Taula de continguts
151 les relacions: Ajuntament de Tarragona, Al-Àndalus, Altafulla, Amfiteatre de Tarragona, Andalusia, Antigons, Aqüeducte de les Ferreres, Aragó, Arc de Berà, August, Aviació, Àkhila II, Baptisteri, Barcelona, Basílica, Batalla de Cissa, Bàndol nacional, Bàrcino, Bonavista, Borrell II, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camp de Tarragona, Campclar, CAMPSA, Carlemany, Cartagena, Cartago, Catalunya, Catalunya Central, Catedral de Tarragona, CEPSA, Cessetans, Circ romà de Tarragona, Ciutat, Combat de Torredembarra, Complex petroquímic de Tarragona, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Conquesta feudal hispànica, Constantí, Constitució Espanyola de 1812, Déu, Decrets de Nova Planta, Derivat del petroli, Diaca, Dioclecià, El Serrallo, Empúries, Est, ... Ampliar l'índex (101 més) »
Ajuntament de Tarragona
L'edifici de l'Ajuntament de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local.
Veure Història de Tarragona і Ajuntament de Tarragona
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Història de Tarragona і Al-Àndalus
Altafulla
Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià.
Veure Història de Tarragona і Altafulla
Amfiteatre de Tarragona
Amfiteatre romà de Tàrraco Lamfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.
Veure Història de Tarragona і Amfiteatre de Tarragona
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Història de Tarragona і Andalusia
Antigons
Els Antigons és una partida del terme de Reus tocant al de la Canonja, a uns 5 km del centre de Reus, i que té com a límits l'autovia de Reus a Tarragona, i la carretera que des d'aquesta va a La Canonja.
Veure Història de Tarragona і Antigons
Aqüeducte de les Ferreres
El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.
Veure Història de Tarragona і Aqüeducte de les Ferreres
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Història de Tarragona і Aragó
Arc de Berà
Larc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona.
Veure Història de Tarragona і Arc de Berà
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Veure Història de Tarragona і August
Aviació
Cessna 120 del 1947 Mil Mi-12 Laviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, sovint auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.
Veure Història de Tarragona і Aviació
Àkhila II
Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.
Veure Història de Tarragona і Àkhila II
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Veure Història de Tarragona і Baptisteri
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Història de Tarragona і Barcelona
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Veure Història de Tarragona і Basílica
Batalla de Cissa
La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.
Veure Història de Tarragona і Batalla de Cissa
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Història de Tarragona і Bàndol nacional
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Història de Tarragona і Bàrcino
Bonavista
Bonavista és una entitat de població del municipi de Tarragona, situada a l'oest del terme i entre les carreteres de Reus i de València, a tocar del límit amb la Canonja.
Veure Història de Tarragona і Bonavista
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Veure Història de Tarragona і Borrell II
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Història de Tarragona і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Veure Història de Tarragona і Camp de Tarragona
Campclar
Campclar és una urbanització de la raval de Torreforta, al municipi de Tarragona.
Veure Història de Tarragona і Campclar
CAMPSA
Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.
Veure Història de Tarragona і CAMPSA
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Història de Tarragona і Carlemany
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Veure Història de Tarragona і Cartagena
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Història de Tarragona і Cartago
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Història de Tarragona і Catalunya
Catalunya Central
Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.
Veure Història de Tarragona і Catalunya Central
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Història de Tarragona і Catedral de Tarragona
CEPSA
Compañía Española de Petróleos S.A.U. és una empresa espanyola fundada en 1929.
Veure Història de Tarragona і CEPSA
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Veure Història de Tarragona і Cessetans
Circ romà de Tarragona
El circ de Tarraco es trobava emplaçat dins el pomerium de la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de propietat estatal.
Veure Història de Tarragona і Circ romà de Tarragona
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Veure Història de Tarragona і Ciutat
Combat de Torredembarra
El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Veure Història de Tarragona і Combat de Torredembarra
Complex petroquímic de Tarragona
El complex petroquímic de Tarragona és una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l'àmbit químic i petrolier.
Veure Història de Tarragona і Complex petroquímic de Tarragona
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Història de Tarragona і Comtat de Barcelona
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Veure Història de Tarragona і Comtats catalans
Conjunt arqueològic de Tàrraco
El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Veure Història de Tarragona і Conjunt arqueològic de Tàrraco
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Història de Tarragona і Conquesta feudal hispànica
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Història de Tarragona і Constantí
Constitució Espanyola de 1812
1.
