Taula de continguts
572 les relacions: Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad, Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí, Afrika Korps, Aglàbides, Agrigent, Agustí d'Hipona, Ahaggar, Al-Àndalus, Al-Butr, Al-Mansur (fatimita), Al-Muïzz (fatimita), Alans, Alí ibn Abi-Tàlib, Alemanya, Alexandria, Algèria, Algèria francesa, Alger, Ali II ibn Husayn, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Almirall, Alps, Alsàcia-Lorena, Amarratge, Amazic, Amazics, Amfiteatre d'El Djem, Anarquia, Anatòlia, Anglaterra, Antiga Roma, Antioquia de l'Orontes, Api Claudi Censorí, Apostasia en l'islam, Arabització, Arianisme, Arqueologia, Úmar ibn Abd-al-Aziz, Útica, Atur, August, Aurès, Àfrica (província romana), Àfrica del Nord, Àfrica subsahariana, Àrab, Àustria, Baal, Babilònia, Bandera de Tunísia, ... Ampliar l'índex (522 més) »
Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad
Abu-Ishaq Ibrahim (II) ibn Àhmad (al-Abbassiyya, 27 de juny del 850 - Cosenza, 23 d'octubre de 902) fou emir aglàbida d'Ifríqiya (875-902), i durant el govern, l'emirat va conèixer l'apogeu i el declivi.
Veure Història de Tunísia і Abu-Ishaq Ibrahim ibn Àhmad
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí (883-947) fou un cap kharigita-ibadita, fill d'un amazic zanata de Takyus, a la regió de Qastíliya, i d'una esclava.
Veure Història de Tunísia і Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí
Afrika Korps
Avanç de la secció 39 ''Panzerjäger'' ("caçatancs") LAfrika Korps va ser el cos expedicionari de l'exèrcit alemany que operà al nord d'Àfrica (Líbia, Tunísia i Egipte) entre el 1941 i el 1943.
Veure Història de Tunísia і Afrika Korps
Aglàbides
Extensió màxima del regne dels aglàbides Els aglàbides o Banu Àghlab (o), originaris dels Khorasan, foren una dinastia àrab que va governar Ifríqiya del 800 al 909.
Veure Història de Tunísia і Aglàbides
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Veure Història de Tunísia і Agrigent
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Història de Tunísia і Agustí d'Hipona
Ahaggar
Situació. LAhaggar (Idurar n Uhaggar; tr) és una serralada d'Algèria que forma un parc nacional.
Veure Història de Tunísia і Ahaggar
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Història de Tunísia і Al-Àndalus
Al-Butr
Al-Butr (en singular àrab al-abtar) és un dels dos grans grups de pobles que formen els amazics.
Veure Història de Tunísia і Al-Butr
Al-Mansur (fatimita)
Abu-Tàhir Ismaïl ibn al-Qàïm al-Mansur bi-L·lah, més conegut pel seu làqab al-Mansur (Raqqada, gener de 914 - al-Mansuriyya, 24 de març de 953) fou califa fatimita a Mahdia (946-953).
Veure Història de Tunísia і Al-Mansur (fatimita)
Al-Muïzz (fatimita)
Abu-Tamim Muadh ibn al-Mansur al-Muïzz li-din-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Muïzz (?, 26 de setembre del 931 - el Caire, 19 de desembre del 975) fou califa fatimita a Mahdia (Ifríqiya) i després al Caire (953-975).
Veure Història de Tunísia і Al-Muïzz (fatimita)
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Veure Història de Tunísia і Alans
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Veure Història de Tunísia і Alí ibn Abi-Tàlib
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Història de Tunísia і Alemanya
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Història de Tunísia і Alexandria
Algèria
Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Algèria
Algèria francesa
Mapa dels departaments algerians de la Quarta República Francesa. LAlgèria francesa és el nom que rep el període històric durant el qual Algèria va estar sota domini colonial francès, entre el 1830 i el 1962, sent la colònia que més temps va romandre en mans franceses.
Veure Història de Tunísia і Algèria francesa
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Història de Tunísia і Alger
Ali II ibn Husayn
Abu-l-Hàssan Alí II ibn Hussayn (Tunis, 24 de novembre de 1712-26 de maig de 1782) fou bei de Tunísia, de la dinastia husaynita de Tunísia, fill d'al-Hussayn I ibn Alí, i germà i successor de Muhàmmad I ar-Raixid.
Veure Història de Tunísia і Ali II ibn Husayn
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Veure Història de Tunísia і Aliats de la Segona Guerra Mundial
Almirall
Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.
Veure Història de Tunísia і Almirall
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Història de Tunísia і Alps
Alsàcia-Lorena
Alsàcia-Lorena (francès: Alsace-Lorraine; alemany: Elsaß-Lothringen) fou un territori de l'imperi Alemany format per la regió d'Alsàcia i el departament de Mosel·la (Lorena), arrabassats a França el 1871 arran de la Guerra francoprussiana.
Veure Història de Tunísia і Alsàcia-Lorena
Amarratge
Esquema d'amarratge d'un vaixell. Eixàrcia d'amarratge és el conjunt de caps i cables emprats en l'amarratge d'un vaixell.
Veure Història de Tunísia і Amarratge
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Història de Tunísia і Amazic
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Amazics
Amfiteatre d'El Djem
Lamfiteatre d'El Djem (o El Jem) és un coliseu romà construït a la ciutat de Thysdrus (moderna El Djem, Tunísia).
Veure Història de Tunísia і Amfiteatre d'El Djem
Anarquia
La paraula anarquia (del grec ἀναρχία, anarchía; de vegades anomenat acràcia) serveix per designar aquelles situacions on es dona l'absència d'Estat o poder públic tornant inaplicable el monopoli de la força sobre un territori.
Veure Història de Tunísia і Anarquia
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Història de Tunísia і Anatòlia
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Història de Tunísia і Anglaterra
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Història de Tunísia і Antiga Roma
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Història de Tunísia і Antioquia de l'Orontes
Api Claudi Censorí
Api Claudi Censorí (Appius Claudius Censorinus), o bé simplement Censorí, va ser un dels trenta tirans segons diu Trebel·li Pol·lió que van voler ocupar el tron de Roma.
Veure Història de Tunísia і Api Claudi Censorí
Apostasia en l'islam
Opinió legal sobre l'apostasia mitjançant una fàtua per a un home que es converteix al cristianisme. Lapostasia en l'islam (en àrab ارتداد o ردة, irtidād o ridda) és una noció polèmica, ja que segons algunes interpretacions ha de ser castigada amb la pena de mort, malgrat que no hi ha cap versicle de l'Alcorà que estableixi un càstig terrenal per a l'apostasia (només estableix que aquesta existeix i que Déu la menysprea).
Veure Història de Tunísia і Apostasia en l'islam
Arabització
Arabització és el procés d'aculturació de zones no musulmanes als codis religiosos i costums propis de l'islam i Àrab.
Veure Història de Tunísia і Arabització
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Veure Història de Tunísia і Arianisme
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Veure Història de Tunísia і Arqueologia
Úmar ibn Abd-al-Aziz
Úmar ibn Abd-al-Aziz o Úmar II (c. 682-720) fou califa omeia marwànida de Damasc (717-720).
Veure Història de Tunísia і Úmar ibn Abd-al-Aziz
Útica
Útica fou una ciutat d'Àfrica al nord-oest de Cartago, al districte de Zeugitana, a la desembocadura del riu Bagradas.
Veure Història de Tunísia і Útica
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Veure Història de Tunísia і Atur
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Història de Tunísia і August
Aurès
Mapa El massís de l'Aurès o l'Awres o l'Aures és un massís muntanyós d'Algèria, part de l'Atles saharià oriental.
Veure Història de Tunísia і Aurès
Àfrica (província romana)
Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.
Veure Història de Tunísia і Àfrica (província romana)
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Història de Tunísia і Àfrica del Nord
Àfrica subsahariana
L'Àfrica subsahariana o Àfrica negra és la part del continent africà que es defineix per oposició al Magrib i comprèn els estats que estan al sud del desert del Sàhara, és a dir, l'Àfrica austral i gran part de la central i oriental.
Veure Història de Tunísia і Àfrica subsahariana
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Veure Història de Tunísia і Àrab
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Història de Tunísia і Àustria
Baal
Baal d'Ugarit, Museu del Louvre Baal és un nom semític que significa ‘senyor’ i que s'ha aplicat a diversos déus i, posteriorment, a dimonis.
Veure Història de Tunísia і Baal
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Història de Tunísia і Babilònia
Bandera de Tunísia
La bandera de Tunísia fou adoptada oficialment el 1959.
Veure Història de Tunísia і Bandera de Tunísia
Banu Hammad
Mapa vers 1100 Els Banu Hammad o hammadites o hammàdides (o) foren una dinastia amaziga sanhaja que va governar al Màgrib central del 1015 al 1152.
Veure Història de Tunísia і Banu Hammad
Banu Hilal
Els Banu Hilal o, en la pronunciació dialectal, Beni Hilal o, encara, els hilalians foren una tribu àrab que emigrà cap a l'Àfrica del Nord al.
