Accés més ràpid que el navegador!
250 les relacions: Agricultura, Albanesos, Albània, Alfabet ciríl·lic, Antic eslau, Antiga Roma, Arquebisbe, Arquitectura, Arxidiòcesi, Arxiducat d'Àustria, Assassinat de Sarajevo, Atos, Autonomia jurídica, Àsia, Bačka, Balcans, Banat, Bar (Montenegro), Basili I el Macedoni, Basili II Bulgaròctonos, Batalla, Batalla de Kosovo Polje, Batalla de Mohács (1526), Batalla del riu Maritsa, Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Búlgars, Belgrad, Bizanci, Boiar, Bosna, Bulgària, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carpats, Carpats serbis, Casa de Nemanjić, Caucas, Cúria eclesiàstica, Celtes, Ciril i Metodi, Comerç, Congrés de Berlín, Constantinoble, Cop de maig, Corfú (ciutat), Cristianisme oriental, Croats, Croàcia, Cultura, Cultura de Vinča, ..., Dalmàcia, Dalmàcia (província romana), Danubi, De Administrando Imperio, Dinastia, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Karađorđević, Dinastia Obrenović, Dioclea, Districte de Mačva, Economia, Edat dels metalls, Edirne, Emperador, Església (arquitectura), Eslaus, Eslavònia, Eslovènia, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Esteve Nemanja, Esteve Uroš III de Dečani, Esteve Uroš IV de Sèrbia, Eugeni de Savoia, Europa, Evangeli, Evangeli de Vukan, Feudalisme, França, Francesc Ferran d'Àustria, Francesc Josep I d'Àustria, Frontera, Glagolític, Gran Bretanya, Grècia, Grecs, Guerra russo-turca (1735-1739), Guerres Balcàniques, Hagiografia, Heracli, Hercegovina, Història de Montenegro, Hongria, Il·líria, Il·liris, Imperi Alemany, Imperi Austríac, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Serbi, Indústria, Infraestructura, Istanbul, Itàlia, Iugoslàvia, Ivan Alexandre de Bulgària, Josip Broz Tito, Kan, Karađorđe, Kavala, Kíiv, Kosovo, Kosovo i Metohija, Lepenski Vir, Lim, Litoral, Llatí, Lliga Santa (1571), Llista d'emperadors romans d'Orient, Macedònia (regió), Macedònia del Nord, Magiars, Manuel I Comnè, Mar Adriàtica, Menologi, Metòkhia, Milà I de Sèrbia, Mil·lenni I, Mil·lenni I aC, Miloš Obrenović, Missioner, Monarquia, Monarquia constitucional, Monestir, Monestir de Khilandar, Monestir de Sopoćani, Monestir de Studenica, Montenegro, Murat I, Murat III, Musulmà, Nazisme, Neolític, Niš, Novi Pazar, Okhrida, Pagània, Papa, Pare de l'Església, Partisà, Peloponès, Piva, Požarevac, Política, Príncep, Primer Aixecament Serbi, Primer Imperi Búlgar, Primera Guerra Mundial, Principat, Principat de Zeta, Raška, Rússia, Referèndum, Regne d'Hongria, Regne de Polònia, Regne de Sèrbia, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne Unit, Religió, República, República de Venècia, República Federal de Iugoslàvia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Riu Don, Riu Morava, Saltiri (llibre), Sant Sava, Sarajevo, Sèrbia, Sèrbia i Montenegro, Sírmia, Sedentarisme, Segle I, Segle VII, Segon Aixecament Serbi, Segona Guerra Mundial, Shkodër, Simeó I el Gran, Skopje, Smederevo, Socialisme, Sofia Chotek von Chotkowa, Stari Ras, Subotica, Sultà, Tessalònica, Tessalònica (tema), Tracis, Triple Entesa, Turquia, Varsòvia, Venècia, Vladislau II, Vlastimir, Voivodina, 10, 1080, 1169, 1196, 1316, 1345, 1389, 1459, 1496, 1593, 1606, 1683, 1690, 1716, 1718, 1737, 1739, 1804, 1815, 1829, 1867, 1877, 1882, 1903, 1908, 1913, 1914, 1918, 1944, 1991, 1992, 2003, 2006, 21 de maig, 28 de juny, 3 de juny, 4 de febrer, 5 de juny, 650, 836, 852, 890, 891. Ampliar l'índex (200 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Història de Sèrbia і Agricultura · Veure més »
Albanesos
Els albanesos (en albanès: Shqiptarët) són un grup ètnic que té en comú la cultura albanesa, l'albanès i els avantpassats albanesos.
