Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de València і Història del País Valencià
Història de València і Història del País Valencià tenen 61 coses en comú (en Uniopèdia): Abd-al-Aziz al-Mansur, Ajuntament de València, Alfons el Magnànim, Art, Ausiàs March, Àfrica, Batalla d'Almansa, Batalla de València, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Comerç, Corts de Cadis, Croades, Cultura, Damià Forment, Decrets de Nova Planta, Dictadura de Primo de Rivera, El Puig de Santa Maria, Escultura, Europa, Expulsió dels moriscos, Felip V d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Francisco Franco Bahamonde, Furs de València, Germana de Foix, Gonçal Peris Sarrià, Gregori Maians i Siscar, Guerra Civil espanyola, ..., Guerra de Successió Espanyola, Imperi Romà, Isabel de Villena, Jaume el Conqueridor, Joan Roís de Corella, Joanot Martorell, Literatura, Llotja de la Seda, Lluís Dalmau, Micalet, Miguel de Cervantes Saavedra, País Valencià, Pesta Negra, Pintura, Porta dels Serrans, Regne de València, Renaixença, Revolta de les Germanies, Revolució Francesa, Rodrigo Díaz de Vivar, Segona República Espanyola, Taula de Canvis i Depòsits, Túria, Tirant lo Blanc, Transició democràtica espanyola, València, Vicent Blasco Ibáñez, Vicent Doménech el Palleter, William Shakespeare, 25 d'abril, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (31 més) »
Abd-al-Aziz al-Mansur
Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).
Abd-al-Aziz al-Mansur і Història de València · Abd-al-Aziz al-Mansur і Història del País Valencià ·
Ajuntament de València
L'Ajuntament de València és la institució que s'encarrega de governar la ciutat i el municipi de València.
Ajuntament de València і Història de València · Ajuntament de València і Història del País Valencià ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Història de València · Alfons el Magnànim і Història del País Valencià ·
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Art і Història de València · Art і Història del País Valencià ·
Ausiàs March
Col·legiata de Xàtiva, on abans es pensava que era retratat Ausiàs March Ausiàs March, també escrit Ausiàs Marc (Regne de València, ca. 1397 - València, 3 de març del 1459), va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques.
Ausiàs March і Història de València · Ausiàs March і Història del País Valencià ·
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Àfrica і Història de València · Àfrica і Història del País Valencià ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Història de València · Batalla d'Almansa і Història del País Valencià ·
Batalla de València
La Batalla de València fou un conflicte identitari que va enfrontar la societat valenciana en la transició democràtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violència, i que provocà una fractura política i social al País Valencià, especialment pel que fa al relat del valencianisme i els símbols del País Valencià.
Batalla de València і Història de València · Batalla de València і Història del País Valencià ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Història de València · Carles II de Castella і Història del País Valencià ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de València · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història del País Valencià ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Història de València · Castella і Història del País Valencià ·
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Comerç і Història de València · Comerç і Història del País Valencià ·
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Corts de Cadis і Història de València · Corts de Cadis і Història del País Valencià ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Croades і Història de València · Croades і Història del País Valencià ·
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Cultura і Història de València · Cultura і Història del País Valencià ·
Damià Forment
Damià Forment (València, entre 1475 i 1480 - Santo Domingo de la Calzada, Logronyo, 22 de desembre de 1540) fou un escultor valencià.
Damià Forment і Història de València · Damià Forment і Història del País Valencià ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de València · Decrets de Nova Planta і Història del País Valencià ·
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Dictadura de Primo de Rivera і Història de València · Dictadura de Primo de Rivera і Història del País Valencià ·
El Puig de Santa Maria
El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
El Puig de Santa Maria і Història de València · El Puig de Santa Maria і Història del País Valencià ·
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Escultura і Història de València · Escultura і Història del País Valencià ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història de València · Europa і Història del País Valencià ·
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Expulsió dels moriscos і Història de València · Expulsió dels moriscos і Història del País Valencià ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de València · Felip V d'Espanya і Història del País Valencià ·
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Ferran VII d'Espanya і Història de València · Ferran VII d'Espanya і Història del País Valencià ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Història de València · Francisco Franco Bahamonde і Història del País Valencià ·
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Furs de València і Història de València · Furs de València і Història del País Valencià ·
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Germana de Foix і Història de València · Germana de Foix і Història del País Valencià ·
Gonçal Peris Sarrià
''Verònica'' de Gonçal Peris al Museu de Belles Arts de València Gonçal Peris o Gonçal Peris Sarrià fou un pintor documentat entre 1380 i 1451; és una de les principals figures de la pintura valenciana de la primera meitat del, junt amb Antoni Peris, Miquel Alcanyís i Jaume Mateu.
Gonçal Peris Sarrià і Història de València · Gonçal Peris Sarrià і Història del País Valencià ·
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Gregori Maians i Siscar і Història de València · Gregori Maians i Siscar і Història del País Valencià ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història de València · Guerra Civil espanyola і Història del País Valencià ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de València · Guerra de Successió Espanyola і Història del País Valencià ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de València і Imperi Romà · Història del País Valencià і Imperi Romà ·
Isabel de Villena
Isabel de Villena (c. 1430 - València, 2 de juliol de 1490) va ser una religiosa i escriptora valenciana del xv.