Veure Història de Tunísia і Banu Hilal
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Veure Història de Tunísia і Banu Ifran
Banu Khurasan
Els Banu Khuràssan o khurassànides foren una dinastia local de l'actual Tunísia.
Veure Història de Tunísia і Banu Khurasan
Banu Sulaym
Els Sulaym o Banu Sulaym foren una tribu àrab, branca dels Qays Aylan.
Veure Història de Tunísia і Banu Sulaym
Baranis
Baranis (o al-Baranis) fou un dels dos grans grups amazics que pren el nom de l'ancestre Burnus.
Veure Història de Tunísia і Baranis
Batalla de Cartago
La Batalla de Cartago fou el principal enfrontament de la Tercera Guerra Púnica entre la ciutat púnica de Cartago a Àfrica i la República Romana.
Veure Història de Tunísia і Batalla de Cartago
Batalla de Tricamarum
La Batalla de Tricamarum va tenir lloc el 15 de desembre del 533, enfrontant les forces dels Vàndals, amb el seu rei Gelimer i el seu germà Tzazó al capdavant, i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, liderades pel general romà d'Orient Belisari.
Veure Història de Tunísia і Batalla de Tricamarum
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Veure Història de Tunísia і Batalla de Zama
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Veure Història de Tunísia і Bàrbar
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Veure Història de Tunísia і Bàssora
Beduïns
Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Beduïns
Bei
obra.
Veure Història de Tunísia і Bei
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Història de Tunísia і Belisari
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Història de Tunísia і Benito Mussolini
Biskra
Biskra (amazic: Biskra en amazic, Tibeskert) és una ciutat d'Algèria, capital de la província de Biskra.
Veure Història de Tunísia і Biskra
Bizerta
Bizerta és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb uns 115.000 habitants.
Veure Història de Tunísia і Bizerta
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Història de Tunísia і Blat
Bugia
* Bugia d'encesa, dispositiu d'encesa de motors.
Veure Història de Tunísia і Bugia
Bugia (Algèria)
Vista general Vista del front marítim Bugia (en català antic: Bogia;, pronunciat) és una ciutat de situada al golf de Bugia, i és la capital de la província de Bugia, al nord d'Algèria.
Veure Història de Tunísia і Bugia (Algèria)
Bul·la Règia
Mosaic de la casa d'Amfitrite Ruïnes Bul·la Règia és un jaciment arqueològic de Tunísia, a la governació de Jendouba, delegació de Jendouba Nord.
Veure Història de Tunísia і Bul·la Règia
Bulugguín ibn Ziri
Bulugguín ibn Ziri fou fill de l'emir sanhaja d'Ashir Ziri ibn Manad.
Veure Història de Tunísia і Bulugguín ibn Ziri
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Història de Tunísia і Calàbria
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Veure Història de Tunísia і Califa
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Veure Història de Tunísia і Califat Abbàssida
Califat Fatimita
El Califat Fatimita o Estat Fatimita fou un califat musulmà de l'edat mitjana, l'únic que tenia el xiisme ismaïlita com a religió oficial.
Veure Història de Tunísia і Califat Fatimita
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Història de Tunísia і Califat Omeia
Campanya de Tunísia
La campanya de Tunísia, també coneguda com a batalla de Tunísia, van ser una sèrie de batalles que van tenir lloc a Tunísia durant la campanya del Nord d'Àfrica durant la Segona Guerra Mundial, entre les forces de l'Eix i les tropes aliades.
Veure Història de Tunísia і Campanya de Tunísia
Campània
La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.
Veure Història de Tunísia і Campània
Canal de Suez
El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.
Veure Història de Tunísia і Canal de Suez
Cap Bon
El cap Bon és un cap de Tunísia, a la governació de Nabeul, a la punta nord de la península o regió a la qual dona nom aquest cap.
Veure Història de Tunísia і Cap Bon
Capitoli
La plaça del Capitoli, amb l'Ajuntament i l'estàtua de Marc Aureli El Capitoli (en Campidoglio), situat entre el Fòrum i el Camp de Mart, és un dels set turons de Roma.
Veure Història de Tunísia і Capitoli
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Història de Tunísia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Història de Tunísia і Cartago
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Història de Tunísia і Cató el Censor
Catifa
Una catifa, un tapit, una estora, un drap de peus o drap de terra és una peça teixida de llana o altra matèria que serveix per a cobrir i adornar el sòl d'una cambra, estança o corredor, els graons d'una escala, el terra d'un vehicle, d'un carrer, etc.
Veure Història de Tunísia і Catifa
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Història de Tunísia і Catolicisme
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Història de Tunísia і Cavalleria
Cònsol (diplomàcia)
El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.
Veure Història de Tunísia і Cònsol (diplomàcia)
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Veure Història de Tunísia і Còrsega
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Veure Història de Tunísia і Cebrià de Cartago
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Veure Història de Tunísia і Ceràmica
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Història de Tunísia і Cereal
Cirenaica
Províncies otomanes de la Líbia actual La Cirenaica (Kyrēnaïké, àrab: برقة, romanitzat Barqah) és una regió oriental de Líbia entre les longituds E16 i E25 dins districte d'Al Kufrah, que comprèn les províncies de Bengasi, Darna i Al-Bayda.
Veure Història de Tunísia і Cirenaica
Ciutat estat
Una ciutat estat és una ciutat sobirana independent que exerceix el poder sobre la seva vida política, econòmica i cultural sobre el seu territori contigu.
Veure Història de Tunísia і Ciutat estat
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Història de Tunísia і Clergat
Clientelisme
Clientelisme i patronatge, a la política, és la relació que es forma entre els qui aporten diners per la campanya electoral d'un partit polític i aquest mateix, a canvi d'una determinada protecció governativa.
Veure Història de Tunísia і Clientelisme
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Veure Història de Tunísia і Colònia romana
Colonialisme
Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.
Veure Història de Tunísia і Colonialisme
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Història de Tunísia і Comerç
Comtat de Malta
El Comtat de Malta va ser un senyoriu feudal del Regne de Sicília que dominava les illes de Malta i Gozo.
Veure Història de Tunísia і Comtat de Malta
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Història de Tunísia і Comunisme
Conca del Mediterrani
La conca del Mediterrani són les terres i països que envolten el mar Mediterrani.
Veure Història de Tunísia і Conca del Mediterrani
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Veure Història de Tunísia і Congrés de Berlín
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Història de Tunísia і Congrés de Viena
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Història de Tunísia і Conquesta feudal hispànica
Constantina (Algèria)
Constantina és una ciutat del nord-est d'Algèria, situada a 36° 21′ N i 6° 36′ E, a uns 80 km de la costa mediterrània.
Veure Història de Tunísia і Constantina (Algèria)
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Veure Història de Tunísia і Constitució
Cooperativa
Cooperativa agrícola d'Alginet, al País Valencià, 1963. Una cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments.
Veure Història de Tunísia і Cooperativa
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Història de Tunísia і Corona d'Aragó
Corrupció
l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció.
Veure Història de Tunísia і Corrupció
Corsari
Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.
Veure Història de Tunísia і Corsari
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Veure Història de Tunísia і Crisi del segle III
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Història de Tunísia і Cristianisme
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Història de Tunísia і Damasc
Danesos
Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.
Veure Història de Tunísia і Danesos
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Veure Història de Tunísia і Dècada del 1960
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Veure Història de Tunísia і Dècada del 1980
Dècada del 1990
La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.
Veure Història de Tunísia і Dècada del 1990
Delenda est Carthago
Delenda est Carthago, que vol dir «Cartago ha de ser destruïda», és una locució llatina d'autenticitat i sintaxi incerta, que també pot trobar-se escrita en la forma de Carthago delenda est o, en la més llarga, Ceterum censeo Carthaginem esse delendam («A més, opino que cal destruir Cartago»).
Veure Història de Tunísia і Delenda est Carthago
Dey
Dey o Dei (àrab, داي Dayi) és una paraula turca que vol dir "oncle matern" i fou donat com a títol a governants otomans a Algèria i Tunísia, i alguns funcionaris subalterns dins els geníssers.
Veure Història de Tunísia і Dey
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Història de Tunísia і Diòcesi
Dido
Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici ESElaA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.
Veure Història de Tunísia і Dido
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Veure Història de Tunísia і Dinastia almohade
Dinastia marínida
Els benimerins o marínides (de l'àrab, o) foren una dinastia amaziga que va succeir els almohades al Magreb, des de mitjan a principis del.
Veure Història de Tunísia і Dinastia marínida
Diospyros lotus
El Caquier del Japó (Diospyros lotus) és una espècie molt cultivada del gènere Diospyros pertanyent a les ebenàcies, i originària del sud-oest subtropical d'Àsia i del sud-est d'Europa.
Veure Història de Tunísia і Diospyros lotus
Dougga
Dougga o, segons l'antic nom llatí, Thugga és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Béja, delegació de Teboursouk.
