Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Sicília і Sicília
Història de Sicília і Sicília tenen 84 coses en comú (en Uniopèdia): Administració provincial romana, Al-Qàïm (fatimita), Antiga Grècia, Antiga Roma, Arquimedes, Atenes, Belisari, Calàbria, Camorra, Carles I d'Anjou, Cartago, Casa d'Hauteville, Catània, Catedral de Monreale, Ciceró, Comtat de Sicília, Constantinoble, Corona d'Aragó, Diodor de Sicília, Dionisi el Jove, Dionisi el Vell, Doris (grup humà), Emigració, Emirat de Sicília, Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Esparta, Europa, Felip V d'Espanya, França, Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Gènova, Giuseppe Garibaldi, Gozo, Guerra del Peloponnès, Guillem I de Sicília, Guillem II de Sicília, Hohenstaufen, Illa de Malta, Illes Eòlies, Immigració, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Innocenci II, Invasió aliada de Sicília, Itàlia, Itàlia meridional, Latifundi, Magna Grècia, Mar Mediterrània, Mar Tirrena, Maurici (emperador), Màfia, Messina, Mezzogiorno, Napoleó Bonaparte, Nàpols, Normandia, Palerm, Península Itàlica, Pere el Gran, Primera Guerra Púnica, Pulla, Regne de les Dues Sicílies, Regne de Sicília, República Romana, Roger I de Sicília, Sardenya, Sículs, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Púnica, Siracusa, Terra Santa, Terratrèmol, Timoleont, Tractat d'Utrecht, Trapani, Ubayd-Al·lah al-Mahdí, Vàndals, Venjança, Verres, Vespres Sicilianes. Ampliar l'índex (54 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Administració provincial romana і Història de Sicília · Administració provincial romana і Sicília ·
Al-Qàïm (fatimita)
Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Mahdí al-Qàïm bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Qàïm (Salamiyya, Síria, 893 - 17 o 23 de maig de 946) fou el segon califa fatimita a Mahdia (934-946).
Al-Qàïm (fatimita) і Història de Sicília · Al-Qàïm (fatimita) і Sicília ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Història de Sicília · Antiga Grècia і Sicília ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Història de Sicília · Antiga Roma і Sicília ·
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Arquimedes і Història de Sicília · Arquimedes і Sicília ·
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Atenes і Història de Sicília · Atenes і Sicília ·
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Belisari і Història de Sicília · Belisari і Sicília ·
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Calàbria і Història de Sicília · Calàbria і Sicília ·
Camorra
La Camorra és una organització criminal mafiosa de la regió de la Campània i la ciutat italiana de Nàpols.
Camorra і Història de Sicília · Camorra і Sicília ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Carles I d'Anjou і Història de Sicília · Carles I d'Anjou і Sicília ·
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Cartago і Història de Sicília · Cartago і Sicília ·
Casa d'Hauteville
La Casa d'Hauteville (o Casa d'Altavilla) és una dinastia normanda que governà Sicília entre els anys 1073 (o 1085) i 1194.
Casa d'Hauteville і Història de Sicília · Casa d'Hauteville і Sicília ·
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Catània і Història de Sicília · Catània і Sicília ·
Catedral de Monreale
La catedral de Monreale (Ciutat metropolitana de Palerm, Sicília) és un dels més grans assoliments de l'art normand en el món.
Catedral de Monreale і Història de Sicília · Catedral de Monreale і Sicília ·
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Ciceró і Història de Sicília · Ciceró і Sicília ·
Comtat de Sicília
El Comtat de Sicília fou un estat normand que existí entre el 1071 i el 1130, després d'un llarg procés de conquesta i consolidació encetat a mitjans del.
Comtat de Sicília і Història de Sicília · Comtat de Sicília і Sicília ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de Sicília · Constantinoble і Sicília ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Sicília · Corona d'Aragó і Sicília ·
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Diodor de Sicília і Història de Sicília · Diodor de Sicília і Sicília ·
Dionisi el Jove
Dionisi el Jove (Dionysius; vers 396 aC- 342 aC) fou un tirà de Siracusa (367-356 aC i 347-344 aC), fill de Dionisi el Vell.
Dionisi el Jove і Història de Sicília · Dionisi el Jove і Sicília ·
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Dionisi el Vell і Història de Sicília · Dionisi el Vell і Sicília ·
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Doris (grup humà) і Història de Sicília · Doris (grup humà) і Sicília ·
Emigració
Pòster de govern japonès promocionant Sud-amèrica Lemigració humana és marxar del lloc d'origen a un altre (pot ser a escala nacional o internacional).
Emigració і Història de Sicília · Emigració і Sicília ·
Emirat de Sicília
LEmirat de Sicília fou un estat musulmà a la Mediterrània, format per l'illa de Sicília dominada pels musulmans des de principis del fins a finals del.
