Taula de continguts
134 les relacions: Afganistan, Agra, Ahmad Shah Massud, Al-Qaida, Alexandre el Gran, Alptegin, Amudarià, Ardaixir I, Aris (poble), Ashraf Ghani, Atemptats de l'11 de setembre de 2001, Aurangzeb, Índia, Àhmad, Àhmad Xah Durrani, Baber, Babrak Karmal, Bactriana, Bagram, Bahram Xah, Bamian, Batalla de Nihawand, Batalla de Panipat (1526), Budisme, Burhanuddin Rabbani, Chandragupta Maurya, Chitor, Cir II el Gran, Civilització de la vall de l'Indus, Conquesta musulmana de Pèrsia, Delhi, Dost Muhàmmad, Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009, Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019, Emir, Emirat d'Herat, Emirat de Kabul, Emirat de Kandahar, Esmalt, Estat coixí, Estats Units d'Amèrica, Fonamentalisme, Gandhara, Ganges, Gaznèvides, Gúrides, Genguis Khan, Ghazipur, Gogra, Gran Joc, ... Ampliar l'índex (84 més) »
- Història de l'Àsia central
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Història de l'Afganistan і Afganistan
Agra
tomba d'Itimad-Ud-Daulah, a Agra. Vista del Taj Mahal. El Fort d'Agra El palau Diwan-i-Am Carrer Major d'Agra el 1858 Agra (en hindi: आगरा, en urdú: آگرا) és una ciutat situada a les ribes del riu Yamuna, a l'estat d'Uttar Pradesh, a l'Índia.
Veure Història de l'Afganistan і Agra
Ahmad Shah Massud
Ahmad Shah Massud, també conegut com a comandant Massud i amb el sobrenom del «Lleó del Panjshir», (Bazarak, 2 de setembre de 1953 - Khwaja Bahauddin, Província de Takhar, 9 de setembre de 2001) fou un guerriller i líder polític afganès d'ètnia tadjik.
Veure Història de l'Afganistan і Ahmad Shah Massud
Al-Qaida
Al-Qaida o al-Qaeda (literalment ‘la Base’, també traduïble com ‘el Fonament’ o ‘el Mètode’) és una organització fonamentalista islàmica (o més aviat una xarxa d'organitzacions d'aquesta mena) d'abast mundial.
Veure Història de l'Afganistan і Al-Qaida
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Història de l'Afganistan і Alexandre el Gran
Alptegin
Alptegin (Alp Tigin, Alp Tegin, Alp Takin, paraula turca que vol dir "Príncep heroi") (mort 963) fou el fundador de fet de la dinastia gaznèvida.
Veure Història de l'Afganistan і Alptegin
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Història de l'Afganistan і Amudarià
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Història de l'Afganistan і Ardaixir I
Aris (poble)
Els aris o arians són una sèrie de pobles, derivat del sànscrit "Ārya" que vol dir “noble” o “honorable”.
Veure Història de l'Afganistan і Aris (poble)
Ashraf Ghani
Ashraf Ghani Ahmadzai és un polític afganès, president de l'Afganistan després d'haver guanyat les eleccions presidencials de l'Afganistan el 29 de setembre del 2014.
Veure Història de l'Afganistan і Ashraf Ghani
Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Els atacs de l'11 de setembre de 2001 (coneguts amb els numerònims 9/11 en el món anglosaxó i 11-S en el món llatí), van ser una sèrie de quatre atemptats suïcides coordinats per al-Qaeda als Estats Units el dimarts 11 de setembre de 2001.
Veure Història de l'Afganistan і Atemptats de l'11 de setembre de 2001
Aurangzeb
Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.
Veure Història de l'Afganistan і Aurangzeb
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Història de l'Afganistan і Índia
Àhmad
* Ahmad-i Jam.
Veure Història de l'Afganistan і Àhmad
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Veure Història de l'Afganistan і Àhmad Xah Durrani
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Veure Història de l'Afganistan і Baber
Babrak Karmal
Babrak Karmal (Kabul, 6 de gener de 1929 - Moscou, 1 de desembre o 3 de desembre de 1996) fou un polític afganès, membre fundador del Partit Democràtic Popular de l'Afganistan marxista-leninista.