Veure Història de Tunísia і Dougga
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Veure Història de Tunísia і Drets humans
Dromedari
El dromedari o camell comú (Camelus dromedarius) és un gran ungulat nadiu del nord d'Àfrica i de l'oest d'Àsia i el més conegut dels camèlids.
Veure Història de Tunísia і Dromedari
Economia de Tunísia
Tunis. L'economia diversificada i orientada per al mercat de Tunísia ha estat citada com un exemple d'èxit en Àfrica i en l'Orient Mitjà, però ha enfrontat una sèrie de desafiaments durant la transició política en curs al país.
Veure Història de Tunísia і Economia de Tunísia
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Història de Tunísia і Edat antiga
Edgar Faure
Edgar Faure (Besiers, 1908 - París, 1988) fou un polític francès, historiador i escriptor.
Veure Història de Tunísia і Edgar Faure
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Història de Tunísia і Egipte
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Veure Història de Tunísia і El Caire
El Djem
El Djem o El Jem és una ciutat de Tunísia a la governació de Mahdia, amb una població al voltant dels 20.000 habitants (18.302, el 2004).
Veure Història de Tunísia і El Djem
Elefant de guerra
XIII. Els elefants de guerra foren elefants utilitzats al llarg de la història militar de l'edat antiga.
Veure Història de Tunísia і Elefant de guerra
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Veure Història de Tunísia і Emir
Emirat de Granada
LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.
Veure Història de Tunísia і Emirat de Granada
Erwin Rommel
Johannes Erwin Eugen Rommel (Heidenheim an der Brenz, 15 de novembre de 1891 - Herrlingen, 14 d'octubre de 1944) va ser un general alemany i una icona de propaganda durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Història de Tunísia і Erwin Rommel
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Història de Tunísia і Esclavitud
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Història de Tunísia і Espanya
Estat de setge
Estat de setge és el règim excepcional que declara un govern en certes condicions especials.
Veure Història de Tunísia і Estat de setge
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Història de Tunísia і Estats Units d'Amèrica
Estepa (geografia)
Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.
Veure Història de Tunísia і Estepa (geografia)
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Estret de Gibraltar
Estret de Messina
L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.
Veure Història de Tunísia і Estret de Messina
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Història de Tunísia і Etrúria
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Història de Tunísia і Etruscs
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Història de Tunísia і Europa
Evangelització
Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.
Veure Història de Tunísia і Evangelització
Exarcat
Els exarcats (grec: ἔξαρχος, éxarkhos) foren territoris perifèrics de l'Imperi Romà d'Orient l'autoritat dels quals era encomanda a un governador o exarca que exercia la representació civil i militar de Constantinoble als límits de l'imperi.
Veure Història de Tunísia і Exarcat
Exarcat d'Àfrica
Augment del territori de l'Imperi Romà d'Orient entre l'ascens al poder de Justinià I (en vermell, any 527) i la seva mort (en taronja, any 565). Belisari contribuí enormement a l'expansió de l'imperi L'Exarcat d'Àfrica o de Cartago va ser una divisió administrativa de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Història de Tunísia і Exarcat d'Àfrica
Exèrcit de l'aire i de l'espai francès
LExèrcit de l'aire i de l'espai francès és un dels quatre exèrcits que componen les forces armades franceses (armée française) junt amb l'exèrcit de terra (Armée de terre) el de marina (Marine nationale) i la gendarmeria (Gendarmerie nationale).
Veure Història de Tunísia і Exèrcit de l'aire i de l'espai francès
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Veure Història de Tunísia і Exili
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Història de Tunísia і Expansió de l'islam
Fàtima az-Zahrà
Fàtima bint Muhàmmad, més coneguda com Fàtima az-Zahrà (605-632) és la filla menor del profeta Muhàmmad i epònima de la nissaga que va governar el Califat Fatimita.
Veure Història de Tunísia і Fàtima az-Zahrà
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Història de Tunísia і Feixisme
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Història de Tunísia і Felip II de Castella
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Història de Tunísia і Fenícia
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Veure Història de Tunísia і Fenicis
Fernand Braudel
Fernand Braudel (Luméville-en-Ornois, Mosa, 24 d'agost de 1902 - 27 de novembre de 1985) fou un dels principals historiadors francesos de la postguerra, i un dels líders de l'Escola dels Annales.
Veure Història de Tunísia і Fernand Braudel
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Història de Tunísia і Ferran el Catòlic
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Història de Tunísia і Ferro
Fes
Fes és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l'any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.
Veure Història de Tunísia і Fes
Fonamentalisme islàmic
El fonamentalisme islàmic és una expressió que s'utilitza a Occident per descriure a les diferents corrents polítiques i religioses, lligades a la religió de l'islam, a les quals es designa també amb altres termes com ara; integrisme islàmic o islamisme, la branca més violenta s'anomena gihadisme (cal no confondre amb el sagrat deure de la gihad) i que particularment s'associa, als països occidentals, amb moviments com els talibans afganesos, que es basen en interpretacions rigoristes com el salafisme, i fins i tot en els règims polítics com el de la República islàmica de l'Iran o el Sudan) o (d'una manera sovint menys recalcada donada la seva estreta aliança amb els Estats Units, encara que no menys notòria), la monarquia absoluta saudita i les altres monarquies àrabs del Golf Pèrsic.
Veure Història de Tunísia і Fonamentalisme islàmic
Fons Monetari Internacional
El Fons Monetari Internacional (FMI) és l'organització internacional encarregada de vigilar el sistema financer global, d'observar les taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d'oferir assistència tècnica i financera quan es requereixi.
Veure Història de Tunísia і Fons Monetari Internacional
Fosfat
Roques de fosfat al costat d'una moneda per tal de comparar la seva grandària. Un fosfat, en química inorgànica, és una sal d'àcid fosfòric.
Veure Història de Tunísia і Fosfat
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Història de Tunísia і França
França Lliure
França Lliure és el nom que es donava a la resistència fundada a Londres pel general De Gaulle després de la crida del 18 de juny de 1940 de qui fou reconegut com a cap dels francesos que continuen la guerra per Winston Churchill durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Història de Tunísia і França Lliure
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Història de Tunísia і Frankfurt del Main
Frontera entre Algèria i Tunísia
La frontera entre Algèria i Tunísia és la línia fronterera, de traçat poc sinuós, en sentit nord-sud, que separa l'est del Algèria (wilayes d'Ouargla, El Oued, Tébessa, El Tarf, Souk Ahras) de l'oest de Tunísia (governacions de Tataouine, Kébili i Tozeur, Gafsa, Kasserine, El Kef i Jendouba) a l'Àfrica Septentrional.
Veure Història de Tunísia і Frontera entre Algèria i Tunísia
Fustat
Fustat, Fostat, al-Fustat, Misr al-Fustat o Fustat-Misr fou la primera capital d'Egipte sota domini islàmic i el nucli primitiu de la ciutat del Caire.
Veure Història de Tunísia і Fustat
Gabès
Aspecte de Gabès Gabès (pronunciat en el dialecte local Gabs) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Gabès, amb una població de 116.323 habitants (2004), capçalera de tres delegacions (Gabès Médina, Gabès Ouest i Gabès Sud).
Veure Història de Tunísia і Gabès
Gafsa
Zona cèntrica de Gafsa Gafsa (pronunciat localment Gafsa; o) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima, amb més de 100.000 habitants.
Veure Història de Tunísia і Gafsa
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Veure Història de Tunísia і Gai Semproni Grac
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Veure Història de Tunísia і Gènova
Gelimer
Gelimer (en grec antic Γελίμερ, 480 - 553) va ser el darrer rei dels vàndals (530-534).
Veure Història de Tunísia і Gelimer
Gelves
Gelves és una localitat de la província de Sevilla, Andalusia, Espanya.
Veure Història de Tunísia і Gelves
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Veure Història de Tunísia і Genísser
Genseric
Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).
Veure Història de Tunísia і Genseric
Gerba
L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.
Veure Història de Tunísia і Gerba
Ghar El Melh
Ghar El Melh o Ghar El Meleh (literalment ‘Gorga de la Sal’, per unes salines properes) és una ciutat de Tunísia, a la governació de Bizerta.
Veure Història de Tunísia і Ghar El Melh
Govern de Vichy
El Govern de Vichy, la França de Vichy o el Règim de Vichy, denominat oficialment Estat francès, fou el govern de França des de juliol de 1940 fins a l'agost de 1944, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial des de l'ocupació del país pels alemanys fins a la intervenció dels Aliats mitjançant els desembarcaments de Normandia i Provença.
Veure Història de Tunísia і Govern de Vichy
Governació de Gafsa
La governació o wilaya de Gafsa és una divisió administrativa de primer nivell de Tunísia al sud-oest del país, a la zona predesèrtica.
Veure Història de Tunísia і Governació de Gafsa
Gracs
Els Gracs van ser dos germans, Tiberi i Gai Semproni Grac fills de Tiberi Semproni Grac, cònsol l'any 177 aC i de Cornèlia Africana la Menor, la filla petita de Publi Corneli Escipió Africà Major.