Emirat de Sicília і Història de Sicília · Emirat de Sicília і Sicília ·
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic
va ser Rei d'Alemanya (1190-1197), Sacre Emperador Romà (1191-1197) i rei consort de Sicília (1194-1197).
Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Sicília · Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Sicília ·
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Esparta і Història de Sicília · Esparta і Sicília ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Història de Sicília · Europa і Sicília ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Sicília · Felip V d'Espanya і Sicília ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Sicília · França і Sicília ·
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic II (Jesi, 26 de desembre del 1194 - Fiorentino di Puglia, 13 de desembre de 1250), de la casa de Hohenstaufen, va ser un pretendent al títol de Rei dels Romans des de 1212 i monarca indiscutit a partir de 1215.
Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Sicília · Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic і Sicília ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Gènova і Història de Sicília · Gènova і Sicília ·
Giuseppe Garibaldi
Giuseppe Garibaldi (Niça, llavors part del Regne de Sardenya, 4 de juliol de 1807 - Caprera, 2 de juny de 1882) fou un militar i polític italià.
Giuseppe Garibaldi і Història de Sicília · Giuseppe Garibaldi і Sicília ·
Gozo
Gozo, antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta.
Gozo і Història de Sicília · Gozo і Sicília ·
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Guerra del Peloponnès і Història de Sicília · Guerra del Peloponnès і Sicília ·
Guillem I de Sicília
Tomba de Guillem I de Sicília. Guillem I de Sicília (1131 - 7 de maig de 1166), rei de Sicília, fill del rei Roger II de Sicília i d'Elvira de Castella, net d'Alfons VI de Lleó.
Guillem I de Sicília і Història de Sicília · Guillem I de Sicília і Sicília ·
Guillem II de Sicília
Guillem II de Sicília (en francès: Guillaume II) (1155 - 11 de novembre de 1189), dit el Bo, va ser rei del Regne de Sicília de 1166 fins a la seva mort.
Guillem II de Sicília і Història de Sicília · Guillem II de Sicília і Sicília ·
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Història de Sicília і Hohenstaufen · Hohenstaufen і Sicília ·
Illa de Malta
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Història de Sicília і Illa de Malta · Illa de Malta і Sicília ·
Illes Eòlies
Les illes Eòlies o illes Lipari (en italià Isole Eolie o Isole Lipari) són un arxipèlag de set illes al nord de Sicília, d'origen volcànic, situat a la mar Tirrena, pertanyents a la província de Messina.
Història de Sicília і Illes Eòlies · Illes Eòlies і Sicília ·
Immigració
Taxa neta de migració al 2011: positiva (blau), negativa (taronja), estable (verd), sense dades (gris). Immigrants europeus arribant a l'Argentina. La immigració és l'entrada a un país per part de persones que van néixer o són procedents d'un altre Estat.
Història de Sicília і Immigració · Immigració і Sicília ·
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Història de Sicília і Imperi Espanyol · Imperi Espanyol і Sicília ·
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Història de Sicília і Imperi Otomà · Imperi Otomà і Sicília ·
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Història de Sicília і Imperi Persa · Imperi Persa і Sicília ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de Sicília і Imperi Romà · Imperi Romà і Sicília ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de Sicília і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Sicília ·
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Història de Sicília і Innocenci II · Innocenci II і Sicília ·
Invasió aliada de Sicília
La Invasió Aliada de Sicília, amb nom clau Operació Husky va ser una campanya de la Segona Guerra Mundial, en la qual els Aliats van conquerir l'illa de Sicília a l'Eix.
Història de Sicília і Invasió aliada de Sicília · Invasió aliada de Sicília і Sicília ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Història de Sicília і Itàlia · Itàlia і Sicília ·
Itàlia meridional
La Itàlia Meridional és la part sud de la península Itàlica i comprèn les regions d'Abruços, Molise, Campània, Pulla, Basilicata i Calàbria.
Història de Sicília і Itàlia meridional · Itàlia meridional і Sicília ·
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Història de Sicília і Latifundi · Latifundi і Sicília ·
Magna Grècia
Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.
Història de Sicília і Magna Grècia · Magna Grècia і Sicília ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de Sicília і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Sicília ·
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Història de Sicília і Mar Tirrena · Mar Tirrena і Sicília ·
Maurici (emperador)
Flavi Maurici Tiberi August (Flavius Mauricius Tiberius Augustus;; 539 – 27 de novembre del 602) fou emperador romà d'Orient des del 582 fins al 602.
Història de Sicília і Maurici (emperador) · Maurici (emperador) і Sicília ·
Màfia
La Màfia, com hom denomina habitualment en català la Cosa Nostra, és una societat secreta creada a Sicília dedicada al crim organitzat.
Història de Sicília і Màfia · Màfia і Sicília ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Història de Sicília і Messina · Messina і Sicília ·
Mezzogiorno
El Mezzogiorno (a italià normatiu, literalment Migdia, amb el significat de-zona-sud o meridional) és la macroregió meridional de l'estat italià.