Veure Història de l'Afganistan і Babrak Karmal
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Història de l'Afganistan і Bactriana
Bagram
Bagram (grec Alexandria del Caucas, medieval Kapisa) és una ciutat de l'Afganistan a la província de Parwan a uns 60 km al nord de Kabul i prop de Charikar.
Veure Història de l'Afganistan і Bagram
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Veure Història de l'Afganistan і Bahram Xah
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Veure Història de l'Afganistan і Bamian
Batalla de Nihawand
La batalla de Nihawand (també Nahavand, Nehavend i altres) fou un decisiu combat lliurat el 642 entre els àrabs i els sassànides.
Veure Història de l'Afganistan і Batalla de Nihawand
Batalla de Panipat (1526)
La batalla de Panipat de 1526 va tenir lloc a l'actual nord de l'Índia i es va caracteritzar per ser una de les primeres batalles, al continent Indi, en què es van emprar armes de foc, pólvora i artilleria.
Veure Història de l'Afganistan і Batalla de Panipat (1526)
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Història de l'Afganistan і Budisme
Burhanuddin Rabbani
Burhanuddin Rabbani (Província de Badakhxan, 20 de setembre del 1940 - Kabul, 20 de setembre del 2011) fou president de l'Afganistan del 1992 al 1996, i un cop més després de la caiguda del govern talibà a la Guerra contra el terrorisme, entre novembre i desembre del 2001, quan cedí el poder a Hamid Karzai, designat per la Conferència Internacional sobre Afganistan.
Veure Història de l'Afganistan і Burhanuddin Rabbani
Chandragupta Maurya
Chandragupta Maurya va ser el fundador i primer rei de l'imperi Maurya.
Veure Història de l'Afganistan і Chandragupta Maurya
Chitor
Torre de la Victòria Chitor fou una ciutat de l'antic principat de Mewar i la seva primera capital.
Veure Història de l'Afganistan і Chitor
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Veure Història de l'Afganistan і Cir II el Gran
Civilització de la vall de l'Indus
La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.
Veure Història de l'Afganistan і Civilització de la vall de l'Indus
Conquesta musulmana de Pèrsia
La conquesta àrab de Pèrsia (en تجاوز اعراب., Tajāvoz arab, ‘l'atac dels àrabs', o ظهور اسلام. zohur-i eslam, ‘les albors de l'islam’) va conduir a la fi de l'Imperi Sassànida el 644, a la caiguda de la dinastia sassànida i a l'eventual declivi del zoroastrisme, la religió de l'Iran.
Veure Història de l'Afganistan і Conquesta musulmana de Pèrsia
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Veure Història de l'Afganistan і Delhi
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Veure Història de l'Afganistan і Dost Muhàmmad
Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009
Les eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009 foren les segones eleccions presidencials democràtiques sota la Constitució de 2003 i es realitzaren el dijous 20 d'agost.
Veure Història de l'Afganistan і Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2009
Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019
Les eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019 foren les quartes eleccions presidencials democràtiques sota la Constitució de 2003, després de la caiguda del règim talibà el 2001, i es realitzaren el dissabte 28 de setembre.
Veure Història de l'Afganistan і Eleccions presidencials de l'Afganistan de 2019
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Història de l'Afganistan і Emir
Emirat d'Herat
L'emirat d'Herat fou un estat controlat per afganesos i reclamat pels perses, que va existir als segles i i fou breument domini britànic.
Veure Història de l'Afganistan і Emirat d'Herat
Emirat de Kabul
L'emirat de Kabul va existir per uns anys al, ocupant part de l'Afganistan amb exclusió del país hazara (aleshores independent), el Waziristan, el Kafiristan i altres territoris del nord i est (territoris tribals o independents) i de les zones del nord-oest (amb centre a Herat) i sud-est (amb centre a Kandahar) que formaven l'emirat de Kandahar i l'emirat d'Herat.
Veure Història de l'Afganistan і Emirat de Kabul
Emirat de Kandahar
L'emirat de Kandahar fou un efímer emirat afganès paixtu que va existir uns anys al, ocupant la part sud-est de l'Afganistan.
Veure Història de l'Afganistan і Emirat de Kandahar
Esmalt
L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.
Veure Història de l'Afganistan і Esmalt
Estat coixí
En geopolítica, un estat coixí és un país situat entre dues grans potències previsiblement hostils, i que, per la seva pròpia existència, es creu que pot prevenir el conflicte entre aquestes.