Veure Història de Tunísia і Gracs
Gran Mesquita de Kairuan
La gran mesquita de Kairuan o mesquita d'Uqba ibn Nafi és un dels monuments del patrimoni de la humanitat de la UNESCO i la principal mesquita de Tunísia, a la ciutat de Kairuan antecessora de totes les mesquites del món islàmic occidental tret de les de Turquia i els Balcans, Suposadament construïda per Uqba ibn Nafi a partir del 670, ocupa 9.000 m².
Veure Història de Tunísia і Gran Mesquita de Kairuan
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Història de Tunísia і Grec antic
Gregori (patrici)
Gregori (mort a Sufètula el 647) va ser un patrici de la província romana d'Orient d'Àfrica, esmentat per Teòfanes Isàuric.
Veure Història de Tunísia і Gregori (patrici)
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Veure Història de Tunísia і Gres
Guerra d'Algèria
La guerra d'Algèria (1954-1962) va ser una guerra de descolonització. Quan encara la Quarta República Francesa estava sotragada pel trauma de la guerra d'Indoxina va seguir, sense solució de continuïtat, un nou malson a Algèria: va ser la guerra de descolonització més despietada, que es va perllongar durant vuit anys (1954-1962).
Veure Història de Tunísia і Guerra d'Algèria
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Veure Història de Tunísia і Guerra dels Mercenaris
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure Història de Tunísia і Guerres Púniques
Gundamund
Denari de Gundamund, Ceca de Cartago Gundamund (en llatí Gundamund, en grec antic Γουνδαμοῦνδος) fill de Genzó, i net de Genseric, va serrei dels vàndals d'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Gundamund
Habib Bourguiba
Habib Burguiba (Monastir, 3 d'agost de 1903 - 6 d'abril de 2000) fou President de Tunísia entre el 1957 i 1987.
Veure Història de Tunísia і Habib Bourguiba
Hadrumet
Hadrumet (Hadrūmētum) fou una ciutat de la província romana de l'Àfrica, i més tard capital de la província de la Bizacena.
Veure Història de Tunísia і Hadrumet
Hammuda Paixà
Muhàmmad ibn Alí, conegut com a Hammuda Paixà (Tunis, 9 de desembre de 1759 - 15 de setembre de 1814) fou bei de Tunísia, de la dinastia dels husaynites de Tunísia, del 1782 al 1814.
Veure Història de Tunísia і Hammuda Paixà
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Veure Història de Tunísia і Hanníbal Barca (247 aC)
Haouaria
El Haouaria o Haouaria és una ciutat de Tunísia a la regió del cap Bon, al nord-oest de la península de cap Bon, a la governació de Nabeul.
Veure Història de Tunísia і Haouaria
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Història de Tunísia і Harun ar-Raixid
Hàfsida
La dinastia hàfsida fou una dinastia d'emirs que va governar a Ifríqiya (Tunísia) del 1228 al 1574 (abans ja havien estat governadors del 1207 al 1221 i del 1226 al 1228).
Veure Història de Tunísia і Hàfsida
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Veure Història de Tunísia і Hèruls
Hédi Nouira
Hédi Nouira (1911-1993) fou un polític tunisià, primer ministre del país entre 2 de novembre de 1970 i 23 d'abril 1980.
Veure Història de Tunísia і Hédi Nouira
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Història de Tunísia і Heretgia
Hipona
Hipona (Hippo Regius) va ser una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos), on actualment hi ha Annaba, a Algèria.
Veure Història de Tunísia і Hipona
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Història de Tunísia і Hispània
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Veure Història de Tunísia і Història
Història del Magrib
La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.
Veure Història de Tunísia і Història del Magrib
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Veure Història de Tunísia і Homer
Huneric
Huneric o Hunneric fou rei dels vàndals d'Àfrica des del 477 al 484.
Veure Història de Tunísia і Huneric
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Història de Tunísia і Huns
Husaynita de Tunísia
La dinastia husaynita, husainita o husseinita fou la nissaga que va governar Tunísia del 1705 al 1957.
Veure Història de Tunísia і Husaynita de Tunísia
Husaynites
* Husaynites, branca dels alides derivada d'al-Hussayn ibn Alí ibn Abi-Tàlib.
Veure Història de Tunísia і Husaynites
Hussayn (I) ibn Alí
Abu-Muhàmmad Hussayn ibn Alí at-Turkí o, més senzillament, Hussayn (I) ibn Alí (Le Kef, 1675 - Kairuan, 1740) fou bei de Tunis.
Veure Història de Tunísia і Hussayn (I) ibn Alí
Ibadisme
Estats amb més d'un 10% de població musulmana'''Verd''': zones sunnites, '''Vermell''': zones xiïtes, '''Negre''': zones ibadites (Oman) Libadisme és un corrent minoritari de l'islam independent del sunnisme i del xiisme que encara es practica a Oman i a certs indrets d'Algèria, Tunísia i Líbia.
Veure Història de Tunísia і Ibadisme
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Veure Història de Tunísia і Ibèria
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Història de Tunísia і Ibers
Ibn Abd-al-Hàkam
Abu-l-Qàssim Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah, més conegut com a Ibn Abd-al-Hàkam —en àrab ابن عبد الحكم, Ibn ʿAbd al-Ḥakam—, (798/799-871) fou un historiador egipci.
Veure Història de Tunísia і Ibn Abd-al-Hàkam
Ibn Khaldun
Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.
Veure Història de Tunísia і Ibn Khaldun
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Veure Història de Tunísia і Ifríqiya
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Història de Tunísia і Illes Balears
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Veure Història de Tunísia і Imperi Cartaginès
Imperi colonial francès
França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.
Veure Història de Tunísia і Imperi colonial francès
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Història de Tunísia і Imperi Otomà
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Història de Tunísia і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Història de Tunísia і Imperi Romà d'Orient
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Història de Tunísia і Iraq
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Història de Tunísia і Isabel I de Castella
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Història de Tunísia і Islam
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Història de Tunísia і Ismaïlisme
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Veure Història de Tunísia і Istanbul
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Història de Tunísia і Itàlia
Jabal Nafusa
La Jàbal Nafussa és la zona muntanyosa de l'oest de Tripolitana, que rep el nom dels seus habitants amazics, els nafuses.
Veure Història de Tunísia і Jabal Nafusa
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure Història de Tunísia і Jònia
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Història de Tunísia і Jerusalem
Juba I
Juba I va ser rei de Numídia.
Veure Història de Tunísia і Juba I
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Història de Tunísia і Judaisme
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Història de Tunísia і Jueus
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Història de Tunísia і Juli Cèsar
Justinià
* Justinià I el Gran, emperador romà d'Orient del 527 al 565.
Veure Història de Tunísia і Justinià
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Història de Tunísia і Justinià I
Kairuan
Kairuan és una ciutat de Tunísia situada a l'interior del país, a 156 km de Tunis i a 57 de Sussa.
Veure Història de Tunísia і Kairuan
Kasserine
Kasserine és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima.
Veure Història de Tunísia і Kasserine
Kàhina
La Kàhina (literalment ‘la Sacerdotessa’ o ‘l'Endevinadora’), malnom de Dihya, va ser una reina amaziga dels zanates de l'Aurès, que va dirigir la resistència a la conquesta àrab al final del.
Veure Història de Tunísia і Kàhina
Kélibia
Vista panoràmica del castell de Kélibia Kélibia és una ciutat de la costa de Tunísia, a la punta nord-est de la península del cap Bon, a la governació de Nabeul, propera al Ras Mostefa, situada uns 56 km al nord de Nabeul.
Veure Història de Tunísia і Kélibia
Khair ed-Din Barba-rossa
Khair ed-Din Barba-rossa (Mitilene, 1466 o 1478, segons les fonts – Istanbul, 4 de juliol del 1546) era un almirall otomà que va liderar el corsarisme turc a la Mediterrània occidental durant les primeres dècades del.
Veure Història de Tunísia і Khair ed-Din Barba-rossa
Kharigisme
El kharigisme (‘els kharigites’, ‘els dissidents’; en singular) és una de les tres branques en què es va dividir l'islam arran dels problemes successoris del califat pels volts de l'any 661: ortodoxos (o sunnites), xiïtes i kharigites.
Veure Història de Tunísia і Kharigisme
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Veure Història de Tunísia і Kosayla
Ksar Hellal
Ksar Hellal o Ksar Hallal és una ciutat de Tunísia a la governació de Monastir, situada a uns 17 km de Monastir.
Veure Història de Tunísia і Ksar Hellal
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Veure Història de Tunísia і Kufa
Kutama
Els kutama o ketama foren un dels grans grups amazics.
Veure Història de Tunísia і Kutama
La Goleta
La Goleta La Goleta és una ciutat de Tunísia, a la governació de Tunis, situada uns 7 km a l'est de Tunis, a la costa, però a l'altre costat del llac de Tunis.