Nou!!: Història de Sèrbia і Albanesos · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Albània · Veure més »
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Nou!!: Història de Sèrbia і Alfabet ciríl·lic · Veure més »
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Nou!!: Història de Sèrbia і Antic eslau · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Història de Sèrbia і Antiga Roma · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Història de Sèrbia і Arquebisbe · Veure més »
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Nou!!: Història de Sèrbia і Arquitectura · Veure més »
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Nou!!: Història de Sèrbia і Arxidiòcesi · Veure més »
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Història de Sèrbia і Arxiducat d'Àustria · Veure més »
Assassinat de Sarajevo
Sortida des de l'Ajuntament, cinc minuts abans de l'assassinat El 28 de juny de 1914 va ser assassinat a Sarajevo (Bòsnia) l'arxiduc Francesc Ferran, l'hereu presumpte a la Corona d'Àustria.
Nou!!: Història de Sèrbia і Assassinat de Sarajevo · Veure més »
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Atos · Veure més »
Autonomia jurídica
L'autonomia jurídica (del grec auto i nomos, "un mateix" i "llei") és la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis pròpies.
Nou!!: Història de Sèrbia і Autonomia jurídica · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Àsia · Veure més »
Bačka
Bačka és un poble i municipi d'Eslovàquia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Bačka · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Història de Sèrbia і Balcans · Veure més »
Banat
Localització del Banat a Europa Mapa del Banat amb les principals ciutats El Banat (romanès: Banat, serbi: Банат, Banat, hongarès: Bánát o Bánság, alemany: Banat, eslovac: Banát, búlgar: Банат, Banat) és una regió geogràfica i històrica de l'Europa Central actualment repartida entre tres països: la part oriental a Romania (comtats de Timiş, Caraş-Severin, Arad, i Mehedinţi), la part occidental a Sèrbia (el Banat Serbi, majoritàriament inclos a la regió de Vojvodina, llevat una petita part inclosa a Sèrbia Central), i una petita part septentrional a Hongria (comtat de Csongrád).
Nou!!: Història de Sèrbia і Banat · Veure més »
Bar (Montenegro)
Bar (Montenegrí: Бар, pronunciat, italià: Antivari, Albanès: Tivar) és una ciutat costanera i port a Montenegro del sud.
Nou!!: Història de Sèrbia і Bar (Montenegro) · Veure més »
Basili I el Macedoni
Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Basili I el Macedoni · Veure més »
Basili II Bulgaròctonos
Basili IIEls romans d'Orient no distingien els emperadors que es deien igual amb ordinals, sinó mitjançant sobrenoms o patronímics.
Nou!!: Història de Sèrbia і Basili II Bulgaròctonos · Veure més »
Batalla
''La Batalla de Waterloo'' per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents.
Nou!!: Història de Sèrbia і Batalla · Veure més »
Batalla de Kosovo Polje
La batalla de Kosovo es va lliurar el 15 de juny (segons el calendari julià, 28 de juny pel calendari gregorià) de 1389, entre els exèrcits serbis i els seus aliats, i l'Imperi Otomà, en un camp situat a uns cinc quilòmetres al nord-oest de Pristina.
Nou!!: Història de Sèrbia і Batalla de Kosovo Polje · Veure més »
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Nou!!: Història de Sèrbia і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »
Batalla del riu Maritsa
La Batalla de Maritsa o Batalla de Čirmen va ser un enfrontament armat que va tenir lloc al riu Maritsa prop de la fortalesa de Čirmen el 26 de setembre de 1371 entre les forces de Lala Xahin, lloctinent del soldà de l'Imperi Otomà Murad I i els serbis (i els quals es trobaven els seus aliats búlgars) arribant al nombre de 70.000 homes sota el comandament de Vukašin Mrnjavčević i el seu germà Jovan Uglješa, successors de l'Imperi Serbi d'Esteve Dušan, que tenien un regne a l'est de Macedònia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Batalla del riu Maritsa · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Història de Sèrbia і Bòsnia · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Búlgars
Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.
Nou!!: Història de Sèrbia і Búlgars · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Belgrad · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Història de Sèrbia і Bizanci · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Història de Sèrbia і Boiar · Veure més »
Bosna
El Bosna (en ciríl·lic: Босна) és el tercer riu més llarg de Bòsnia i Hercegovina, i és considerat un dels tres principals rius interns, juntament amb el Neretva i el Vrbas.
Nou!!: Història de Sèrbia і Bosna · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Bulgària · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Història de Sèrbia і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Història de Sèrbia і Carpats · Veure més »
Carpats serbis
Els Carpats serbis (serbi: Српски Карпати, Srpski Karpati) són un massís situat a l'est de Sèrbia situada a l'Europa central.
Nou!!: Història de Sèrbia і Carpats serbis · Veure més »
Casa de Nemanjić
Escut d'armes dels Nemanjić La Casa de Nemanjić (serbi: Немањићи; en català: Nemanyitx) va ser la dinastia real de la Sèrbia de l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Sèrbia і Casa de Nemanjić · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Caucas · Veure més »
Cúria eclesiàstica
La cúria eclesiàstica és el conjunt dels organismes administratius, judicials i de govern per als afers eclesiàstics.