Veure Història de l'Afganistan і Estat coixí
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Història de l'Afganistan і Estats Units d'Amèrica
Fonamentalisme
El fonamentalisme designa un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un pensament únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Veure Història de l'Afganistan і Fonamentalisme
Gandhara
Gandhāra (avesta: Vaēkərəta; persa antic: Para-upari-sena; bactrià: Paropamisadae, hel·lenitzat com Paropamisos; grec antic: Caspatyrus) és un terme regional per l'est i sud-est de l'Afganistan i el centre-oest del Pakistan en l'antiguitat, que va donar nom a la ciutat de Kandahar i que estava formada per tota la vall fins a Jalalabad a l'est i Tàxila al nord.
Veure Història de l'Afganistan і Gandhara
Ganges
El Ganges (en sànscrit, Ganga; en devanagari: गंगा Gaṅgā, com en la majoria de les llengües índies) és un dels grans rius del subcontinent indi, que flueix en direcció est des del nord de l'Índia creuant la plana del Ganges fins a Bangladesh.
Veure Història de l'Afganistan і Ganges
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Veure Història de l'Afganistan і Gaznèvides
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Veure Història de l'Afganistan і Gúrides
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Veure Història de l'Afganistan і Genguis Khan
Ghazipur
Ghazipur (hindi ग़ाज़ीपुर, urdú غازیپور) és una ciutat i municipi d'Uttar Pradesh, capital del districte de Ghazipur.
Veure Història de l'Afganistan і Ghazipur
Gogra
Royal Bardia National Park. El riu Gogra, Ghaghra, Ghagra, Karnali (que vol dir «riu turquesa», nom emprat a Uttarakhand) o Karnali o Kauriala o Manchu (noms emprats a Nepal) i localment en algun punt Khakra (literalment aigua sagrada de la muntanya sagrada) és un riu que s'origina a l'altiplà tibetà a la glacera de Mapchachungo, a 3962 metres, prop del llac Manasarovar.
Veure Història de l'Afganistan і Gogra
Gran Joc
El Gran Joc és el nom que els britànics van denominar la rivalitat estratègica que van mantenir amb els russos a Àsia Central durant el i principis del.
Veure Història de l'Afganistan і Gran Joc
Hadda
Hadda és una excavació arqueològica del Iemen, al nord-oest de Sanaa.
Veure Història de l'Afganistan і Hadda
Hamid Karzai
Hamid o Hamed Karzai (Karz, 1957) és un polític afganès d'ètnia paixtu, president de l'Afganistan des del 7 de desembre de 2004 fins al 29 de setembre de 2014.
Veure Història de l'Afganistan і Hamid Karzai
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Història de l'Afganistan і Herat
Imperi Durrani
LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Durrani
Imperi Gupta
LImperi Gupta (sànscrit गुप्त साम्राज्य, Gupta Sāmrājya) fou un antic imperi indi que va existir aproximadament des del 320 al 550 de la nostra era, i ocupà bona part del subcontinent indi.
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Gupta
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Kuixan
Imperi Mogol
L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Mogol
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Persa
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Safàvida
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Sassànida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Selèucida
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Història de l'Afganistan і Imperi Seljúcida
Indo-Sassànides
Kushan anteriors. Coin of the Indo-Sassanid ''kushansha'' Varhran I (early 4th century). a l'anvers el rei Vahhran amb vestits propis de la vall de l'Indo, i al revers un brau irania i a vegades un altar zorostrià El Indo-Sassànides, Kuixano-Sassànides o Kuixanxas foren una branca dels perses sassànides que establiren el seu govern al subcontinent indi nord-occidental durant els segles i a costa del decadent Imperi Kuixan.
Veure Història de l'Afganistan і Indo-Sassànides
Invasió mongola de Khwarezm
La invasió mongola de Khwarizmia de 1219 a 1221.
Veure Història de l'Afganistan і Invasió mongola de Khwarezm
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Història de l'Afganistan і Isfahan
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Veure Història de l'Afganistan і Kabul
Kanat
Un kanat és una entitat política governada per un kan.
Veure Història de l'Afganistan і Kanat
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Veure Història de l'Afganistan і Kandahar
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Veure Història de l'Afganistan і Kirman
Kunduz
Kunduz, també esmentada com a Kundûz, Qonduz, Qondûz, Konduz, Kondûz, Kondoz o Qhunduz, és una ciutat del nord de l'Afganistan, capital de la província de Kunduz i del districte de Kunduz.
