Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

479 les relacions: Aar, Abadia de Cluny, Abadia de Sankt Gallen, Agricultura, Aigle (Vaud), Alamans, Al·lòbroges, Alemany, Alemanya, Aliats de la Primera Guerra Mundial, Alps, Alps orientals, Anabaptisme, Anacoreta, Antic Règim, Appenzell Ausser-Rhoden, Appenzell Inner-Rhoden, Argòvia, Arianisme, Aristocràcia, Armistici, Associació Europea de Lliure Comerç, Atur, Augsburg, August, Augusta Raurica, Avenches, Aventicum, Àustria, Banc (empresa), Bandera de Suïssa, Basilea, Basilea-Camp, Basilea-Ciutat, Batalla d'Aigües Sèxties, Batalla de Bibracte, Batalla de Marignano, Batalla de Nancy, Belle Époque, Berna, Besançon, Bisbat de Basilea, Bisbe, Bloqueig Continental, Bolxevisme, Borgonya, Burgundis, Caiguda del mur de Berlín, Calvinisme, Camperol, ..., Cant dels Nibelungs, Cantó d'Appenzell, Cantó de Berna, Cantó de Friburg, Cantó de Ginebra, Cantó de Glarus, Cantó de Lucerna, Cantó de Neuchâtel, Cantó de Sankt Gallen, Cantó de Schaffhausen, Cantó de Schwyz, Cantó de Solothurn, Cantó de Ticino, Cantó de Zúric, Cantó de Zug, Cantó del Jura, Cantons de Suïssa, Capital, Carles el Calb, Carles I de Borgonya, Carles IX de França, Caterina de Mèdici, Centre administratiu, Chablès, Cimbres, Claudi, Coira, Colònia romana, Coll del Gran Sant Bernat, Companyia de Jesús, Comtat de Borgonya, Comtat de Ginebra, Comtat de Savoia, Comunitat Econòmica Europea, Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, Confederació, Congrés de Viena, Consell d'Europa, Consell Federal de Suïssa, Consell Nacional de Suïssa, Constitució, Contrareforma, Convent, Corporativisme, Crèdit subprime, Creu Roja, Crisi del petroli del 1973, Cristianisme, Cultura de Hallstatt, Cultura de La Tène, Cultura del vas campaniforme, Dècada del 1920, Dècada del 1930, Dècada del 1960, Dècada del 1990, De iure, Delémont, Democràcia directa, Denis Diderot, Destral, Dialecte, Diccionari Històric de Suïssa, Dictadura, Dinastia Capet, Dinastia dels Habsburg, Districte de Toggenburg, Divicó, Ducat de Borgonya, Ducat de Savoia, Edicte de Nantes, Einsiedeln, Emperador romà, Enclosure, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic, Erasme de Rotterdam, Esclavitud, Església (arquitectura), Espai Econòmic Europeu, Estats Units d'Amèrica, Estrasburg, ETH Zürich, Europa, Fallida, Fam, Federació, Federats, Festa nacional, Feudalisme, Fisiocràcia, França, França Oriental, Franc suís, Francès, Francs, Fraubrunnen, Frederic I d'Habsburg, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, Friburg (Suïssa), Gai Mari, Gals, Garona, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Güelfs i gibel·lins, General, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Germània (regió), Germània Superior, Germànics, Ginebra, Glarus, Gondobald, Govern de França, Gran Depressió, Grande Armée, Grisons, Guerra civil, Guerra de Borgonya, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra de Suàbia, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-prussiana, Guerres d'Itàlia, Guerres de Kappel, Guillaume Farel, Guillaume Henri Dufour, Guillem Tell, Guisa, Hebei, Helvècia, Helvecis, Hohenstaufen, Home de Neandertal, Hugonot, Huldrych Zwingli, Iàssir Arafat, Icona, Il·lustració, Immanuel Kant, Immediatesa imperial, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Impremta, Indústria, Isabelle de Charrière, Italià, Jan Hus, Jean Cauvin, Jean Henri Dunant, Jean-Jacques Rousseau, John Travers, John Wycliffe, Jou, Jueus, Juli Cèsar, Juraments d'Estrasburg, Jutlàndia, Kyburg (Zúric), Lausana, Lògia maçònica, Lehman Brothers, Leopold I d'Àustria, Leponcis, Lió, Liechtenstein, Llac de Constança, Llac de Neuchâtel, Llac dels Quatre Cantons, Llac Léman, Llatí, Lleó de les cavernes, Llegenda, Llengües retoromàniques, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís XI de França, Lluís XIV de França, Lluita de les Investidures, Longobards, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Lucerna, Magúncia, Martigny (Suïssa), Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Meandre, Mercenari, Mikhaïl Gorbatxov, Missió religiosa, Monjo, Montesquieu, Nació, Nantuates, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Nòmada, Neolític, Neuchâtel, Nicolau de Flüe, Nidwalden, Noblesa, Nova Friburgo, Nyon, Oberland bernès, Obwalden, Odoacre, Oppidum, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Orgètorix, Pacte d'Acer, Palau de les Teuleries, Paradís fiscal, París, Partit Popular Democristià de Suïssa, Partit Popular Suís, Partit Socialdemòcrata de Suïssa, Pas del Sant Gotard, Pau de Westfàlia, Pax Romana, Peatge, Peider Lansel, Península Itàlica, Pfaffenbrief, Philippe Buchez, Piemont, Pierre Leroux, Pierre-Joseph Proudhon, Pla Marshall, Plini el Vell, Poder transversal, Porrentruy, Prússia, Presa de la Bastilla, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, Principat, Procònsol, Protectorat, Provença, Ràuracs, Rècia, Rètics, Ròmul Augústul, Reforma Protestant, Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne de Sardenya, Regne de Sardenya-Piemont, Relacions entre Suïssa i la Unió Europea, Renaixença, República, República Helvètica, Reproducció en línia, Revolució de 1848, Revolució Francesa, Revolució Industrial, Richard Wagner, Rin, Rinoceront llanut, Rodolf I d'Alemanya, Rodolf III, Roine, Romainmôtier, Romandia, Romanx, Ronald Reagan, Ruta de la seda, Sacre Imperi Romanogermànic, San Marino, Sant Gal, Santa Aliança, Savoia (regió), Sàntons, Sílex, Schaffhausen, Schwyz, Secret bancari, Seduns, Segimon de Borgonya, Segle III, Segle XIV, Segle XV, Segle XVI, Segona Guerra Mundial, Senat francès, Serralada del Jura, Suïssa, Sufragi, Sufragi femení a Suïssa, Tàcit, Teocràcia, Tercer Reich, Teutons, Tiberi, Tigurins, Tractat de París (1814), Tractat de Verdun, Tribu (antropologia), Turgòvia, Unió Europea, Unió Monetària Llatina, Unificació italiana, Unterwalden, Uri, Valais, Vaud, Vàndals, Veragres, Vercingetòrix, Voltaire, Waldstätte, Walser, Wilhelm Weitling, Wittenberg, Zähringen, Zúric, Zug (Suïssa), 1 d'agost, 1 de gener, 10 d'agost, 10 de setembre, 12 de setembre, 1240, 1291, 1307, 1313, 1314, 1315, 1332, 1351, 1352, 1353, 1359, 1365, 1370, 1386, 1388, 1393, 1415, 1436, 1450, 1460, 1474, 1477, 1481, 1495, 1498, 1499, 15 de juliol, 15 de novembre, 1501, 1513, 1515, 1533, 1536, 1541, 1597, 1648, 1653, 1749, 1755, 1760, 1781, 1792, 1793, 1795, 1798, 1799, 1802, 1803, 1810, 1813, 1814, 1815, 1832, 1841, 1845, 1847, 1848, 1850, 1852, 1854, 1865, 1874, 1891, 19 de febrer, 1919, 1926, 1929, 1932, 1937, 1939, 1940, 1960, 1963, 1971, 1973, 1974, 1978, 1979, 1985, 1990, 1992, 20 de maig, 2002, 22 de setembre, 23 de març, 25 de juliol, 25 de novembre, 260, 30 de setembre, 350, 400, 401, 443, 47, 476, 534, 550, 6 de gener, 7 de maig, 73, 8 de novembre, 89, 9 de desembre, 9 de novembre. Ampliar l'índex (429 més) » « Shrink índex

Aar

L'Aar o Aare és un riu de Suïssa de 295 km de llargada, que neix en el massís de l'Aar-Gothard i és afluent del Rin (per l'esquerra).

Nou!!: Història de Suïssa і Aar · Veure més »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Història de Suïssa і Abadia de Cluny · Veure més »

Abadia de Sankt Gallen

Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Història de Suïssa і Agricultura · Veure més »

Aigle (Vaud)

Aigle (Âgllo en francoprovençal, Aigle en francès) és una ciutat i comuna suïssa del cantó de Vaud.

Nou!!: Història de Suïssa і Aigle (Vaud) · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Història de Suïssa і Alamans · Veure més »

Al·lòbroges

Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.

Nou!!: Història de Suïssa і Al·lòbroges · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Història de Suïssa і Alemany · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Història de Suïssa і Alemanya · Veure més »

Aliats de la Primera Guerra Mundial

potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').

Nou!!: Història de Suïssa і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Alps · Veure més »

Alps orientals

Els Alps orientals és una serralada, una porció del sistema muntantanyós dels Alps, que a conseqüència de les diverses classificacions del sistema aplí, ha tingut significats diversos.

Nou!!: Història de Suïssa і Alps orientals · Veure més »

Anabaptisme

Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.

Nou!!: Història de Suïssa і Anabaptisme · Veure més »

Anacoreta

Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.

Nou!!: Història de Suïssa і Anacoreta · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Història de Suïssa і Antic Règim · Veure més »

Appenzell Ausser-Rhoden

Appenzell Ausser-Rhoden (en alemany Appenzell Ausserrhoden, en francès Appenzell Rhodes-Extérieures, en italià Appenzello Esterno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Appenzell Ausser-Rhoden · Veure més »

Appenzell Inner-Rhoden

Appenzell Inner-Rhoden (alemany; en francès Appenzell Rhodes-Intérieures, en italià Appenzello Interno) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Appenzell Inner-Rhoden · Veure més »

Argòvia

Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Argòvia · Veure més »

Arianisme

Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.

Nou!!: Història de Suïssa і Arianisme · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Història de Suïssa і Aristocràcia · Veure més »

Armistici

L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.

Nou!!: Història de Suïssa і Armistici · Veure més »

Associació Europea de Lliure Comerç

L'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC), també coneguda com a EFTA (European Free Trade Association), fou establerta el 3 de maig de 1960 com a bloc comercial alternatiu pels estats europeus que no podien o preferien no unir-se al mercat comú de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) (en l'actualitat la Unió Europea).

Nou!!: Història de Suïssa і Associació Europea de Lliure Comerç · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.

Nou!!: Història de Suïssa і Atur · Veure més »

Augsburg

Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.

Nou!!: Història de Suïssa і Augsburg · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Història de Suïssa і August · Veure més »

Augusta Raurica

Forn de maons romà a Augusta Raurica Augusta Raurica o Museu Romà d'Augst (en alemany Römermuseum Augst) és un museu arqueològic a l'aire lliure a Augst prop de Basilea, Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Augusta Raurica · Veure més »

Avenches

Fig. 10. Illustració de la revisió a ''Apologie pour la vieille Cité d'Avenche'' (Acta eruditorum, 1711) Avenches és un municipi del cantó suís del Vaud, situat al districte de Broye-Vully.

Nou!!: Història de Suïssa і Avenches · Veure més »

Aventicum

Aventicum, situat a la plana suïssa, era la ciutat que servia de capital de la província romana d'Helvètia, així com de centre polític, religiós i econòmic.

Nou!!: Història de Suïssa і Aventicum · Veure més »

Àustria

Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Àustria · Veure més »

Banc (empresa)

Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.

Nou!!: Història de Suïssa і Banc (empresa) · Veure més »

Bandera de Suïssa

La bandera de Suïssa consisteix en una creu suïssa de color blanc col·locada sobre un camp vermell quadrat, definició especificada per llei.

Nou!!: Història de Suïssa і Bandera de Suïssa · Veure més »

Basilea

Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.

Nou!!: Història de Suïssa і Basilea · Veure més »

Basilea-Camp

Basilea-Camp (alemany: Basel-Landschaft; alemany suís: Baselbiet; francès: Bâle-Campagne, romanx: Basilea-Champagna) és un dels 26 cantons de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Basilea-Camp · Veure més »

Basilea-Ciutat

Basilea-Ciutat (alemany: Basel-Stadt, francès: Bâle-Ville, italià: Basilea Città, romanx: Basilea-Citad) és un cantó del nord de Suïssa, situat on el Rin abandona el país.

Nou!!: Història de Suïssa і Basilea-Ciutat · Veure més »

Batalla d'Aigües Sèxties

La batalla d'Aigües Sèxties va succeir l'any 102 aC, entre les legions romanes del cònsol Gai Màrius i les tribus germàniques dels teutons i els seus aliats, els ambrons.

Nou!!: Història de Suïssa і Batalla d'Aigües Sèxties · Veure més »

Batalla de Bibracte

La batalla de Bibracte, lluitada el 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Història de Suïssa і Batalla de Bibracte · Veure més »

Batalla de Marignano

La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.

Nou!!: Història de Suïssa і Batalla de Marignano · Veure més »

Batalla de Nancy

La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.

Nou!!: Història de Suïssa і Batalla de Nancy · Veure més »

Belle Époque

L'Exposició Universal de París de 1900 ''Darrer ball'', 1905. Aurélio de Figueiredo La Belle Époque és un període històric de progrés social, econòmic, tecnològic i polític a Europa que s'estén des de les acaballes del al començament de la Primera Guerra Mundial, el 1914.

Nou!!: Història de Suïssa і Belle Époque · Veure més »

Berna

Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Berna · Veure més »

Besançon

Besançon és una ciutat de França, capital del departament de Dubs, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, a la vora dreta del riu Doubs.

Nou!!: Història de Suïssa і Besançon · Veure més »

Bisbat de Basilea

Escut Mapa al segle XVI El Bisbat de Basilea o Príncipat-bisbat de Basilea (alemany: Fürstbistum Basel) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic amb poder temporal sobre diversos territoris des de 1032 i jurisdicció eclesiàstica sobre un territori més ampli; fou governat per prínceps-bisbes amb seu a la ciutat de Basilea fins a 1528 i amb seu a Porrentruy fins a 1792.

Nou!!: Història de Suïssa і Bisbat de Basilea · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Història de Suïssa і Bisbe · Veure més »

Bloqueig Continental

Països participants del bloqueig continental El Bloqueig Continental fou la base principal de la política exterior de l'emperador Napoleó I de França en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Història de Suïssa і Bloqueig Continental · Veure més »

Bolxevisme

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Nou!!: Història de Suïssa і Bolxevisme · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: Història de Suïssa і Borgonya · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Història de Suïssa і Burgundis · Veure més »

Caiguda del mur de Berlín

La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental.

Nou!!: Història de Suïssa і Caiguda del mur de Berlín · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Història de Suïssa і Calvinisme · Veure més »

Camperol

El camperol o camper (Agaricus campestris, del llatí campester, perquè creix al camp) és el rubiol més representatiu del grup dels camperols.

Nou!!: Història de Suïssa і Camperol · Veure més »

Cant dels Nibelungs

El Cant dels Nibelungs (en alemany Nibelungenlied) és una epopeia alemanya medieval escrita cap al 1200 per diversos joglars anònims que hi recolliren cants anteriors.

Nou!!: Història de Suïssa і Cant dels Nibelungs · Veure més »

Cantó d'Appenzell

Appenzell és un antic cantó suís, el 1411 es va associar a la Confederació Helvètica, a la qual va entrar com a membre el 1513 i el 1597 es va dividir en dos cantons per motius religiosos: Appenzell Inner-Rhoden, per a la part catòlica, i Appenzell Ausser-Rhoden, per a la població protestant.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó d'Appenzell · Veure més »

Cantó de Berna

Berna (en alemany Bern, en francès Berne, en romanx i italià Berna) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Berna · Veure més »

Cantó de Friburg

El cantó de Friburg (alemany Kanton Freiburg, francès canton de Fribourg, arpità Quenton de Fribôrg) és un cantó situat a l'oest de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Friburg · Veure més »

Cantó de Ginebra

El cantó de Ginebra (francès i oficialment République et Canton de Genève, alemany Genf, romanx Genevra, italià Ginevra, arpità Geneva) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Ginebra · Veure més »

Cantó de Glarus

Glarus (pronunciació en alemany: /ˈɡlaːrʊs/; francès, Glaris) és un cantó del centre-est de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Glarus · Veure més »

Cantó de Lucerna

Lucerna (alemany: Luzern) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Lucerna · Veure més »

Cantó de Neuchâtel

Neuchâtel és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Neuchâtel · Veure més »

Cantó de Sankt Gallen

Sankt-Gallen (en alemany), Saint-Gall (en francès) o San Gallo (en italià) és un dels cantons de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Sankt Gallen · Veure més »

Cantó de Schaffhausen

El cantó de Schaffhausen (Schaffhuse o Schaffhuus en alemany suís) és el cantó més septentrional de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Schaffhausen · Veure més »

Cantó de Schwyz

Schwyz és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Schwyz · Veure més »

Cantó de Solothurn

Solothurn (francès: Soleure; italià: Soletta; romanx: Soloturn) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Solothurn · Veure més »

Cantó de Ticino

La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Ticino · Veure més »

Cantó de Zúric

Zúric (alemany Zürich) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Zúric · Veure més »

Cantó de Zug

Zug (francès Zoug, italià Zugo) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó de Zug · Veure més »

Cantó del Jura

El Jura (en francès i alemany Jura, en romanx i italià Giura) és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantó del Jura · Veure més »

Cantons de Suïssa

Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.