Nou!!: Història de Sèrbia і Cúria eclesiàstica · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història de Sèrbia і Celtes · Veure més »
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Nou!!: Història de Sèrbia і Ciril i Metodi · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Història de Sèrbia і Comerç · Veure més »
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Nou!!: Història de Sèrbia і Congrés de Berlín · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Constantinoble · Veure més »
Cop de maig
El Cop de maig (Majski prevrat) fou un cop d'estat en què el rei Alexandre Obrenović i la seva esposa, la reina Draga, van ser assassinats al Palau Reial de Belgrad la matinada de l'.
Nou!!: Història de Sèrbia і Cop de maig · Veure més »
Corfú (ciutat)
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira) és la ciutat principal de l'illa de Corfú al nord-oest de Grècia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Corfú (ciutat) · Veure més »
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Nou!!: Història de Sèrbia і Cristianisme oriental · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Sèrbia і Croats · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Croàcia · Veure més »
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Nou!!: Història de Sèrbia і Cultura · Veure més »
Cultura de Vinča
4000 aC La cultura de Vinča va ser una cultura primitiva d'Europa (entre el 6è i 7è mil·lenni aC), que es va difondre al llarg del Danubi, ocupant la major part de l'actual Sèrbia, i parts de Romania, Bulgària i Macedònia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Cultura de Vinča · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Història de Sèrbia і Dalmàcia · Veure més »
Dalmàcia (província romana)
IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Història de Sèrbia і Dalmàcia (província romana) · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Història de Sèrbia і Danubi · Veure més »
De Administrando Imperio
De Administrando Imperio és un llibre que va escriure Constantí VII per assessorar el seu fill i successor en política.
Nou!!: Història de Sèrbia і De Administrando Imperio · Veure més »
Dinastia
Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'un mateix llinatge.
Nou!!: Història de Sèrbia і Dinastia · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Història de Sèrbia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dinastia Karađorđević
La dinastia Karađorđević (Karađorđevići / Карађорђевићи) és una dinastia sèrbia, fundada per Karađorđe Petrović, el Veliki Vožd ("Gran Líder") de Sèrbia a principis del durant el Primer Aixecament Serbi. La dinastia, relativament breu, va tenir el suport de l'Imperi Rus i s'oposava a la dinastia Obrenović, propera a Àustria-Hongria. Després de l'assassinat de Karađorđe el 1817, Miloš Obrenović va fundar la dinastia Obrenović. Els dos casals van alternar-se en el tron durant algunes generacions. Després de l'assassinat d'Alexandre el 1903, el Parlament serbi va escollir el net de Karađorđe, Pere I Karađorđević, que estava vivint a l'exili, per al tron del Regne de Sèrbia. Se'l va coronar com a rei Pere I, i poc després del final de la Primera Guerra Mundial, representants de les tres nacions van proclamar el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens amb Pere I com a sobirà. El 1929, es va canviar el nom del regne a Iugoslàvia, sota Alexandre I, el fill de Pere I. El novembre de 1945, van perdre el tron quan la Lliga de Comunistes de Iugoslàvia va agafar el poder, durant el regnat de Pere II.
Nou!!: Història de Sèrbia і Dinastia Karađorđević · Veure més »
Dinastia Obrenović
La Dinastia Obrenović (Obrenovići / Обреновићи) fou una dinastia sèrbia que va governar Sèrbia entre 1815 i 1842, i després entre 1858 i 1903.
Nou!!: Història de Sèrbia і Dinastia Obrenović · Veure més »
Dioclea
Dioclea va ser una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Història de Sèrbia і Dioclea · Veure més »
Districte de Mačva
El Districte de Mačva (en serbi: Мачвански округ/Mačvanski okrug, pronunciat) és un districte de Sèrbia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Districte de Mačva · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Història de Sèrbia і Economia · Veure més »
Edat dels metalls
Ledat dels metalls és una de les tres grans etapes en les quals tradicionalment s'ha subdividit la prehistòria euroasiàtica que ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes de la metal·lúrgia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Edat dels metalls · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Història de Sèrbia і Edirne · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Història de Sèrbia і Emperador · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Història de Sèrbia і Església (arquitectura) · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Història de Sèrbia і Eslaus · Veure més »
Eslavònia
Mapa d'Eslavònia Eslavònia (en croat: Slavonija) és una regió geogràfica i històrica a la Croàcia oriental.
Nou!!: Història de Sèrbia і Eslavònia · Veure més »
Eslovènia
La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Història de Sèrbia і Eslovènia · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Història de Sèrbia і Estat sobirà · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Història de Sèrbia і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Esteve Nemanja
Esteve Nemanja (antic eslau eclesiàstic: Стѣфань Неманя; serbi: Стефан Немања, pronunciació:ˈstɛfaːn 'nɛmaɲa; catalanitzat: Esteve Nemanya), va néixer al voltant de l'any 1113,Veselinović A, Ljušić R.Srpske dinastije.
