Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Suïssa і República Helvètica
Història de Suïssa і República Helvètica tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): Alemany, Argòvia, Àustria, Basilea, Berna, Cantons de Suïssa, Constitució, Francès, Friburg (Suïssa), Italià, Lucerna, Napoleó Bonaparte, Nidwalden, Rècia, Revolució Francesa, Sacre Imperi Romanogermànic, Schaffhausen, Suïssa, Valais, Zúric.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Alemany і Història de Suïssa · Alemany і República Helvètica ·
Argòvia
Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Argòvia і Història de Suïssa · Argòvia і República Helvètica ·
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Àustria і Història de Suïssa · Àustria і República Helvètica ·
Basilea
Basilea és la tercera ciutat més gran de Suïssa en població amb 188.000 habitants en el cantó de Basel-Stadt el 2004 i 690.000 habitants a la conurbació, que arriba als cantons veïns.
Basilea і Història de Suïssa · Basilea і República Helvètica ·
Berna
Berna (Bern en alemany) és una ciutat i la capital del cantó de Berna i de la Confederació Helvètica, més coneguda com a Suïssa.
Berna і Història de Suïssa · Berna і República Helvètica ·
Cantons de Suïssa
Mapa dels cantons de Suïssa A Suïssa, els cantons constitueixen l'ens polític i administratiu sobre el qual es construeix l'estat nacional: de fet, l'anomenada Confederació Helvètica, de caràcter fortament federal, no va adoptar la seua condició actual fins a 1848, data fins a la qual cada un dels cantons llavors existents (des de llavors hi ha hagut modificacions menors en el seu nombre i en la seua configuració) posseïa les seues pròpies fronteres, el seu exèrcit i la seua moneda i, a pesar de formar part, en el pla teòric, del Sacre Imperi, gaudien en la pràctica d'una independència virtualment il·limitada des de la victòria suïssa sobre l'emperador Maximilià I en 1499.
Cantons de Suïssa і Història de Suïssa · Cantons de Suïssa і República Helvètica ·
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Constitució і Història de Suïssa · Constitució і República Helvètica ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Francès і Història de Suïssa · Francès і República Helvètica ·
Friburg (Suïssa)
Friburg (Fribôrg en arpità, Fribourg en francès, Freiburg o Freiburg im Üechtland en alemany) és una ciutat suïssa, capital del cantó de Friburg a l'oest del país.
Friburg (Suïssa) і Història de Suïssa · Friburg (Suïssa) і República Helvètica ·
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Història de Suïssa і Italià · Italià і República Helvètica ·
Lucerna
Lucerna (en alemany: Luzern) és una ciutat de la Suïssa central, amb una població de 60.274 habitants (2003) i és la capital del cantó de Lucerna.
Història de Suïssa і Lucerna · Lucerna і República Helvètica ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de Suïssa і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і República Helvètica ·
Nidwalden
Nidwalden és un cantó de Suïssa que va ser dels signants de la Carta Federal de 1291 amb els seus veïns del llac dels quatre cantons o Vierwaldstättersee que són Obwalden, Uri i Schwyz.
Història de Suïssa і Nidwalden · Nidwalden і República Helvètica ·
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Història de Suïssa і Rècia · Rècia і República Helvètica ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de Suïssa і Revolució Francesa · República Helvètica і Revolució Francesa ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de Suïssa і Sacre Imperi Romanogermànic · República Helvètica і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Schaffhausen
Schaffhausen és una ciutat suïssa que pertany al cantó de Schaffhausen.
Història de Suïssa і Schaffhausen · República Helvètica і Schaffhausen ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Història de Suïssa і Suïssa · República Helvètica і Suïssa ·
Valais
El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.
Història de Suïssa і Valais · República Helvètica і Valais ·
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Suïssa і República Helvètica
- Què tenen en comú Història de Suïssa і República Helvètica
- Semblances entre Història de Suïssa і República Helvètica
Comparació entre Història de Suïssa і República Helvètica
Història de Suïssa té 479 relacions, mentre que República Helvètica té 40. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 3.85% = 20 / (479 + 40).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Suïssa і República Helvètica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