Nou!!: Història de Suïssa і Cantons de Suïssa · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Història de Suïssa і Capital · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Història de Suïssa і Carles el Calb · Veure més »

Carles I de Borgonya

Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).

Nou!!: Història de Suïssa і Carles I de Borgonya · Veure més »

Carles IX de França

Carles IX de França (Saint-Germain-en-Laye 1550 - Vincennes 1574).

Nou!!: Història de Suïssa і Carles IX de França · Veure més »

Caterina de Mèdici

Caterina de Mèdici (Florència, 13 d'abril de 1519 - Blois, 5 de gener de 1589) fou comtessa d'Alvèrnia (1519 - 1589) i reina consort de França (1547 - 1559).

Nou!!: Història de Suïssa і Caterina de Mèdici · Veure més »

Centre administratiu

Un centre administratiu és la seu de l'administració regional o local, o d'una ciutat comtat, o de l'indret a on es troba l'administració central d'un municipi.

Nou!!: Història de Suïssa і Centre administratiu · Veure més »

Chablès

El Chablais (en savoià: Chablès) és una antiga província de Savoia, el territori de la qual es divideix actualment entre França i Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Chablès · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Cimbres · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Història de Suïssa і Claudi · Veure més »

Coira

Coira (alemany Chur, italià Coira, romanx Cuira o Cuera, francès Coire) és una ciutat suïssa, capital del cantó dels Grisons.

Nou!!: Història de Suïssa і Coira · Veure més »

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Nou!!: Història de Suïssa і Colònia romana · Veure més »

Coll del Gran Sant Bernat

El Pas del Gran Sant Bernat o Coll del Gran Sant Bernat (en francès Col du Grand Saint-Bernard, en italià colle del Gran Sant Bernardo) és un serral o port de muntanya entre Aosta (Itàlia) i Martigny (Suïssa), amb una altitud del 2.473 msnm. Té una carretera asfaltada amb un pendent del 11% que va ser construïda en 1905.

Nou!!: Història de Suïssa і Coll del Gran Sant Bernat · Veure més »

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Nou!!: Història de Suïssa і Companyia de Jesús · Veure més »

Comtat de Borgonya

Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.

Nou!!: Història de Suïssa і Comtat de Borgonya · Veure més »

Comtat de Ginebra

El comtat de Ginebra fou una jurisdicció feudal centrada inicialment entorn de la ciutat de Ginebra, que va existir del segle IX fins al 1724.

Nou!!: Història de Suïssa і Comtat de Ginebra · Veure més »

Comtat de Savoia

El Comtat de Savoia (en llatí: Comitatus Sabaudiae; en francès: Comté de Savoie; en italià: Contea di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic que existí entre els anys 1003 i el 1416, moment en el qual el seu títol nobiliari fou ascendit a Ducat.

Nou!!: Història de Suïssa і Comtat de Savoia · Veure més »

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Nou!!: Història de Suïssa і Comunitat Econòmica Europea · Veure més »

Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer

La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) fou una organització europea fundada després de la Segona Guerra Mundial per regular les indústries del carbó i de l'acer.

Nou!!: Història de Suïssa і Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer · Veure més »

Confederació

Una confederació és una associació de comunitats o estats sobirans creada per mitjà d'un contracte real, constitució o tractat internacional per a l'assoliment d'alguns fins o propòsits comuns predeterminats.

Nou!!: Història de Suïssa і Confederació · Veure més »

Congrés de Viena

El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.

Nou!!: Història de Suïssa і Congrés de Viena · Veure més »

Consell d'Europa

El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Consell d'Europa · Veure més »

Consell Federal de Suïssa

L'Interior del Palau Federal, on es reuneix el Consell Federal. Membres del Consell Federal el Gener de 2016. El Consell federal de Suïssa (en alemany Bundesrat, en francès Conseil Fédéral, en italià Consiglio Federale, i en romanx Cussegl Federal) és l'òrgan executiu de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Consell Federal de Suïssa · Veure més »

Consell Nacional de Suïssa

El Consell Nacional de Suïssa (en alemany Nationalrat, en francès Conseil National, en italià Consiglio Nazionale, en romanx Cussegl naziunal) és la cambra baixa de l'Assemblea Federal de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Consell Nacional de Suïssa · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Història de Suïssa і Constitució · Veure més »

Contrareforma

Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.

Nou!!: Història de Suïssa і Contrareforma · Veure més »

Convent

Convento Concepción, Agreda El convent (de cum venire, "trobar-se") és l'edifici que acull els religiosos, frares o monges, especialment dels ordes mendicants, que no s'aparten dels homes o dones sinó que viuen entre ells.

Nou!!: Història de Suïssa і Convent · Veure més »

Corporativisme

El corporativisme és la doctrina política i social que propugna la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre professional, mitjançant la creació de corporacions professionals que agrupen treballadors i empresaris.

Nou!!: Història de Suïssa і Corporativisme · Veure més »

Crèdit subprime

Els crèdits subprime (coneguts com a B-paper, near-prime, non-prime, second chance lending) són aquells préstecs que tenen un tipus d'interès bancari major que el tipus d'interès preferencial.

Nou!!: Història de Suïssa і Crèdit subprime · Veure més »

Creu Roja

El Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, més conegut com a Creu Roja, és un moviment humanitari internacional que aplega al voltant de 97 milions de voluntaris arreu del món, Creu roja Andorrana que va ser fundat per protegir la vida humana i la salut, per garantir el respecte a tots els éssers humans i per prevenir i alleujar el patiment humà, sense cap mena de discriminació basada en la nacionalitat, raça, gènere, creences religioses, classe social o opinions polítiques.

Nou!!: Història de Suïssa і Creu Roja · Veure més »

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.

Nou!!: Història de Suïssa і Crisi del petroli del 1973 · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Història de Suïssa і Cristianisme · Veure més »

Cultura de Hallstatt

La cultura de Hallstatt fou el tercer període cultural de l'edat del ferro i abraça un període entre el 800 i el 500 aC.

Nou!!: Història de Suïssa і Cultura de Hallstatt · Veure més »

Cultura de La Tène

La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cultura de La Tène · Veure més »

Cultura del vas campaniforme

La cultura del vas campaniforme es caracteritza pel vas campaniforme que li dona nom, en forma que recorda la d'una campana invertida, l'element més característic és la decoració geomètrica incisa.

Nou!!: Història de Suïssa і Cultura del vas campaniforme · Veure més »

Dècada del 1920

La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: Història de Suïssa і Dècada del 1920 · Veure més »

Dècada del 1930

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і Dècada del 1930 · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Suïssa і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1990

La dècada del 1990 comprèn el període d'anys entre el 1990 i el 1999, tots dos inclosos.

Nou!!: Història de Suïssa і Dècada del 1990 · Veure més »

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Nou!!: Història de Suïssa і De iure · Veure més »

Delémont

Delémont és un municipi suís del cantó del Jura, cap del districte de Delémont i també cap del cantó.

Nou!!: Història de Suïssa і Delémont · Veure més »

Democràcia directa

Democràcia directa al Cantó de Glarus (Suïssa): a mà alçada, es reuneix tota la població censada electoral i pren les decisions directes de govern (2009). La democràcia directa és una forma de democràcia en la qual els ciutadans participen directament en el procés de presa de decisions polítiques.

Nou!!: Història de Suïssa і Democràcia directa · Veure més »

Denis Diderot

Denis Diderot (Langres, Haute-Marne, 5 d'octubre de 1713 — París, 31 de juliol de 1784) fou un escriptor i filòsof francès, així com també crític d'art.

Nou!!: Història de Suïssa і Denis Diderot · Veure més »

Destral

Una destral és una eina amb un tall metàl·lic que està fixat, a través d'un trau o forat normalment quadrangular, a un mànec, generalment de fusta.

Nou!!: Història de Suïssa і Destral · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Història de Suïssa і Dialecte · Veure més »

Diccionari Històric de Suïssa

El Diccionari històric de Suïssa (DHS) és una enciclopèdia de la història de Suïssa que té com a objectiu fer accessibles els resultats de les investigacions modernes a un públic més ampli.

Nou!!: Història de Suïssa і Diccionari Històric de Suïssa · Veure més »

Dictadura

date.

Nou!!: Història de Suïssa і Dictadura · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Història de Suïssa і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Història de Suïssa і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Districte de Toggenburg

El Districte de Toggenburg és un dels 8 cercles administratius (en alemany walkreis) del Cantó de Sankt Gallen (Suïssa).

Nou!!: Història de Suïssa і Districte de Toggenburg · Veure més »

Divicó

Divicó (en llatí Divico) va ser un cap dels helvecis.

Nou!!: Història de Suïssa і Divicó · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Història de Suïssa і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Savoia

El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.

Nou!!: Història de Suïssa і Ducat de Savoia · Veure més »

Edicte de Nantes

L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.