Nou!!: Història de Sèrbia і Esteve Nemanja · Veure més »
Esteve Uroš III de Dečani
Esteve Uroš III de Dečani (c. 1285- 1331) va accedir al tron de Sèrbia el 1322, després d'un exili manat pel seu pare i una guerra amb el seu germà.
Nou!!: Història de Sèrbia і Esteve Uroš III de Dečani · Veure més »
Esteve Uroš IV de Sèrbia
Esteve Uroš IV Dušan, en llengua sèrbia: Стефан Урош IV Душан, en grec: Στέφανος Ντουσάν (26 de juliol de 1308 – 20 de desembre de 1355) va ser el rei de Sèrbia de 1331 a 1345 i emperador dels serbis i dels romans de 1346 a 1355, pertanyia a la dinastia dels Nemanjić i era fill del rei Stefan Uroš III Dečanski.
Nou!!: Història de Sèrbia і Esteve Uroš IV de Sèrbia · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: Història de Sèrbia і Eugeni de Savoia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Història de Sèrbia і Europa · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Història de Sèrbia і Evangeli · Veure més »
Evangeli de Vukan
L'Evangeli de Vukan és un manuscrit il·luminat (evangeliari) serbi del.
Nou!!: Història de Sèrbia і Evangeli de Vukan · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Història de Sèrbia і Feudalisme · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Història de Sèrbia і França · Veure més »
Francesc Ferran d'Àustria
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família. Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Franz Ferdinand Carl Ludwig Joseph Maria von Österreich-Este) (Graz, 18 de desembre de 1863 - Sarajevo, 28 de juny de 1914).
Nou!!: Història de Sèrbia і Francesc Ferran d'Àustria · Veure més »
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Nou!!: Història de Sèrbia і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »
Frontera
Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.
Nou!!: Història de Sèrbia і Frontera · Veure més »
Glagolític
Taula inscrita amb l'alfabet glagolític El glagolític o glagolitsa és el més antic dels alfabets eslaus que es coneixen.
Nou!!: Història de Sèrbia і Glagolític · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Història de Sèrbia і Gran Bretanya · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Història de Sèrbia і Grècia · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і Grecs · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Història de Sèrbia і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Guerres Balcàniques
Les Guerres Balcàniques són els conflictes armats esdevinguts el sud-est d'Europa entre 1912 i 1913.
Nou!!: Història de Sèrbia і Guerres Balcàniques · Veure més »
Hagiografia
Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.
Nou!!: Història de Sèrbia і Hagiografia · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Història de Sèrbia і Heracli · Veure més »
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Sèrbia і Hercegovina · Veure més »
Història de Montenegro
Vies romanes de Montenegro La història de Montenegro tracta sobre els esdeveniments històrics del territori que actualment és la República de Montenegro, independent des del 2006.
Nou!!: Història de Sèrbia і Història de Montenegro · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Història de Sèrbia і Hongria · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Història de Sèrbia і Il·líria · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Història de Sèrbia і Il·liris · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Història de Sèrbia і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Història de Sèrbia і Imperi Austríac · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Història de Sèrbia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Història de Sèrbia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Història de Sèrbia і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Història de Sèrbia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Serbi
L'Imperi Serbi (en serbi: Srpsko Carstvo, ciríl·lic serbi: Српско Царство) va ser un efímer imperi medieval en els Balcans que va sorgir del Regne de Sèrbia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Imperi Serbi · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Història de Sèrbia і Indústria · Veure més »
Infraestructura
Xarxa de ferrocarrils Les autopistes element essencial de la xarxa de transport Una estació potabilitzadora d'aigua La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productives i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat.
Nou!!: Història de Sèrbia і Infraestructura · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Història de Sèrbia і Istanbul · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Història de Sèrbia і Itàlia · Veure més »
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Nou!!: Història de Sèrbia і Iugoslàvia · Veure més »
Ivan Alexandre de Bulgària
Ivan Alexandre de Bulgària (Ivan Aleksandăr) fou un emperador del Segon Imperi Búlgar que regnà entre 1331 i 17 de febrer de 1371.
Nou!!: Història de Sèrbia і Ivan Alexandre de Bulgària · Veure més »
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Sèrbia і Josip Broz Tito · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Història de Sèrbia і Kan · Veure més »
Karađorđe
Đorđe Petrović, més conegut pel seu malnom Jordi el Negre, o Karađorđe ( –), fou un revolucionari serbi que va liderar la lluita per la independència del seu país respecte l'Imperi Otomà durant el Primer Aixecament Serbi de 1804–1813.
