Accés més ràpid que el navegador!
159 les relacions: Ajuntament de Tarragona, Al-Àndalus, Altafulla, Amfiteatre de Tarragona, Andalusia, Antigons, Aqüeducte de les Ferreres, Aragó, Arc de Berà, August, Aviació, Àkhila II, Baptisteri, Barcelona, Basílica, Batalla de Cissa, Bàndol nacional, Bàrcino, Bonavista, Borrell II, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camp de Tarragona, Campclar, CAMPSA, Carlemany, Cartagena, Cartago, Catalunya, Catalunya Central, Catedral de Tarragona, CEPSA, Cessetans, Circ romà de Tarragona, Ciutat, Combat de Torredembarra, Complex petroquímic de Tarragona, Comtat de Barcelona, Comtats catalans, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Conquesta feudal hispànica, Constantí, Constitució Espanyola de 1812, Déu, Decrets de Nova Planta, Derivat del petroli, Diaca, Dioclecià, El Serrallo, Empúries, Est, ..., Euric, Explosió demogràfica, Fòrum de la Colònia (Tarragona), Fòrum Provincial (Tarragona), Felip V d'Espanya, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Francolí, Franquisme a Catalunya, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Galba, Germans Nebot, Gneu Corneli Escipió Calvus, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Hadrià, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Història de Tarragona, Ibers, Imperi Romà, Indíbil, Instituto Nacional de Industria, Juli Cèsar, La Campsa (Tarragona), La Floresta (barri de Tarragona), La Pineda (Vila-seca), La Selva del Camp, Lleida, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Marca Hispànica, Muralles romanes de Tarragona, Mussa ibn Nussayr, Narbona, Necròpolis paleocristiana de Tarragona, Neró, Oppidum, Paretdelgada, Part Alta, Pedrera romana del Mèdol, Pesta Negra, Port, Pròsper de Tarragona, Primera batalla naval de Tarragona, Principat de Tarragona, Rafael de Nebot i Font, Rambla Nova de Tarragona, Ramon Berenguer III, Ròmul Augústul, Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Reus, Robert d'Aguiló, Roma, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador (Tarragona), Sàpiens, Segle I, Segona batalla naval de Tarragona, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Setge de Tarragona (1641), Setge de Tarragona (1644), Setge de Tarragona (1811), Setge de Tarragona (1813), Setge de Tarragona de 1462, Siurana, Tarragona, Tàrraco, Teatre romà de Tarragona, Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Torre dels Escipions, Torreforta, Tractat d'Utrecht, Vàndals, Vespasià, Via Augusta, Vila-seca, Vil·la romana de Centcelles, Vil·la romana dels Munts, Visigots, 1116, 1148, 1149, 1154, 1321, 1348, 1666, 1705, 1769, 1811, 1813, 1821, 1856, 1938, 259, 260, 285, 476, 480, 5 de novembre, 713, 714, 718, 960. Ampliar l'índex (109 més) »
Ajuntament de Tarragona
L'edifici de l'Ajuntament de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Història de Tarragona і Ajuntament de Tarragona · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: Història de Tarragona і Al-Àndalus · Veure més »
Altafulla
Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià.
Nou!!: Història de Tarragona і Altafulla · Veure més »
Amfiteatre de Tarragona
Amfiteatre romà de Tàrraco Lamfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.
Nou!!: Història de Tarragona і Amfiteatre de Tarragona · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Història de Tarragona і Andalusia · Veure més »
Antigons
Els Antigons és una partida del terme de Reus tocant al de la Canonja, a uns 5 km del centre de Reus, i que té com a límits l'autovia de Reus a Tarragona, i la carretera que des d'aquesta va a La Canonja.
Nou!!: Història de Tarragona і Antigons · Veure més »
Aqüeducte de les Ferreres
El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.
Nou!!: Història de Tarragona і Aqüeducte de les Ferreres · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Història de Tarragona і Aragó · Veure més »
Arc de Berà
Larc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і Arc de Berà · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Història de Tarragona і August · Veure més »
Aviació
Cessna 120 del 1947 Mil Mi-12 Laviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, sovint auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.
Nou!!: Història de Tarragona і Aviació · Veure més »
Àkhila II
Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.
Nou!!: Història de Tarragona і Àkhila II · Veure més »
Baptisteri
El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.
