'Azerbaidjan · Índia і Kirman ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Història de l'Azerbaidjan · Bagdad і Kirman ·
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Bàssora і Història de l'Azerbaidjan · Bàssora і Kirman ·
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Buwàyhides і Història de l'Azerbaidjan · Buwàyhides і Kirman ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Història de l'Azerbaidjan · Califat Abbàssida і Kirman ·
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Dinastia Qajar і Història de l'Azerbaidjan · Dinastia Qajar і Kirman ·
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Dinastia Zand і Història de l'Azerbaidjan · Dinastia Zand і Kirman ·
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Elburz і Història de l'Azerbaidjan · Elburz і Kirman ·
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Gaznèvides і Història de l'Azerbaidjan · Gaznèvides і Kirman ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Kirman ·
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Part · Imperi Part і Kirman ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Safàvida · Imperi Safàvida і Kirman ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Kirman ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Kirman ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Història de l'Azerbaidjan і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Kirman ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Història de l'Azerbaidjan і Iran · Iran і Kirman ·
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Història de l'Azerbaidjan і Iraq · Iraq і Kirman ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Història de l'Azerbaidjan і Iraq ajamita · Iraq ajamita і Kirman ·
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Història de l'Azerbaidjan і Ismaïl I · Ismaïl I і Kirman ·
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Història de l'Azerbaidjan і Jahan-Xah · Jahan-Xah і Kirman ·
Jalal-ad-Din Mangubertí
Jalal-ad-Din Manguberti, Mangubirti, Mangüberti, Mankubirti o Minguburnu o Jalal-ad-Din Khwarizm-Xah (en farsi: جلال الدین منکبرنی) fou xa del Khwarizm, fill de Muhammad de Khwarizm i darrer sobirà de la Dinastia Anuixtigínida.
Història de l'Azerbaidjan і Jalal-ad-Din Mangubertí · Jalal-ad-Din Mangubertí і Kirman ·
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Història de l'Azerbaidjan і Khuzestan · Khuzestan і Kirman ·
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Història de l'Azerbaidjan і Nàdir-Xah Afxar · Kirman і Nàdir-Xah Afxar ·
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Història de l'Azerbaidjan і Oghuz · Kirman і Oghuz ·
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Història de l'Azerbaidjan і Ogodei · Kirman і Ogodei ·
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Història de l'Azerbaidjan і Oman · Kirman і Oman ·
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Història de l'Azerbaidjan і Omeies · Kirman і Omeies ·
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Història de l'Azerbaidjan і Pèrsida · Kirman і Pèrsida ·
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Història de l'Azerbaidjan і Província de Fars · Kirman і Província de Fars ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Història de l'Azerbaidjan і Qara Qoyunlu · Kirman і Qara Qoyunlu ·
Regió de Makran
Makran (Makkuran) és una regió del sud-oest de Pakistan i sud-est de l'Iran (prdu/persa: مکران) semidesèrtica i que ocupa la zona de la costa de la mar d'Aràbia.
Història de l'Azerbaidjan і Regió de Makran · Kirman і Regió de Makran ·
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Història de l'Azerbaidjan і Sistan · Kirman і Sistan ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Història de l'Azerbaidjan і Tamerlà · Kirman і Tamerlà ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Història de l'Azerbaidjan і Timúrides · Kirman і Timúrides ·
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Història de l'Azerbaidjan і Transoxiana · Kirman і Transoxiana ·
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Història de l'Azerbaidjan і Uzun Hasan · Kirman і Uzun Hasan ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Història de l'Azerbaidjan і Xah Rukh (timúrida) · Kirman і Xah Rukh (timúrida) ·
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Història de l'Azerbaidjan і Zoroastrisme · Kirman і Zoroastrisme ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Azerbaidjan і Kirman
- Què tenen en comú Història de l'Azerbaidjan і Kirman
- Semblances entre Història de l'Azerbaidjan і Kirman
Comparació entre Història de l'Azerbaidjan і Kirman
Història de l'Azerbaidjan té 326 relacions, mentre que Kirman té 204. Com que tenen en comú 44, l'índex de Jaccard és 8.30% = 44 / (326 + 204).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Azerbaidjan і Kirman. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