Nou!!: Història de Sèrbia і Karađorđe · Veure més »
Kavala
La ciutat antiga Kavala (a l'antiguitat, Νεάπολις, Neápolis; a l'edat mitjana, Χριστόπολις, Khristópolis; en català medieval, Cristopol) és una ciutat de Grècia, la segona del nord del país i principal port de Macedònia oriental, a la badia de Kavala, enfront de l'illa de Tassos.
Nou!!: Història de Sèrbia і Kavala · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Història de Sèrbia і Kíiv · Veure més »
Kosovo
Kosovo (en albanès: Republika e Kosovës; en serbi: Република Косово, transcrit Republika Kosovo) és un estat europeu amb reconeixement limitat, situat als Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Kosovo · Veure més »
Kosovo i Metohija
La província autònoma de Kosovo i Metohija (Autonomna Pokrajina Kosovo i Metohija — APKiM, Krahina Autonome e Kosovës dhe Metohisë; conegut com a Kosovo Kosova o Kosmet (de '''Kos'''ovo i '''Met'''òkhia), és una província autònoma de Sèrbia segons l'ordenament jurídic serbi. De facto, forma l'estat de Kosovo des del 2008.
Nou!!: Història de Sèrbia і Kosovo i Metohija · Veure més »
Lepenski Vir
El jaciment de Lepenski Vir (serbi: Лепенски Вир) és un assentament de la prehistòria europea, de finals del mesolític danubià, localitzat a Sèrbia oriental, que data de més de 8.000 anys i que va desenvolupar un sistema econòmic i sociocultural elaborat.
Nou!!: Història de Sèrbia і Lepenski Vir · Veure més »
Lim
El Lim és un riu que travessa Montenegro, Sèrbia, Bòsnia i Hercegovina i Albània.
Nou!!: Història de Sèrbia і Lim · Veure més »
Litoral
El litoral és la part del mar, llac o riu que està pròxima a la costa.
Nou!!: Història de Sèrbia і Litoral · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Llatí · Veure més »
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Nou!!: Història de Sèrbia і Lliga Santa (1571) · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Història de Sèrbia і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Història de Sèrbia і Macedònia (regió) · Veure més »
Macedònia del Nord
La República de Macedònia del Nord, o República del Nord de Macedònia, és un estat europeu de la península Balcànica envoltat per Grècia, Bulgària, Sèrbia, Kosovo i Albània.
Nou!!: Història de Sèrbia і Macedònia del Nord · Veure més »
Magiars
Els magiars van ser un grup ètnic que envaí i conquerí al el territori que correspon aproximadament a l'actual Hongria, cosa que explica l'existència d'una illa d'habitants de llengua úgrica en una zona envoltada per llengües eslaves, germàniques o romàniques.
Nou!!: Història de Sèrbia і Magiars · Veure més »
Manuel I Comnè
Manuel I Comnè (grec: Μανουήλ Κομνηνός, Manuïl Komninós; 28 de novembre del 1118 – 24 de setembre del 1180) fou un emperador romà d'Orient del que governà en un punt d'inflexió crucial per a la història de l'Imperi Romà d'Orient i el Mediterrani.
Nou!!: Història de Sèrbia і Manuel I Comnè · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Història de Sèrbia і Mar Adriàtica · Veure més »
Menologi
El Menologi (en llatí menologium, en grec μηνολόγιον, menológion), és un recull de textos litúrgics i hagiogràfics utilitzats a l'Església Ortodoxa i a les Esglésies Catòliques Orientals que segueixen el ritus de Constantinoble.
Nou!!: Història de Sèrbia і Menologi · Veure més »
Metòkhia
Mapa de Metòkhia dins de Kosovo. Estan assenyalades les ciutats més grans. Metòkhia o Metòquia (en serbi: Метохија/Metohija, albanès: Rrafshi i Dukagjinit), de vegades anomenada com a Metòhia, és el nom de la regió que cobreix la part sud-oest de Kosovo.
Nou!!: Història de Sèrbia і Metòkhia · Veure més »
Milà I de Sèrbia
va ser el sobirà de Sèrbia de 1868 a 1889, primer com a príncep (1868-1882), posteriorment com a rei (1882-1889).
Nou!!: Història de Sèrbia і Milà I de Sèrbia · Veure més »
Mil·lenni I
El mil·lenni després de Crist, o de l'Era Comuna, va abastar els anys des de l'1 fins al 1000.
Nou!!: Història de Sèrbia і Mil·lenni I · Veure més »
Mil·lenni I aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 1000 aC fins a l'1 aC.