Nou!!: Història de Tarragona і Baptisteri · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Història de Tarragona і Barcelona · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Història de Tarragona і Basílica · Veure més »
Batalla de Cissa
La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: Història de Tarragona і Batalla de Cissa · Veure més »
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Història de Tarragona і Bàndol nacional · Veure més »
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Història de Tarragona і Bàrcino · Veure més »
Bonavista
Bonavista és una entitat de població del municipi de Tarragona, situada a l'oest del terme i entre les carreteres de Reus i de València, a tocar del límit amb la Canonja.
Nou!!: Història de Tarragona і Bonavista · Veure més »
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Nou!!: Història de Tarragona і Borrell II · Veure més »
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Nou!!: Història de Tarragona і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Història de Tarragona і Camp de Tarragona · Veure més »
Campclar
Campclar és una urbanització de la raval de Torreforta, al municipi de Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і Campclar · Veure més »
CAMPSA
Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.
Nou!!: Història de Tarragona і CAMPSA · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Història de Tarragona і Carlemany · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Història de Tarragona і Cartagena · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Història de Tarragona і Cartago · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història de Tarragona і Catalunya · Veure més »
Catalunya Central
Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Història de Tarragona і Catalunya Central · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і Catedral de Tarragona · Veure més »
CEPSA
Compañía Española de Petróleos S.A.U. és una empresa espanyola fundada en 1929.
Nou!!: Història de Tarragona і CEPSA · Veure més »
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Nou!!: Història de Tarragona і Cessetans · Veure més »
Circ romà de Tarragona
El circ de Tarraco es trobava emplaçat dins el pomerium de la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de propietat estatal.
Nou!!: Història de Tarragona і Circ romà de Tarragona · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Història de Tarragona і Ciutat · Veure més »
Combat de Torredembarra
El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Nou!!: Història de Tarragona і Combat de Torredembarra · Veure més »
Complex petroquímic de Tarragona
El complex petroquímic de Tarragona és una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l'àmbit químic i petrolier.
Nou!!: Història de Tarragona і Complex petroquímic de Tarragona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història de Tarragona і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtats catalans
Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.
Nou!!: Història de Tarragona і Comtats catalans · Veure més »
Conjunt arqueològic de Tàrraco
El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Nou!!: Història de Tarragona і Conjunt arqueològic de Tàrraco · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: Història de Tarragona і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Història de Tarragona і Constantí · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Història de Tarragona і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Història de Tarragona і Déu · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Història de Tarragona і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Derivat del petroli
Els derivats del petroli són materials derivats del cru processats en refineries.
Nou!!: Història de Tarragona і Derivat del petroli · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Història de Tarragona і Diaca · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Història de Tarragona і Dioclecià · Veure més »
El Serrallo
El Serrallo és el barri marítim i portuari de la ciutat de Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і El Serrallo · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Història de Tarragona і Empúries · Veure més »
Est
L'est, orient, naixent o llevant és un dels quatre punts cardinals.
Nou!!: Història de Tarragona і Est · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Història de Tarragona і Euric · Veure més »
Explosió demogràfica
Una explosió demogràfica és la segona fase de la transició demogràfica dels països desenvolupats, caracteritzada pel descens ràpid de la taxa de mortalitat i el manteniment d'una taxa de natalitat elevada, la qual cosa provocava un creixement molt accelerat de la població total.
Nou!!: Història de Tarragona і Explosió demogràfica · Veure més »
Fòrum de la Colònia (Tarragona)
El Fòrum de la Colònia de Tàrraco, capital de la Província d'Hispània Citerior, és l'espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana.
Nou!!: Història de Tarragona і Fòrum de la Colònia (Tarragona) · Veure més »
Fòrum Provincial (Tarragona)
El Fòrum Provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.
Nou!!: Història de Tarragona і Fòrum Provincial (Tarragona) · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Història de Tarragona і Felip V d'Espanya · Veure més »
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Nou!!: Història de Tarragona і Festes de Santa Tecla de Tarragona · Veure més »
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і Francolí · Veure més »
Franquisme a Catalunya
El franquisme a Catalunya va implantar-se entre 1939 i 1977, (les primeres eleccions democràtiques, tingueren lloc el 15 de juny de 1977),El franquisme a Catalunya, Paul Preston, p. 14 en un context determinat per les conseqüències derivades de la Guerra Civil Espanyola i la repressió franquista.
Nou!!: Història de Tarragona і Franquisme a Catalunya · Veure més »
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Nou!!: Història de Tarragona і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona · Veure més »
Galba
Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.