Veure Història de Tarragona і Constitució Espanyola de 1812
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Veure Història de Tarragona і Déu
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Història de Tarragona і Decrets de Nova Planta
Derivat del petroli
Els derivats del petroli són materials derivats del cru processats en refineries.
Veure Història de Tarragona і Derivat del petroli
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Història de Tarragona і Diaca
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Història de Tarragona і Dioclecià
El Serrallo
El Serrallo és el barri marítim i portuari de la ciutat de Tarragona.
Veure Història de Tarragona і El Serrallo
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Història de Tarragona і Empúries
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Veure Història de Tarragona і Est
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Veure Història de Tarragona і Euric
Explosió demogràfica
Una explosió demogràfica és la segona fase de la transició demogràfica dels països desenvolupats, caracteritzada pel descens ràpid de la taxa de mortalitat i el manteniment d'una taxa de natalitat elevada, la qual cosa provocava un creixement molt accelerat de la població total.
Veure Història de Tarragona і Explosió demogràfica
Fòrum de la Colònia (Tarragona)
El Fòrum de la Colònia de Tàrraco, capital de la Província d'Hispània Citerior, és l'espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana.
Veure Història de Tarragona і Fòrum de la Colònia (Tarragona)
Fòrum Provincial (Tarragona)
El Fòrum Provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.
Veure Història de Tarragona і Fòrum Provincial (Tarragona)
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Història de Tarragona і Felip V d'Espanya
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Veure Història de Tarragona і Festes de Santa Tecla de Tarragona
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Veure Història de Tarragona і Francolí
Franquisme a Catalunya
El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.
Veure Història de Tarragona і Franquisme a Catalunya
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Veure Història de Tarragona і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Veure Història de Tarragona і Galba
Germans Nebot
Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics.
Veure Història de Tarragona і Germans Nebot
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
Veure Història de Tarragona і Gneu Corneli Escipió Calvus
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Història de Tarragona і Guerra Civil catalana
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Història de Tarragona і Guerra Civil espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Història de Tarragona і Guerra del Francès
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Història de Tarragona і Guerra dels Segadors
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Veure Història de Tarragona і Hadrià
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Història de Tarragona і Hispània
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Història de Tarragona і Hispània Citerior
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Veure Història de Tarragona і Hispània Tarraconense
Història de Tarragona
La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.
Veure Història de Tarragona і Història de Tarragona
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Història de Tarragona і Ibers
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Història de Tarragona і Imperi Romà
Indíbil
Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.
Veure Història de Tarragona і Indíbil
Instituto Nacional de Industria
LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.
Veure Història de Tarragona і Instituto Nacional de Industria
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Història de Tarragona і Juli Cèsar
La Campsa (Tarragona)
La Campsa és un polígon industrial del municipi de Tarragona, al Tarragonès.
Veure Història de Tarragona і La Campsa (Tarragona)
La Floresta (barri de Tarragona)
El barri de La Floresta està situat en el terme municipal de Tarragona a la zona oest del municipi a l'altura del Km.4 de la T-11 Tarragona/Reus.
Veure Història de Tarragona і La Floresta (barri de Tarragona)
La Pineda (Vila-seca)
La Pineda és una entitat de població que pertany al municipi de Vila-seca, al Tarragonès.
Veure Història de Tarragona і La Pineda (Vila-seca)
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Veure Història de Tarragona і La Selva del Camp
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Història de Tarragona і Lleida
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Història de Tarragona і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Veure Història de Tarragona і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Veure Història de Tarragona і Marca Hispànica
Muralles romanes de Tarragona
Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco.
Veure Història de Tarragona і Muralles romanes de Tarragona
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Veure Història de Tarragona і Mussa ibn Nussayr
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Veure Història de Tarragona і Narbona
Necròpolis paleocristiana de Tarragona
La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjan dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al.
Veure Història de Tarragona і Necròpolis paleocristiana de Tarragona
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Veure Història de Tarragona і Neró
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Veure Història de Tarragona і Oppidum
Paretdelgada
Paretdelgada és un nucli aïllat del terme de la Selva del Camp a uns 4 km del poble, a l'antic camí de Vilallonga del Camp.
Veure Història de Tarragona і Paretdelgada
Part Alta
La Part Alta de Tarragona, és el nom del centre històric de la ciutat.
Veure Història de Tarragona і Part Alta
Pedrera romana del Mèdol
La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària —molt freqüent a la zona— en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.
Veure Història de Tarragona і Pedrera romana del Mèdol
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Història de Tarragona і Pesta Negra
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Veure Història de Tarragona і Port
Pròsper de Tarragona
Pròsper (Tarragona?, segona meitat del - Camogli, Ligúria, 718) va ser l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de.