Nou!!: Història de Sèrbia і Mil·lenni I aC · Veure més »
Miloš Obrenović
ciríl·lic serbi: Милош Обреновић; 18 de març de 1780 - 26 de setembre de 1860) va néixer Miloš Teodorović (Милош Теодоровић), príncep de Sèrbia de 1815 a 1839 i de 1858 a 1860. Participà en el Primer aixecament serbi i va liderar els serbis en el segon aixecament serbi i va fundar la Casa d'Obrenović. Sota el seu govern, Sèrbia es va convertir en un principat autònom dins de l'Imperi otomà. Príncep Miloš va dictaminar autocràticament, refusant-se permanentment de compartir el poder. Durant el seu mandat, va ser l'home més ric de Sèrbia i un dels més rics dels Balcans. Fill del camperol Tescho (Teodor), que s'havia casat amb Vischnja la qual era vídua d'Obrens von Brusnica, serví, en qualitat de servent, junt amb els seus germans Jovan i Jevrem a casa dels seus germanastres Jakov i Milà, i el 1804 s'adherí al moviment revolucionari dels serbis acabdillats per György Czerny. En morir el seu germanastre Milà, el qual era comandant en cap dels districtes de Rudnik, Poschega i Uschice, fou el seu successor i afegí al seu nom, Miloš, el d'Obrenović. En una invasió dels turcs el 1813, resistí tan valerosament i assolí tal superioritat, que obligà l'enemic a concedir una amnistia general i a ell la dignitat de príncep dels districtes de Poschega, Kragujevac i Rudnik. El 1815 Sèrbia es revoltà de nou comandada per Miloš. Al signar-se la pau el 1816 fou reconegut cap de Sèrbia pels turcs i després d'ordenar la mort de Czerny (6 de novembre de 1817), fou elegit príncep de Sèrbia pels knesos i l'alt clero. El 1827 l'Assemblea Nacional sèrbia, reunida Kragujevac ratificà el dret hereditari a favor de la seva família i ho confirmà el sultà el 15 d'agost de 1830. El 1834 prengué el títol d'Altesa.
Nou!!: Història de Sèrbia і Miloš Obrenović · Veure més »
Missioner
Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.
Nou!!: Història de Sèrbia і Missioner · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Història de Sèrbia і Monarquia · Veure més »
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Nou!!: Història de Sèrbia і Monarquia constitucional · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Història de Sèrbia і Monestir · Veure més »
Monestir de Khilandar
El monestir de Khilandar (grec: Χιλανδαρίου, serbi: Хиландар, búlgar: Хилендарски манастир) és un monestir ortodox serbi situat al mont Atos, a Grècia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Monestir de Khilandar · Veure més »
Monestir de Sopoćani
El monestir de Sopoćani (en serbi: Сопоћани), donació del rei Stefan Uroš I de Sèrbia, va ser construït en la segona meitat del, prop d'una font del riu Raška a la regió de Ras, al centre de la Sèrbia medieval.
Nou!!: Història de Sèrbia і Monestir de Sopoćani · Veure més »
Monestir de Studenica
El Monestir de Studenica és un monestir ortodox serbi a 39 km al sud-oest de Kraljevo a la part central de Sèrbia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Monestir de Studenica · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Montenegro · Veure més »
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Història de Sèrbia і Murat I · Veure més »
Murat III
Murat III (4 de juliol de 1546 – 15 de gener de 1595) va ser el soldà de l'Imperi Otomà des de 1574 fins a la seva mort.
Nou!!: Història de Sèrbia і Murat III · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Història de Sèrbia і Musulmà · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Història de Sèrbia і Nazisme · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Història de Sèrbia і Neolític · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Història de Sèrbia і Niš · Veure més »
Novi Pazar
Novi Pazar (Serbi: Нови Пазар, Turc: Yeni Bazar, que vol dir 'Nou Mercat') és una ciutat i municipalitat al sud-oest de Sèrbia, districte de Raška.
Nou!!: Història de Sèrbia і Novi Pazar · Veure més »
Okhrida
Okhrida o Ocrida (macedònic: Ohrid) és una ciutat del sud-oest de Macedònia del Nord, a la riba del llac homònim.
Nou!!: Història de Sèrbia і Okhrida · Veure més »
Pagània
s en relació als seus veïns. Pagània o Narentània va ser un petit territori de la costa dàlmata controlat pels eslaus anomenats narentians o neretvians (Neretljani), que deuen el seu nom al riu Neretva, i a voltes també anomenats arentans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Pagània · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Història de Sèrbia і Papa · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Història de Sèrbia і Pare de l'Església · Veure més »
Partisà
El terme partisà refereix a un membre d'una força militar irregular formada amb la finalitat d'oposar-se, per mitjà de la resistència armada, al control d'una àrea per part d'una potència estrangera o per un exèrcit d'ocupació.
Nou!!: Història de Sèrbia і Partisà · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Història de Sèrbia і Peloponès · Veure més »
Piva
El riu Piva El Piva —Пива en ciríl·lic Montenegrí és un riu que travessa Montenegro i de Bòsnia i Hercegovina, que conjuntament amb el riu Tara forma el riu Drina, a la frontera amb Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Sèrbia і Piva · Veure més »
Požarevac
Požarevac (serbi: Пожаревац, turc Pasarofça, romanès Pojarevaţ o Podu Lung i alemany Passarowitz) és una ciutat de Sèrbia, capital del districte de Braničevo.