Història de València і Isabel de Villena · Història del País Valencià і Isabel de Villena ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de València і Jaume el Conqueridor · Història del País Valencià і Jaume el Conqueridor ·
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Història de València і Joan Roís de Corella · Història del País Valencià і Joan Roís de Corella ·
Joanot Martorell
Titella de Joanot Martorell produït per a una versió televisiva del ''Tirant lo Blanc''. Joanot Martorell (originalment Johanot Martorell) (Gandia, aprox. 1410 - 1465) fou un escriptor medieval valencià, conegut per haver escrit el Tirant lo Blanc, la seua obra més coneguda i considerada la primera novel·la moderna d'Europa.
Història de València і Joanot Martorell · Història del País Valencià і Joanot Martorell ·
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Història de València і Literatura · Història del País Valencià і Literatura ·
Llotja de la Seda
La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.
Història de València і Llotja de la Seda · Història del País Valencià і Llotja de la Seda ·
Lluís Dalmau
va ser un pintor gòtic, és una de les figures cabdals del gòtic català que va treballar al servei de la Corona d'Aragó durant el regnat d'Alfons el Magnànim.
Història de València і Lluís Dalmau · Història del País Valencià і Lluís Dalmau ·
Micalet
El Micalet, és el nom que rep popularment el campanar de la catedral de València, i és un dels principals símbols de la ciutat de València.
Història de València і Micalet · Història del País Valencià і Micalet ·
Miguel de Cervantes Saavedra
Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres.
Història de València і Miguel de Cervantes Saavedra · Història del País Valencià і Miguel de Cervantes Saavedra ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Història de València і País Valencià · Història del País Valencià і País Valencià ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Història de València і Pesta Negra · Història del País Valencià і Pesta Negra ·
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Història de València і Pintura · Història del País Valencià і Pintura ·
Porta dels Serrans
La Porta dels Serrans o Torres dels Serrans (o també «portal» o «portes») era l'entrada nord a la XIV de la ciutat de València.
Història de València і Porta dels Serrans · Història del País Valencià і Porta dels Serrans ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Història de València і Regne de València · Història del País Valencià і Regne de València ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Història de València і Renaixença · Història del País Valencià і Renaixença ·
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Història de València і Revolta de les Germanies · Història del País Valencià і Revolta de les Germanies ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de València і Revolució Francesa · Història del País Valencià і Revolució Francesa ·
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Història de València і Rodrigo Díaz de Vivar · Història del País Valencià і Rodrigo Díaz de Vivar ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història de València і Segona República Espanyola · Història del País Valencià і Segona República Espanyola ·
Taula de Canvis i Depòsits
La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació de la Taula de Canvi de Barcelona que havia estat instituïda pocs anys abans, el 1401.
Història de València і Taula de Canvis i Depòsits · Història del País Valencià і Taula de Canvis i Depòsits ·
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Història de València і Túria · Història del País Valencià і Túria ·
Tirant lo Blanc
''Tirant lo Blanc'' en una edició publicada a Barcelona l'any 1926 Tirant lo Blanc (Tirant lo blanch en l'original) és l'obra més important de l'escriptor i cavaller valencià Joanot Martorell, acabada pel cavaller també valencià Martí Joan de Galba.
Història de València і Tirant lo Blanc · Història del País Valencià і Tirant lo Blanc ·
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Història de València і Transició democràtica espanyola · Història del País Valencià і Transició democràtica espanyola ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Història de València і València · Història del País Valencià і València ·
Vicent Blasco Ibáñez
Vicent Blasco Ibáñez (València, 29 de gener del 1867- Menton, 28 de gener del 1928) va ser un polític, periodista i escriptor en llengua castellana valencià.
Història de València і Vicent Blasco Ibáñez · Història del País Valencià і Vicent Blasco Ibáñez ·
Vicent Doménech el Palleter
Vicent Doménech als jardins del Carrer de Guillem de Castro junt a les Torres de Quart Vicent Doménech, conegut com El Palleter (Paiporta, 1783), va ser un palleter de la ciutat de València, que declarà el 1808 la guerra contra Napoleó.
Història de València і Vicent Doménech el Palleter · Història del País Valencià і Vicent Doménech el Palleter ·
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Història de València і William Shakespeare · Història del País Valencià і William Shakespeare ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Història de València · 25 d'abril і Història del País Valencià ·
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
9 d'octubre і Història de València · 9 d'octubre і Història del País Valencià ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de València і Història del País Valencià
- Què tenen en comú Història de València і Història del País Valencià
- Semblances entre Història de València і Història del País Valencià
Comparació entre Història de València і Història del País Valencià
Història de València té 102 relacions, mentre que Història del País Valencià té 441. Com que tenen en comú 61, l'índex de Jaccard és 11.23% = 61 / (102 + 441).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de València і Història del País Valencià. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