Nou!!: Història de Suïssa і Edicte de Nantes · Veure més »

Einsiedeln

Einsiedeln és un municipi del cantó de Schwyz, cap i únic municipi del districte d'Einsiedeln.

Nou!!: Història de Suïssa і Einsiedeln · Veure més »

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Nou!!: Història de Suïssa і Emperador romà · Veure més »

Enclosure

Antic encerclament al bosc L'enclosure (literalment en català encerclament) és el tancament dels terrenys comunals (terra demanial) a favor dels terratinents que va tenir lloc al Regne Unit entre els segles i, però amb una intensificació a partir del.

Nou!!: Història de Suïssa і Enclosure · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Nou!!: Història de Suïssa і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric VII (en alemany: Heinrich; en italià: Arrigo), (1275-1313) va ser Rei dels Romans de 1308 a 1312, i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir de 1312.

Nou!!: Història de Suïssa і Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Erasme de Rotterdam

va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.

Nou!!: Història de Suïssa і Erasme de Rotterdam · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Història de Suïssa і Esclavitud · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Història de Suïssa і Església (arquitectura) · Veure més »

Espai Econòmic Europeu

L'Espai Econòmic Europeu L'Espai Econòmic Europeu (EEE) fou establert l'1 de gener de 1994 en un acord entre els estats membres de l'Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) i tots els estats membres de la Unió Europea (UE).

Nou!!: Història de Suïssa і Espai Econòmic Europeu · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Història de Suïssa і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.

Nou!!: Història de Suïssa і Estrasburg · Veure més »

ETH Zürich

L'ETH Zürich (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, en alemany) o Escola Federal Politècnica de Zúric és una reconeguda universitat pública de Zúric (Suïssa) capdavantera a nivell mundial en els camps de la ciència i la tecnologia.

Nou!!: Història de Suïssa і ETH Zürich · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Història de Suïssa і Europa · Veure més »

Fallida

L'avís de la clausura enganxat a la porta d'una botiga d'informàtica l'endemà que la seva casa matriu, Granville Technology Group Ltd, fóra declarada "''en fallida''" al Regne Unit. Una fallida, abatiment o bancarrota (del genovès medieval: bancarotta; en anglès: bankruptcy; en castellà: quiebra; en francès: banqueroute) és una situació jurídica en la qual una persona (persona física), empresa o institució (persones jurídiques) no pot plantar cara als pagaments que ha de realitzar (passiu exigible), perquè aquests són superiors als seus recursos econòmics disponibles (actius).

Nou!!: Història de Suïssa і Fallida · Veure més »

Fam

L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema. El fort augment en 2010/11 va contribuir a la Primavera Àrab. La producció mundial de cereals per capita mostra un augment constant. Amb un quilogram per habitant per dia, n'hi hauria prou per a tothom, si no fos pels preus són massa alts o els ingressos massa baixos d'alguns Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç. La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dona en l'anomenat Tercer Món.

Nou!!: Història de Suïssa і Fam · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Història de Suïssa і Federació · Veure més »

Federats

Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.

Nou!!: Història de Suïssa і Federats · Veure més »

Festa nacional

La festa nacional commemora un esdeveniment històric, polític o cultural vinculat a la història d'una nació.

Nou!!: Història de Suïssa і Festa nacional · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Història de Suïssa і Feudalisme · Veure més »

Fisiocràcia

François Quesnay La fisiocràcia era una escola de pensament econòmic del fundada per François Quesnay i Anne Robert Jacques Turgot a França.

Nou!!: Història de Suïssa і Fisiocràcia · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Història de Suïssa і França · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Història de Suïssa і França Oriental · Veure més »

Franc suís

El franc suís és la moneda de curs legal a Suïssa i Liechtenstein.

Nou!!: Història de Suïssa і Franc suís · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Història de Suïssa і Francès · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Francs · Veure més »

Fraubrunnen

Fraubrunnen és un municipi del cantó de Berna (Suïssa), cap del districte de Burgdorf.

Nou!!: Història de Suïssa і Fraubrunnen · Veure més »

Frederic I d'Habsburg

Frederic I d'Habsburg dit Frederic el Bell (alemany Friedrich der Schöne), nascut el 1286 a Viena, i mort el 13 de gener de 1330 a Gutenstein (Baixa Àustria), fou anti-rei dels Romans, és a dir pretendent però no elegit, i pretendent al títol d'Emperador del Sacre Imperi de 1314 a 1322.

Nou!!: Història de Suïssa і Frederic I d'Habsburg · Veure més »

Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic

Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.

Nou!!: Història de Suïssa і Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Friburg (Suïssa)

Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg o Freiburg im Üechtland en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.

Nou!!: Història de Suïssa і Friburg (Suïssa) · Veure més »

Gai Mari

Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.

Nou!!: Història de Suïssa і Gai Mari · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Història de Suïssa і Gals · Veure més »

Garona

La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.

Nou!!: Història de Suïssa і Garona · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Història de Suïssa і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Nou!!: Història de Suïssa і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Nou!!: Història de Suïssa і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Història de Suïssa і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

General

General és un oficial d'alt grau militar.

Nou!!: Història de Suïssa і General · Veure més »

Georg Wilhelm Friedrich Hegel

va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.

Nou!!: Història de Suïssa і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Nou!!: Història de Suïssa і Germània (regió) · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: Història de Suïssa і Germània Superior · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Història de Suïssa і Germànics · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zúric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Ginebra · Veure més »

Glarus

Glarus (Glaris en francès) és un municipi del cantó de Glarus (Suïssa), del qual n'és la capital.

Nou!!: Història de Suïssa і Glarus · Veure més »

Gondobald

Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.

Nou!!: Història de Suïssa і Gondobald · Veure més »

Govern de França

El Govern de França és un dels principals òrgans del poder executiu francès.

Nou!!: Història de Suïssa і Govern de França · Veure més »

Gran Depressió

La Gran Depressió va iniciar-se l'any 1929 amb la major recessió econòmica mundial de la història moderna, tant en profunditat com en duració.

Nou!!: Història de Suïssa і Gran Depressió · Veure més »

Grande Armée

La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.

Nou!!: Història de Suïssa і Grande Armée · Veure més »

Grisons

Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Grisons · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra civil · Veure més »

Guerra de Borgonya

La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra de Borgonya · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »

Guerra de Suàbia

La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg. El que va començar com un conflicte local pel control del Val Müstair i el Pas d'Umbrail en els Grisons, aviat es va estendre en demanar, ambdues parts, ajut als seus aliats: els Habsburg van demanar el suport de la Lliga de Suàbia i la Confederació de les Tres Lligues el suport dels Grisons.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra de Suàbia · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra franco-prussiana

La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerra franco-prussiana · Veure més »

Guerres d'Itàlia

Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerres d'Itàlia · Veure més »

Guerres de Kappel

Les Guerres de Kappel foren dos conflictes que van tenir lloc a Kappel am Albis a Suïssa els anys 1529 i 1531 per motius religiosos.

Nou!!: Història de Suïssa і Guerres de Kappel · Veure més »

Guillaume Farel

Guillaume Farel Guillaume Farel (1489, Gap, França - 1565, Neuchâtel, Suïssa) fou un reformador i predicador francès, gran impulsor de la introducció de la Reforma Protestant a Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Guillaume Farel · Veure més »

Guillaume Henri Dufour

Guillaume Henri Dufour (Constança, 1787 — Les Contamines, Ginebra, 1875) va ser un general i enginyer suís.

Nou!!: Història de Suïssa і Guillaume Henri Dufour · Veure més »

Guillem Tell

Guillem Tell (Alemany: Wilhelm Tell; francès: Guillaume Tell; Italià: Guglielmo Tell; romanx: Guglielm Tell) fou un heroi mític de la independència suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Guillem Tell · Veure més »

Guisa

Armes dels ducs de Guisa Guisa fou una senyoria i després comtat i ducat de França, a la Picardia, a la vila de Guise.

Nou!!: Història de Suïssa і Guisa · Veure més »

Hebei

() és una província del nord de la República Popular de la Xina.

Nou!!: Història de Suïssa і Hebei · Veure més »

Helvècia

Helvècia, o Helvetia, era el país on habitaven els helvecis (helvetii).

Nou!!: Història de Suïssa і Helvècia · Veure més »

Helvecis

Els helvecis (llatí: Helvetii) foren un poble celta que en temps de Juli Cèsar ocupava la regió entre el Jura, a l'oest, el Roine i el llac Leman al sud, i el Rin a l'est i nord.

Nou!!: Història de Suïssa і Helvecis · Veure més »

Hohenstaufen

Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.

Nou!!: Història de Suïssa і Hohenstaufen · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: Història de Suïssa і Home de Neandertal · Veure més »

Hugonot

Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.