Nou!!: Història de Sèrbia і Požarevac · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Història de Sèrbia і Política · Veure més »
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Nou!!: Història de Sèrbia і Príncep · Veure més »
Primer Aixecament Serbi
Đorđe Petrović, anomenat Karađorđe (Jordi el Negre), heroi de la Primera insurrecció sèrbia contr l'Imperi Otomà. Sèrbia el 1813. El Primer Aixecament Serbi va ser un aixecament dels serbis contra els otomans a Belgrad i els seus voltants entre el 14 de febrer de 1804 i el 7 d'octubre de 1813 després de més de tres-cents anys d'ocupació otomana.
Nou!!: Història de Sèrbia і Primer Aixecament Serbi · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Història de Sèrbia і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Història de Sèrbia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: Història de Sèrbia і Principat · Veure més »
Principat de Zeta
Escut del Principat de Zeta. Territori del Principat de Zeta. El Principat de Zeta (montenegrí: Зета, llatí: Zeta) va ser un antic principat d'Europa el territori del qual comprenia aproximadament l'actual Montenegro.
Nou!!: Història de Sèrbia і Principat de Zeta · Veure més »
Raška
Raška (serbi: Рашка/Raška; grafies alternatives: Raschka, Rascia i Rassa; catalanitzat: Raixka), va ser l'estat medieval serbi central i més reeixit (el nom serbi župa, àrea governada per župan), que va unificar totes les tribus sèrbies en l'estat medieval serbi més important dels Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Raška · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Rússia · Veure més »
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Nou!!: Història de Sèrbia і Referèndum · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Història de Sèrbia і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Regne de Polònia · Veure més »
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Nou!!: Història de Sèrbia і Regne de Sèrbia · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Història de Sèrbia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Història de Sèrbia і Regne Unit · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Història de Sèrbia і Religió · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Història de Sèrbia і República · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Història de Sèrbia і República de Venècia · Veure més »
República Federal de Iugoslàvia
La República Federal de Iugoslàvia va ser la denominació que van rebre els actuals estats de Sèrbia i Montenegro des del 27 d'abril de 1992 fins al 4 de febrer de 2003.
Nou!!: Història de Sèrbia і República Federal de Iugoslàvia · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Història de Sèrbia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Història de Sèrbia і Riu Don · Veure més »
Riu Morava
El Morava (en llatí Marus Flumen, en txec i eslovac Morava, en alemany March, en hongarès Morva, en polonès Morawa) és un riu de l'Europa Central.
Nou!!: Història de Sèrbia і Riu Morava · Veure més »
Saltiri (llibre)
El saltiri o psalteri és un llibre que conté versions del Llibre dels Salms.
Nou!!: Història de Sèrbia і Saltiri (llibre) · Veure més »
Sant Sava
Sant Sava (1175 o 1176 - 14 de gener de 1235 o 1236), fou el primer arquebisbe de Sèrbia (1219-1233), i el sant més important de l'Església Ortodoxa Sèrbia, de la que se'n considera el fundador.
Nou!!: Història de Sèrbia і Sant Sava · Veure més »
Sarajevo
Sarajevo (en ciríl·lic serbi: Сарајево, en llatí serbi, bosnià i croat: Sarajevo, pronunciat pels habitants com a Saràievo) és la ciutat més gran i capital de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Història de Sèrbia і Sarajevo · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Sèrbia · Veure més »
Sèrbia i Montenegro
Sèrbia i Montenegro era un estat del sud-est d'Europa.
Nou!!: Història de Sèrbia і Sèrbia i Montenegro · Veure més »
Sírmia
esquerra Sírmia (serbi: Srem; croat: Srijem; turc: Sirem) és la regió fèrtil de la Plana panònica a Europa, situada entre dos rius, el Danubi i el Sava.
Nou!!: Història de Sèrbia і Sírmia · Veure més »
Sedentarisme
Fragment d'un fresc de la civilització minoica El sedentarisme és la forma més recent de població humana en la qual una societat deixa de ser nòmada per a establir-se de manera definitiva en una localitat determinada a la qual considera com seva.
Nou!!: Història de Sèrbia і Sedentarisme · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Història de Sèrbia і Segle I · Veure més »
Segle VII
El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.
Nou!!: Història de Sèrbia і Segle VII · Veure més »
Segon Aixecament Serbi
El Segon Aixecament Serbi (Други српски устанак / Drugi srpski ustanak, İkinci Sırp Ayaklanması) fou la segona fase de la Revolució Sèrbia contra l'Imperi Otomà, que va esclatar poc després de la re-annexió del país per l'Imperi Otomà el 1813.