Veure Història de Tunísia і La Goleta
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Veure Història de Tunísia і La Meca
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Veure Història de Tunísia і Laïcisme
Léon Blum
Léon Blum (París, 9 d'abril 1872 - Jouy-en-Josas, vora Versalles, 30 de març, 1950) fou un polític socialista francès que arribà a ser primer ministre i fins i tot cap del govern provisional entre els anys 1946 i 1947.
Veure Història de Tunísia і Léon Blum
Léon Gambetta
Léon Gambetta (Cahors, Migdia-Pirineus, 2 d'abril de 1838 - Ville-d'Avray, Illa de França, 31 de desembre de 1882) fou un polític i home d'Estat francès.
Veure Història de Tunísia і Léon Gambetta
Líbia
Líbia, també coneguda com a Estat de Líbia, és una república del nord de l'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Líbia
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Història de Tunísia і Liberalisme
Lixus
Ruïnes de Lixus Lixus és un antic assentament costaner situat a uns 3 km al nord de la ciutat de Larraix, al nord-oest del Marroc, a la riba dreta de l'estuari del riu Lucus o Loukkos.
Veure Història de Tunísia і Lixus
Llevant (Orient Pròxim)
El Llevant, conegut també com el Xam —, o —, és el nom d'una regió històrica de l'Orient Pròxim.
Veure Història de Tunísia і Llevant (Orient Pròxim)
Llibertat d'expressió
''"El pitjor sobre la censura és..."''. La llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.
Veure Història de Tunísia і Llibertat d'expressió
Lliga Tunisiana dels Drets Humans
El Lliga Tunisiana dels Drets Humans (LTDH) és una associació que observa i defensa els drets humans a Tunísia.
Veure Història de Tunísia і Lliga Tunisiana dels Drets Humans
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Història de Tunísia і Lluís IX de França
Lotòfags
Flor del lotus ''Nymphaea caerulea'' Segons la mitologia grega, els lotòfags (Lotophagi) foren un poble de la costa nord del continent africà, possiblement a la Tripolitània de la moderna Líbia.
Veure Història de Tunísia і Lotòfags
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Veure Història de Tunísia і Magrib
Mahdia
Mahdia és una ciutat de Tunísia, a la costa oriental, capital de la governació de Mahdia.
Veure Història de Tunísia і Mahdia
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Història de Tunísia і Mahoma
Mani Valeri Màxim Corví Messal·la
Mani Valeri Màxim Corví Messal·la (en llatí Manius Valerius M. F. M. N. Maximus Corvinus Messalla) era un magistrat romà, fill de Marc Valeri Màxim Corví.
Veure Història de Tunísia і Mani Valeri Màxim Corví Messal·la
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Història de Tunísia і Maniqueisme
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Història de Tunísia і Mar Mediterrània
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Història de Tunísia і Marbre
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Marroc
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Història de Tunísia і Marsella
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Veure Història de Tunísia і Massàlia
Matrimoni
Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.
Veure Història de Tunísia і Matrimoni
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Mauritània
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Història de Tunísia і Màrtir
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Veure Història de Tunísia і Medina
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Història de Tunísia і Mercenari
Mers el-Kebir
Vista de Mers el-Kebir Mers el-Kebir (المرسى الكبير, al-Marsā al-Kabīr) o Massalquivir és un port d'Algèria situat vora la ciutat d'Orà.
Veure Història de Tunísia і Mers el-Kebir
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Veure Història de Tunísia і Mesquita
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Història de Tunísia і Messina
Minaret
Mesquita a Assuan, Egipte, amb dos minarets. Un minaret (del francès minaret i aquest del turc minare, pres de l'àrab, que significa ‘far’) és un element arquitectònic distintiu de les mesquites islàmiques.
Veure Història de Tunísia і Minaret
Mitologia romana
Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.
Veure Història de Tunísia і Mitologia romana
Moammar al-Gaddafi
Muàmmar Muhàmmad Abd-as-Salam Abu-Minyar al-Qaddhafí, usualment transcrit en català com a Moammar al-Gaddafi i sovint anomenat coronel Gaddafi (desert de Sirte, 7 de juliol de 1942 -20 d'octubre de 2011), fou un militar i polític libi, dirigent d'aquest país des del 1969 fins al 2011, any de la Revolució líbia.
Veure Història de Tunísia і Moammar al-Gaddafi
Moknine
Moknine és una ciutat de Tunísia, a la governació de Monastir, situada uns 17 km al sud-est de la ciutat de Monastir, i propera a la costa.
Veure Història de Tunísia і Moknine
Monastir (Tunísia)
miniatura Monastir és una ciutat de Tunísia a la governació de Monastir, en una petita península que forma el tancament sud del golf de Hammamet i 17 km al sud-est de Sussa.
Veure Història de Tunísia і Monastir (Tunísia)
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Veure Història de Tunísia і Monofisisme
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Veure Història de Tunísia і Monotelisme
Monument
Monument al cementiri de la Recoleta, Buenos Aires. Un monument (del llatí monumentum, «recordar») és una obra edificada per commemorar una persona o un esdeveniment.
Veure Història de Tunísia і Monument
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Veure Història de Tunísia і Mosaic
Muàwiya ibn Hudayj
Abu-Nuaym (o Abu-Abd-ar-Rahman) Muàwiya ibn Hudayj ibn Jafna as-Sakuní at-Tujibí fou un dels companys del Profeta.
Veure Història de Tunísia і Muàwiya ibn Hudayj
Muhriz ibn Khalaf
Múhriz ibn Khàlaf (ca. 951-ca. 1022) és un sàyyid o «home sant» musulmà, considerat el patró de Tunísia.
Veure Història de Tunísia і Muhriz ibn Khalaf
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Veure Història de Tunísia і Mussa ibn Nussayr
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Història de Tunísia і Musulmà
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Veure Història de Tunísia і Nabucodonosor II
Nacionalisme
Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.
Veure Història de Tunísia і Nacionalisme
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Història de Tunísia і Neolític
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Història de Tunísia і Normands
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Numídia
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure Història de Tunísia і Occident
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Història de Tunísia і Oceà Atlàntic
Odèon (edifici)
Odèon (Odeum, Odeon) fou una espècie d'edifici públic els primers dels quals foren erigits el, per concursos de musical vocal o instrumental; era molt semblant al teatre, però presentava algunes deferències: era més petit i cobert per retenir el so.
Veure Història de Tunísia і Odèon (edifici)
Odissea
LOdissea (ἡ Ὀδύσσεια) és el segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer; l'altre és la Ilíada.
Veure Història de Tunísia і Odissea
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Veure Història de Tunísia і Odisseu
Oli d'oliva
L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.
Veure Història de Tunísia і Oli d'oliva
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Història de Tunísia і Olivera
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Història de Tunísia і Omeies
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Història de Tunísia і Or
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Veure Història de Tunísia і Orà
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Història de Tunísia і Organització de les Nacions Unides
Organització no governamental
Una organització no governamental, abreviat generalment com a ONG, és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no l'ha creada cap estat.
Veure Història de Tunísia і Organització no governamental
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Veure Història de Tunísia і Orient Pròxim
Oruç Reis
Oruç Reis, també anomenat Oruç Barba-rossa (d'aquí que també sigui conegut com a Aruj) (Mitilene, vers 1474- Tlemcen, 1518) fou un corsari al servei de l'Imperi Otomà, que va governar Algèria com a bei d'Alger i beglerbegi (governador en cap) de la Mediterrània occidental.
Veure Història de Tunísia і Oruç Reis
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Veure Història de Tunísia і Otto von Bismarck
Països àrabs
Els països àrabs o el Món Àrab (العالمالعربي, al-ʿālam al-ʿarabī) inclouen en la definició estàndard els 22 Estats i territoris de la Lliga Àrab que s'estenen des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins al mar d'Aràbia en l'est, i des del Mar Mediterrani al nord a la Banya d'Àfrica i l'oceà Índic al sud-est.
Veure Història de Tunísia і Països àrabs
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Veure Història de Tunísia і Paganisme
Paixà
Paixà (del turc) o baixà (de l'àrab, al seu torn del turc) era un títol donat als alts càrrecs de l'administració otomana, tant civils com militars.
Veure Història de Tunísia і Paixà
Panarabisme
El panarabisme és una ideologia política pròpia del nacionalisme àrab que propugna que tots els pobles àrabs conformen una única nació i que han de caminar cap a la seva unitat política.
Veure Història de Tunísia і Panarabisme
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Història de Tunísia і Patrimoni de la Humanitat
Pàredre
Un pàredre o paredre (en părĕdros) és una divinitat associada a una altra en un culte, una representació iconogràfica o un temple.