Història de Sicília і Mezzogiorno · Mezzogiorno і Sicília ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de Sicília і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Sicília ·
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Història de Sicília і Nàpols · Nàpols і Sicília ·
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Història de Sicília і Normandia · Normandia і Sicília ·
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Història de Sicília і Palerm · Palerm і Sicília ·
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Història de Sicília і Península Itàlica · Península Itàlica і Sicília ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de Sicília і Pere el Gran · Pere el Gran і Sicília ·
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Història de Sicília і Primera Guerra Púnica · Primera Guerra Púnica і Sicília ·
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Història de Sicília і Pulla · Pulla і Sicília ·
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Història de Sicília і Regne de les Dues Sicílies · Regne de les Dues Sicílies і Sicília ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Història de Sicília і Regne de Sicília · Regne de Sicília і Sicília ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Història de Sicília і República Romana · República Romana і Sicília ·
Roger I de Sicília
Roger I de Sicília (1031? - 22 de juny de 1101), anomenat Bosso o el Gran Comte, va ser el darrer gran líder de la Conquesta normanda del Mezzogiorno, esdevenint el comte de Sicília des del 1071 fins a la seva mort.
Història de Sicília і Roger I de Sicília · Roger I de Sicília і Sicília ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història de Sicília і Sardenya · Sardenya і Sicília ·
Sículs
Els sículs o síquels o sicels (en llatí siculi, siceli, en grec antic Σικελοί) eren els primers habitants de Sicília.
Història de Sicília і Sículs · Sículs і Sicília ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Història de Sicília і Segona Guerra Mundial · Segona Guerra Mundial і Sicília ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Història de Sicília і Segona Guerra Púnica · Segona Guerra Púnica і Sicília ·
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Història de Sicília і Siracusa · Sicília і Siracusa ·
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Història de Sicília і Terra Santa · Sicília і Terra Santa ·
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Història de Sicília і Terratrèmol · Sicília і Terratrèmol ·
Timoleont
Timoleont (en llatí Timoleon, en grec antic Τιμολέων) fill de Timodem i Demarista, va pertànyer a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.
Història de Sicília і Timoleont · Sicília і Timoleont ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Sicília і Tractat d'Utrecht · Sicília і Tractat d'Utrecht ·
Trapani
Trapani (català antic Tràpena, sicilià Tràpani) és una ciutat de l'oest de Sicília, capital de la província de Trapani amb 70.638 habitants (2008).
Història de Sicília і Trapani · Sicília і Trapani ·
Ubayd-Al·lah al-Mahdí
Abu-Muhàmmad Ubayd-Al·lah ibn al-Hussayn al-Mahdí, més conegut simplement com a Ubayd-Al·lah al-Mahdí o al-Mahdí Ubayd-Al·lah (Askar Mukram, 873 - Mahdia, 3 de març de 934) fou el primer imam manifestat (dhàhir) i després califa fatimita, amb seu inicial a Kairuan i després a Mahdia (909 - 934).
Història de Sicília і Ubayd-Al·lah al-Mahdí · Sicília і Ubayd-Al·lah al-Mahdí ·
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Història de Sicília і Vàndals · Sicília і Vàndals ·
Venjança
La venjança és l'acte de tornar un dany rebut amb un mal igual o major més endavant, sigui de la mateixa forma per exemple, un assassinat d'un familiar del culpable per una mort a la família pròpia) o similar. L'acte pretén reparar el sentiment d'injustícia de la víctima i del seu entorn i com a tal està lligada a l'honor. És un dels temes principals de la literatura i s'oposa al perdó. Quan s'aplica a països, sovint es coneix amb el nom de revengisme. La venjança produeix alleujament psicològic, ja que si un mal no ha rebut reparació, sigui en forma de tornar l'ofensa, de disculpa o d'altres mecanismes per recuperar l'homeostasi pot produir victimisme. Aquest alleujament es basa en el plaer que hom sent en veure el dolor d'un agressor o enemic. Donat que es basa en un sentiment positiu que sorgeix d'un de negatiu, ha estat històricament un motiu de debat a l'ètica (en la majoria de casos per condemnar-la).
Història de Sicília і Venjança · Sicília і Venjança ·
Verres
Gai Verres (Gaius Verres; ca. –) va ser un magistrat romà famós el seu processament per corrupció i abús de poder.
Història de Sicília і Verres · Sicília і Verres ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Història de Sicília і Vespres Sicilianes · Sicília і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Sicília і Sicília
- Què tenen en comú Història de Sicília і Sicília
- Semblances entre Història de Sicília і Sicília
Comparació entre Història de Sicília і Sicília
Història de Sicília té 161 relacions, mentre que Sicília té 249. Com que tenen en comú 84, l'índex de Jaccard és 20.49% = 84 / (161 + 249).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Sicília і Sicília. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