Nou!!: Història de Suïssa і Hugonot · Veure més »

Huldrych Zwingli

Huldrych, Ulrich Zwingli o Ulricus Zuinglius (Wildhaus, cantó de Sankt Gallen, Suïssa, 1 de gener, 1484 – Kappel am Albis, 11 d'octubre, 1531) va ser líder de la reforma protestant a Suïssa, i fundador de les esglésies reformades suïsses.

Nou!!: Història de Suïssa і Huldrych Zwingli · Veure més »

Iàssir Arafat

Iàssir Arafat o Yasser Arafat, és el nom amb què es coneixia Mohammed Abdel Rahman Abdel Raouf al-Qudwa al-Husseini, conegut també com a Abu-Ammar, que va néixer el 4 o el 24 d'agost de 1929 i va morir l'11 de novembre de 2004.

Nou!!: Història de Suïssa і Iàssir Arafat · Veure més »

Icona

Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.

Nou!!: Història de Suïssa і Icona · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Història de Suïssa і Il·lustració · Veure més »

Immanuel Kant

Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.

Nou!!: Història de Suïssa і Immanuel Kant · Veure més »

Immediatesa imperial

La Reichsfreiheit o Reichsunmittelbarkeit (adjectius reichsfrei, reichsunmittelbar, de reichs, "Imperi", i freiheit, "llibertat") va ser un estatus feudal i polític privilegiat, una forma d'Estat que una ciutat, una entitat religiosa o un principat feudal podia assolir en el Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Història de Suïssa і Immediatesa imperial · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Història de Suïssa і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Història de Suïssa і Imperi Romà · Veure més »

Impremta

Impremta del segle XV Una impremta o premsa d'impremta és un dispositiu mecànic que permet, per mitjà de la pressió a una superfície entintada, la reproducció de textos escrits i imatges per un mitjà d'impressió com pot ser el paper, tela, pergamí o altres materials.

Nou!!: Història de Suïssa і Impremta · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Història de Suïssa і Indústria · Veure més »

Isabelle de Charrière

Retrat d'Isabelle de Charrière fet l'any 1766 per Quentin de La Tour, Museu d'Art i d'Història de Ginebra Retrat d'Isabelle de Charrière fet l'any 1777 per Jens Juel Isabelle van Tuyll, més coneguda pel seu nom de casada Isabelle de Charrière (Zuilen, Utrecht, 20 d'octubre de 1740-Colombier, Neuchâtel, 27 de desembre de 1805), fou una escriptora neerlandesa en llengua francesa.

Nou!!: Història de Suïssa і Isabelle de Charrière · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Història de Suïssa і Italià · Veure més »

Jan Hus

Jan Hus (Husinec, Bohèmia del Sud, 1369 – Constança, 6 de juliol de 1415) va ser un predicador reformista i pensador religiós txec.

Nou!!: Història de Suïssa і Jan Hus · Veure més »

Jean Cauvin

Joan Calví (en francès, Jean Cauvin) (Noyon, 10 de juliol de 1509 - Ginebra, 27 de maig de 1564) fou un teòleg francès, impulsor de la Reforma Protestant que posteriorment va ser anomenada calvinisme.

Nou!!: Història de Suïssa і Jean Cauvin · Veure més »

Jean Henri Dunant

Jean Henri Dunant (Ginebra, Suïssa, 8 de maig de 1828 - Heiden, 30 d'octubre de 1910) fou un home de negocis suís que portà a terme diferents iniciatives humanitàries.

Nou!!: Història de Suïssa і Jean Henri Dunant · Veure més »

Jean-Jacques Rousseau

fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.

Nou!!: Història de Suïssa і Jean-Jacques Rousseau · Veure més »

John Travers

John Travers (Londres, Regne de la Gran Bretanya, 1703 - 1758) fou un músic que adquirí gran celebritat com a organista i compositor de música religiosa.

Nou!!: Història de Suïssa і John Travers · Veure més »

John Wycliffe

John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.

Nou!!: Història de Suïssa і John Wycliffe · Veure més »

Jou

Jou amb la collera Dos bous units per un jou Un jou (del llatí iugum) és una peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc., són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.

Nou!!: Història de Suïssa і Jou · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Història de Suïssa і Jueus · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Història de Suïssa і Juli Cèsar · Veure més »

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Nou!!: Història de Suïssa і Juraments d'Estrasburg · Veure més »

Jutlàndia

Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Nou!!: Història de Suïssa і Jutlàndia · Veure més »

Kyburg (Zúric)

Kyburg és un municipi del cantó de Zúric (Suïssa), situat al districte de Pfäffikon.

Nou!!: Història de Suïssa і Kyburg (Zúric) · Veure més »

Lausana

Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Lausana · Veure més »

Lògia maçònica

Temple de la lògia "Les Coeurs Unis" - Mont-real En la terminologia maçònica, s'anomenen lògies o tallers els grups de base de la francmaçoneria.

Nou!!: Història de Suïssa і Lògia maçònica · Veure més »

Lehman Brothers

Lehman Brothers Holdings Inc, fundada al 1850, va ser una companyia global de serveis financers dels Estats Units.

Nou!!: Història de Suïssa і Lehman Brothers · Veure més »

Leopold I d'Àustria

Leopold I d'Habsburg dit "el Magnànim" o "Digne de Glòria" -Der Glorwürdige- o "Espasa dels Habsburg" -Das Schwert Habsburg- (4 d'agost de 1290, Viena - 28 de febrer de 1326 a Estrasburg) fou Duc d'Àustria i d'Estíria fou cogovernant dels ducats junta amb el seu germà gran Frederic I el Bell (conegut sota el nom de Frederic III com antirei i després, el 1325 i 1326, com a rei dels Romans).

Nou!!: Història de Suïssa і Leopold I d'Àustria · Veure més »

Leponcis

Els leponcis (en llatí Lepontii, en grec antic Ληπόντιοι) eren un poble celta alpí que habitava les valls del sud dels Alps a la regió del Llac de Como i Llac Maggiore.

Nou!!: Història de Suïssa і Leponcis · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Història de Suïssa і Lió · Veure més »

Liechtenstein

Liechtenstein o més formalment el Principat de Liechtenstein (en alemany Fürstentum Liechtenstein), és un petit estat de l'Europa alpina que limita amb Suïssa a l'oest i Àustria a l'est.

Nou!!: Història de Suïssa і Liechtenstein · Veure més »

Llac de Constança

El llac de Constança des de Meersburg Mapa del llac de Constança Entrada del Rin al llac de Constança El llac de Constança (en alemany Bodensee) és un llac de l'Europa central travessat pel Rin.

Nou!!: Història de Suïssa і Llac de Constança · Veure més »

Llac de Neuchâtel

El llac de Neuchâtel (en alemany: Neuenburgersee) és, amb una superfície de 217,9 km², el llac més gran enterament suís.

Nou!!: Història de Suïssa і Llac de Neuchâtel · Veure més »

Llac dels Quatre Cantons

El Llac dels Quatre Cantons (en francès lac des Quatre Cantons, en alemany Vierwaldstättersee, en italià Lago dei Quattro Cantoni o Lago di Lucerna, en romanx Lag Lucerna), és un llac de tipus fiord de Suïssa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Llac dels Quatre Cantons · Veure més »

Llac Léman

Foto del llac El llac de Ginebra, raramament conegut en català com a Llac Léman pel Francès Le Léman (pronunciat le'mɑ̃/), és un llac de l'Europa Occidental.

Nou!!: Història de Suïssa і Llac Léman · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Història de Suïssa і Llatí · Veure més »

Lleó de les cavernes

Crani El lleó de les cavernes (Panthera leo spelaea) és una subespècie extinta del lleó que visqué a Euràsia durant el Plistocè.

Nou!!: Història de Suïssa і Lleó de les cavernes · Veure més »

Llegenda

Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.

Nou!!: Història de Suïssa і Llegenda · Veure més »

Llengües retoromàniques

El retoromànic és una branca de les llengües romàniques composta per tres llengües: el romanx (Grisons, Suïssa), el ladí (Dolomites, estat italià) i el furlà (Friül, estat italià); és parlat, doncs, en l'àrea alpina de l'antiga província romana de Rètia, d'on en prové el nom.

Nou!!: Història de Suïssa і Llengües retoromàniques · Veure més »

Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.

Nou!!: Història de Suïssa і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Història de Suïssa і Lluís XI de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Història de Suïssa і Lluís XIV de França · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Història de Suïssa і Lluita de les Investidures · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Història de Suïssa і Longobards · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Història de Suïssa і Lotari I · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Història de Suïssa і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Lucerna

Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.

Nou!!: Història de Suïssa і Lucerna · Veure més »

Magúncia

Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.

Nou!!: Història de Suïssa і Magúncia · Veure més »

Martigny (Suïssa)

Martigny és un municipi i ciutat de Suïssa, al cantó del Valais, situat al districte de Martigny.