Veure Història de Tunísia і Pàredre
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Història de Tunísia і Pèrsia
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Història de Tunísia і Peixos
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Veure Història de Tunísia і Pena de mort
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Història de Tunísia і Península Ibèrica
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Veure Història de Tunísia і Península Itàlica
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Història de Tunísia і Pesta
Pigmalió (fill de Belos)
Segons la mitologia grega, Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser un rei de Tir, en la Fenícia, fill de Belos (o de Mutos, segons altres genealogies) i germà de la famosa Elissa, més coneguda amb el nom de Dido a qui la tradició atribueix la fundació de Cartago, prop de Tunísia, i encara més cèlebre pels seus desgraciats amors amb el príncep troià Enees, tan sentidament narrats per Virgili en la seva Eneida.
Veure Història de Tunísia і Pigmalió (fill de Belos)
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Veure Història de Tunísia і Pirateria marítima
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Història de Tunísia і Pirineus
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Veure Història de Tunísia і Pisa
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Veure Història de Tunísia і Plebs
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Veure Història de Tunísia і Pobresa
Ports púnics de Cartago
Localització dels ports púnics. Els ports púnics de Cartago, a la moderna Cartago, són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la més gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la marina cartaginesa, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall.
Veure Història de Tunísia і Ports púnics de Cartago
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Veure Història de Tunísia і Prehistòria
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Veure Història de Tunísia і Primer Concili de Nicea
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Història de Tunísia і Primera Guerra Mundial
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Història de Tunísia і Primera Guerra Púnica
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Veure Història de Tunísia і Procònsol
Proselitisme
El proselitisme és l'intent o esforç actiu d'atraure una o diverses persones a una causa política, ideològica o religiosa.
Veure Història de Tunísia і Proselitisme
Protectorat
El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.
Veure Història de Tunísia і Protectorat
Protectorat francès de Tunísia
El Protectorat francès de Tunísia, també conegut senzillament com Tunísia francesa, fou el nom donat al beilicat de Tunis entre 1881, quan el país fou incorporat a l'Imperi colonial francès pel tractat de Bardo, i 1956, quan es va proclamar la Independència de Tunísia.
Veure Història de Tunísia і Protectorat francès de Tunísia
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Veure Història de Tunísia і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Rachid Sfar
Rachid Sfar (Mahdia, 11 de setembre de 1933 - 20 de juliol de 2023) fou un polític tunisià, primer ministre del país entre el 8 de juliol de 1986 i el 2 d'octubre 1987.
Veure Història de Tunísia і Rachid Sfar
Raqqada
Raqqada és un jaciment arqueològic de Tunísia, situat 9 km al sud del centre de Kairuan, de la que avui dia constitueix un barri.
Veure Història de Tunísia і Raqqada
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Veure Història de Tunísia і Referèndum
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Història de Tunísia і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Veure Història de Tunísia і Regne de Sicília
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Història de Tunísia і Regne Unit
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure Història de Tunísia і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Regne Vàndal
El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.
Veure Història de Tunísia і Regne Vàndal
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure Història de Tunísia і República
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Història de Tunísia і República de Gènova
República de Pisa
La República de Pisa va ser un estat independent de facto centrat en la ciutat toscana de Pisa des del.
Veure Història de Tunísia і República de Pisa
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Història de Tunísia і República de Venècia
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Història de Tunísia і República Romana
Resistència francesa
La Resistència francesa (en francès: La Résistance) és el nom genèric del moviment que va lluitar contra el Govern de Vichy i l'ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Història de Tunísia і Resistència francesa
Robert Schuman
Robert Schuman, amb el nom de naixement Jean-Baptiste Nicolas Robert Schuman, (ciutat de Luxemburg, Luxemburg, 29 de juny de 1886 - Scy-Chazelles, França, 4 de setembre de 1963) fou un polític francès, diverses vegades ministre i dos cops president del Consell de França.
Veure Història de Tunísia і Robert Schuman
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Veure Història de Tunísia і Romanització
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Història de Tunísia і Sagunt
Sahaba
En l'islam, els sahaba, literalment ‘els companys’, és com es coneixen els primers musulmans i musulmanes que van conèixer personalment el profeta Muhàmmad.
Veure Història de Tunísia і Sahaba
Sahel
Ubicació del Sahel africà El Sahel (de l'àrab ساحل, sāḥil, costa o frontera del Sàhara) és una ecoregió africana constituïda per una sabana o zona arbustiva tropical i subtropical semiàrida.
Veure Història de Tunísia і Sahel
Sakiet Sidi Youssef
Sakiet Sidi Youssef és una ciutat de Tunísia a la governació del Kef, a uns 5 km de la frontera algeriana, i 25 km a l'oest de la ciutat de Le Kef, entre el Djbel Ouerga (912 metres), al sud-est, i el Djebel Takrona, al nord.
Veure Història de Tunísia і Sakiet Sidi Youssef
Sal comuna
Un saler La sal comuna o sal de cuina, coneguda comunament com a sal, és un condiment o additiu alimentari format principalment per una sal, el clorur de sodi, la fórmula química del qual és NaCl.
Veure Història de Tunísia і Sal comuna
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Veure Història de Tunísia і Sardenya
Saturn (mitologia)
s. Segons la mitologia romana, Saturn fou una divinitat italiana de caràcter agrari, ja que protegia els camps sembrats i els fruits de la terra.
Veure Història de Tunísia і Saturn (mitologia)
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Sàhara
Sbeitla
Sufètula, a l'antiga Tunísia Sbeitla o Sbeïtla és una ciutat de Tunísia, a la governació de Kasserine, 33 km a l'est de Kasserine, amb una població de 20.253 habitants.
Veure Història de Tunísia і Sbeitla
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Veure Història de Tunísia і Segesta (Sicília)
Segle
Un segle és un període de cent anys.
Veure Història de Tunísia і Segle
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Veure Història de Tunísia і Segon Imperi Francès
Segona Guerra Civil romana
La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.
Veure Història de Tunísia і Segona Guerra Civil romana
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Història de Tunísia і Segona Guerra Mundial
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Història de Tunísia і Segona Guerra Púnica
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Història de Tunísia і Senat Romà
Serra del Cadí
La serra del Cadí o el Cadí és una serra del nord de Catalunya situada als Prepirineus.
Veure Història de Tunísia і Serra del Cadí
Sfax
Sfax (pronunciat en àrab clàssic Safaqus i en el dialecte local aproximadament Sfaqs) és la segona ciutat de Tunísia, a la governació de Sfax, uns 270 km al sud-est de Tunis.
Veure Història de Tunísia і Sfax
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Història de Tunísia і Sicília
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Veure Història de Tunísia і Sincretisme
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Veure Història de Tunísia і Sindicat
Sirena
Sirena pintant-se un escut Sirena mare ''La sirena i el pescador,'' una obra mestra de 1893 de Giulio Aristide Sartorio. Una sirena és un ésser mitològic que té tors de dona i cua de peix.
Veure Història de Tunísia і Sirena
Sistema unipartidista
Els estats unipartidistes es mostren en marróUn estat unipartidista, sistema unipartidista o unipartidisme és una forma de govern en què només un partit polític té el dret de conformar el govern, generalment basat en una constitució existent.
Veure Història de Tunísia і Sistema unipartidista
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Història de Tunísia і Socialisme
Societat civil
La societat civil és un contracte pel qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de repartir entre si els guanys.
Veure Història de Tunísia і Societat civil
Sociologia
La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.
Veure Història de Tunísia і Sociologia
Sudan
El Sudan, oficialment República del Sudan és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Sudan
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Veure Història de Tunísia і Sunnisme
Susa
* Toponímia.
Veure Història de Tunísia і Susa
Sussa
''Ribat'' de Sussa Sussa, coneguda també per la forma francesa del seu nom, Sousse, és una ciutat de Tunísia, capital de la governació homònima i tercera ciutat del país.
Veure Història de Tunísia і Sussa
Talassocràcia
Talassocràcia o domini dels mars (del grec θάλασσα "mar" i κράτος "domini, poder, govern"), és un concepte geoestratègic que denota l'estat els dominis del qual són principalment marítims.
Veure Història de Tunísia і Talassocràcia
Tamim ibn al-Muïzz
Abu-Yahyà (o Abu-t-Tàhir) Tamim ibn al-Muïzz as-Sanhají fou emir zírida d'Ifríqiya, fill i successor de Xaraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, a la seva mort el 1062.
Veure Història de Tunísia і Tamim ibn al-Muïzz
Tanit
Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.
Veure Història de Tunísia і Tanit
Tapsos
Tapsos (en grec antic Θάψος) va ser una ciutat a la costa de la Bizacena, a la província romana d'Àfrica.
Veure Història de Tunísia і Tapsos
Tassili
Tassili és un mot d'origen amazic (Tasili) que vol dir ‘altiplà’.
Veure Història de Tunísia і Tassili
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Veure Història de Tunísia і Tànger
Tàriq ibn Ziyad
Tàriq ibn Ziyad (m. ca. 720) fou un general amazic musulmà, governador de Tànger, mawla de Mussa ibn Nussayr, valí d'Ifríqiya i cap de les primeres tropes omeies que van conquerir el regne visigot de Toledo.