Veure Història de Tarragona і Pròsper de Tarragona
Primera batalla naval de Tarragona
La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure Història de Tarragona і Primera batalla naval de Tarragona
Principat de Tarragona
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
Veure Història de Tarragona і Principat de Tarragona
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Veure Història de Tarragona і Rafael de Nebot i Font
Rambla Nova de Tarragona
Estàtua de Roger de Llúria a la '''Rambla Nova de Tarragona''' Monument als castellers La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada).
Veure Història de Tarragona і Rambla Nova de Tarragona
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Història de Tarragona і Ramon Berenguer III
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Veure Història de Tarragona і Ròmul Augústul
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Veure Història de Tarragona і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Veure Història de Tarragona і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Història de Tarragona і Reus
Robert d'Aguiló
Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).
Veure Història de Tarragona і Robert d'Aguiló
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Història de Tarragona і Roma
Sant Pere i Sant Pau
Sant Pere i Sant Pau és un barri de la ciutat de Tarragona, a la comarca del Tarragonès.
Veure Història de Tarragona і Sant Pere i Sant Pau
Sant Salvador (Tarragona)
Sant Salvador és un barri de Tarragona, situat a uns 5 km al nord de la ciutat, estès a banda i banda de la carretera N-240.
Veure Història de Tarragona і Sant Salvador (Tarragona)
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Història de Tarragona і Sàpiens
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Veure Història de Tarragona і Segle I
Segona batalla naval de Tarragona
La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure Història de Tarragona і Segona batalla naval de Tarragona
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Història de Tarragona і Segona Guerra Púnica
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Història de Tarragona і Segona República Espanyola
Setge de Tarragona (1641)
El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.
Veure Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1641)
Setge de Tarragona (1644)
El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1644)
Setge de Tarragona (1811)
El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.
Veure Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1811)
Setge de Tarragona (1813)
Durant el setge de Tarragona del 3-11 de juny de 1813, una aclaparadora força anglo-aliada comandada pel tinent general John Murray no va capturar el port de Tarragona d'una petita guarnició franco-italiana dirigida pel general de brigada Antoine Marc Augustin Bertoletti.
Veure Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1813)
Setge de Tarragona de 1462
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Veure Història de Tarragona і Setge de Tarragona de 1462
Siurana
Siurana és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Veure Història de Tarragona і Siurana
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Història de Tarragona і Tarragona
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Veure Història de Tarragona і Tàrraco
Teatre romà de Tarragona
El Teatre romà de Tarragona és un teatre romà construït en època d'August, en les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària de Tàrraco, actual Tarragona.
Veure Història de Tarragona і Teatre romà de Tarragona
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Història de Tarragona і Toledo
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Història de Tarragona і Tolosa de Llenguadoc
Torre dels Escipions
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció.
Veure Història de Tarragona і Torre dels Escipions
Torreforta
Torreforta és una raval del municipi de Tarragona, situada a uns 2 km de la ciutat.
Veure Història de Tarragona і Torreforta
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Història de Tarragona і Tractat d'Utrecht
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Història de Tarragona і Vàndals
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Veure Història de Tarragona і Vespasià
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Veure Història de Tarragona і Via Augusta
Vila-seca
Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.
Veure Història de Tarragona і Vila-seca
Vil·la romana de Centcelles
La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del, l'element sens dubte més important del conjunt.
Veure Història de Tarragona і Vil·la romana de Centcelles
Vil·la romana dels Munts
La vil·la romana dels Munts està ubicada al municipi d'Altafulla, a 12 quilòmetres de Tarragona, sobre un petit turó a la vora de la platja.
Veure Història de Tarragona і Vil·la romana dels Munts
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Història de Tarragona і Visigots
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Història de Tarragona і 1116
1149
;Països Catalans.
Veure Història de Tarragona і 1149
1154
Països Catalans.
Veure Història de Tarragona і 1154
1348
s.
Veure Història de Tarragona і 1348
1666
196x196px.
Veure Història de Tarragona і 1666
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Veure Història de Tarragona і 1705
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Història de Tarragona і 1769
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Veure Història de Tarragona і 1811
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Història de Tarragona і 1813
1821
;Països Catalans.
Veure Història de Tarragona і 1821
1856
;Països Catalans.
Veure Història de Tarragona і 1856
1938
;Països Catalans.
Veure Història de Tarragona і 1938
259
El 259 (CCLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Història de Tarragona і 259
285
El 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Història de Tarragona і 285
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Història de Tarragona і 5 de novembre
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Història de Tarragona і 960
També conegut com Comissió Tarín-Castellarnau.