Nou!!: Història de Suïssa і Martigny (Suïssa) · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Nou!!: Història de Suïssa і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Meandre

Meandres del riu Nowitna a Alaska, es poden observar alguns braços morts o meandres abandonats. Meandre del riu Isàvena, Baixa Ribagorça En geomorfologia, un meandre o els noms populars (al)goleja, anglada, calada, racó, raconada, reclau, recolzada, retorna, sofraja és un revolt o torcera molt pronunciat en un curs d'aigua.

Nou!!: Història de Suïssa і Meandre · Veure més »

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Nou!!: Història de Suïssa і Mercenari · Veure més »

Mikhaïl Gorbatxov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.

Nou!!: Història de Suïssa і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »

Missió religiosa

San Antonio (Texas) Una missió és l'establiment d'un grup religiós per propagar la seva fe en territoris nous, sovint acompanyat d'una tasca social i d'expansió de la cultura d'origen dels missioners.

Nou!!: Història de Suïssa і Missió religiosa · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Història de Suïssa і Monjo · Veure més »

Montesquieu

Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu Charles Louis de Secondat, baró de la Brèda i de Montesquiu (conegut internacionalment sota el nom afrancesat de Montesquieu) (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Nou!!: Història de Suïssa і Montesquieu · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Història de Suïssa і Nació · Veure més »

Nantuates

Els nantuates (llatí Nantuates) van ser un poble gal, veí dels al·lòbroges dins els límits de la Provincia (Provença) o Gàl·lia Narbonesa.

Nou!!: Història de Suïssa і Nantuates · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Història de Suïssa і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Napoleó III

Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).

Nou!!: Història de Suïssa і Napoleó III · Veure més »

Nòmada

Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.

Nou!!: Història de Suïssa і Nòmada · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Història de Suïssa і Neolític · Veure més »

Neuchâtel

Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.

Nou!!: Història de Suïssa і Neuchâtel · Veure més »

Nicolau de Flüe

Nikolaus von Flüe o sant Nicolau de Flue, conegut com a Germà Niklaus (Flüeli-Ranft, Sachseln, Obwalden, Suïssa, 1417 - Sachseln, 21 de març de 1487) va ser un laic suís, eremita que va tenir un paper fonamental en la pacificació del seu país i en la consolidació de la Confederació Helvètica com a estat independent.

Nou!!: Història de Suïssa і Nicolau de Flüe · Veure més »

Nidwalden

Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.

Nou!!: Història de Suïssa і Nidwalden · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Història de Suïssa і Noblesa · Veure més »

Nova Friburgo

La ciutat de Nova Friburgo Nova Friburgo és una ciutat brasilera de l'estat de Rio de Janeiro.

Nou!!: Història de Suïssa і Nova Friburgo · Veure més »

Nyon

Nyon és una ciutat i municipi de Suïssa del cantó de Vaud.

Nou!!: Història de Suïssa і Nyon · Veure més »

Oberland bernès

LOberland bernès (Berner Oberland Oberland bernois terres altes de Berna) és la part més alta del cantó de Berna, Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Oberland bernès · Veure més »

Obwalden

Obwalden és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Obwalden · Veure més »

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Nou!!: Història de Suïssa і Odoacre · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Història de Suïssa і Oppidum · Veure més »

Organització de les Nacions Unides

LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

Nou!!: Història de Suïssa і Organització de les Nacions Unides · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Història de Suïssa і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

Orgètorix

Orgetòrix (llatí Orgetorix) fou un dels màxims dirigents del poble dels helvecis.

Nou!!: Història de Suïssa і Orgètorix · Veure més »

Pacte d'Acer

El Pacte d'Acer (en alemany: Stahlpakt; en italià: Patto d'Acciaio), oficialment anomenat com a Pacte d'Amistat i Aliança entre Alemanya i Itàlia fou un acord politico-militar signat el 22 de maig de 1939 a Berlín, entre els Ministres d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano pel Regne d'Itàlia i Joachim von Ribbentrop per Alemanya, en el qual assentaven les bases d'una futura ajuda mútua en cas de guerra.

Nou!!: Història de Suïssa і Pacte d'Acer · Veure més »

Palau de les Teuleries

El Palau de les Teuleries (en francès, palais des Tuileries) va ser un palau situat a París, a França, l'un dels més importants de la monarquia francesa.

Nou!!: Història de Suïssa і Palau de les Teuleries · Veure més »

Paradís fiscal

Mapa de paradisos fiscals. L'Illa de Man, al mig del Mar d'Irlanda està catalogada com a paradís fiscal Un paradís fiscal (prové d'una mala traducció de l'anglès tax haven i no tax heaven, on haven significa refugi, port, mentre que heaven vol dir cel en sentit espiritual, paradís) o refugi fiscal és un territori on certs impostos són molt baixos o no existeixen.

Nou!!: Història de Suïssa і Paradís fiscal · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Història de Suïssa і París · Veure més »

Partit Popular Democristià de Suïssa

El Partit Popular Democristià de Suïssa (en alemany:Christlich Demokratische Volkspartei, en francès:Parti Démocrate-Chrétien Suisse, en italià:Partito Popolare Democratico Svizzero, en romanx:Partida Cristiandemocratica Svizra) és un partit polític suís democristià fundat en 1848 com a Partit Catòlic Conservador.

Nou!!: Història de Suïssa і Partit Popular Democristià de Suïssa · Veure més »

Partit Popular Suís

El Partit Popular Suís (PPS) o Unió Democràtica de Centre (UDC) (alemany Schweizerische Volkspartei (SVP), francès Union Démocratique du Centre (UDC), en italià Unione Democràtica di Centre (UDC), i en romanx Partida Populara Svizra (PPS) és un partit polític suís de dreta conservadora. Es postula com a partit d'"extrema dreta" enmig del govern suís. És el partit amb major nombre de consellers nacionals, amb un poc més d'una quarta part dels escons. El partit és presidit des de l'1 de març de 2008 per Toni Brunner. Actualment no es troba representat a l'executiu suís.

Nou!!: Història de Suïssa і Partit Popular Suís · Veure més »

Partit Socialdemòcrata de Suïssa

El Partit Socialdemòcrata Suís (en alemany:Sozialdemokratische Partei der Schweiz, en francès:Parti Socialiste Suisse, en italià:Partito Socialista Svizzero) és un partit polític de Suïssa, de tendència esquerrana i forma part de la Internacional Socialista.

Nou!!: Història de Suïssa і Partit Socialdemòcrata de Suïssa · Veure més »

Pas del Sant Gotard

El Pas del Sant Gotard (en italià, Sant Gottardo, en alemany, Sankt Gotthard) és un pas de muntanya situat a 2.109 metres a Suïssa a, entre Airolo (Ticino) i Andermatt (Uri), en els Alps Lepontins, que connecta la part nord (germanoparlant) de Suïssa amb la part sud (italoparlant) de Ticino, i la ruta cap a Milà.

Nou!!: Història de Suïssa і Pas del Sant Gotard · Veure més »

Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Pau de Westfàlia · Veure més »

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Nou!!: Història de Suïssa і Pax Romana · Veure més »

Peatge

Senyal de trànsit espanyol d'un peatge Un peatge és un punt de la carretera destinat a efectuar el pagament per tenir el dret de circular per una carretera.

Nou!!: Història de Suïssa і Peatge · Veure més »

Peider Lansel

Peider Lansel (Pisa, 1863 – Ginebra, 1943) fou un escriptor en llengua romanx, i una de les principals figures de la literatura romanx.

Nou!!: Història de Suïssa і Peider Lansel · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Península Itàlica · Veure més »

Pfaffenbrief

La Pfaffenbrief és un contracte amb data del 7 d'octubre de 1370 entre sis estats de l'Antiga Confederació Suïssa: Zúric, Lucerna, Zug i Unterwalden (falten Berna i Glaris).

Nou!!: Història de Suïssa і Pfaffenbrief · Veure més »

Philippe Buchez

'''Philippe Buchez''' Philippe Joseph Benjamin Buchez (Matagne-la-Petite (França, actualment Bèlgica), 31 de març de 1796 − Rodez, 11 d'agost de 1865) va ésser un polític, historiador i sociòleg francès, saintsimonià, impulsor de les cooperatives i fundador del diari LAtelier.

Nou!!: Història de Suïssa і Philippe Buchez · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Història de Suïssa і Piemont · Veure més »

Pierre Leroux

Pierre-Henri Leroux (París, França, 7 d'abril de 1797 - París, 12 d'abril de 1871) va ser un editor, periodista, filòsof i polític francès.

Nou!!: Història de Suïssa і Pierre Leroux · Veure més »

Pierre-Joseph Proudhon

va ser un dels pares de l'anarquisme modern.

Nou!!: Història de Suïssa і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »

Pla Marshall

Països d'Europa que van rebre ajuts del Pla Marshall. Les columnes vermelles indiquen la quantitat de diners rebuts. El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Suïssa і Pla Marshall · Veure més »

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Nou!!: Història de Suïssa і Plini el Vell · Veure més »

Poder transversal

El poder transversal, soft power en anglès, és exercir el control de les accions de les persones mitjançant elements culturals com el llenguatge, les expectatives i les imatges.