Veure Història de Tunísia і Tàriq ibn Ziyad
Tecnocràcia
La tecnocràcia és una forma de govern formada per funcionaris i altres càrrecs públics escollits en virtut de la seva preparació tècnica.
Veure Història de Tunísia і Tecnocràcia
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Història de Tunísia і Tercer Reich
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Veure Història de Tunísia і Tercera Guerra Púnica
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Veure Història de Tunísia і Tertul·lià
Tetuan
muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) Tetuan (de l'amazic i originàriament de Tetteiguin) és una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regió Tànger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956).
Veure Història de Tunísia і Tetuan
Thuburbo Majus
Thuburbo Majus o Tuburbo Majus és un jaciment arqueològic de Tunísia a la governació de Zaghouan, a la delegació de Fahs o El Fahs, no lluny del riu Miliana al llogaret d'Henchir Kasbat.
Veure Història de Tunísia і Thuburbo Majus
Tifinag
Entranda a Kidal. El nom del poble és escrit en el tifinag tradicional (ⴾⴸⵍ) i en alfabet llatí Lletra ''yaz'' de l'alfabet tifinag. Significa "home lliure", i és utilitzada per a reivindicar la identitat amaziga El tifinagtifinag, (en alfabet neotifinag;, en alfabet amazic llatí) és un alfabet emprat per a escriure en amazic, la llengua parlada pels tuaregs i els individus d'un grup ètnic que habita regions discontínues del nord d'Àfrica, des d'Egipte fins a l'oceà Atlàntic i des de la mar Mediterrània fins al sud del Sàhara.
Veure Història de Tunísia і Tifinag
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Veure Història de Tunísia і Tir
Trasamund
Trasamund (ca. 450-6 de maig 523) va ser rei dels vàndals de 496 a 523, va ser el quart governant del regne vàndal i, després que el seu avi Genseric, el que va regnar més temps entre els reis d'aquest regne.
Veure Història de Tunísia і Trasamund
Trípoli
Trípoli és la capital del país, de la ''xabiyya'' de Trípoli i la ciutat més gran de Líbia.
Veure Història de Tunísia і Trípoli
Tribu (antropologia)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.
Veure Història de Tunísia і Tribu (antropologia)
Tripolitana
Tripolitana Tripolitana Segell de 1931 La Tripolitana o Tripolitània és una regió històrica de Líbia, formant la part nord-occidental del país.
Veure Història de Tunísia і Tripolitana
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Veure Història de Tunísia і Tunísia
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Història de Tunísia і Tunis
Turgut Reis
Turgut Reis (Bodrum, 1485? - 23 de juny de 1565) fou un corsari turc i almirall otomà.
Veure Història de Tunísia і Turgut Reis
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Història de Tunísia і Turquia
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Història de Tunísia і UNESCO
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Veure Història de Tunísia і Unió Europea
Unió General Tunisiana del Treball
La Unió General Tunisiana del Treball (UGTT) és un centre sindical nacional de Tunísia.
Veure Història de Tunísia і Unió General Tunisiana del Treball
Uqba ibn Nafi
Uqba ibn Nafi ibn Abd-al-Qays al-Fihrí al-Quraixí o, simplement, Uqba ibn Nafi (vers 632 - 683) fou un general àrab, conqueridor de l'Àfrica del nord.
Veure Història de Tunísia і Uqba ibn Nafi
Uthman ibn Affan
Uthman ibn Affan (c. 579 - 17 de juliol de 656) va ser un dels sahaba («companys») del profeta Muhàmmad.
Veure Història de Tunísia і Uthman ibn Affan
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Veure Història de Tunísia і Valí
Vall del riu Medjerda
La Vall del riu Medjerda és el territori de Tunísia situat a ambdós costats del riu Medjerda que és el principal del país.
Veure Història de Tunísia і Vall del riu Medjerda
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Història de Tunísia і Vassallatge
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Història de Tunísia і Vàndals
Víctor III
Víctor III, nom que prengué Dauferio de Fausi en accedir a la dignitat papal, (Benevent, 1026 – Roma, 16 de setembre de 1087) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1086 al 1087.
Veure Història de Tunísia і Víctor III
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Història de Tunísia і Venècia
Vuitena Croada
Il·lustració del Setge de Tunis La vuitena croada fou una campanya militar engegada per Lluís IX de França i adreçada contra el regne de Tunísia, en la qual moriren ell i el seu fill.
Veure Història de Tunísia і Vuitena Croada
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis
Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 10 de maig de 1016, quan tenia només 9 anys.
Veure Història de Tunísia і Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Veure Història de Tunísia і Xiisme
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Veure Història de Tunísia і Xipre
Zírida
Amb el nom de zírides, zirites, zirís o Banu Ziri (o) es coneixen dues dinasties amazigues, una de les quals va governar a Ifríqiya i l'altra a Granada.
Veure Història de Tunísia і Zírida
Zine El Abidine Ben Ali
Zine El Abidine Ben Ali (Hammam Sousse, 3 de setembre de 1936 – Jiddah, 19 de setembre de 2019) va ser un polític tunisià, president de Tunísia entre el 7 de novembre de 1987 i el 14 de gener de 2011, quan va ser deposat per la Primavera Àrab.
Veure Història de Tunísia і Zine El Abidine Ben Ali
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 1 de juny
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 1 de maig
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 1045
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tunísia і 1048
1087
El 1087 (MLXXXVII) fou un any comú començat en divendres.
Veure Història de Tunísia і 1087
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 11 d'abril
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 11 de maig
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 12 d'agost
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 12 de maig
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 1270
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 13 d'agost
13 de gener
El 13 de gener és el tretzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 13 de gener
1346
Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1346
1348
s.
Veure Història de Tunísia і 1348
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 14 de gener
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 14 de setembre
1492
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1492
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 15 d'octubre
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 15 de desembre
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 15 de març
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 15 de novembre
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Història de Tunísia і 1534
1535
Barba-roja.
Veure Història de Tunísia і 1535
1574
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1574
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tunísia і 1575
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Història de Tunísia і 1631
1635
; Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1635
1682
Pere I de Rússia.
Veure Història de Tunísia і 1682
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 17 de juliol
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tunísia і 1748
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Història de Tunísia і 1759
1766
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1766
1782
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1782
1784
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tunísia і 1784
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tunísia і 1791
1792
;Països catalans.
Veure Història de Tunísia і 1792
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tunísia і 1797
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 18 de gener
180
El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 180
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Història de Tunísia і 1815
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tunísia і 1818
1830
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1830
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tunísia і 1831
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1836
1837
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1837
1855
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1855
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Història de Tunísia і 1861
1864
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1864
1869
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1869
1873
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1873
1878
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1878
1881
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1881
1883
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1883
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 19 d'octubre
1907
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1907
1911
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1911
1912
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1912
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Història de Tunísia і 1914
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Història de Tunísia і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1921
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Història de Tunísia і 1925
1932
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1934
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Història de Tunísia і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Història de Tunísia і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1940
1941
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1941
1942
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1942
1943
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1943
1945
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1945
1946
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1946
1947
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1947
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Història de Tunísia і 1949
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Història de Tunísia і 1950
1951
1951 (MCMLI) fon un any començat en dilluns, corresponent a l'any 1400 del calendari armeni.
Veure Història de Tunísia і 1951
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Veure Història de Tunísia і 1952
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Història de Tunísia і 1953
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Història de Tunísia і 1954
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Història de Tunísia і 1955
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Veure Història de Tunísia і 1956
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Història de Tunísia і 1957
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Veure Història de Tunísia і 1959
1961
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1961
1964
;Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 1964
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Veure Història de Tunísia і 1969
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Història de Tunísia і 1972
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Història de Tunísia і 1975
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 1977
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Història de Tunísia і 1978
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Història de Tunísia і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Història de Tunísia і 1980
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Història de Tunísia і 1983
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Història de Tunísia і 1986
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Veure Història de Tunísia і 1987
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Història de Tunísia і 1988
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Història de Tunísia і 1989
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Història de Tunísia і 1994
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Història de Tunísia і 1999
2 d'abril
El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 2 d'abril
2 de març
El 2 de març és el seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 2 de març
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Veure Història de Tunísia і 20 de gener
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 20 de març
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 2002
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Història de Tunísia і 2006
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Història de Tunísia і 2008
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Veure Història de Tunísia і 2011
22 de gener
El 22 de gener és el vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 22 de gener
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 23 de gener
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 23 de juny
24 de novembre
El 24 de novembre o 24 de santandria és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 24 de novembre
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 25 de juliol
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 258
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 26 de gener
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 26 de maig
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 26 de març
27 de gener
El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 27 de gener
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 3 de juny
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 31 de juliol
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 4 de juny
429
El 429 (CDXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 429
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 439
5 de desembre
El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 5 de desembre
665
El 665 (DCLXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 665
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 670
683
El 683 (DCLXXXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 683
686
El 686 (DCLXXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 686
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 740
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 8 d'abril
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 8 d'agost
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 8 de febrer
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Història de Tunísia і 8 de gener
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 8 de juliol
8 de juny
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 8 de juny
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 8 de novembre
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 875
9 d'abril
El 9 d'abril és el noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el centè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tunísia і 9 d'abril
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Veure Història de Tunísia і 902
909
El 909 (CMIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 909
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Història de Tunísia і 921
945
; Països Catalans.