Veure Història de l'Afganistan і Kunduz
Mahmud de Ghazna
Abu-l-Qàssim Mahmud ibn Sebüktigin més conegut com a Mahmud de Ghazna (2 de novembre de 971 - 30 d'abril de 1030) fou el fundador de l'Imperi gaznèvida, que regí des del 997 fins a la seva mort.
Veure Història de l'Afganistan і Mahmud de Ghazna
Mohammad Najibullah
Najibullah condecorant a un soldat Mohammed Najibullah Ahmadzaï (Gardez, Afganistan, 6 d'agost de 1947 - Kabul, 27 de setembre de 1996) fou el quart i últim president de la República Democràtica de l'Afganistan.
Veure Història de l'Afganistan і Mohammad Najibullah
Mohammad Omar
El mul·là Mohammad Omar (Nodeh, prop de Kandahar, 1959 – 23 d'abril de 2013), més conegut com el Mul·là Omar, va ser el líder dels talibans de l'Afganistan i el dirigent de facto d'aquest país entre els anys 1996 i 2001, amb el títol oficial de Cap del Consell Suprem.
Veure Història de l'Afganistan і Mohammad Omar
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Veure Història de l'Afganistan і Monarca
Mujahidins
Mujahidí —fem. mujahidina, pl. mujahidins, mujahidines— (de l'àrab, i el persa, pl. de i mojahed, respectivament, participi actiu del verb àrab jàhada, que significa ‘fer el gihad’) o mujàhid (del mateix mot àrab, a partir del singular) significa ‘combatent’, ‘guerrer’ o ‘lluitador’ i és la paraula amb què hom designa els combatents islàmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa.
Veure Història de l'Afganistan і Mujahidins
Narcotràfic
Mapa de la CIA de connexions internacionals de drogues il·legals (2009) Principals països productors d'heroïna del món (de color vermell) Rutes aèries del narcotràfic supervisades pel Comandament Sud dels EUA El narcotràfic és el negoci il·legal sorgit del conreu, transport i compravenda de droga.
Veure Història de l'Afganistan і Narcotràfic
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Veure Història de l'Afganistan і Nàdir-Xah Afxar
Operació Cicló
Un mujahidí dispara un míssil terra-aire SA-7 el 1988, durant la Guerra afganosoviètica. LOperació Cicló va ser el criptònim del programa de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) estatunidenca per a reclutar fonamentalistes islàmics (després coneguts com a mujahidins) contra el govern de la República Democràtica de l'Afganistan (1978-1992) i l'Exèrcit Roig (1979-1989).
Veure Història de l'Afganistan і Operació Cicló
Opi
Bola de 200 grams d'opi produït a Espanya, amb els envasos per la recollida i un euro d'escala L'opi és una droga analgèsica narcòtica d'olor característica i un sabor amargant que s'obté fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum), exsudant i dessecant a l'aire el làtex obtingut.
Veure Història de l'Afganistan і Opi
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Història de l'Afganistan і Organització de les Nacions Unides
Ossama bin Laden
Ossama bin Laden (10 de març de 1957 - 2 de maig de 2011), el nom complet del qual era Ussama ibn Muhàmmad ibn Àwad ibn Ladin, va ser un terrorista nascut a l'Aràbia Saudita i fundador de l'Organització militant panislàmica.
Veure Història de l'Afganistan і Ossama bin Laden
Paixtus
Els paixtus, coneguts històricament com a afganesos, són un grup ètnic iranià originari de l'Àsia Central i meridional.
Veure Història de l'Afganistan і Paixtus
Paleolític mitjà
El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.
Veure Història de l'Afganistan і Paleolític mitjà
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Història de l'Afganistan і Pèrsia
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Història de l'Afganistan і Període hel·lenístic
Primera guerra anglo-afganesa
La Primera guerra anglo-afganesa (1838-1842) fou un conflicte entre el sobirà barakzay de Kabul i Kandahar i la Gran Bretanya.
Veure Història de l'Afganistan і Primera guerra anglo-afganesa
Protectorat de l'Afganistan
L'Afganistan va estar sota protectorat de facto de la Gran Bretanya de 1880 a 1919.