Nou!!: Història de Suïssa і Poder transversal · Veure més »

Porrentruy

Porrentruy és un municipi suís del cantó del Jura, cap del districte de Porrentruy, regat per l'Allaine.

Nou!!: Història de Suïssa і Porrentruy · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Història de Suïssa і Prússia · Veure més »

Presa de la Bastilla

La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.

Nou!!: Història de Suïssa і Presa de la Bastilla · Veure més »

Primer Imperi Francès

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.

Nou!!: Història de Suïssa і Primer Imperi Francès · Veure més »

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Nou!!: Història de Suïssa і Primera Guerra Mundial · Veure més »

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Nou!!: Història de Suïssa і Principat · Veure més »

Procònsol

Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Nou!!: Història de Suïssa і Procònsol · Veure més »

Protectorat

El protectorat és un règim d'ocupació d'un estat per un altre.

Nou!!: Història de Suïssa і Protectorat · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Història de Suïssa і Provença · Veure més »

Ràuracs

Els ràuracs (en llatí Rauraci o Raurici, en grec antic Ῥαυρικοί) van ser un poble gal de la regió de Basilea.

Nou!!: Història de Suïssa і Ràuracs · Veure més »

Rècia

Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.

Nou!!: Història de Suïssa і Rècia · Veure més »

Rètics

Els rètics (en llatí Rhaeti o Raeti) eren un poble celta que vivia a la regió anomenada Rècia.

Nou!!: Història de Suïssa і Rètics · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Història de Suïssa і Ròmul Augústul · Veure més »

Reforma Protestant

luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.

Nou!!: Història de Suïssa і Reforma Protestant · Veure més »

Regne de la Baixa Borgonya

Ducat de Borgonya de Ricard el Justicier Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França.

Nou!!: Història de Suïssa і Regne de la Baixa Borgonya · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Història de Suïssa і Regne de Provença · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Història de Suïssa і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Nou!!: Història de Suïssa і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »

Relacions entre Suïssa i la Unió Europea

Les relacions entre Suïssa i la Unió Europea, malgrat antigues, han quedat reforçades després del rebuig del poble suís a ratificar per referèndum l'acord sobre l'Espai Econòmic Europeu el 6 de desembre del 1992.

Nou!!: Història de Suïssa і Relacions entre Suïssa i la Unió Europea · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Història de Suïssa і Renaixença · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Història de Suïssa і República · Veure més »

República Helvètica

La República Helvètica fou un estat de l'Europa Occidental establert en el territori de la moderna Suïssa en el context de la Revolució Francesa i les Guerres Revolucionaries que durà uns cinc anys, des del 1798 fins al 1803, i és considerat com a predecessor immediat de l'actual Confederació Helvètica.

Nou!!: Història de Suïssa і República Helvètica · Veure més »

Reproducció en línia

La reproducció en línia o reproducció en continu (streaming en anglès) és una tècnica que permet reproduir fitxers d'àudio i de vídeo procedents d'una xarxa informàtica, per exemple Internet (però també podria fer-se en un sistema de videovigilància), sense haver d'esperar a tenir descarregat tot l'arxiu sencer.

Nou!!: Història de Suïssa і Reproducció en línia · Veure més »

Revolució de 1848

Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.

Nou!!: Història de Suïssa і Revolució de 1848 · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Història de Suïssa і Revolució Francesa · Veure més »

Revolució Industrial

La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.

Nou!!: Història de Suïssa і Revolució Industrial · Veure més »

Richard Wagner

Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.

Nou!!: Història de Suïssa і Richard Wagner · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Rin · Veure més »

Rinoceront llanut

El rinoceront llanut (Coelodonta antiquitatis) és una espècie extinta de rinoceront que visqué durant el Plistocè, però no va sobreviure a l'última edat de gel.

Nou!!: Història de Suïssa і Rinoceront llanut · Veure més »

Rodolf I d'Alemanya

Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.

Nou!!: Història de Suïssa і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »

Rodolf III

Rodolf, anomenat el Pietós o el Gandul, (nascut cap a 970 - mort el 6 de setembre de 1032) va ser l'últim rei d'Arle o Borgonya (Dues Borgonyes).

Nou!!: Història de Suïssa і Rodolf III · Veure més »

Roine

El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).

Nou!!: Història de Suïssa і Roine · Veure més »

Romainmôtier

Priorat de Romainmôtier Interior Pintures El Priorat de Romainmôtier és un antic priorat de l'Orde de Cluny que es troba al municipi suís de Romainmôtier-Envy al cantó de Vaud.

Nou!!: Història de Suïssa і Romainmôtier · Veure més »

Romandia

Romanx Romandia o la Suïssa romanda, també anomenada la Suïssa romana o la Suïssa francesa (en francès: la Suisse romande o la Romandie, en francoprovençal: la Romandie, en alemany: Welschschweiz, en romanx la Svizra romanda o Svizra franzosa, en italià Svizzera Romande o Romandia) és la part de Suïssa on es parla tradicionalment francoprovençal i francès i on la llengua oficial és el francès.

Nou!!: Història de Suïssa і Romandia · Veure més »

Romanx

El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.

Nou!!: Història de Suïssa і Romanx · Veure més »

Ronald Reagan

va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.

Nou!!: Història de Suïssa і Ronald Reagan · Veure més »

Ruta de la seda

La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Ruta de la seda · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Història de Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Història de Suïssa і San Marino · Veure més »

Sant Gal

Sant Gal (Irlanda, ca. 550 - Arbon, Suïssa, ca. 645) va ser un monjo, missioner a terres germàniques, a la vora del llac de Constança.

Nou!!: Història de Suïssa і Sant Gal · Veure més »

Santa Aliança

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Nou!!: Història de Suïssa і Santa Aliança · Veure més »

Savoia (regió)

Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.

Nou!!: Història de Suïssa і Savoia (regió) · Veure més »

Sàntons

Els sàntons (llatí Santones o Santoni, grec Σάντονες, Σάντονοι o Σάντωνες)) foren un poble gal de la Gàl·lia del sud-oest, o segons Claudi Ptolemeu d'Aquitània Ptolemeu diu que la capital dels sàntons era Mediolanum Santonum. Segons Cèsar eren a la Gàl·lia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitúrigs vivisques. Estrabó diu que el Garona desguassava a la mar entre els bitúrigs vivisques i el sàntons i els situa a la vora de l'Atlàntic, amb els pictons al nord. Cèsar va aconseguir dels pictons i sàntons alguns vaixells per la seva lluita contra els vènets. A la revolta de Vercingetòrix els pictons i altres pobles no hi van participar, però els sàntons van enviar dotze mil homes al setge d'Alèsia. Dels sàntons la regió va prendre el nom de Saintonge.

Nou!!: Història de Suïssa і Sàntons · Veure més »

Sílex

Sílex groc d'Itaboraí, Rio de Janeiro (Brasil) Nòdul de sílex negre procedent del jaciment d'Onondaga, Buffalo, EUA. El sílex, també conegut com a pedra foguera (varietat del sílex) és una roca sedimentària i una forma criptocristal·lina del quars, també anomenada pedrenyal, en la seva varietat nodular de color negre.

Nou!!: Història de Suïssa і Sílex · Veure més »

Schaffhausen

Schaffhausen és una ciutat suïssa que pertany al cantó de Schaffhausen.

Nou!!: Història de Suïssa і Schaffhausen · Veure més »

Schwyz

* Schwyz (municipi), municipi del cantó de Schwyz, cap del districte de Schwyz.

Nou!!: Història de Suïssa і Schwyz · Veure més »

Secret bancari

El secret bancari és aquella facultat que té una entitat financera, davant les administracions públiques, de no revelar les dades bancàries i informació privada dels seus clients.

Nou!!: Història de Suïssa і Secret bancari · Veure més »

Seduns

Els seduns (llatí: Seduni) foren un poble gal alpí de la vall alta del Roine, veïns dels nantuates.

Nou!!: Història de Suïssa і Seduns · Veure més »

Segimon de Borgonya

Segimon (Regne de Borgonya, final del segle V - Coulmiers, 524) va ésser un rei dels burgundis del 516 a la seva mort.

Nou!!: Història de Suïssa і Segimon de Borgonya · Veure més »

Segle III

El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle III · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Història de Suïssa і Segle XVI · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Història de Suïssa і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Senat francès

El Senat (Sénat) de França constitueix la cambra alta del Parlament francès.

Nou!!: Història de Suïssa і Senat francès · Veure més »

Serralada del Jura

Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.

Nou!!: Història de Suïssa і Serralada del Jura · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Història de Suïssa і Suïssa · Veure més »

Sufragi

''Suffrage universel dédié à Ledru-Rollin'', Frédéric Sorrieu, 1850 El sufragi és el dret polític i constitucional que tenen els ciutadans a votar i escollir, directament o indirecta, els càrrecs públics.