Nou!!: Història de Tarragona і Galba · Veure més »
Germans Nebot
Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Nou!!: Història de Tarragona і Germans Nebot · Veure més »
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
Nou!!: Història de Tarragona і Gneu Corneli Escipió Calvus · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Història de Tarragona і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Història de Tarragona і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Història de Tarragona і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Història de Tarragona і Guerra dels Segadors · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Història de Tarragona і Hadrià · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Història de Tarragona і Hispània · Veure més »
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Nou!!: Història de Tarragona і Hispània Citerior · Veure més »
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Nou!!: Història de Tarragona і Hispània Tarraconense · Veure més »
Història de Tarragona
La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.
Nou!!: Història de Tarragona і Història de Tarragona · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Història de Tarragona і Ibers · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Història de Tarragona і Imperi Romà · Veure més »
Indíbil
Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.
Nou!!: Història de Tarragona і Indíbil · Veure més »
Instituto Nacional de Industria
LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.
Nou!!: Història de Tarragona і Instituto Nacional de Industria · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Història de Tarragona і Juli Cèsar · Veure més »
La Campsa (Tarragona)
La Campsa és un polígon industrial del municipi de Tarragona, al Tarragonès.
Nou!!: Història de Tarragona і La Campsa (Tarragona) · Veure més »
La Floresta (barri de Tarragona)
El barri de La Floresta està situat en el terme municipal de Tarragona a la zona oest del municipi a l'altura del Km.4 de la T-11 Tarragona/Reus.
Nou!!: Història de Tarragona і La Floresta (barri de Tarragona) · Veure més »
La Pineda (Vila-seca)
La Pineda és una entitat de població que pertany al municipi de Vila-seca, al Tarragonès.
Nou!!: Història de Tarragona і La Pineda (Vila-seca) · Veure més »
La Selva del Camp
La Selva del Camp és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і La Selva del Camp · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Història de Tarragona і Lleida · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Història de Tarragona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Història de Tarragona і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Història de Tarragona і Marca Hispànica · Veure més »
Muralles romanes de Tarragona
Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco.
Nou!!: Història de Tarragona і Muralles romanes de Tarragona · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: Història de Tarragona і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Història de Tarragona і Narbona · Veure més »
Necròpolis paleocristiana de Tarragona
La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjan dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al.
Nou!!: Història de Tarragona і Necròpolis paleocristiana de Tarragona · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Història de Tarragona і Neró · Veure més »
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Nou!!: Història de Tarragona і Oppidum · Veure més »
Paretdelgada
Paretdelgada és un nucli aïllat del terme de la Selva del Camp a uns 4 km del poble, a l'antic camí de Vilallonga del Camp.
Nou!!: Història de Tarragona і Paretdelgada · Veure més »
Part Alta
La Part Alta de Tarragona, és el nom del centre històric de la ciutat.
Nou!!: Història de Tarragona і Part Alta · Veure més »
Pedrera romana del Mèdol
La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària —molt freqüent a la zona— en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.
Nou!!: Història de Tarragona і Pedrera romana del Mèdol · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Història de Tarragona і Pesta Negra · Veure més »
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Nou!!: Història de Tarragona і Port · Veure més »
Pròsper de Tarragona
Pròsper (Tarragona?, segona meitat del - Camogli, Ligúria, 718) va ser l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de.
Nou!!: Història de Tarragona і Pròsper de Tarragona · Veure més »
Primera batalla naval de Tarragona
La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història de Tarragona і Primera batalla naval de Tarragona · Veure més »
Principat de Tarragona
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
Nou!!: Història de Tarragona і Principat de Tarragona · Veure més »
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Nou!!: Història de Tarragona і Rafael de Nebot i Font · Veure més »
Rambla Nova de Tarragona
Estàtua de Roger de Llúria a la '''Rambla Nova de Tarragona''' Monument als castellers La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada).
Nou!!: Història de Tarragona і Rambla Nova de Tarragona · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Història de Tarragona і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ròmul Augústul
Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).
Nou!!: Història de Tarragona і Ròmul Augústul · Veure més »
Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco
Fòrum Provincial El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco.
Nou!!: Història de Tarragona і Recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco · Veure més »
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Nou!!: Història de Tarragona і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Història de Tarragona і Reus · Veure més »
Robert d'Aguiló
Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).
