Similituds entre Història de Suïssa і Valais
Història de Suïssa і Valais tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Burgundis, Cantons de Suïssa, Coll del Gran Sant Bernat, Cristianisme, França, Francès, Guerra de Borgonya, Italià, Martigny (Suïssa), República Helvètica, Revolució Francesa, Romanx, Sacre Imperi Romanogermànic, Savoia (regió), Suïssa.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Història de Suïssa · Alemany і Valais ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і Història de Suïssa · Burgundis і Valais ·
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Cantons de Suïssa і Història de Suïssa · Cantons de Suïssa і Valais ·
Coll del Gran Sant Bernat
El Pas del Gran Sant Bernat o Coll del Gran Sant Bernat (en francès Col du Grand Saint-Bernard, en italià colle del Gran Sant Bernardo) és un serral o port de muntanya entre Aosta (Itàlia) i Martigny (Suïssa), amb una altitud del 2.473 msnm. Té una carretera asfaltada amb un pendent del 11% que va ser construïda en 1905.
Coll del Gran Sant Bernat і Història de Suïssa · Coll del Gran Sant Bernat і Valais ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і Història de Suïssa · Cristianisme і Valais ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Suïssa · França і Valais ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Història de Suïssa · Francès і Valais ·
Guerra de Borgonya
La guerra de Borgonya va ser un conflicte entre el ducat de Borgonya i la dinastia Valois, en què es va involucrar l'antiga Confederació Suïssa, que hi tindria un paper decisiu.
Guerra de Borgonya і Història de Suïssa · Guerra de Borgonya і Valais ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Història de Suïssa і Italià · Italià і Valais ·
Martigny (Suïssa)
Martigny és un municipi i ciutat de Suïssa, al cantó del Valais, situat al districte de Martigny.
Història de Suïssa і Martigny (Suïssa) · Martigny (Suïssa) і Valais ·
República Helvètica
La República Helvètica fou un estat de l'Europa Occidental establert en el territori de la moderna Suïssa en el context de la Revolució Francesa i les Guerres Revolucionaries que durà uns cinc anys, des del 1798 fins al 1803, i és considerat com a predecessor immediat de l'actual Confederació Helvètica.
Història de Suïssa і República Helvètica · República Helvètica і Valais ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de Suïssa і Revolució Francesa · Revolució Francesa і Valais ·
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Història de Suïssa і Romanx · Romanx і Valais ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Valais ·
Savoia (regió)
Mapa de la Savoia Escut de la Savoia La Savoia (en francès Savoie, en savoià Savouè) és un antic estat europeu situada a l'angle nord-oest dels Alps que fou incorporada a França el 1860.
Història de Suïssa і Savoia (regió) · Savoia (regió) і Valais ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Suïssa і Valais
- Què tenen en comú Història de Suïssa і Valais
- Semblances entre Història de Suïssa і Valais
Comparació entre Història de Suïssa і Valais
Història de Suïssa té 479 relacions, mentre que Valais té 44. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 3.06% = 16 / (479 + 44).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Suïssa і Valais. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: