Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre França і Història de Suïssa
França і Història de Suïssa tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Alps, Burgundis, Consell d'Europa, Cristianisme, Dinastia Capet, Estats Units d'Amèrica, Estrasburg, Europa, Francès, Francs, Gals, Garona, Germànics, Hugonot, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Jueus, Lió, Llatí, Napoleó Bonaparte, Napoleó III, Organització de les Nacions Unides, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, París, Primer Imperi Francès, Primera Guerra Mundial, República, Revolució Francesa, Rin, ..., Roine, Segle III, Segona Guerra Mundial, Senat francès, Serralada del Jura, Suïssa, Tractat de Verdun, Unió Europea. Ampliar l'índex (8 més) »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і França · Alemanya і Història de Suïssa ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і França · Alps і Història de Suïssa ·
Burgundis
Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).
Burgundis і França · Burgundis і Història de Suïssa ·
Consell d'Europa
El Consell d'Europa és una organització internacional fundada després de la Segona Guerra Mundial per defensar els drets humans, la democràcia i l'Estat de Dret a Europa.
Consell d'Europa і França · Consell d'Europa і Història de Suïssa ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Cristianisme і França · Cristianisme і Història de Suïssa ·
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Dinastia Capet і França · Dinastia Capet і Història de Suïssa ·
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Estats Units d'Amèrica і França · Estats Units d'Amèrica і Història de Suïssa ·
Estrasburg
Estrasburg (oficialment Strasbourg en francès, també coneguda com a Strossburi en alsacià i Straßburg en alemany) és la capital d'Europa i una ciutat del nord-est de França que se situa al departament del Baix Rin.
Estrasburg і França · Estrasburg і Història de Suïssa ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і França · Europa і Història de Suïssa ·
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
França і Francès · Francès і Història de Suïssa ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
França і Francs · Francs і Història de Suïssa ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
França і Gals · Gals і Història de Suïssa ·
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
França і Garona · Garona і Història de Suïssa ·
Germànics
Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.
França і Germànics · Germànics і Història de Suïssa ·
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
França і Hugonot · Història de Suïssa і Hugonot ·
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
França і Imperi Carolingi · Història de Suïssa і Imperi Carolingi ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
França і Imperi Romà · Història de Suïssa і Imperi Romà ·
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
França і Jueus · Història de Suïssa і Jueus ·
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
França і Lió · Història de Suïssa і Lió ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
França і Llatí · Història de Suïssa і Llatí ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
França і Napoleó Bonaparte · Història de Suïssa і Napoleó Bonaparte ·
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
França і Napoleó III · Història de Suïssa і Napoleó III ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
França і Organització de les Nacions Unides · Història de Suïssa і Organització de les Nacions Unides ·
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.
França і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Història de Suïssa і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
França і París · Història de Suïssa і París ·
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
França і Primer Imperi Francès · Història de Suïssa і Primer Imperi Francès ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
França і Primera Guerra Mundial · Història de Suïssa і Primera Guerra Mundial ·
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
França і República · Història de Suïssa і República ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
França і Revolució Francesa · Història de Suïssa і Revolució Francesa ·
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
França і Rin · Història de Suïssa і Rin ·
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
França і Roine · Història de Suïssa і Roine ·
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
França і Segle III · Història de Suïssa і Segle III ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
França і Segona Guerra Mundial · Història de Suïssa і Segona Guerra Mundial ·
Senat francès
El Senat (Sénat) de França constitueix la cambra alta del Parlament francès.
França і Senat francès · Història de Suïssa і Senat francès ·
Serralada del Jura
Mapa de la serralada El Jura és una serralada situada al nord dels Alps, entre França, Suïssa i Alemanya.
França і Serralada del Jura · Història de Suïssa і Serralada del Jura ·
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
França і Suïssa · Història de Suïssa і Suïssa ·
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
França і Tractat de Verdun · Història de Suïssa і Tractat de Verdun ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen França і Història de Suïssa
- Què tenen en comú França і Història de Suïssa
- Semblances entre França і Història de Suïssa
Comparació entre França і Història de Suïssa
França té 308 relacions, mentre que Història de Suïssa té 479. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 4.83% = 38 / (308 + 479).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre França і Història de Suïssa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