Veure Història de Tunísia і 945
, Banu Hammad, Banu Hilal, Banu Ifran, Banu Khurasan, Banu Sulaym, Baranis, Batalla de Cartago, Batalla de Tricamarum, Batalla de Zama, Bàrbar, Bàssora, Beduïns, Bei, Belisari, Benito Mussolini, Biskra, Bizerta, Blat, Bugia, Bugia (Algèria), Bul·la Règia, Bulugguín ibn Ziri, Calàbria, Califa, Califat Abbàssida, Califat Fatimita, Califat Omeia, Campanya de Tunísia, Campània, Canal de Suez, Cap Bon, Capitoli, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Cartago, Cató el Censor, Catifa, Catolicisme, Cavalleria, Cònsol (diplomàcia), Còrsega, Cebrià de Cartago, Ceràmica, Cereal, Cirenaica, Ciutat estat, Clergat, Clientelisme, Colònia romana, Colonialisme, Comerç, Comtat de Malta, Comunisme, Conca del Mediterrani, Congrés de Berlín, Congrés de Viena, Conquesta feudal hispànica, Constantina (Algèria), Constitució, Cooperativa, Corona d'Aragó, Corrupció, Corsari, Crisi del segle III, Cristianisme, Damasc, Danesos, Dècada del 1960, Dècada del 1980, Dècada del 1990, Delenda est Carthago, Dey, Diòcesi, Dido, Dinastia almohade, Dinastia marínida, Diospyros lotus, Dougga, Drets humans, Dromedari, Economia de Tunísia, Edat antiga, Edgar Faure, Egipte, El Caire, El Djem, Elefant de guerra, Emir, Emirat de Granada, Erwin Rommel, Esclavitud, Espanya, Estat de setge, Estats Units d'Amèrica, Estepa (geografia), Estret de Gibraltar, Estret de Messina, Etrúria, Etruscs, Europa, Evangelització, Exarcat, Exarcat d'Àfrica, Exèrcit de l'aire i de l'espai francès, Exili, Expansió de l'islam, Fàtima az-Zahrà, Feixisme, Felip II de Castella, Fenícia, Fenicis, Fernand Braudel, Ferran el Catòlic, Ferro, Fes, Fonamentalisme islàmic, Fons Monetari Internacional, Fosfat, França, França Lliure, Frankfurt del Main, Frontera entre Algèria i Tunísia, Fustat, Gabès, Gafsa, Gai Semproni Grac, Gènova, Gelimer, Gelves, Genísser, Genseric, Gerba, Ghar El Melh, Govern de Vichy, Governació de Gafsa, Gracs, Gran Mesquita de Kairuan, Grec antic, Gregori (patrici), Gres, Guerra d'Algèria, Guerra dels Mercenaris, Guerres Púniques, Gundamund, Habib Bourguiba, Hadrumet, Hammuda Paixà, Hanníbal Barca (247 aC), Haouaria, Harun ar-Raixid, Hàfsida, Hèruls, Hédi Nouira, Heretgia, Hipona, Hispània, Història, Història del Magrib, Homer, Huneric, Huns, Husaynita de Tunísia, Husaynites, Hussayn (I) ibn Alí, Ibadisme, Ibèria, Ibers, Ibn Abd-al-Hàkam, Ibn Khaldun, Ifríqiya, Illes Balears, Imperi Cartaginès, Imperi colonial francès, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Iraq, Isabel I de Castella, Islam, Ismaïlisme, Istanbul, Itàlia, Jabal Nafusa, Jònia, Jerusalem, Juba I, Judaisme, Jueus, Juli Cèsar, Justinià, Justinià I, Kairuan, Kasserine, Kàhina, Kélibia, Khair ed-Din Barba-rossa, Kharigisme, Kosayla, Ksar Hellal, Kufa, Kutama, La Goleta, La Meca, Laïcisme, Léon Blum, Léon Gambetta, Líbia, Liberalisme, Lixus, Llevant (Orient Pròxim), Llibertat d'expressió, Lliga Tunisiana dels Drets Humans, Lluís IX de França, Lotòfags, Magrib, Mahdia, Mahoma, Mani Valeri Màxim Corví Messal·la, Maniqueisme, Mar Mediterrània, Marbre, Marroc, Marsella, Massàlia, Matrimoni, Mauritània, Màrtir, Medina, Mercenari, Mers el-Kebir, Mesquita, Messina, Minaret, Mitologia romana, Moammar al-Gaddafi, Moknine, Monastir (Tunísia), Monofisisme, Monotelisme, Monument, Mosaic, Muàwiya ibn Hudayj, Muhriz ibn Khalaf, Mussa ibn Nussayr, Musulmà, Nabucodonosor II, Nacionalisme, Neolític, Normands, Numídia, Occident, Oceà Atlàntic, Odèon (edifici), Odissea, Odisseu, Oli d'oliva, Olivera, Omeies, Or, Orà, Organització de les Nacions Unides, Organització no governamental, Orient Pròxim, Oruç Reis, Otto von Bismarck, Països àrabs, Paganisme, Paixà, Panarabisme, Patrimoni de la Humanitat, Pàredre, Pèrsia, Peixos, Pena de mort, Península Ibèrica, Península Itàlica, Pesta, Pigmalió (fill de Belos), Pirateria marítima, Pirineus, Pisa, Plebs, Pobresa, Ports púnics de Cartago, Prehistòria, Primer Concili de Nicea, Primera Guerra Mundial, Primera Guerra Púnica, Procònsol, Proselitisme, Protectorat, Protectorat francès de Tunísia, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Rachid Sfar, Raqqada, Referèndum, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sicília, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Regne Vàndal, República, República de Gènova, República de Pisa, República de Venècia, República Romana, Resistència francesa, Robert Schuman, Romanització, Sagunt, Sahaba, Sahel, Sakiet Sidi Youssef, Sal comuna, Sardenya, Saturn (mitologia), Sàhara, Sbeitla, Segesta (Sicília), Segle, Segon Imperi Francès, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Serra del Cadí, Sfax, Sicília, Sincretisme, Sindicat, Sirena, Sistema unipartidista, Socialisme, Societat civil, Sociologia, Sudan, Sunnisme, Susa, Sussa, Talassocràcia, Tamim ibn al-Muïzz, Tanit, Tapsos, Tassili, Tànger, Tàriq ibn Ziyad, Tecnocràcia, Tercer Reich, Tercera Guerra Púnica, Tertul·lià, Tetuan, Thuburbo Majus, Tifinag, Tir, Trasamund, Trípoli, Tribu (antropologia), Tripolitana, Tunísia, Tunis, Turgut Reis, Turquia, UNESCO, Unió Europea, Unió General Tunisiana del Treball, Uqba ibn Nafi, Uthman ibn Affan, Valí, Vall del riu Medjerda, Vassallatge, Vàndals, Víctor III, Venècia, Vuitena Croada, Xàraf-ad-Dawla al-Muïzz ibn Badis, Xiisme, Xipre, Zírida, Zine El Abidine Ben Ali, 1 de juny, 1 de maig, 1045, 1048, 1087, 11 d'abril, 11 de maig, 12 d'agost, 12 de maig, 1270, 13 d'agost, 13 de gener, 1346, 1348, 14 de gener, 14 de setembre, 1492, 15 d'octubre, 15 de desembre, 15 de març, 15 de novembre, 1534, 1535, 1574, 1575, 1631, 1635, 1682, 17 de juliol, 1748, 1759, 1766, 1782, 1784, 1791, 1792, 1797, 18 de gener, 180, 1814, 1815, 1818, 1830, 1831, 1836, 1837, 1855, 1861, 1864, 1869, 1873, 1878, 1881, 1883, 19 d'octubre, 1907, 1911, 1912, 1914, 1920, 1921, 1925, 1932, 1934, 1937, 1938, 1939, 1940, 1941, 1942, 1943, 1945, 1946, 1947, 1949, 1950, 1951, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1957, 1959, 1961, 1964, 1969, 1972, 1975, 1977, 1978, 1979, 1980, 1983, 1986, 1987, 1988, 1989, 1994, 1999, 2 d'abril, 2 de març, 20 de gener, 20 de març, 2002, 2004, 2005, 2006, 2008, 2011, 22 de gener, 23 de gener, 23 de juny, 24 de novembre, 25 de juliol, 258, 26 de gener, 26 de maig, 26 de març, 27 de gener, 3 de juny, 31 de juliol, 4 de juny, 429, 439, 5 de desembre, 665, 670, 683, 686, 740, 8 d'abril, 8 d'agost, 8 de febrer, 8 de gener, 8 de juliol, 8 de juny, 8 de novembre, 875, 9 d'abril, 902, 909, 921, 945.