Nou!!: Història de Sèrbia і Segon Aixecament Serbi · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Història de Sèrbia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Nou!!: Història de Sèrbia і Shkodër · Veure més »
Simeó I el Gran
El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).
Nou!!: Història de Sèrbia і Simeó I el Gran · Veure més »
Skopje
Skopje (Скопје; antigament també Escòpia) és la capital i la ciutat més gran de la República de Macedònia del Nord.
Nou!!: Història de Sèrbia і Skopje · Veure més »
Smederevo
Smederevo (Serbi: Смедерево pronunciat, turc otomà i modern Semendire, clàssica Vinceia, grec i romanès Semendria, català Semèndria, hongarès Szendrő o Vég-Szendrő) és una ciutat i municipalitat de Sèrbia, capital del districte de Podunavlje, situada a la riba dreta del Danubi a uns 40 més avall de la capital Belgrad.
Nou!!: Història de Sèrbia і Smederevo · Veure més »
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Nou!!: Història de Sèrbia і Socialisme · Veure més »
Sofia Chotek von Chotkowa
'''Sofia Chotek''' Sofia Chotek von Chotkova, Sophie Maria Josephine Albina Chotek (Stuttgart, 1 de març de 1868 - Sarajevo, 28 de juny de 1914), duquessa de Hohenberg, era l'esposa morganàtica de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria.
Nou!!: Història de Sèrbia і Sofia Chotek von Chotkowa · Veure més »
Stari Ras
Stari Ras (serbi cirílic: Стари Рас; català: Antiga Ras), conegut en la seva època com Ras, va ser una de les primeres capitals de l'estat medieval serbi de Raška, i la més important durant un llarg període.
Nou!!: Història de Sèrbia і Stari Ras · Veure més »
Subotica
Subotica (en serbi: Суботица o Subotica, en hongarès: Szabadka, en alemany: Maria-Theresiopel o Theresiopel, en eslovac: Subotica) és una ciutat i municipi del nord de Sèrbia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Subotica · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Història de Sèrbia і Sultà · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Història de Sèrbia і Tessalònica · Veure més »
Tessalònica (tema)
El tema de Tessalònica (en grec medieval θέμα Θεσσαλονίκης) va ser un tema (una província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud dels Balcans.
Nou!!: Història de Sèrbia і Tessalònica (tema) · Veure més »
Tracis
Els tracis fou el nom general dels diferents pobles de Tràcia estesos també a l'Àsia Menor (Bitínia), a Dàcia i fins a Il·líria.
Nou!!: Història de Sèrbia і Tracis · Veure més »
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Nou!!: Història de Sèrbia і Triple Entesa · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Història de Sèrbia і Turquia · Veure més »
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Varsòvia · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Història de Sèrbia і Venècia · Veure més »
Vladislau II
Vladislav II o Vladislav I (c.1110 – 18 gener del 1174) fou des del 1140 duc de Bohèmia i des del 1158, el segon rei de Bohèmia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Vladislau II · Veure més »
Vlastimir
Vlastimir va ser el príncep de Sèrbia a mitjan.
Nou!!: Història de Sèrbia і Vlastimir · Veure més »
Voivodina
Mapa de Voivodina Districtes i regions geogràfiques de la Voivodina Municipis de Voivodina Distribució ètnica als municipis de la Voivodina La Província Autònoma de Voivodina (en serbi: Аутономна Покрајина Војводина/Autonomna Pokrajina Vojvodina; hongarès: Vajdaság Autonóm Tartomány; eslovac: Autonómna Provincia Vojvodina; romanès: Provincia Autonomă Voievodina; croat: Autonomna Pokrajina Vojvodina; rutè: Автономна Покраїна Войводина) és una provincia al nord de la República de Sèrbia.
Nou!!: Història de Sèrbia і Voivodina · Veure més »
10
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 10 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1080 · Veure més »
1169
El 1169 (MCLXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1169 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1196 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1316 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1345 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1389 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1459 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1496 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1593 · Veure més »
1606
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1606 · Veure més »
1683
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1683 · Veure més »
1690
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1690 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1716 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Història de Sèrbia і 1718 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1737 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1739 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1804 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1815 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1829 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1867 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1877 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1882 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1903 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1908 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1913 · Veure més »
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1914 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1918 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1944 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Història de Sèrbia і 1992 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història de Sèrbia і 2003 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Història de Sèrbia і 2006 · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Sèrbia і 21 de maig · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Sèrbia і 28 de juny · Veure més »
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Sèrbia і 3 de juny · Veure més »
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història de Sèrbia і 4 de febrer · Veure més »
5 de juny
El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Sèrbia і 5 de juny · Veure més »
650
El 650 (DCL) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Història de Sèrbia і 650 · Veure més »
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història de Sèrbia і 836 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 852 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Història de Sèrbia і 890 · Veure més »
891
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Sèrbia і 891 · Veure més »