Veure Història de l'Afganistan і Protectorat de l'Afganistan
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Història de l'Afganistan і Religió
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Història de l'Afganistan і Ruta de la seda
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Veure Història de l'Afganistan і Sapor II
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Veure Història de l'Afganistan і Segle III
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Història de l'Afganistan і Segle XVI
Segona guerra anglo-afganesa
La Segona guerra anglo-afganesa (1878-1880) va ser un conflicte armat entre l'Afganistan i la Gran Bretanya que tenia l'objectiu de refermar la influència britànica a la zona en detriment de Rússia.
Veure Història de l'Afganistan і Segona guerra anglo-afganesa
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Història de l'Afganistan і Segona Guerra Mundial
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Història de l'Afganistan і Sogdiana
Sultanat de Jaunpur
El Sultanat de Jaunpur fou un sultanat de l'Índia amb capital a la ciutat de Jaunpur.
Veure Història de l'Afganistan і Sultanat de Jaunpur
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Història de l'Afganistan і Sunnisme
Talibà
Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».
Veure Història de l'Afganistan і Talibà
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Història de l'Afganistan і Tamerlà
Tercera guerra anglo-afganesa
La Tercera guerra anglo-afganesa (1919) fou un conflicte armat entre Afganistan i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda que va durar un mes del 4 de maig de 1919 al 3 de juny de 1919.
Veure Història de l'Afganistan і Tercera guerra anglo-afganesa
Tribu (antropologia)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.
Veure Història de l'Afganistan і Tribu (antropologia)
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Història de l'Afganistan і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vasudeva I
Moneda d'or de Vasudeva I o II. '''Davant:''' Vasudeva amb un gran elm,i portant un ceptre, fent una ofrena en un altar; la llegenda és en grec amb una lletra kuixan (la Ϸ equivalent a "sh"): ϷΑΟΝΑΝΟϷΑΟ ΒΑΖΟΔΗΟ ΚΟϷΑΝΟ ("Shaonanoshao Bazodeo Koshano"): "rei de reis, Vasudeva el Kuixan".
Veure Història de l'Afganistan і Vasudeva I
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Història de l'Afganistan і Xah Rukh (timúrida)
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Veure Història de l'Afganistan і Xaria
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Història de l'Afganistan і Xiisme
Xir Ali Khan
Xir Ali Khan fou kan de Kokand (1842-1845) fill d'Alim Khan.
Veure Història de l'Afganistan і Xir Ali Khan
Zarang
Zarang o Zarandj és una ciutat de l'Afganistan prop de la frontera amb Iran.
Veure Història de l'Afganistan і Zarang
Zoroastre
Zoroastre o Zaratustra va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.
Veure Història de l'Afganistan і Zoroastre
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Història de l'Afganistan і 1405
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Història de l'Afganistan і 1502
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Història de l'Afganistan і 1526
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Veure Història de l'Afganistan і 1527
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Història de l'Afganistan і 1707
1736
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de l'Afganistan і 1736
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de l'Afganistan і 1738
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de l'Afganistan і 1747
1774
;Països catalans;Resta del món.
Veure Història de l'Afganistan і 1774
1837
;Països Catalans.
Veure Història de l'Afganistan і 1837
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Història de l'Afganistan і 1838
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història de l'Afganistan і 19 d'agost
1907
;Països Catalans.
Veure Història de l'Afganistan і 1907
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Història de l'Afganistan і 1919
1946
;Països Catalans.
Veure Història de l'Afganistan і 1946
1961
;Països Catalans.
Veure Història de l'Afganistan і 1961
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Història de l'Afganistan і 1973
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Història de l'Afganistan і 1978
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Història de l'Afganistan і 1979
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Història de l'Afganistan і 1986
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Història de l'Afganistan і 1988
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Història de l'Afganistan і 1996
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Història de l'Afganistan і 2001
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Història de l'Afganistan і 2004
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Història de l'Afganistan і 21 de març
Vegeu també
Història de l'Àsia central
- Bactriana
- Dinastia jànida
- Dinastia timúrida
- Guerra dels Cavalls Celestials
- Història de l'Afganistan
- Història de l'Uzbekistan
- Història del Kazakhstan
- Història del Kirguizstan
- Història del Tadjikistan
- Història del Turkmenistan
- Imperi Sassànida
- Migració túrquica
- Primer califat
- Saces
- Sogdiana
- Transoxiana
- Turan (país)
- Usruixana