Nou!!: Història de Tarragona і Robert d'Aguiló · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Història de Tarragona і Roma · Veure més »
Sant Pere i Sant Pau
Sant Pere i Sant Pau és un barri de la ciutat de Tarragona, a la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Història de Tarragona і Sant Pere i Sant Pau · Veure més »
Sant Salvador (Tarragona)
Sant Salvador és un barri de Tarragona, situat a uns 5 km al nord de la ciutat, estès a banda i banda de la carretera N-240.
Nou!!: Història de Tarragona і Sant Salvador (Tarragona) · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Història de Tarragona і Sàpiens · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Història de Tarragona і Segle I · Veure més »
Segona batalla naval de Tarragona
La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història de Tarragona і Segona batalla naval de Tarragona · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: Història de Tarragona і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Història de Tarragona і Segona República Espanyola · Veure més »
Setge de Tarragona (1641)
El Setge de Tarragona de 1641 fou una de les campanyes de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1641) · Veure més »
Setge de Tarragona (1644)
El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1644) · Veure més »
Setge de Tarragona (1811)
El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.
Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1811) · Veure més »
Setge de Tarragona (1813)
Durant el setge de Tarragona del 3-11 de juny de 1813, una aclaparadora força anglo-aliada comandada pel tinent general John Murray no va capturar el port de Tarragona d'una petita guarnició franco-italiana dirigida pel general de brigada Antoine Marc Augustin Bertoletti.
Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1813) · Veure més »
Setge de Tarragona de 1462
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Nou!!: Història de Tarragona і Setge de Tarragona de 1462 · Veure més »
Siurana
Siurana és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Història de Tarragona і Siurana · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і Tarragona · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і Tàrraco · Veure més »
Teatre romà de Tarragona
El Teatre romà de Tarragona és un teatre romà construït en època d'August, en les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària de Tàrraco, actual Tarragona.
Nou!!: Història de Tarragona і Teatre romà de Tarragona · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Història de Tarragona і Toledo · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Història de Tarragona і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Torre dels Escipions
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Publi i Gneu Escipió és l'origen del nom tradicional.
Nou!!: Història de Tarragona і Torre dels Escipions · Veure més »
Torreforta
Torreforta és una raval del municipi de Tarragona, situada a uns 2 km de la ciutat.
Nou!!: Història de Tarragona і Torreforta · Veure més »
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Nou!!: Història de Tarragona і Tractat d'Utrecht · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Història de Tarragona і Vàndals · Veure més »
Vespasià
Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
Nou!!: Història de Tarragona і Vespasià · Veure més »
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Nou!!: Història de Tarragona і Via Augusta · Veure més »
Vila-seca
Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.
Nou!!: Història de Tarragona і Vila-seca · Veure més »
Vil·la romana de Centcelles
La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del, l'element sens dubte més important del conjunt.
Nou!!: Història de Tarragona і Vil·la romana de Centcelles · Veure més »
Vil·la romana dels Munts
La vil·la romana dels Munts està ubicada al municipi d'Altafulla, a 12 quilòmetres de Tarragona, sobre un petit turó a la vora de la platja.
Nou!!: Història de Tarragona і Vil·la romana dels Munts · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Història de Tarragona і Visigots · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història de Tarragona і 1116 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Història de Tarragona і 1148 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Tarragona і 1149 · Veure més »
1154
Països Catalans.
Nou!!: Història de Tarragona і 1154 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Història de Tarragona і 1321 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Història de Tarragona і 1348 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Història de Tarragona і 1666 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Història de Tarragona і 1705 · Veure més »
1769
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Tarragona і 1769 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Història de Tarragona і 1811 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Tarragona і 1813 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Tarragona і 1821 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Tarragona і 1856 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Tarragona і 1938 · Veure més »
259
El 259 (CCLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història de Tarragona і 259 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Història de Tarragona і 260 · Veure més »
285
El 285 (CCLXXXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història de Tarragona і 285 · Veure més »
476
Sense descripció.
Nou!!: Història de Tarragona і 476 · Veure més »
480
Sense descripció.
Nou!!: Història de Tarragona і 480 · Veure més »
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Tarragona і 5 de novembre · Veure més »
713
Sense descripció.
Nou!!: Història de Tarragona і 713 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Història de Tarragona і 714 · Veure més »
718
Sense descripció.
Nou!!: Història de Tarragona і 718 · Veure més »
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Història de Tarragona і 960 · Veure més »