Nou!!: Història de Suïssa і Sufragi · Veure més »

Sufragi femení a Suïssa

El sufragi femení a Suïssa fou una votació federal que tingué lloc a Suïssa el 7 de febrer del 1971.

Nou!!: Història de Suïssa і Sufragi femení a Suïssa · Veure més »

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Nou!!: Història de Suïssa і Tàcit · Veure més »

Teocràcia

La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.

Nou!!: Història de Suïssa і Teocràcia · Veure més »

Tercer Reich

El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.

Nou!!: Història de Suïssa і Tercer Reich · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Història de Suïssa і Teutons · Veure més »

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Nou!!: Història de Suïssa і Tiberi · Veure més »

Tigurins

Els tigurins (en llatí: Tigurini) eren una de les diverses tribus dels helvecis que vivien al sud de la tribu dels verbigens a la zona del llac anomenat Morat.

Nou!!: Història de Suïssa і Tigurins · Veure més »

Tractat de París (1814)

El Tractat de París (o Primer Tractat de París) va ser signat el 30 de maig de 1814, acabant la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel: Regne Unit, Rússia, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia.

Nou!!: Història de Suïssa і Tractat de París (1814) · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Història de Suïssa і Tractat de Verdun · Veure més »

Tribu (antropologia)

Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.

Nou!!: Història de Suïssa і Tribu (antropologia) · Veure més »

Turgòvia

Turgòvia (alemany Thurgau, francès Thurgovie, italià Turgovia, romanx Turgovia) és un cantó de Suïssa septentrional.

Nou!!: Història de Suïssa і Turgòvia · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Història de Suïssa і Unió Europea · Veure més »

Unió Monetària Llatina

La Unió Monetària Llatina (UML) fou un intent del d'unificar diverses monedes europees en una de sola que pogués ser utilitzada a tots els estats membres, en una època en què la major part de les monedes nacionals encara eren fetes d'or i d'argent, que es va dur a terme entre 1865 i 1927.

Nou!!: Història de Suïssa і Unió Monetària Llatina · Veure més »

Unificació italiana

La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).

Nou!!: Història de Suïssa і Unificació italiana · Veure més »

Unterwalden

Unterwalden (en alemany Unterwalden, en francès Unterwald, en italià Unterwaldo, en romanx Silvania) va ser un dels tres cantons fundadors de Suïssa, juntament amb els cantons de Schwyz i d'Uri.

Nou!!: Història de Suïssa і Unterwalden · Veure més »

Uri

Uri és un cantó de Suïssa.

Nou!!: Història de Suïssa і Uri · Veure més »

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Nou!!: Història de Suïssa і Valais · Veure més »

Vaud

Vaud (alemany: Waadt, italià: Vaud, romanx: Vad, arpità: Vôd) és un cantó de Suïssa en el qual hi destaca Lausana, capital del cantó, situada a la vora del llac Léman sobre un abrupte turó.

Nou!!: Història de Suïssa і Vaud · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Història de Suïssa і Vàndals · Veure més »

Veragres

Els veragres (llatí Veragri) foren un poble gal esmentat per Cèsar, que els situa al Valais (Suïssa) entre els nantuates i els seduns.

Nou!!: Història de Suïssa і Veragres · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Història de Suïssa і Vercingetòrix · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: Història de Suïssa і Voltaire · Veure més »

Waldstätte

Waldstätte (literalment, 'assentament del bosc') havia estat un terme emprat des del per designar els territoris boscosos de la Suïssa central.

Nou!!: Història de Suïssa і Waldstätte · Veure més »

Walser

Walser (de l'alemany Walliser, vallesà, habitant del cantó de Valais (alemany Wallis) és el membre d'una població d'origen alamànic que va emigrar en el de l'actual cantó de Berna al cantó de Valais, i d'ací en el es va estendre en algunes valls veïnes que avui són part d'Itàlia, Liechtenstein i Àustria. Són dispersos dins l'arc alpí i potser són 17.000 individus, d'ells 10.000 a Suïssa, 3.500 a Itàlia i 3.500 a Àustria.

Nou!!: Història de Suïssa і Walser · Veure més »

Wilhelm Weitling

Wilhelm Weitling (Magdeburg, 1808 - Nova York, 1871), obrer i escriptor autodidacte alemany.

Nou!!: Història de Suïssa і Wilhelm Weitling · Veure més »

Wittenberg

Wittenberg és una ciutat alemanya situada a la riba del riu Elba.

Nou!!: Història de Suïssa і Wittenberg · Veure més »

Zähringen

Zähringen és el nom d'una família de la noblesa alemanya de l'edat mitjana, agafat del castell de Zähringen, avui a la ciutat de Friburg, (fundada el 1120).

Nou!!: Història de Suïssa і Zähringen · Veure més »

Zúric

Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.

Nou!!: Història de Suïssa і Zúric · Veure més »

Zug (Suïssa)

Zug és un municipi i la capital del cantó de Zug (Suïssa).

Nou!!: Història de Suïssa і Zug (Suïssa) · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 1 d'agost · Veure més »

1 de gener

El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і 1 de gener · Veure més »

10 d'agost

El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 10 d'agost · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 10 de setembre · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 12 de setembre · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1240 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1291 · Veure més »

1307

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1307 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1313 · Veure més »

1314

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1314 · Veure més »

1315

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1315 · Veure més »

1332

El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 1332 · Veure més »

1351

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1351 · Veure més »

1352

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1352 · Veure més »

1353

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1353 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1359 · Veure més »

1365

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1365 · Veure més »

1370

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1370 · Veure més »

1386

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1386 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1388 · Veure més »

1393

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1393 · Veure més »

1415

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1415 · Veure més »

1436

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1436 · Veure més »

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1450 · Veure més »

1460

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1460 · Veure més »

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1474 · Veure més »

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 1477 · Veure més »

1481

; Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1481 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1495 · Veure més »

1498

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1498 · Veure més »

1499

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1499 · Veure més »

15 de juliol

El 15 de juliol és el cent noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 15 de juliol · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 15 de novembre · Veure més »

1501

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1501 · Veure més »

1513

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1513 · Veure més »

1515

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1515 · Veure més »

1533

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1533 · Veure més »

1536

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1536 · Veure més »

1541

El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 1541 · Veure més »

1597

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1597 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Història de Suïssa і 1648 · Veure més »

1653

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1653 · Veure més »

1749

Llinda d'una casa de Besalú.

Nou!!: Història de Suïssa і 1749 · Veure més »

1755

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1755 · Veure més »

1760

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1760 · Veure més »

1781

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1781 · Veure més »

1792

;Països catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1792 · Veure més »

1793

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1793 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1795 · Veure més »

1798

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1798 · Veure més »

1799

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1799 · Veure més »

1802

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1802 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Història de Suïssa і 1803 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1810 · Veure més »

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Història de Suïssa і 1813 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1814 · Veure més »

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Nou!!: Història de Suïssa і 1815 · Veure més »

1832

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1832 · Veure més »

1841

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1841 · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1845 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1847 · Veure més »

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1848 · Veure més »

1850

Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.

Nou!!: Història de Suïssa і 1850 · Veure més »

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 1852 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1854 · Veure més »

1865

Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1865 · Veure més »

1874

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1874 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1891 · Veure més »

19 de febrer

El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і 19 de febrer · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Història de Suïssa і 1919 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1926 · Veure més »

1929

Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1929 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1932 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: Història de Suïssa і 1937 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1940 · Veure més »

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Nou!!: Història de Suïssa і 1960 · Veure més »

1963

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 1963 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1971 · Veure més »

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Nou!!: Història de Suïssa і 1973 · Veure més »

1974

;Països Catalans.

Nou!!: Història de Suïssa і 1974 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Història de Suïssa і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de Suïssa і 1979 · Veure més »

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і 1985 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Història de Suïssa і 1990 · Veure més »

1992

1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.

Nou!!: Història de Suïssa і 1992 · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 20 de maig · Veure més »

2002

2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і 2002 · Veure més »

22 de setembre

El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 22 de setembre · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 23 de març · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 25 de juliol · Veure més »

25 de novembre

El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 25 de novembre · Veure més »

260

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 260 · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 30 de setembre · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 350 · Veure més »

400

El 400 (CD) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 400 · Veure més »

401

El 401 (CDI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 401 · Veure més »

443

El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 443 · Veure més »

47

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 47 · Veure més »

476

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 476 · Veure més »

534

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 534 · Veure més »

550

Sense descripció.

Nou!!: Història de Suïssa і 550 · Veure més »

6 de gener

El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Història de Suïssa і 6 de gener · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 7 de maig · Veure més »

73

El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 73 · Veure més »

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 8 de novembre · Veure més »

89

El 89 (LXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Història de Suïssa і 89 · Veure més »

9 de desembre

El 9 de desembre és el tres-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 9 de desembre · Veure més »

9 de novembre

El 9 de novembre o 9 de santandria és el tres-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Història de Suïssa і 9 de novembre · Veure més »

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat